Search

El present article vol mostrar diferents aspectes que des de diverses ciències o disciplines aporten coneixement a la construcció de la identitat. Des d'una perspectiva sempre musical, l'article s'inicia amb un ventall divers de la realitat per anar-se endinsant primer amb la dualitat individu-societat, el nosaltres-l'altre. Enumera els components que, des de l'òptica psicològica i sociològica, configuren la identitat, i explica els elements que caracteritzen el concert com a ritual. L'article també mostra la relació entre la cultura, la identitat i el discurs, així com els paradigmes d'investigació de la identitat. Els exemples fugen dels tòpics musicals i volen activar el lector per tal que pugui establir relacions entre el desenvolupament teòric i el seu propi i personal coneixement i vivència musical.______________________________________________________________________Le présent article a pour but de montrer différents aspects qu’apportent diverses sciences ou disciplines à la connaissance de la construction de l’identité. Dans une perspective toujours musicale, l’article commence avec un éventail de la réalité pour s’enfoncer ensuite dans la dualité individu-société, nous-l’autre ; en énumérant les composantes qui, dans l’optique psychologique et sociologique, configurent l’identité ; en montrant de manière explicite les éléments qui caractérisent le concert en tant que rituel, la relation entre la culture, l’identité et le discours, ainsi que les paradigmes de recherche de l’identité. Les exemples s’éloignent des lieux communs musicaux et visent à activer le lecteur afin qu’il puisse établir des relations entre le développement théorique et sa connaissance propre et personnelle, de même que son expérience musicale., This article uses an approach grounded in music to examine how the sciences and various disciplines can contribute to the construction of identity. After describing the multifaceted nature of our social reality the article then goes into detail on a number of issues: the dualities in the equations ‘individual–society’ and ‘us–the other’; the component parts of identity as these are understood in psychology and sociology; the elements that characterize music concerts as rituals; the relationship between culture, identity and discourse; and prevailing paradigms on the subject of identity as these are addressed in research. In all these areas, the author attempts to avoid the more well-trodden paths of music theory and instead invites the readers to create ties of their own between the theory of music and their own personal knowledge and experience of it., El presente artículo pretende mostrar diferentes aspectos que desde diversas ciencias o disciplinas aportan conocimiento a la construcción de la identidad. Desde una perspectiva siempre musical, el artículo empieza con una muestra diversa de la realidad para continuar primero con la dualidad individuo-sociedad, el nosotros-otro; enumerando los componentes que, desde la óptica psicológica y sociológica, configuran la identidad; mostrando explicativamente los elementos que caracterizan el concierto como ritual; la relación entre la cultura, la identidad y el discurso, así como los paradigmas de investigación de la identidad. Los ejemplos huyen de tópicos musicales y quieren activar el intelecto del lector para que pueda establecer relaciones entre el desarrollo teórico y su propio y personal conocimiento y vivencias musicales.

El present estudi vol mostrar els diversos elements que intervenen en l'ensenyament d'un estil musical, la música tradicional i popular, en un territori concret, a Catalunya, des de l'òptica etnomusicològica, pedagògica i psicosocial. Actualment els llibres, articles i recerques que tracten sobre la música tradicional i popular catalana transmeten coneixement a partir d'una mirada bàsicament etnomusicològica. Aquesta mirada es vol ampliar cap a dos punts de vista més: el pedagògic i el psicosocial. Aquest article pretén mostrar un marc teòric bàsic per a analitzar el fenomen de la música tradicional i popular des d'una òptica multidisciplinària, necessària per a poder caracteritzar-ne els agents, contextos, usos i ensenyament. Per aquests motius es planteja descriure i analitzar les metodologies de l'ensenyament de la Música Tradicional i Popular a Catalunya i caracteritzar psicològicament i social els agents que hi intervenen (intèrprets, professorat i estudiants), com també proposar millores en l'ús i en l'ensenyament de la música tradicional en els contextos d'educació formal i no formal.

Un estudi amb participació de la UAB ha permès datar les restes de deu individus del jaciment de El Collado (Oliva, València) amb una antiguitat d'entre 9.500 i 8.500 anys, i aporta noves pistes sobre els rituals del dipòsit del cadàver durant el Mesolític. La datació de les restes ha permès identificar-les com les més antigues de la Península Ibèrica i ha desplaçat les teories que fins ara es tenien de l'entrada de les necròpolis a l'oest d'Europa. Un estudio con participación de la UAB ha permitido datar los restos de diez individuos del yacimiento de El Collado (Oliva, Valencia) con una antigüedad de entre 9.500 y 8.500 años, y aporta nuevas pistas sobre los rituales del depósito del cadáver durante el Mesolítico. La datación de los restos ha permitido identificarlos como los más antiguos de la Península Ibérica y ha desplazado las teorías que hasta ahora se tenían de la entrada de las necrópolis en el oeste de Europa.

Aquest document consta de les nou entrevistes realitzades durant els mesos de desembre 2013 i gener 2014, per tal d'elaborar la comunicació La enseñanza y el aprendizaje de la música tradicional y popular en Cataluña: el caso del AMTP, CAT y los grupos de castellers y gigantes, que es presenta al III Congrés CEIMUS Congreso de Educación y Investigación Musical, Enseñar y aprender música: modelo tradicional, online y semipresencial, que es celebra a Barcelona el 28 de febrer i 1 i 2 de març de 2014.

Albaladejo, C.; Pujol, M. A. (eds.). VIII Jornades de música. Les competències bàsiques en l’educació musical. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 6 i 7 de setembre de 2012.

Els neandertals van coexistir amb els Homo sapiens però el parentiu que ens hi relaciona no està del tot clar. Aquest estudi, en què ha participat Eulàlia Subirà, antropòloga de la UAB, ha permès descodificar una seqüència d'ADN d'una de les poques restes de neandertal trobades a Catalunya: l'anomenada Mandíbula de Sitges. L'estudi filogenètic posterior de la seqüència trobada revela que es tracta d'un fragment idoni com a eina de classificació taxonòmica dels fòssils humans del Pleistocè superior alhora que ratifica aquesta resta com la d'un neandertal. Los neandertales coexistieron con los Homo sapiens pero el parentesco que nos relaciona no está del todo claro. Este estudio, en que ha participado Eulalia Subirà, antropóloga de la UAB, ha permitido decodificar una secuencia de ADN de uno de los pocos restos de neandertal encontrados en Cataluña: la llamada Mandíbula de Sitges. El estudio filogenético posterior de la secuencia encontrada revela que se trata de un fragmento idóneo como herramienta de clasificación taxonómica de los fósiles humanos del Pleistoceno superior al tiempo que ratifica este resto como el de un neandertal.

La morfología dental y los caracteres no métricos dentales tienen una base genética resaltada por muchos autores. Este tipo de trabajos, complementarios a los de DNA antiguo, es especialmente útil en poblaciones prehistóricas con el fin de establecer las posibles filogenias existentes entre grupos próximos tanto en el espacio como en el tiempo. Este trabajo pretende, por un lado, caracterizar el patrón de morfología dental de distintas poblaciones mesolíticas y neolíticas peninsulares y, por otro, establecer posibles relaciones filogenéticas entre ellas y otras series de comparación. Los resultados obtenidos apuntan hacia un posible modelo de transición estructurado temporalmente, en el que se admite la entrada puntual de población foránea que pudiera dinamizar el proceso de cambio de modelo económico. No obstante, se pone de manifiesto la necesidad de ampliar la muestra estudiada.

La creación musical es una faceta imprescindible en el estudio de cualquier instrumento, favoreciendo con su aprendizaje práctico la adquisición de destrezas musicales relacionadas con la práctica instrumental y con la teoría. La presente comunicación muestra, a partir de ejemplos reales de alumnos de grado elemental, como en el Aula de Instrumentos Tradicionales utilizamos la creación para mobilizar los conocimientos musicales aprendidos, tanto en las asignaturas teóricas como prácticas, y desarrollar la creatividad musical.

Between the third millennium BP and the fifth century AD, there are numerous necropolises that house urns in the Iberian Peninsula. One example is the "Pi de la Lliura" (Vidreres, Girona). However, there is a dearth of research concerning these structures. The "Pi de la Lliura" housed 43 structures, which contained a total of 47 vessels with human remains. Of these 43 structures, 22 were totally or partially excavated at the laboratory. The evidence from the fragments indicates cremation at a temperature of 650-700 degrees C. Part of the cremated corpse was then deposited in an urn. One of the most unique characteristics of the necropolis is the high frequency of individuals younger than 20 years old. The mortality of sub-adults is high in any prehistoric necropolis, but it is even higher in a cremation necropolis. "Pi de la Lliura" is a very small necropolis, where corpses were treated similarly over a short period.

Un grup d'investigadors, entre els quals hi ha els professors d'Antropologia Física de la UAB Eulàlia Subirà i Jordi Ruiz, ha descobert l'esquelet de neandertal més complet trobat fins ara a Espanya. Les restes, que presenten una connexió anatòmica excepcional, tenen uns 40.000 anys d'antiguitat i han estat trobades durant una campanya d'excavacions al jaciment de Cova Foradà, a Oliva (València). Després d'una primera fase d'investigació, l'esquelet serà traslladat als laboratoris de la UAB per al seu estudi Un grupo de investigadores, entre los cuales se hallan los profesores de Antropología Física de la UAB Eulàlia Subirà y Jordi Ruiz, ha descubierto el esqueleto de neandertal más completo encontrado hasta el momento en España. Los restos, que presentan una conexión anatómica excepcional, tienen unos 40.000 años de antigüedad y han sido encontrados durante una campaña de excavaciones en el yacimiento de Cova Foradà en Oliva (Valencia) Después de una, primera fase de investigación, el esqueleto será trasladado al A group of researchers, including UAB lecturers in Physical Anthropology Eulàlia Subirà and Jordi Ruíz, discovered the most complete Neanderthal skeleton found to date in Spain. The remains, connected anatomically in a remarkable manner, were found during an excavation campaign carried out at the site of Cova Foradà in Oliva, Valencia. After the first research stage, the skeleton will be transferred to UAB laboratories to continue with an anthropological study.

Diploma d'Estudis Avançats. Doctorat: Música i la seva didàctica, Curs 2006-2007, Aquest treball de recerca, realizat amb mestres especialistes de música de l'etapa primària, exposa diversos models d'interpretació de la cançó, prèvia exposició dels diversos elements que en configuren el caràcter.

Des de l"any 2000, el Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) del SERP de la Universitat de Barcelona ha estat fent tasques arqueològiques en un conjunt de jaciments de cronologia plistocena a les comarques del Baix Llobregat i del Garraf, en l"entorn geogràfic dominat pel massís del Garraf. La major part de les localitats que s"han investigat eren inèdites com a jaciments abans d"aquestes intervencions, motiu pel qual l"estudi que se n"està fent està omplint un important buit de coneixement en el registre de la prehistòria d"aquesta part del territori, especialment entorn a aspectes que fan referència al medi natural i al comportament dels primers grups humans.

International audience; À la fin du Ve millénaire et au début du IVe millénaires av. J.-C., les communautés néolithiques du nord-est de la péninsule Ibérique s’installent préférentiellement dans les vallées et les plaines proches de la côte méditerranéenne et du centre de la Catalogne. Dans ces zones les conditions écologiques et le paysage permettent la pratique de l’agriculture et de l’élevage. Cependant, au-delà de l’agriculture, la forte personnalité des groupes néolithiques de cette période est avant tout fondée sur les pratiques funéraires. Le terme consacré par P. Bosch Gimpera au début du XXe s. de « culture des Sepulcros de fosa » n’a jamais été remis en cause, et continue d’être abondamment utilisé. Le contraste est d’autant plus frappant avec les données funéraires concernant les périodes précédentes en Péninsule ibérique, qu’il s’agisse du Mésolithique ou du Néolithique : elles restent très pauvres, à l’exception notable des nombreuses sépultures mésolithiques associées aux amas coquilliers mis au jour dans les estuaires portugais du Tage et du Sado, soit plus de 300 sépultures. De fait, cette exception ne fait que souligner qu’il n’y a guère plus d’une vingtaine de sépultures mésolithiques dans le reste de la Péninsule ibérique (Los Canes, El Collado, Mas Nou, La Braña, etc) et à peine plus pour le Néolithique ancien (La Lámpara, Can Sadurní, Cascajos ou Caldeirao, entre autres).

Aquest informe és un resum dels resultats obtinguts pel grup de recerca GREMI de la UB. Aquests resultats mostren el perfil de l'alumnat i del professorat tutor del pràcticum II de la titulació de Mestre en Educació Musical a la UB i les seves opinions respecte als continguts musicals treballats durant aquests estudis i llur aplicabilitat a l'escola primària, This report is a summary of the results obtained by the research group GREMI of the UB, from a help granted by ARCE in the call of 2007. These results show the profile of the students and of the tutor teaching staff of the pràcticum II of the qualifications of Teacher in Musical Education in the UB and their opinions respect to the musical contents worked during these studies and their applicability at the primary school.

This study analyses seven fragments of human skull found in a Mousterial level of the Cova Foradà (Oliva, València, Spain). Six of them belong to an adult female individual and the seventh to a child 3 to 5 years old. Five of adult's pieces correspond to the neurocranium, and the smaller ones come from a torus supraorbitalis; the bigger one cosists of the frontal portion. The maxiliary suture is present, and the teeth 33, 34 and 36 as well. Through the features of the bones of the adult individual, we can attribute trhem to a Nean-Fossil man, Neanderthal, Mousterian, València, Spain.