Search

Este estudio proporciona una serie de consejos de higiene visual para aplicar en un lugar de trabajo como las oficinas, en este caso las oficinas municipales de Terrassa. La motivación de este estudio surgió por el interés por parte del ayuntamiento de Terrassa en mejorar la salud visual de sus trabajadores, ya que algunos de los trabajadores referían tener molestias. Con el fin de que los/as trabajadores/as de las oficinas situadas en la Plaça Didó de Terrassa pudiesen realizar fácilmente algunos ejercicios visuales durante su jornada laboral se diseñó un circuito saludable y un póster para crear un ambiente de trabajo ergonómico. Seguir el circuito debería contribuir a mantener en buenas condiciones la función del sistema visual, así como disminuir en la medida de lo posible molestias visuales asociadas al trabajo prolongado en visión intermedia o cercana. Para poder diseñar el circuito saludable y establecer unas normas de higiene visual, se realizó una búsqueda bibliográfica con el objetivo de comprender los factores que influyen en la calidad ergonómica del puesto de trabajo como los síntomas que se generan por el estrés visual (Visión doble, cansancio ocular, lagrimeo, visión borrosa, pesadez en los ojos y dolor de cabeza). Las normas de higiene visual son un conjunto de consejos que tienen como objetivo controlar los diferentes factores que pueden provocar un efecto nocivo sobre la visión, especialmente los relacionados con la visión próxima. Las principales normas de higiene visual son las siguientes: Ambiente: trabajar en ambientes aireados / Iluminación: la iluminación debe ser tanto general como focalizada en el área de trabajo, sin crear reflejos sobre el papel / Distancia: el material de trabajo debe estar a unos 40 cm / Inclinación: el material de trabajo se debe inclinar unos 20 grados / Postura: espalda y cabeza recta. Mantener los pies sobre el suelo y evitar posturas anómalas / Descanso: regla 20-20-20. Cada 20 minutos, mirar fuera de la pantalla durante 20 segundos y enfocarse en algo que se encuentre a 20 pies (6 metros)

L’objectiu de l’estudi es determinar la influència de l’atenció i de la tècnica de mesura del punt pròxim de convergència (PPC). Es van realitzar mesures del punt de ruptura del PPC a una mostra de 30 estudiants mitjançant tres tècniques diferents: la targeta acomodativa, el punt de llum i el punt de llum amb filtre vermell. Per cada tècnica hi havia 10 participants, cadascun d’ells informats adequadament sobre l’estudi. Per prendre les mesures del PPC es van utilitzar dues instruccions diferents, la primera instrucció va consistir en donar la indicació estàndard, és a dir, “quan vegis doble m’avises”; en canvi, la segona instrucció va implicar un esforç atencional superior per part dels subjectes, indicant: “fixa’t bé, intenta ajuntar els ulls” mentre es realitzava la prova. En conclusió, es van observar diferències estadísticament significatives tant en el valor del punt de ruptura del PPC respecte la tècnica com respecte les instruccions; han proporcionat millors valors del PPC la targeta acomodativa i el punt de llum a comparació del filtre vermell on s’observen valors més allunyats, respecte a la instrucció la que implica un esforç atencional ha proporcionat un valor de PPC més proper que donant la indicació estàndard. Pel que fa a la tècnica, els resultats obtinguts estan en la mateixa línia del que indiquen altres estudis. Pel que fa a la influència de les instruccions que se li proporcionen als subjectes, es tracta d’un resultat novedós que caldrà ratificar en propers estudis amb mostres més nombroses. El objetivo del estudio es determinar la influencia de la atención y de la técnica de medida del punto próximo de convergencia (PPC). Se realizaron medidas del punto de ruptura del PPC a una muestra de 30 estudiantes mediante tres técnicas diferentes: la tarjeta acomodativa, el punto de luz y el punto de luz con filtro rojo. Por cada técnica había 10 participantes, cada uno de ellos informados adecuadamente sobre el estudio. Para tomar las medidas del PPC se utilizaron dos instrucciones diferentes, la primera instrucción consistió al dar la indicación estándar, es decir, “cuando veas doble me avisas”; en cambio, la segunda instrucción implicó un esfuerzo atencional superior por parte de los sujetos, indicando: “fíjate bien, intenta juntar los ojos” mientras se realizaba la prueba. En conclusión, se observaron diferencias estadísticamente significativas tanto en el valor del punto de ruptura del PPC respecto la técnica como respecto las instrucciones; han proporcionado mejores valores del PPC la tarjeta acomodativa y el punto de luz a comparación del filtro rojo donde se observan valores más alejados, respecto a la instrucción la que implica un esfuerzo atencional ha proporcionado un valor de PPC más próximo que la indicación estándar. En cuanto a la técnica, los resultados obtenidos están en la misma línea del que indican otros estudios. En cuanto a la influencia de las instrucciones que se les proporcionan a los sujetos, se trata de un resultado novedoso que habrá que ratificar en próximos estudios con muestras más numerosas. The aim of the study is to determine the influence of attention and the technique for measuring the near point of convergence (NPC). Measurements of the NPC breakpoint were carried out on a sample of 30 students using three different techniques: the accommodative card, the light source and the light source with red filter. For each technique there were 10 participants, each of them adequately informed about the study. Two different instructions were used to take the NPC measurements: the first instruction consisted of giving the standard indication, i.e. “when you see doubles, let me know”; in contrast, the second instruction involved a greater attentional effort on the part of the subjects, indicating: “look carefully, try to bring together your eyes” while the test was being carried out. In conclusion, statistically significant differences were observed both in the value of the NPC break point with respect to the technique and with respect to the instructions; better NPC values were obtained with the accommodative card and the light source compared to the red filter, where more distant values were observed; with respect to the instruction, the one involving an attentional effort provided an NPC value that was closer to the standard indication. As far as technique is concerned, the results obtained are in line with those indicated by other studies. With regard to the influence of the instructions given to the subjects, this is a new result that will need to be confirmed in future studies with larger samples.

El objetivo del presente estudio ha sido realizar un montaje experimental para medir el deslumbramiento incapacitante de forma sencilla. Para ello, se ha medido el tiempo de recuperación de la visión al deslumbramiento provocado por el deslumbrómetro Inopsa. También se midió el tiempo de recuperación con un filtro terapéutico para comparar ambos resultados y comprobar si este ayudaba a una recuperación más rápida. Se incluyeron en el estudio un total de 15 observadores adultos sanos, sin patologías oculares, ni cirugías refractivas ni corneales previas. Los resultados mostraron que las medidas del tiempo con y sin filtro no seguían una distribución normal y que además el filtro no ayudaba a tener una recuperación más rápida. Se concluyó que la metodología llevada a cabo y el deslumbrómetro utilizado no eran los adecuados para una prueba de deslumbramiento. Esto ha ayudado a realizar mejoras en el montaje experimental para futuros trabajos

Objetivo: Analizar y comparar las agudezas visuales de 14 individuos jóvenes, 7 mujeres y 7 varones, en visión natural utilizando optotipos diseñados para diferentes grados de agudezas visuales y para diferentes distancias de observación (5 metros (m); 3,5 m; 1 m; 66 cm y 33 cm) con las agudezas visuales obtenidas mediante la simulación de vergencias utilizando lentes negativas (-0,25 D; -1,00 D; -1,50 D y -3,00 D) y manteniendo el optotipo a 5 m. Método: Se han evaluado 14 ojos con una agudeza visual (AV) mínima de 1,0 en visión de lejos y con la mejor corrección, sin ninguna patología y sin ninguna disfunción visual. Las edades comprendidas fueron entre 19 y 29 años. El estudio se ha realizado en una sesión y en un único ambiente para mantener las mismas condiciones ambientales y de luminancia. Se ha tomado la AV monocular del ojo dominante o del que tenía mejor AV en escala decimal utilizando los optotipos “C de Landolt” de diferentes grados de agudezas visuales y en diferentes distancias para la AV en visión natural, para la AV mediante simulación de vergencias se ha utilizado lentes negativas con el optotipo a 5 metros. La comparación de ambas AV se realizado mediante curvas de desenfoque. Resultados: El promedio de la AV en visión natural de la muestra es de 1,517 y el promedio de la AV mediante simulación de vergencias de la misma muestra es de 1,593; siendo ligeramente mejor esta última. La diferencia del promedio entre los resultados de ambas AV es de 0,076. Ha habido mayor diferencia entre las agudezas visuales tomadas en visión cercana con las agudezas visuales tomadas con lentes de mayor potencia. Al realizar un análisis estadístico (ANOVA, P>0,05) también muestra que la diferencia entre ambas agudezas visuales no es estadísticamente significativa. Conclusiones: Al comparar la AV en visión natural con la AV mediante simulación de vergencias no se ha encontrado diferencias. Las curvas de desenfoque son un buen método para comparar y valorar las AV. Los sujetos jóvenes con la corrección adecuada, sin patologías oculares y sin problemas visuales tienen valores superiores a la unidad y una elevada tolerancia al desenfoque

OBJECTIU: El principal objectiu és realitzar un estudi comparatiu entre la retinoscopia estàtica i la retinoscopia dinàmica monocular del Dr. Merchán i a la vegada, observar amb quina d’elles s’obtenen uns resultats més semblants a l’examen subjectiu. MÈTODE: Aquest estudi clínic comparatiu, s’ha realitzat en una mostra de 34 subjectes (68 ulls) als quals es va descartar problemes acomodatius, amb una edat mitjana de 22,62 ±3,26 anys. Es va mesurar la AV, la flexibilitat d’acomodació en visió pròxima, als primers 15 subjectes se’ls va realitzar primer la retinoscopia estàtica i als altres 19 subjectes, la retinoscopia dinàmica monocular de Merchán i en ambdós casos se’ls va finalitzar amb l’examen subjectiu. RESULTATS: Es va observar que entre ambdues retinoscopies, els resultats obtinguts són bastant semblants. La diferència entre la mitjana dels valors d’esfera ha sigut de 0,08D entre ambdues, que no ha resultat ser estadísticament significativa. En quant als valors de cilindre, la diferència entre ambdues ha sigut de 0,04D, que tampoc ha resultat significativa estadísticament ni clínicament. Comparant cada una de les tècniques de retinoscopia per separat amb l’examen subjectiu, la que ha proporcionat uns valors més semblants en quant a l’esfera ha sigut la retinoscopia estàtica, mentre que en quant al cilindre ha resultat ser la retinoscopia dinàmica monocular de Merchán i respecte a l’eix segons l’anàlisi vectorial, la retinoscopia estàtica va proporcionar uns valors més similars al valor subjectiu, però la retinoscopia dinàmica monocular de Merchán va presentar una menor dispersió de dades menor amb. CONCLUSIONS: Amb ambdues tècniques de retinoscopia hem obtingut uns resultats molt similars i seria equivalent utilitzar qualsevol d’elles. La retinoscopia dinàmica monocular de Merchán és de gran ajuda en casos d’estrabisme o pacients poc col·laboradors.

Les corbes de desenfocament representen l’agudesa visual d’un pacient des del seu punt pròxim fins al seu punt remot. La seva obtenció es basa en la determinació de l’agudesa visual (AV) dels pacients observant un test situat a l’infinit i col·locant en una ullera de prova diferents lents negatives per simular vergències en visió propera. Malgrat que l’ús de les corbes de desenfocament està àmpliament estès, no hi ha massa estudis que comprovin si les AV obtingudes són equivalents a la mesura d’AV en condicions d’observació natural. El més conegut és l’estudi de Pieh et al (2002), on va comparar resultats en una mostra d’ulls pseudofàquics implantats amb lent intraocular, obtenint resultats significativament inferiors amb la tècnica de la corba de desenfocament. Aquest treball analitza les AV obtingudes a diferents distàncies en una mostra de població jove, sense disfuncions acomodatives, en condicions de visió natural i mitjançant simulació de vergències amb lents negatives. L’estudi tenia tres variables independents: gènere (home-dona), distància d’examen (33 cm, 50 cm, 66 cm, 1 m i 3,5 m) i condició (vergència natural o simulada). Els resultats, un cop aplicada l’ANOVA de mesures repetides, indiquen que només té significació estadística el factor distància, pel que el mètode de simulació de vergències no mostra diferències respecte a la determinació de l’AV en condicions naturals, a diferència del que conclou l’estudi de Pieh.

OBJECTIU: Analitzar els canvis refractius en visió de lluny que es produeixen quan apareix la presbícia. MÈTODE: S’han seleccionat 30 històries clíniques de pacients, d’un centre optomètric anònim, per analitzar l’evolució de les seves refraccions des d’abans de tenir presbícia fins a l’actualitat, quan ja en tenen. En total tenim 60 ulls, els quals la meitat són d’homes i l’altra meitat són de dones. S’ha analitzat l’evolució de l’esfera, del cilindre, de l’eix d’aquest i de l’addició. RESULTATS: L’estudi dels 60 ulls analitzats ens mostra que tenim 46 ulls amb astigmatisme en la refracció final, dels quals 23 ulls tenen astigmatisme invers i 9 ulls giren l’eix cap a més vertical i només 1 ull que gira l’eix cap a més horitzontal. També podem observar que, en la refracció final, 24 ulls són miops, 33 ulls són hipermetrops i 3 ulls tenen la refracció de l’esfera igual a 0. CONCLUSIONS: Amb l’aparició de la presbícia, l’esfera té tendència positiva, l’astigmatisme augmenta negativament i veiem que la tendència de l’eix és a que giri cap al pla vertical.

Aquest treball es basa en la determinació dels paràmetres de normalitat en tres àrees de percepció visual: memòria visual, figura-fons i tancament visual en una població adulta amb agudesa visual unitat, sense patologies oculars ni cognitives, amb l'ajuda del programa informàtic Movilab, dissenyat per avaluar diferents camps de l'àrea visual, entre els quals està inclòs l'apartat de Percepció visual usat en aquest estudi. L'apartat de percepció visual inclòs en Movilab està basat en el test TPVS-4 dissenyat per a l'avaluació de les fortaleses i debilitats de les habilitats de percepció visual bidimensional que no requereixen una resposta motriu. Cadascun dels sub test consta de divuit diapositives. Per poder avaluar-los, es tenen en compte dos factors a analitzar, que són el temps mitjà que triguen els subjectes en realitzar cada un dels tres sub test i el nombre d'encerts aconseguits. Per a l'estudi s'han seleccionat tres grups de subjectes de diferents edats. En total es compta amb una mostra de 61 persones, homes i dones, dividides entre els tres grups d’edat (20-35 anys, 36-50 anys i dels 51-65 anys). Després de l'anàlisi estadística s'arriba a la conclusió que l'edat no influeix en els resultats obtinguts en les diferents proves de memòria visual, figura fons i tancament visual, ni per al temps emprat en resoldre-les, ni pel nombre d’encerts obtinguts. Per tant, s'obté un únic valor tant per al temps mitjà com pel nombre d'encerts en cadascuna de les àrees avaluades. Es conclou així, mitjançant aquest treball s'han obtingut una primera aproximació d'uns valors (pendents de normalitzar) que podrien utilitzar-se per a ser comparats amb els de altres grups poblacionals amb característiques que no estiguin dins de la "normalitat", encara que s'ha d'aclarir que, per poder fer aquesta comparació, seria necessari tenir una mostra de subjectes més gran i normalitzar els resultats per afermar més la tendència trobada en els resultats de el present estudi.

L'agudesa visual (AV) és la capacitat del sistema visual per a discriminar entre dos estímuls propers en l'espai i separats entre si per un angle determinat. Aquest treball tracta d'esbrinar si l'agudesa visual indicada en els tests de visió propera es correspon amb la definició correcta d’ optotip, així com si els valors d'agudesa visual que indiquen els tests suposen una bona aproximació, tenint en compte els criteris establerts en les normatives de l'agudesa visual. S'han seleccionat sis optotips per a la visió de prop, als quals es van realitzar les mesures corresponents per després esbrinar si realment corresponen a l'agudesa visual que indiquen tenir o no. Després de realitzar les mesures necessàries s'observa que, en general, no compleixen amb la definició estricta de l'agudesa visual. Els tests per a la visió de prop compleixen amb l'objectiu de conèixer l'estat de la visió dels pacients, però les agudeses visuals que apareixen no són correctes, ja que les lletres no són autèntics optotips i, per tant, no és possible aplicar la fórmula de càlcul d'agudesa visual tradicional. Potser s'hauria de canviar el nom de "test de l'agudesa visual" per "test de lectura" simplement, sense adjuntar valors numèrics d'agudesa visual.

Aquest Treball Fi de Grau té com a objectiu principal mesurar l’agudesa visual en diferents condicions d’acomodació i cromaticitat del fons.Es va mesurar l’agudesa visual, en visió de lluny i de prop, en condicions naturals i simulades, a un grup d’observadors no prèsbites, il·luminant successivament els optotips amb quatre llums LEDS diferents: blanc, blau, verd i vermell, en condicions mesòpiques. Per crear les condicions d’agudesa visual simulada es va utilitzar la ullera de prova: es van anteposar lents esfèriques per a relaxar l’acomodació i simular visió de lluny (lent de +2.50 D), o bé, per estimular-la i simular visió de prop (lent de -3.00 D). S’han obtingut valors d’agudesa visual bastant similars quan l’optotip estava situat a 3 m i a 33 cm. Tot i així, quan l’optotip estava a 33 cm, les agudeses visuals han estat lleugerament inferiors. En aquest treball s’analitzen els factors que poden haver influït i que s’estimen com a plausibles: les aberracions cromàtiques; la qualitat d’impressió dels optotips; l’efecte d’amontonament produït pel mateix optotip i la manca de relaxació de l’acomodació dels observadors (flexibilitat d’acomodació reduïda amb lents positives)

OBJECTIUS L’objectiu general d’aquest treball ha estat analitzar les repercussions visuals que impliquen petits canvis en la graduació final del pacient. Per això ha calgut cercar bibliografia científica sobre possibles implicacions optomètriques i de confort en la graduació, comptar amb la col·laboració mínima d’un subjecte que acudeixi a diferents establiments òptics a graduar-se i realitzar diverses mesures visuals al subjecte participant amb diferents graduacions. METODE -Buscar informació a llibres i a articles científics sobre les repercussions visuals de diferències en la graduació requerida -Trobar el/els subjecte/s participant/s amb unes determinades característiques - Graduar el pacient col·laborador als gabinets de la FOOT o del CUV -Aplicarem petites variacions a la correcció i pendre els valors de les proves de nou. CONCLUSIONS Si no portes la graduació adequada no vas ben corregit això comporta repercusions visuals; si vas hipocorregit l’AV es veurà disminuida, i si vas hipercorretgit segurament l’AV serà màxima fins a cert punt en que començi a disminuir. Tant si estàs hipo o hipercorretgit la fòria es veurà afectada, pot fer-la augmentar, disminuir, aparèixer o fer-la desaparèixer. En cas que tinguis una fòria compensada amb la graduació correcta, pot fer-te descompensar-la. La descompensació de la fòria fa que apareguin problemes de binocularitat i de confort. A tot això cal sumar-li que hi haurà també repercusions en l’acomodació. I, com més diferència hi hagi amb la graduació correcta, majors seran les repercussions visuals.

La paraula miopia prové de la unió de dos termes grecs: my – “tancar l’ull” i –opia “vista”, en al·lusió a què els miops per veure bé de lluny guinyen els ulls. Degut a que actualment es considera que la miopia és un estat refractiu el qual progressa amb rapidesa, s’estima que al 2050 podria haver un 49,8% de miops en tot el món, donat a que diversos autors esmenten la importància de l’estat fòric, de l’AC/A, del retard acomodatiu, d’anar hipercorregits o hipocorregits i de la progressió de la miopia. En aquest treball s’ha fet un petit estudi sobre si una pacient amb miopia i astigmatisme baix va ben graduada i quines implicacions optomètriques comporta certes variacions de graduació a nivell acomodatiu i binocular. A més, d’anar a diverses òptiques perquè la graduessin i després fer una comparativa entre els seus valors i la graduació que acostuma a dur. En el seu cas, gaudeix d’un sistema visual ben estructurat, fent que aquestes variacions de potència no afecten a la seva estructura visual generant discomfort referent a estat fòric, reserves de vergències i acomodació. Encara que el fet d’anar hipocorregit o hipercorregit en massa excés no es notava còmoda, el seu sistema visual no es veia alterat de manera il·lògica. Els resultats obtinguts d’aquesta pacient mostren que les petites variacions de potència encara que modifiquin els valors de binocularitat i acomodació, no afecta de manera exagerada al seu confort visual. De manera que d’entrada podria semblar que qualsevol refracció aniria còmoda però s’hauria de fer un seguiment del seu estat optomètric

La dislexia la podemos definir como un trastorno o una dificultadespecífica encontrada en el aprendizaje de la lectura. No se puede justificar únicamente por factores psicosociales, educativos o cognitivos debido a la complejidad de los distintos procesos para el desarrollo de la misma. La lectura es uno de los factores más importantes para el progreso e interacción de las personas en los diferentes contextos. Actualmente nos podemos encontrar con un 10% de personas con dislexia a nivel mundial, afectando del mismo modo a ambos sexos, existiendo un alto riesgo por genética. En el diagnóstico es muy importante detectar la existencia de trastornos de comorbilidady tratarlo lo antes posible. En el trabajo realizado se describen los procesos psicológicos básicos (percepción, atención, memoria y aprendizaje) y cómo éstospueden verse afectados por la dislexia. También muestra alguna de las teorías de este trastorno, el origen, sus características básicas, los tipos de dislexias que nos podemos encontrar y cómo puede afectar en el día a día del paciente. Es un trabajo puramente bibliográfico por lo que no se ha realizado ningún estudio propio. Toda la información ha sido recopilada de artículos científicos relacionados con el tema y libros

El treball tracta sobre la comparació de l’agudesa visual en visió propera i visió llunyana sota diferents il·luminants (LEDs vermell, blau, verd i blanc) en una mostra de mínim 12 pacients, dones i homes amb edats compreses entre els 18 i 25 anys mitjançant el test de la C de Landolt. En primer lloc començarem explicant que és l’agudesa visual, els diferents optotips, que és la funció d’acomodació, el test de la C de Landolt que ha estat el test utilitzat en el treball i la simulació d’una distància llunyana entre d'altres coses. Seguidament a la part pràctica, s’explicarà el material utilitzat per prendre les mesures necessàries, la metodologia que hem seguit i el procés de la realització del treball. Un cop hem obtingut aquestes mesures a través de les proves, les farem servir per fer unes gràfiques on ens serà més fàcil comparar els resultats i a partir d'aquí obtindrem unes conclusions. Algunes de les conclusions més rellevants obtingudes són que les dones en visió propera tenen una millor agudesa visual que els homes. També hem observat que la llum que proporciona una pitjor agudesa visual en el conjunt de població en visió llunyana és el color blau.

El següent treball tracta sobre l’anàlisi dels errors refractius, el tipus de correcció òptica i la relació que tenen aquests paràmetres amb l’edat d’una mostra de població de Tarragona. L’estudi es realitza entre el 19 de juliol i el 31 d’agost del 2018 a l’òptica Universitària de Tarragona. En un Excel s’apunten com a factors l’edat, gènere, addició, tipus d’ametropia, tipus de correcció e import d’aquesta amb equivalent esfèrica de lapersona per a realitzar prèviament l’estudi. Tots els pacients que van ser graduats a l’òptica pels professionals que duien a terme l’estudi, van ser inclosos.Un cop acabat el recull de dades, amb l’ajuda de l’Excel i mitjançant el Minitab es van realitzant diferents comparacions entre factors per veure quines diferències i predominances poden haver-hi entre els pacients analitzats. Per a obtenir les conclusions finals de la part pràctica, els resultats es comparen amb altres que han estat obtinguts enestudis semblants realitzats per altres autors a altres països, citats i resumits en el marc teòric del treball. Al final del treball hi ha la conclusió final que engloba solament els resultats analitzats en aquest estudi

L’ agudesa visual és la capacitat del sistema visual per detectar detalls dels objectes en unes condicions donades, com la distància entre el optotip-observador, la il·luminació ambiental, contrast, etc. La seva mesura, en la pràctica clínica permet determinar la qualitat de visió d'un subjecte realitzant una refracció per corregir les ametropies, així com per controlar l'estat de salut ocular d'algunes malalties en estats inicials on l'agudesa pot causar variacions. Aquest estudi es tracta d'analitzar si la mesura de l'agudesa visual en diferents gabinets optomètrics es realitza la mesura correcta, així com comprovar les diferents característiques d'aquests gabinets. S'han seleccionat 6 gabinets optomètrics, en els quals s'han pres diferents mesures, com la distància entre el optotip-observador, la mida de les lletres i la il·luminació ambiental de la sala per determinar el contrast trobat. En general, s'ha observat que els gabinets optomètrics, respecten les normes pel que fa al contrast. No obstant això, pel que fa a la il·luminació i la distància optotip-observador, la situació és pitjor, ja que no es tenen en compte aquests paràmetres en molts establiments estudiats, tot i la importància que tenen en la mesura correcta de l'AV . Hi hauria d'haver una major conscienciació per part dels optometristes a l'hora de prendre les mesures de l'AV de forma correcta, ja que és bastant senzill solucionar algunes irregularitats com la distància del optotip a l'observador.

OBJECTIU Analitzar els valors de la agudesa visual (AV) en una població jove i sana, en funció dels tipus de color de la llum que incideixen sobre l’optotip (vermell, blau, verd i blanc) i la distància d’observació (lluny-prop). A més a més, es farà una comparació amb els resultats obtinguts amb altres estudis científics. METODOLOGIA L’estudi s’ha realitzat amb una mostra de 10 pacients, 5 dones y 5 homes, amb un rang d’edats entre els 9 y 16 anys. La part experimental s’ha dut a terme en un banc òptic i el procés de muntatge es divideix en 3 parts: creació e impressió de l’optotip, calibratge de les llums LED i el muntatge final. El procediment es el següent: es col·loca l’optotip a 33 cm del subjecte, que estarà col·locat en una mentonera, i s’il·lumina l’optotip mitjançant les quatre il·luminats LED. Anotarem en cada cas la màxima agudesa visual que aconsegueix l’observador, tant per visió propera com per visió llunyana. Per tant, s’obtindrà 8 mesures totals per subjecte. CONCLUSIÓ La millor AV s'obté amb el LED verd i el blanc, ja que les imatges amb les dues llums s'enfocaran sobre la retina. L'AV amb la llum vermella és similar a les AV amb la llum verda i blanca, ja que amb longituds d’ona llarga l'ull actua com si fos hipermetrop i podrà compensar mitjançant l'acomodació la falta de potència. En canvi, la llum blava provoca un efecte de miopia, la qual no podrà ser compensada pel sistema visual. Per tant, l'aberració cromàtica si afecta el rendiment visual.

En moltes ocasions es comet l'error de relacionar únicament la qualitat visual amb l'agudesa visual. Però està demostrat que no depén únicament d'aquesta sinó que, la sensibilitat al contrast també és un aspecte fonamental per conèixer la nostra qualitat visual. Per aquest motiu, és important conèixer que és i en què consisteix la mesura de la sensibilitat al contrast. Sabent els valors de normalitat podrem detectar alteracions de la funció visual d'un usuari. Aquest treball consisteix en avaluar la sensibilitat al contrast cromàtica a diferents distàncies a una mostra de població juvenil entre 18 i 30 anys. Per obtenir aquests valors hem utilitzat un test VCTS que consisteix en una làmina en la qual es reprodueixen de manera impresa franges amb un perfil sinusoidal. Aquestes mesures les realitzarem en diferents condicions d'il·luminació LED: vermella, verda, blava i blanca. Hem realitzat les mesures a 15 barons en distància propera i llunyana. Els resultats obtinguts demostren que en condicions d'il·luminació LED blava són els més baixos de la prova. També, els valors en distància llunyana són sorprenentment més baixos que en visió propera. Una de les possibles explicacions és que el sistema utilitzat per simular la visió llunyana no sigui l'indicat.

L’objectiu d’aquest estudi és saber si l’agudesa visual (AV) varia segons el color de llum en que s’il.lumina el test tant en visió de lluny com visió de prop en un rang de població entre els 18 i els 25 anys. Per a dur-l’ho a terme hem buscar 13 pacients ( 8 dones i 5 homes) els quals tenen una AV de la unitat en el millor ull amb la millor correcció ( aquesta correcció en el cas de portar-ne no pot portar filtres especials ni ajuda pe a la VP): El material que hem utilitzat han sigut 4 llums LED’s ( blanc, blau, verd i vermell) i la llum del laboratori. A tots els pacients se’ls hi ha mesurat l’AV en VP (visió propera) i en VLL (visió de lluny) amb llum blanca, blava, verda i vermella de manera que hem obtingut 8 mesures per a cada un dels pacients. Un cop fetes les proves, s’han analitzat els resultats i s’han obtingut les següents conclusions. L’AV obtinguda per llum blava ha estat la més baixa, seguit per la de olor verd i la de color Vermell, que ha estat la que millor AV ha proporcionat. També hem pogut veure com l’AV en VLL és menor que l’AV en VP. Aquests fets no concorden amb el que hem pogut veure en la informació cercada prèviament. Alguns resultats no esperables són que l’AV en VLL hauria de ser superior a l’AV en VP i no és així i en que la AV sota llum blava és la que pitjor resultats dona. En l’apartat de conclusions hi ha explicats els motius pels quals els resultats han sortit diferents al esperables. Él més destacable és que la simulació de la visió de lluny realment no funciona com hauria i per tant els resultats tampoco o serán.

Introducción: Este trabajo es un estudio estadístico del estado refractivo y tipos de corrección óptica en una muestra de población. Existen tres tipos de errores refractivos (miopía, hipermetropía y astigmatismo) que se pueden corregir con la ayuda de unas lentes oftálmicas (gafas) o unas lentes de contacto. Epidemiologia: Hasta la actualidad se han hecho muchos estudios acerca de los errores refractivos. Todos estos estudios concluyen que existe una prevalencia de la miopía en toda la población. Objetivos: El objetivo del trabajo es hacer un estudio estadístico para averiguar la prevalencia de los errores refractivos y el tipo de corrección óptica preferente de la población en función de diferentes factores. También se va a analizar el importe gastado en la corrección óptica. Metodología: Participantes: en el estudio han participado 66 personas, 40 mujeres y 26 hombres. Las edades de los pacientes están entre los 6 y 82 años. Resultados: Después de analizar los datos se obtiene que el error refractivo más encontrado es la miopía. En la mayoría de los casos la solución prescrita eran unas gafas monofocales para visión lejana. Independientemente de la edad y de la prescripción, la gran mayoría de los pacientes ha gastado hasta unos 200€ por la corrección óptica. Conclusiones: Con este estudio se demuestra que existe una prevalencia de la miopía en la población examinada

L'objectiu d'aquest treball és administrar una col·lecció d'exercicis inclosos a diversos llibres adreçats a infants del cicle inicial a tres subjectes daltònics, per esbrinar si els poden fer sense cap problema o si, com sembla, els resulta impossible d'executar. Per tal d'assolir aquest objectiu primerament s'haurà d'analitzar alguns llibres de matemàtiques de primer i segon cicle d'educació primària per tal de fer el recull d'activitats que posteriorment se l'hi entregaran als participants, tot i que abans s'haurà d'identificar el tipus d'anomalia cromàtica que presenten. S'ha avaluat la visió del color de 3 homes amb afectació cromàtica mitjançant quatre proves diferents; test d'Ishihara, Farnsworth-Munsell 100 Due, City University Colour Vision Test i l’anomaloscopi. Als subjectes se'ls va lliurar un conjunt d'exercicis de primer i segon de primària per determinar si l'ús del color com a eina d'aprenentatge pot presentar un impediment en l'assoliment de conceptes dels nens amb discromatòpsia. La conclusió del treball és que els individus amb deficiències en la visió del color poden resoldre els exercicis seleccionats però podrien arribar a tenir més dificultats que els individus sense tals afectacions. D'altra banda, es va observar que majoritàriament el color s'utilitzava com a eina d'aprenentatge i que tot el color és utilitzat constantment, el percentatge de material didàctic que fa ús del color i que pot afectar en l'aprenentatge de conceptes en un nen amb discromatòpsies, no és molt elevat.

Introducció: Podem entendre l’empatia des d’un punt de vista cognitiu com la forma de comprendre la situació emocional d’un altre amb perspectiva, i des d’un punt de vista afectiu com la forma de comprendre la situació implicant-se emocionalment. Objectiu general: Determinar el nivell d’empatia dels estudiants de 1r i 4rt curs del grau d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) emprant el test TECA com a element d’anàlisi de l’empatia. Comparar els resultats amb estudis similars Mètode: Mostra composada per 103 estudiants. Van completar el test cognitiu i afectiu TECA. Es va realitzar un estudi dels resultats obtinguts en funció del curs, del gènere, de si tenien o no preferència per estudiar el grau d’Òptica i Optometria i de si tenien experiència en el tracte amb persones o no. Mitjançant la T de Student del Excel es van donar per estadísticament significatius dos valors. Discussió: Els estudiants de quart van aconseguir percentils més elevats en alegria empàtica que els estudiants de primer. Entre els estudiants de quart, es va observar que en adopció de perspectives destacaven amb percentils més elevats els homes. Conclusió: Tal i com van concloure autors com Hoffman i Eisenberg i Lennon, les dones destaquen en la dimensió afectiva mentre que els homes destaquen en la dimensió cognitiva

OBJECTIU: Estudiar l’estat refractiu en una mostra de població d’edat inferior a 40 anys. MÈTODE: Es van estudiar 172 pacients d’edat inferior a 40 anys, els quals 87 eren homes i 85 dones. Els diferents pacients han estat extrets de 3 tipus de centres diferents, un d’ells pertanyia al sector de la sanitat privada, un altre al sector concertat i un últim en què els pacients venien derivats dels Serveis Socials. RESULTATS: A través d’una estadística descriptiva, s’ha pogut observar que la prevalença més alta de defecte refractiu és la miopia (46% dels pacients analitzats), tot seguit trobem la hipermetropia (38,3%), després, els pacients amb antimetropia (13,4%) i per últim, se situen els pacients emmetrops (2,3%). Els primers anys de vida els pacients solen ser hipermetrops i a mesura que creixen se’n van miopitzant. Pel que fa als centres, els pacients que procedeixen derivats dels serveis socials, presenten una magnitud de l’ametropia en valor absolut més elevat que la resta. CONCLUSIONS: El defecte refractiu predominant en la mostra és la miopia i el que menys l’emmetropia. L’ull se’n va miopitzant amb l’edat

El següent treball tracta sobre l’anàlisi dels errors refractius i del tipus de correcció òptica adquirida per una mostra de població amb edat superior a 40 anys. L’estudi es realitza entre l’1 de febrer i el 25 d’abril del 2018 a l’òptica Alain Afflelou situada a Manresa. En un excel s’apunten diferents factors com per exemple l’edat, gènere, addició, tipus d’ametropia i valor d’aquesta amb equivalent esfèrica de la persona per a realitzar prèviament l’estudi. No tots els pacients majors de 40 anys van ser inclosos, ja que havien de complir una sèrie de requisits com realitzar la compra i l’estudi refractiu a l’establiment òptic. Un cop acabat el recull de dades, amb l’ajuda de l’excel i mitjançant el Minitab es van realitzant diferents comparacions entre factors per veure quines diferències i predominances poden haver-hi entre els pacients analitzats. Per a obtenir les conclusions finals de la part pràctica, els resultats es comparen amb altres que han estat obtinguts en estudis semblants realitzats per altres autors a Espanya o altres països, citats i resumits en el marc teòric del treball. Al final del treball hi ha la conclusió final que engloba solament els resultats analitzats en aquest estudi

La miopia és l’error refractiu més comú al món, quan el sistema visual està relaxat, és a dir, sense realitzar esforços d’acomodació, els raigs de llum que procedeixen d’un objecte allunyat focalitzaran per davant de la retina central, creant una imatge borrosaa la retinade l’objecte observat, aquest es corregeix amb lents oftàlmiques negatives o amb lents de contacte. La distribució de la prevalença de la miopia a nivell mundial és variable depenent de la zona geogràfica on ens trobem, es preveu que a l’any 2050 casi 5 mil milions de persones miops, la miopia s’ha convertit en la pandèmia del segle XIX. Existeixen diverses tècniques per controlar la progressió de la miopia, és vital per prevenir patologies oculars derivades de miopies elevades. Les tècniques que existeixen són les següents desde les menys efectives a les més efectives, la hipercorrecció i la hipocorrecció amb lents oftàlmiques monofocals, seguidament tenim l’anteposició de lents oftàlmiques multifocals ja siguin bifocals o progressives. en canvi les tècniques més efectivessón el tractament amb lents de contacte d’ortoqueratologia, l’ús d’atropina en forma de col·liri concentrat al 0.01% i per últim tenim les lents de contacte toves que controlen el desenfocament perifèric.

INTRODUCCIÓ: En aquesta part del treball es parla sobre la psicologia del consumidor. S’estudia el comportament del consumidor en tot el procés de compra. Per iniciar una possibilitat de compra s’ha de crear una necessitat en el comprador, aquesta necessitat pot ser provocada per diferents entrades, les quals son processades pel consumidor. Una cop processada la informació, l’estructura individual del individu en concret també influeix, juntament amb les influencies externes del seu entorn. De la mateixa manera passa per l’elecció de un establiment comercial en concret. Per finalitzar es parla sobre les regles de decisió, els tipus de compres i les reaccions de post-compra del consumidors. METEODOLOGIA: El treball te dos parts diferenciades. Una primera part que consta de una enquesta una segona part que es un anàlisis comparatiu de 2 marques d’ulleres. La enquesta consta de 5 preguntes relacionades amb els aspectes psicològics implicats en la tria de una muntura en concret. L’anàlisi comparatiu ha sigut realitzat en forma de taula, en la que es recull de manera ordenada els factors més determinants en la comparació de dos muntures d’ulleres de diferent marca. RESULTATS: La enquesta ha tingut uns resultats molt fiables degut a que va ser publicada a través de la intranet dels treballador de General Óptica. El quadre per mitja d’una ponderació dels factors segons la seva importància ha generat uns resultats junt a unes conclusions coherents.

El Programa de Educación Bilingüe es un modelo de enseñanza que ha experimentado un enorme crecimiento en los últimos 10 años en cuanto al volumen de centros y alumnos bilingües y profesores habilitados. Su utilidad y deficiencias han estado en el foco de numerosos debates dentro de la opinión pública y la comunidad educativa durante años. La prolongación de éstos en el tiempo se debe a los escasos informes, estudios y publicaciones acerca de las consecuencias del Bilingüismo, lo que ha llevado a especulaciones escasamente fundamentadas y exageradas declaraciones desde ambos lados del debate. La falta de información se hace notar de forma destacada en la Enseñanza Secundaria, y particularmente en torno a materias de letras, como son las Ciencias Sociales. Este proyecto pretende ahondar precisamente en ese vacío, concretamente en el Programa Bilingüe y su relación con las Ciencias Sociales, para determinar cuáles son las problemáticas que el primero puede generar en el aprendizaje de las segundas. Este trabajo de fin de máster se plantea, por tanto, como un estudio novedoso que permita la evaluación concreta de este modelo educativo en las materias impartidas en inglés, para impulsar la corrección y correcta evolución del mismo. Madrid ESP

L’objectiu d’aquest treball és la validació de dos qüestionaris dissenyats per a la detecció precoç de discromatòpsies en infants. Els qüestionaris, dirigits a pares i mestres, consisteixen en vuit preguntes relatives als comportaments típics dels infants que pateixen anomalies de la visió del color, dins l’entorn escolar o familiar. A tal fi, s’ha avaluat la visió del color, mitjançant el Test de Ishihara, de 405 infants de 5-6 anys (P-5 i 1r de Primària), procedents de 5 escoles. Els resultats obtinguts han servit per determinar l’existència de discromatòpsia i s’han contrastat amb les respostes dels qüestionaris abans esmentats a pares i mestres. S’ha obtingut una prevalença del ♂5.92% i ♀1.23% d’anomalies cromàtiques. La baixa sensibilitat dels qüestionaris (tutors:0; pares/mares: 0.23) invalida aquests com a element per a la detecció precoç de discromatòpsies en infants. Aquesta falta de sensibilitat es pot relacionar amb que avui en dia s'és més permissiu a l'hora de pintar objectes, persones i/o animals en colors diferents de la realitat i per tant, els pares i mestres és normal que no es sorprenen si els infants no pinten o relacionen els colors correctament.

Aquest treball final de grau segueix la línia de l’estudi “Estat de la visió dels conductors espanyols” del 2010 fet a l’aleshores Escola Universitària d’Òptica i Optometria, i del treball final de grau “Estudi de la visió dels conductors i conductores que van visitar el Saló del RACC de l’autmòbil” del 2015, realitzat per la Elisabet Moré. S’han realitzat cribatges visuals i s’ha administrat un breu qüestionari a una mostra de 450 conductors/es (entre octubre i desembre de 2016) per conèixer algunes de les seves característiques com a conductors/es (quilòmetres anuals recorreguts, accidents soferts en els darrers 5 anys, etc). Els participants han estat voluntaris i no s’ha registrat cap dada personal més enllà de l’edat i el gènere. Els objectius principals d’aquest treball són: 1. Avaluar l’estat de la visió dels conductors i conductores espanyols. 2. Comparar els resultats dels estudis de 2010 i 2015. 3. Analitzar la normativa actual per avaluar la capacitat visual a l’hora d’obtenir el certificat mèdic necessari per aconseguir la llicència de conducció, així com proposar- ne millores. Les dades s’han analitzat mitjançant el programa informàtic Minitab. Les principals conclusions són: 1. Un 34% dels participants a l’estudi serien considerats no aptes per obtenir o prorrogar el permís de conduir, segons la normativa vigent. 2. S’ha observat una millora en l’estat visual dels conductors respecte l’any 2015, però els resultats són pitjors que els de l’any 2010. 3. Es torna a posar de manifest la necessitat de revisar la normativa actual sobre les capacitats visuals.

El presente Trabajo de Fin de Máster reivindica el Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) para la enseñanza y aprendizaje de la Historia como metodología didáctica adecuada para desarrollar competencias cognitivas, sociales y cívicas en el alumnado de Educación Secundaria Obligatoria. A pesar de la amplia historia de la metodología, de sus exitosos resultados en las Ciencias Experimentales y de su adecuación para desarrollar competencias fundamentales, como es la capacidad para la resolución de problemas, apenas tiene uso en el área de las Ciencias Sociales. Por ello, hacemos una propuesta ABP en torno al tema del currículo la Descolonización y creación del “Tercer Mundo”. El tema seleccionado nos permitirá integrar en el estudio y debate del aula áreas ignoradas por el currículo académico, interesar a los estudiantes en temas vinculados con el mundo actual y colaborar en la integración del alumnado extranjero que, cada vez en mayor medida, puebla nuestras aulas. Además, hacemos un análisis de los resultados de la aplicación de la propuesta didáctica diseñada y sugerimos caminos por los que podría completarse. En el anexo se pueden encontrar algunos de los ejemplos realizados por los estudiantes junto a varias plantillas de evaluación.

Aquest treball de final de grau segueix la línia de l’estudi “Estudio de la visión de los conductores y conductoras que visitaron el salón del RACC del automóvil 2015” realitzat en la Facultat d’Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya el passat gener de 2015. Els objectius principals del nostre estudi són: 1. Avaluar l’estat de la visió actual dels conductors espanyols. 2. Analitzar si l’estat de visió actual dels conductors és apte per obtenir o prorrogar un permís de conduir. 3. Comprovar si la normativa actual és adequada per avaluar la capacitat visual en els conductors. 4. Recomanar nous criteris o modificacions en la normativa actual. Les dades es van obtenir amb el instrument “Control Vision Optec 5.000 P-G” a un total de 400 persones voluntàries. El 100% de la mostra eren adults i amb un permís de conduir vàlid a l’Estat Espanyol. Les proves es van realitzar en diferents esdeveniments on vam aprofitar en la majoria d’ells la participació de la RACC per augmentar el nombre de voluntaris. Les proves realitzades en els diferents esdeveniments van tenir lloc a Barcelona, Montmeló i Tarrassa, del 4 de desembre del 2015 fins el 31 de març del 2016. En aquestes proves primerament es realitzava una anamnesi (edat, sexe, antiguitat del carnet de conduir, etc.) i seguidament es van avaluar varies capacitats visuals (agudesa visual, camp visual, estereopsis, etc.). Les dades recollides, s’han analitzat mitjançant el programa estadístic MiniTab. L’anàlisi s’ha basat en la descripció de la distribució de cada una de les variables, així com de la distribució conjunta d’algunes parelles de variables rellevants per descobrir els possibles efectes de causalitat entre ells, a més de les representacions gràfiques corresponents per mostrar d’una manera més clara aquestes relacions entre factors. Les principals conclusions en relació als objectius fixats han sigut les següents: - Un 16,3% de la població adulta actual no seria considerada apta per renovar el permís de conduir (ni per obtenir-lo en un primer lloc). - S’ha posat de manifest que s’hauria de revisar i actualitzar la normativa actual, així com els exàmens visuals relacionats amb la renovació u obtenció del carnet de conduir.

En aquest treball s’exposa el marc contextual per a l’engegada d’un servei de suport i orientació dirigit als pacients de la Unitat de Baixa Visió del Centre Universitari de la Visió. Per això és imprescindible definir el concepte d’ajust psicosocial a la discapacitat visual, es a dir, la reacció adaptativa davant la pèrdua i el seu correlat discapacitant, i assenyalar las limitacions i restriccions que afecten a la persona amb deficiència visual. Les variables psicosocials que modulen aquest procés són difícils de concretar per la dificultat d’englobar la individualitat de cada cas. Així i tot, existeix una conformitat generalitzada en la rellevància de la significació de la malaltia, la valoració dels recursos tant personal com socials, els sentiments psicopatològics, les repercussions observables i la pèrdua visual. A causa d’aquesta àmplia heterogeneïtat és necessari comptar amb una extensa gamma d’eines que ens permetin avaluar totes les variables per conèixer quins són els punts forts y febles de la persona, permetent una ajuda psicosocial personalitzada, en el cas que fos necessària. La pèrdua de visió ja sigui total o parcial, adquirida o congènita, no pot –i no ha de- ser entesa solament com una patologia física ni tampoc ser tractada únicament com a tal. El dèficit visual és, de fet, una experiència particularment traumàtica per la qual el pacient ha d’assumir una important càrrega emocional. En aquest sentit serà de vital importància la relació entre professional sanitari i el pacient. Facilitar informació, tant al subjecte com als familiars, sobre els diferents recursos, així con les ajudes i prestacions a l’abast, juntament amb les dades i condicions relatives per sol·licitar-les pot ajudar a aconseguir una participació activa del pacient. L’anàlisi efectuat ens permet concloure que és necessari enriquir els serveis tradicionals amb una unitat de suport i orientació.

L’objectiu d’aquest treball és intentar determinar quines son les necessitats en formació continuada dels professionals de la salut visual pel correcte desenvolupament de la seva activitat clínica diària, tant pel que fa a nivell d’actualització, com de manteniment i millora de les seves habilitats clíniques. Conèixer la importància que el propi professional li dona a la formació rebuda als estudis universitaris (on aprèn alguna cosa que posarà en pràctica més endavant) i com valora la seva importància a la feina clínica diària és un altre dels aspectes a analitzar. S’intentarà valorar el grau de coneixement del paper sanitari de l’òptic optometrista, així com la seva implicació en aquest àmbit relacionat amb la salut de les persones, obtenint a l’enquesta la seva opinió envers la re certificació i el coneixement sobre el fet de la obligatorietat de seguir programes de formació continuada. Es recolliran dades mitjançant qüestionaris que es faran arribar a professionals col·legiats, diferenciant entre l’exercici en establiments d’òptica o en altres centres sanitaris. Aquesta diferenciació és sol·licita per tal de saber si condiciona o pot condicionar tant la percepció sobre la formació rebuda com sobre els interessos específics en formació continuada. Si els resultats ho permeten, s’establiran propostes relacionades amb els registres analitzats estadísticament.

Les malalties neurodegeneratives actuen a nivell del sistema nerviós, causant la mort de neurones. Aquesta mort causa un deteriorament funcional de diverses funcions com la respiració, l’equilibri, el moviment, etc. i, en molts casos, el sistema visual també es veu afectat. Per tant, la detecció i el diagnòstic precoç poden evitar un avanç ràpid de la malaltia. L’objectiu d’aquest treball es centra en l’estudi de l’afectació visual en pacients que pateixen dues malalties neurodegeneratives: la malaltia de Parkinson i l’esclerosi múltiple. El treball proposa un protocol d’examen visual que s’ha creat ad hoc per als afectats. Per aconseguir aquests objectius, s’ha realitzat una extensa recerca d’informació bibliogràfica publicada en els últims anys. S’ha analitzat com afecten aquestes dues malalties neurodegeneratives al sistema visual i quin paper poden tenir els optometristes per ajudar i diagnosticar qualsevol alteració a nivell de la sensibilitat al contrast i la visió del color, els dos aspectes principals que es veuen afectats per aquestes malalties. També s’ha realitzat un estudi de camp amb un reduït número de participants, per aplicar els exàmens visuals proposats com a protocol d’examen en aquest estudi i corroborar les conclusions a què han arribat altres autors. Els resultats obtinguts ajuden a contemplar amb optimisme la possibilitat de crear un examen optomètric, senzill, ràpid i complet per posar-lo en pràctica en el dia a dia dels optometristes que es trobin amb pacients afectats de Parkinson o d’esclerosi múltiple.

Fruto del convenio de colaboración entre la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, el Instituto Andaluz de Patrimonio HIstórico, la Fundación Montemadrid y el Obispado de la Diócesis de Málaga, se llevó a cabo la restauración de la Iglesia del Santo Cristo de la Salud de Málaga. El primer capítulo descubre las singularidades de la iglesia, a partir de las investigaciones de carácter histórico llevadas a cabo para conocer mejor este templo jesuítico de mediados del siglo XVII, con una colección de pintura mural, retablos y esculturas relacionados entre sí que constituye un singular documento construido de los principios de la Contrarreforma. El segundo capítulo expone los objetivos, metodología, estrategias y contenidos innovadores de un proyecto integral que comprende desde la contemporaneidad actuaciones en materia de conservación, adecuación funcional y musealización de los bienes culturales muebles e inmueble. Se trata de un riguroso trabajo interdisciplinar de síntesis que permite diversos niveles de conocimiento: como obra de lectura o consulta, de lo general al detalle, desde lo narrativo a lo visual. De especial interés, la selección gráfica que documenta el estado final tras la intervención por medio de un exquisito reportaje fotográfico y una cuidada planimetría. De este modo, los resultados de este proyecto trascienden de la actuación directa sobre los bienes y se contribuye a incrementar su conocimiento en la comunidad científica, trasladar aportaciones metodológicas a los profesionales y difundir buenas prácticas de mantenimiento a los usuarios de un patrimonio vivo. Esta publicación viene a culminar un proyecto ilusionante, participativo e innovador que demuestra el valor del patrimonio como documento, identidad y recurso al servicio de la sociedad.

S’han realitzat diversos estudis que relacionen l’error refractiu amb paràmetres com la personalitat, la intel·ligència, la genètica, però, en canvi, no s’han fet estudis que relacionin l’error refractiu i l’atenció visual. PROPÒSIT: Estudiar les variacions en l’atenció visual relacionades amb l’estat refractiu, en un grup de 154 pacients composat per 74 homes i 80 dones de edat compresa entre els 20 i 40 anys. MÈTODE: Es van realitzar exàmens optomètrics per determinar les agudeses visuals i l’estat refractiu de cada pacient. A continuació, es va administrar un test informàtic d’atenció visual a cadascun i, posteriorment, es van traslladar a un full de càlcul Excel els temps de reacció obtinguts per al seu posterior tractament de dades. RESULTATS: Es van trobar diferències estadísticament significatives (p

El trabajo trata de defender, potenciar y valorar el aprendizaje por descubrimiento a través de los objetos y el uso positivo del museo histórico en la materia de Ciencias Sociales en Secundaria. En concreto, el trabajo intenta, a través del aprendizaje con objetos del Museo de América, solucionar el déficit encontrado en la educación actual en el conocimiento de América en el aula, especialmente en la época precolombina. Por último, se intenta tratar la diversidad cultural de forma positiva e integrada en el temario a través de esta propuesta didáctica.

Aquest treball pretén analitzar el material didàctic utilitzat en l‟educació infantil (P-3, P- 4, P-5), ja que és en aquesta etapa on el color és un recurs i una eina de treball constant. Aquest anàlisis ens ha servit per poder valorar quina influencia pot tenir la discriminació del color en l‟aprenentatge dels nens i nenes. Addicionalment, es pretén extreure informació mitjançant reunions i entrevistes amb el professorat de tres centres educatius visitats, per tal d‟esbrinar de quina manera i en quines àrees pot tenir més afectació. Al mateix temps, s‟indagarà els seus coneixements sobre el daltonisme. També es pretén entrevistat a pares i mares dels quals els seus fills estan afectat per algun tipus de discromatòpsia. Amb aquestes entrevistes es pretén extreure‟n vivències pròpies on el seu fill s‟hagi pogut trobat amb algun obstacle i quines estratègies han elaborat per a poder superar-los amb èxit. Per assolir els objectius, s‟ha analitzat tot tipus de material didàctic utilitzat, des de llibres de texts, fins a les fitxes realitzades per als mateixos professors. Després de les primeres reunions amb els professors de cada escola, s‟ha dissenyat una entrevista no estructurada adreçada als professors i una altra adreçada als pares, per tal de poder aprofundir més en alguns aspectes. Este trabajo pretende analizar el material didáctico utilizado en la educación infantil (P- 3, P-4, P-5), debido a la gran utilización del color como un recurso motivador para los niños. Este análisis nos ha servido para poder valorar que influencia puede tener la discriminación del color en el aprendizaje de los niños y niñas preescolares. Adicionalmente, se pretende extraer información mediante reuniones y entrevistas con la ayuda del profesorado de tres centros educativos, para poder así averiguar de qué manera i en qué áreas tener alguna discromatopsia puede tener más afectación. Al mismo tiempo, se indagara los conocimientos sobre el daltonismo. También se pretende entrevistar a padres y madres con hijos afectados por algún tipo de discromatopsia. Mediante estas entrevistas se pretende extraer vivencias propias las cuales han podido suponer un obstáculo para su hijo y que estrategias han elaborado para poderlos superar con éxito. Para alcanzar los objetivos, se ha analizado todo tipo de material didáctico, desde los libros de texto hasta las hojas realizadas por los mismos profesores. Después de las primeras reuniones con los profesores de cada colegio, se ha diseñada un entrevista no estructurada dirigida a los profesores y otra dirigida a los padres, para poder así profundizan más en algunos aspectos. This project aims to analyse the use of colour in teaching material used in early childhood education (P3, P4, P5) because it is in this stage when the colour is a resource and a tool to work. This analysis has served to be able to evaluate what influence colour discrimination can have on the learning of children. The means of gathering information was through interviews and meetings held with the teachers of three schools we have visited, with the objective to identify attitudes, behaviours and common situations which can affect a child with congenital dyschromatopsia. Additionally, the teachers‟ knowledge of daltonism was determined. Moreover, interviews were held with the parents of children with some anomaly in their colour vision. Through these interviews we aim to obtain information about the aspects of daily life which their children could find some difficulties and which strategies they have developed to overcome these difficulties successfully. To reach the goals, we have analysed a wide range of teaching material, from text books to activities designed by the teachers. After the initial meetings with the teachers, we designed a non-structured interview, one for the teachers and another one for the parents to develop more deeply into some areas.

La visió estereoscòpica és la capacitat de jutjar la distància relativa entre els objectes i l’observador, fent servir la visió binocular i les disparitats binoculars existents entre els dos ulls. Des del seu descobriment al segle XIX fins a dia d’avui, les imatges 3 D han constituït una part important i innovadora del nostre dia a dia, tant en àmbits socials, de comunicació i oci (telefonia mòbil, televisió, cinema, videojocs, etc) com en àmbits científics (aparells de diagnosi, plantejaments quirúrgics, construcció etc). En aquest estudi s’analitza si l’especificitat en l’atenció visual es veu disminuïda quan augmentem la demanda de convergència o la demanda acomodativa en la visualització d’imatges estereoscòpiques. És conegut que aquesta discrepància entre el pla de convergència (punt a on es creuen els eixos visuals) i el pla d’acomodació (put a on s’enfoca el sistema visual) pot ser causant de fatiga visual, també coneguda com astenopia. L’estudi ha estat realitzat mitjançant el test “bdpq 3D”, un programa informàtic que permet mesurar el nivell d’atenció visual a partir de la recerca visual i la detecció d’estímuls anaglífics. S’ha triat una mostra de 16 subjectes d’entre 22 i 25 anys. Els subjectes han realitzat el test en tres condicions d’observació diferents; a ull nu, amb augment de la demanda de vergències (4 diòptries prismàtiques de base temporal) i amb un augment de la demanda acomodativa (2 diòptries negatives) i a dues distàncies de visualització diferents; 50 cm i 80 cm. A partir dels resultats obtinguts als tests dels subjectes, s’han comptabilitzat els encerts, les omissions, les falses alarmes i els rebutjos correctes i s’ha calculat l’especificitat per a cada condició d’observació i distància de visualització. Els resultats han demostrat que no hi evidències estadístiques que ens indiquin que l’especificitat en l’atenció visual pugui estar determinada per la condició d’observació o la distància de visualització en que es realitzi el test.