Eliézer Ben-Yehudà (1858-1992), considerat el «pare de l’hebreu modern», tenia dos països, el del seu naixement i França, no solament perquè ho deia un bon mot de finals del segle xix, sinó també perquè va passar la joventut a París del 1879 al 1881, quan finalment va fer cap a Israel, el país que considerava el del seu naixement. Se suposa que va arribar a la ciutat de les llums a finals de 1877 o a principis de 1878, en la situació immediatament posterior a la crisi del 16 de maig de 1877, quan al Senat s’aprovaven les lleis fonamentals de la República després d’intensos debats que van ser presenciats per Ben-Yehudà en tant que coŀlaborador del periòdic en llengua hebrea Ḥavaṣelet. Als articles que va escriure per informar d’aquests debats, hi mostra una admiració profunda vers la República Francesa i els ideals nacionals del Govern republicà. Per exemple, Jules Ferry (1832-1893), ministre d’Educació, hi apareix com un heroi nacional contra els conspiradors republicans, els monàrquics, l’Església catòlica i els comunards. De fet, és entre 1879 i 1881 que Jules Ferry va proposar les lleis educatives que es convertirien en la columna vertebral de la República Francesa sota els principis del progrés, el laïcisme, la consciència nacional i una llengua única, el francès (malgrat que el 1879 era parlat solament per la meitat de la població). Com que el primer article en el qual Ben-Yehudà aborda el paper de la llengua hebrea en el possible estat nació jueu és titulat precisament «La qüestió de l’educació» («Šeʾelat ha-ḥinuk»), els seus reports sobre les sessions del Senat s’han de considerar un document clau en la història de la política lingüística a Israel., Eliezer Ben-Yehuda (1858-1922), considered the ‘father of modern Hebrew’, had two countries, that of his birth and France. The latter is not only according to a bon mot from the end of the 19th century, but also because he spent part of his youth in Paris, including the period from 1879 until 1881, when he left for Israel, which he regarded as his country of birth. He is thought to have arrived in Paris in late 1877 or early 1878, in the immediate aftermath of the crisis of 16 May 1877. It was at that time that the basic laws of the Republic were passed in the Senate, following heated debates at which he was present as a writer for the Hebrew-language newspaper Ḥavaṣelet. His reports on those debates reflect his deep admiration for the French Republic and the national ideals of its republican government. For instance, he depicts Jules Ferry (1832-1893), minister of education, as a national hero opposing republican conspirers, monarchists, the Catholic Church and the Communards. It was between 1879 and 1881 that Jules Ferry proposed the education laws that would become the backbone of the French Republic, based on the principles of progress, laicism, national conscience and a single language, French (despite it being spoken by only half the population in 1879). Given that the first article in which Ben-Yehuda addressed the role of the Hebrew language in an eventual Jewish state was called ‘The Question of Education’ (Šeʾelat Ha-Ḥinuk), his reports on the Senate’s sessions have to be deemed a key document in the history of language policy in Israel.