Search

Amb motiu del fet que la relació entre cinema i literatura ha estat poc estudiada, l'autora de la ressenya considera que cal celebrar l'estudi de Joan M. Minguet en la mesura que el lector rep una informació ampliada i a l'abast pel que fa a la relació entre cinema i modernitat i, també, cinema i avantguardes artístiques. Finalment, tot i algunes petites observacions, Iribarren considera que l'estudiós seria el candidat ideal a l'hora d'elaborar un volum antològic de textos cinematogràfics del període en qüestió.

Centrat en la datació del setè poema del llibre.

Estudi sobre la recepció i les petjades de James Joyce a Catalunya per tal de demostrar que els catalans han estat pioners en matèria joyciana a Espanya i per confeccionar un inventari exhaustiu de traduccions. Iribarren encapçala l'estudi amb un repàs de les primeres notícies de Joyce a Catalunya i en descriu la recepció destacant la tasca de Masoliver, Millàs-Raurell, Mallafrè i Beattie. El recorregut de les petjades continua amb un comentari sobre la literaturització de la ciutat com assimilació de la modernitat literària i sobre la situació política que crea un paral·lelisme entre la tradició literària catalana i irlandesa i aprofundeix en el debat sobre la novel·la a Catalunya. A partir d'aquí, podem seguir l'arribada d''Ulisses' a Catalunya i les opinions de Pla, Soldevila, Esclassans, Sol, Manent, Esquerra, Serrahima i Janés parlant d'aspectes literaris i socials (com el monòleg interior, el tractament de la sexualitat o el catolicisme) i de la seva recepció a la literatura catalana.

Les crítiques editades són: "'Una tragèdia a Lil·liput', de Joan Oliver" ["La Publicitat", 6-X-1928], "Condicions de la novel·la" ["La Publicitat", 8-VIII-1931], "Un llibre de Francesc Trabal" ["La Publicitat", 13-IV-1932] i la conversa entre Trabal, Oliver i Obiols, reproduïda per Just Cabot, sobre "L'home que es va perdre" ["La Publicitat", 20-X-1929] Armand Obiols és el pseudònim de Joan Prat i Esteve

Jordi Castellanos edita, contextualitzades, quatre cartes de Joan Puig i Ferreter a Carles Pi i Sunyer. La primera, de 1925 (l'única prèvia a la coneixença d'ambdós escriptors), ja és indicativa dels esforços d'aquest sector per a la creació d'una novel·lística catalana solvent i amb capacitat de recepció, enmig d'un entorn literari molt condicionat pels noucentistes. Les altres cartes, ja des de l'exili, mostren una relació més distant, essent Puig i Ferreter director d'edicions Proa.

Jordi Castellanos ofereix una visió panoràmica de la literatura qualificada de "compromesa"; segons l'autor, la condició de l'artista com a ésser responsabilitzat amb el seu entorn polític, social i cultural sempre ha estat present a Catalunya, manifestada d'una manera o altra; però no és fins a finals dels anys vint i durant la dècada dels trenta que cristal·litza un tipus de literatura explícitament compromesa, associada al marxisme, el qual pren la idea de compromís com un dels seus eixos identitaris. La crisi del Noucentisme fa que es produeixi un canvi dels posicionaments ideològics a partir de 1928-1929, fet que dóna entrada als corrents de pensament republicà i socialista que aposten per la necessitat de crear una literatura que "respongui als problemes de l'actualitat". Tot seguit, Castellanos comenta diverses manifestacions d'aquest nou panorama cultural, com el grup de 'L'Opinió' i la figura de Jaume Miravitlles o el paper de divulgadors que tenen entitats com l'Ateneu Enciclopèdic Popular o l'Agrupació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris amb el seu 'Full Roig'. En el camp de la creació, la literatura estrictament proletària o social té poca presència, i es redueix a algunes mostres sorgides de diverses associacions i entitats, dels òrgans de partits d'esquerra (com ERC o el BOC) o d'iniciatives editorials (L'Arc de Berà de Gonzàlez Alba, Joan Balaguer i fins a cert punt, Edicions Proa amb Puig i Ferreter al capdavant i Andreu Nin com a divulgador d'autors soviètics).