Search

Presentamos una aproximación al estudio del territorio del municipium de Lesera realizado mediante las técnicas propias de la Arqueología del Paisaje. La zona de trabajo, centrada en la cuenca hidrográfica del río Bergantes, es un espacio de transición entre los corredores prelitorales castellonenses y la zona oriental del sistema ibérico de Teruel. A partir de este marco metodológico y territorial, analizamos la estructuración de esta parte del territorio de Lesera a través de dos de sus elementos estructurales: la red viaria y la dinámica poblacional. We present an approach to the study of the territory of the mvnicipivm of Lesera carried out using the techniques of Landscape Archaeology. The work area, focus on the Bergantes river basin, is a transitional space between the pre-coastal corridors of Castellón and the eastern part of the Iberian system of Teruel. From this methodological and territorial framework, we analyse the structuring of this part of the Lesera territory through two of its structural elements: the road network and population dynamics.

Localizada en un entorno montañoso con escasos recursos, Lesera es un ejemplo de pequeña ciudad con un escaso desarrollo monumental. Se trata de un destacado asentamiento ibérico que fue promovido a municipio bajo el reinado de Augusto, cuando experimentó una profunda reforma urbanística. Aunque presenta evidencias de abandono desde el siglo II, su ocupación continuó al menos hasta finales del III. Located in a mountainous environment with scarce resources, Lesera is an example of a small town with little, monumental development. It is an outstanding Iberian settlement that was promoted to a municipality under the reign of Augustus when it underwent a profound urban reform. Although it shows evidence of abandonment from the second century, its occupation continued at least until the end of the third.

In the drylands of the municipality of Castellón de la Plana, located in the north and west of the city, there are three plots of land formed by a series of parallel roads located at close intervals known as 'quadres'. Although they were initially considered a possible Roman subdivision, the known documentation allows them to be dated to the beginning of the 14th century. Its great extension means that it can be considered as the most important so far studied among the Valencian medieval plots. For the same reasons, these interventions carried out with the aim of ordering the agricultural space in a regular way, have left a lasting imprint on the rural landscape of this city, today unfortunately disfigured by important urban transformations. En els terrenys de secà del terme municipal de Castelló de la Plana, situats al nord i oest de la ciutat, es conserven tres parcel·laris formats per una sèrie de camins paral·lels situats a intervals pròxims que es coneixen com a "quadres". Tot i que foren considerats inicialment com una possible centuriació romana, la documentació coneguda permet datar-los a principis del segle xiv. La seua gran extensió fa que puguen considerar-se com els més importants fins ara estudiats entre els parcel·laris medievals valencians. Per les mateixes raons, aquestes intervencions realitzades amb l'objectiu d'ordenar l'espai agrari d'una manera regular, han deixat una empremta perdurable en el paisatge rural d'aquesta ciutat, avui malauradament desfigurat per importants transformacions urbanístiques.

Les excavacions realitzades a l'assentament ibèric de la Torre de la Sal han posat al descobert diversos trams d'un camí que pot datar-se en el segle II aC. Possiblement formen part d'un eix de llarg recorregut que segueix en direcció nord cap al riu Ebre, i en direcció sud cap a les ciutats d'Arse-Saguntum i Valentia. A diferència de la Via Augusta, que en aquesta zona segueix un traçat per l'interior, la via del període republicà sembla ser un itinerari costaner on es troben importants assentaments que tingueren un destacat paper en el comerç marítim d'aquesta època. Excavations at the Iberian settlement of Torre de la Sal have uncovered several sections of a road that can be dated to the 2nd century BC. Possibly they are part of a long-distance axis that continues in a northerly direction towards the river Ebro, and in a southerly direction towards the cities of Arse-Saguntum and Valentia. Unlike the Via Augusta, which in this area follows a route inland, the route of the republican period seems to be a coastal route, where there are important settlements that played a prominent role in the maritime trade of that time.

El Santo Cáliz conservado en la Catedral de Valencia es una pieza de gran valor histórico y artístico. Está formado por tres partes de diferente antigüedad y procedencia: una copa de ágata de época romana situada en la parte superior, y una segunda copa del mismo tipo de piedra y dispuesta en posición invertida en la parte inferior que hace la función de base, ambas unidas con una montura de oro decorada con gemas y perlas que le da la forma de un cáliz litúrgico. En este trabajo, analizamos con mayor profundidad ambas copas, las situamos en su contexto para comprenderlas mejor y exponemos los razonamientos que nos llevan a una propuesta de datación.

Els dos primers volums de l’obra L’arquitectura romànica a Catalunya de Josep Puig i Cadafalch constitueixen la primera gran síntesi sobre l’arqueologia romana i l’antiguitat tardana de les terres de llengua catalana. Tot i que l’arqueologia valenciana no és gaire important en el conjunt de l’obra, s’hi troba ben representada a través de les principals ciutats i monuments de l’època. En aquesta comunicació analitzem la informació i les fonts que l’autor inclou sobre l’arqueologia valenciana. L’anàlisi d’aquestes dades ens permet valorar el nivell de coneixement que en tenia i avançar en la recerca de les relacions entre els estudiosos catalans i valencians. The first two volumes of the work The Romanesque architecture in Catalonia by Josep Puig i Cadafalch are a complet synthesis of Roman archeology of the lands of Catalan language. Although the Valencian archeology is not very important in the whole of the work, it is well represented through the main cities and monuments of the time. In this communication we analyze the information and sources that the author includes about Valencian archeology. The analysis of these data allows us to assess the level of knowledge that he had of it and to advance research on the relationships between Catalan and Valencian scholars.

En el territorio que se extiende entre Dertosa (Tortosa) y Carthago Nova, una franja costera alargada y poco profunda de 318 km de longitud en la que se sitúa el País Valenciano, se conocen nueve ciudades romanas, de las que dos son colonias y siete municipios. En este trabajo se analizan los procesos de ruina y expolio a que fueron sometidas tras la desaparición del Imperio, entre los siglos V y VII.

La recerca arqueològica desenvolupada a Sagunt en les darreres dècades ha permès avançar en el coneixement de la seua estructura urbana, amb el descobriment de tres carrers enllosats situats en la part baixa de la ciutat i allunyats del traçat hipotètic del recinte emmurallat d’època imperial. En concret, els carrers trobats al costat est de la plaça de la Moreria i a l’avinguda del País Valencià poden arrancar d’una via principal que passava per la vora est de la ciutat. De manera paral·lela, els estudis sobre les parcel·lacions geomètriques que s’han portat a terme en els darrers anys al sector nord del Camp de Morvedre, senyalen la línia del ferrocarril com un eix de la trama ortogonal que podria identificar-se amb la Via Augusta. Sense arribar a ser proves concloents, aquests indicis apunten a un traçat rectilini d’aquesta per la vora est de la població, de la qual arrancarien els accessos nord i sud formant un esquema triangular.

S'analitzen tres escultures romanes de Sagunt conservades al Museu Arqueològic de la població: un cap femení amb pentinat de trenes que possiblement pertanyia a una escultura ideal, una figura infantil que manté sobre el seu genoll una màscara que tenia un caràcter ornamental com a estàtua-font i la part corresponent a les cames d'una figura masculina que pot identificar-se amb un sàtir, també una estàtua font de cràcter ornamental.

An unpublished Roman funerary epigraph dating from the 1st century is studied using 3D technologies. The find comes from the town of Benafer in the Alto Palancia region, an area where numerous Roman inscriptions has been found. Se estudia un epigrafe romano funerario inédito datado en el siglo IdC aplicando tecnologías 3D. El hallazgo procede de la localidad de Benafer, en la comarca del Alto Palancia, zona en la que se han localizado numerosas inscripciones romanas.

En aquest article estudiem les excavacions arqueològiques realitzades pel canonge M. Alcayde y Gil en els anys 1844-46 a la població de Begís (l'Alt Palància, Castelló). La troballa d'una tomba en un lloc d'on es coneixien diverses inscripcions funeràries el va impulsar a excavar les restes d'una vil·la romana, en les quals va poder identificar un monument funerari i un mosaic que poden datar-se en el segle II dE. Es tracta de la primera actuació arqueològica que es va fer sota la tutela de la Comissió Provincial de Monuments de Castelló, que coneixem a través de la documentació d'aquesta institució. In this article we study the archaeological excavations carried out by canon M. Alcayde y Gil in the years 1844-46 in the town of Begís (l'Alt Palància, Castelló). The finding of a tomb in a place from where several funerary inscriptions were known led him to excavate the remains of a Roman villa, in which he could identify a funeral monument and a mosaic that can be dated to the second century AD. It is the first archaeological activity carried out under the tutelage of the Provincial Monument Commission of Castellón that we know through the documentation of this institution.

En este artículo presentamos una síntesis sobre la historia del término municipal de Albo-càsser en los periodos ibérico, romano y visigodo, basada en los trabajos arqueológicos desarrollados por numerosos investigadores en los últimos años. In this article we present a synthesis on the history of the municipality of Albocàsser in the Iberian, Roman and Visigoth periods, based on the archaeological works carried out by numerous researchers in recent years.

Introducció a l'estudi de la Via Augusta per les comarques del nord del País Valencià.

En aquest article analitzem la història de la arqueologia en terres de Castelló durant les primeres dècades del segle XX. Les fonts que hem utilitzat són bibliogràfiques, arxivístiques i de premsa, amb la finalitat d'aproximar-nos a l'època, els personatges i els fets més importants. Aquests són sens dubte el descobriment dels grans conjunts d'art rupestre i el desenvolupament dels primers estudis prehistòrics. En aquesta regió, allunyada dels grans centres acadèmics i culturals, l'arqueologia es caracteritza per una incipient institucionalització truncada per la guerra civil i el protagonisme d'erudits i aficionats, que continuen amb el col·leccionisme d'antiguitats i la realització d'excavacions, sovint de caràcter irregular. In this article we analyze the history of archeology in the lands of Castellón during the period 1900-1936. The sources we have used are bibliographic, archival and press, in order to get closer to the time, the most important characters and facts. These are undoubtedly the discovery of the great ensembles of rock art and the development of the first prehistoric studies. In this region, far from the great academic and cultural centers, archeology is characterized by an incipient institutionalization truncated by the civil war and the prominence of scholars and amateurs, which continue with the collecting of antiques and the carrying out of excavations often irregular in nature.

In this article we present the finding of three ruts areas in the municipality of Viver, in the Alto Palancia region (Castellón). His study provides new archaeological evidences of the works of conditioning of the roads that have ascended the Palancia Valley in different historical periods., En este artículo damos a conocer el hallazgo de tres zonas de rodadas en el término municipal de Viver, en la comarca del Alto Palancia (Castellón). Su estudio proporciona nuevas evidencias arqueológicas de los trabajos de acondicionamiento de los caminos que han remontado el valle del Palancia en diferentes periodos históricos.

In this paper we present a new iberic and roman archaeological assemblage from Morron del Cid. We pretend add new data for the acknowledgment of this important site., En este artículo presentamos el estudio de un lote de materiales arqueológicos de los periodos ibérico y romano procedentes del Morrón del Cid. Con ello pretendemos aportar nuevos datos para el conocimiento de este importante yacimiento.

En este artículo damos a conocer la información contenida en las notas manuscritas que redactó el cronista de la ciudad de Valencia Luis Cebrián Mezquita cuando, entre 1916 y 1917, se realizaron importantes hallazgos arqueológicos en las obras de construcción del Mercado Central. Entre ellos destaca un considerable número de tumbas de diferentes tipos pertenecientes a la necrópolis romana de la Boatella, situada al SO de la ciudad. Esta documentación, en su mayor parte inédita, permite probar que el descubrimiento de dicha necrópolis se produjo casi 30 años antes de lo que hasta ahora se había considerado. De esta manera también queremos destacar los importantes esfuerzos que este erudito valencianista realizó para intentar preservar el Patrimonio Arqueológico de la ciudad. In this article we present the handwritten notes written by the chronicler of the city of Valencia Luis Cebrián Mezquita when, between 1916 and 1917, important archaeological findings were made during the construction of the Mercado Central. Among them outstands an important number of different types of tombs belonging to the Roman necropolis of la Boatella, located SW of the city. This documentation, mostly unpublished, allows us to prove that the discovery of this necropolis took place almost 30 years before what had been considered. In this way we also want to highlight the important efforts that this Valencian scholar made to try to preserve the Archaeological Heritage of the city.

La vil·la romana del Vilar fou excavada en el segle XVIII per iniciativa dels arquebisbes Mayoral i Fabián y Fuero. La primera campanya tingué lloc entre els anys 1768 i 1769 i apareix descrita en un manuscrit conservat a l'arxiu del Monestir del Puig que fou redactat pel seu arxiver A. Dempere. Les excavacions van posar al descobert una extensa part de la vil·la i van permetre la recuperació de deu escultures i onze mosaics que formaven part del seu programa ornamental. Aquestes peces foren traslladades al Museu del Palau Arquebisbal de València, on es conservaren fins a la seua destrucció el 1812. En aquest article analitzem l'esmentat manuscrit i revisem la informació sobre aquesta important vil·la, posant especial atenció en l'estudi del programa decoratiu. The Roman villa of El Vilar was excavated in the 18th century at the initiative of the archbishops Mayoral and Fabián y Fuero. The first campaign took place between the years 1768 and 1769 and is described in a manuscript preserved in the archive of the Monastery of El Puig that was written by its archivist A. Dempere. Excavations uncovered an extensive part of the villa and allowed the recovery of ten sculptures and eleven mosaics that were part of its ornamental program. These pieces were transferred to the Archiepiscopal Palace Museum in Valencia where they were preserved until their destruction in 1812. In this article we analyze this manuscript and review the information about this important village with special attention to the decorative program.

Entre las numerosas piezas arqueológicas que componen la colección Miguel Martí Esteve depositada en el ayuntamiento de Valencia se encuentran algunas esculturas antiguas, en su mayoría inéditas, junto a otras de dudosa antigüedad. Debieron ser adquiridas en el mercado de antigüedades entre finales siglo XIX y las primeras décadas del siglo XX y por tanto son de procedencia desconocida. En este trabajo damos a conocer tres piezas de mármol de pequeñas proporciones: un torso de Minerva, una figura femenina sedente que puede identificarse con Fortuna y un herma de Júpiter-Ammón. Among the numerous archaeological pieces that make up the collection Miguel Martí Esteve deposited in the city council of Valencia are some old sculptures, mostly unpublished, along with others of dubious antiquity. They had to be acquired in the market of antiquities between the end of the 19th century and the first decades of century XX and therefore they are of unknown origin. In this paper we present three pieces of marble of small proportions: a torso of Minerva, a seated female figure who can identify with Fortuna and a herma of Jupiter-Amon.

Se efectúa un análisis de los procesos de expolio y transformación de grandes conjuntos monumentales y edificios singulares, fundamentalmente para espectáculos, en las ciudades romanas ubicadas en el territorio que en la actualidad integra el País Valenciano. El foro, por su condición de locus celeberrimus en el paisaje urbano romano, constituye el mejor indicador del ritmo e intensidad con que esos espacios privilegiados, en unos casos, sucumbieron en un proceso de abandono generalizado, como en Lucentum (el Tossal de Manises, Alicante), mientras que en ciudades habitadas hasta nuestros días, como es Valencia, se asistió a una imparable transformación de su imagen hasta no quedar huella alguna en su trama urbana actual, no solo de su foro romano, sino también del circo, que era el edificio que ocupaba una mayor superficie. Este análisis se extenderá a otros conjuntos urbanos, como Saguntum (foro, teatro y circo), Edeta (termas de la partida de Mura) e Ilici (termas Orientales y Occidentales) que aportan evidencias interesantes del proceso de ruina, expolio y transformación al que se vio sometida la arquitectura pública romana. An analysis of the processes is effected of I pillage and transformation of big monumental sets and singular buildings, fundamentally, for spectacles in the Roman cities located in the territory that at present integrates the Region of Valencia. The forum for his condition of locus celeberrimus in the urban Roman landscape, constitutes the best indicator of the pace and intensity with which these spaces favoured in a few cases, succumbed in a process of widespread abandon, Lucentum's case (el Tossal de Manises, Alicante), whereas in inhabited cities to the present day, since it is the case of Valencia, one was present at an unstoppable transformation of his image until some fingerprint stayed in his urban current plot, not only of his Roman forum, but also of the circus, which was the building that was occupying a major surface. This analysis will extend to other urban sets, as Saguntum (forum, theatre and circus), Edeta (thermal baths of Mura) and Ilici (Oriental and Western thermal baths) that contribute interesting evidences of the process of ruin, pillage and transformation under which she was placed the public Roman architecture.

En este artículo estudiamos los trabajos de prospección de J. Chocomeli en la comarca del Alt Maestrat (Castellón) en el año 1935. Mientras ejercía como maestro en la población de Benassal realizó importantes descubrimientos, entre los que destacan numerosos yacimientos arqueológicos y varios conjuntos de arte rupestre. También encontró dos estelas ibéricas y otras piezas de interés que se encuentran depositadas en el Museo de Prehistoria de Valencia. In this article we study the prospection work of J. Chocomeli in the region of Alt Maestrat (Castellón) in 1935. While working as a teacher in the town of Benassal he made important discoveries, among which are numerous archaeological sites and several rock art collections. He also found two Iberian stelae and other pieces of interest that are deposited in the Museum of Prehistory of Valencia.

Presentem un avanç dels principals resultats obtinguts en la darrera campanya d’excavacions que tingué lloc l’any 2015 al Sondeig 8 de la moleta dels Frares (Forcall, els Ports), que s’identifica amb el municipi romà de Lesera. Els treballs han permès documentar l’existència de diverses fases d’ocupació en aquesta zona. En primer lloc, sobre la roca s’han trobat restes dels períodes ibèric i ibero-romà, sobre les quals s’edificà un espai possiblement obert i una gran habitació entre el final del segle I i el principi del II dE. En aquests dos ambients s’ha pogut provar l’existència de tres fases constructives, fins que s’abandonen cap al final del segle III o principis del IV dE. Amb posterioritat, en els segles X-XI, aquesta zona serà ocupada per una necròpolis andalusina possiblement en relació amb una alqueria pròxima no localitzada. We present an advance of the main results obtained in the last excavation campaign that took place in 2015 to the Sounding 8 of La Moleta dels Frares (Forcall, Els Ports), which is identified with the Roman municipality of Lesera. The work has documented the existence of several phases of occupation in this zone. In the first place, remains of the Iberian and Iberian-Roman periods have been found on the rock, on which it was built a possibly open space and a large room between the end of the 1st century and the principle of the IIth century AD. In these two ambients it has been possible to prove the existence of three constructive phases, until they are abandoned towards the end of the 3rd century or early IVth century AD. Subsequently, in the X-XI centuries, this area was occupied by an Andalusian necropolis possibly in relation to a not located farm.

En aquest treball estudiem les escasses troballes de ceràmiques hel·lenístiques a les comarques septentrionals del litoral valencià que poden datar-se entre la darreria del s. IV i el III, amb anterioritat a l’arribada massiva de les produccions universals (campaniana A i B).

En las dos primeras décadas del siglo XX la arqueología valenciana estuvo impulsada por aficionados y coleccionistas que llevaron a cabo diversos descubrimientos y excavaciones. En este periodo varios investigadores extranjeros exploraron numerosos yacimientos valencianos sin otro contacto que algunos de estos aficionados. En 1927, la concurrencia de la fundación del Servicio de Investigación Prehistórica (SIP) en Valencia por Isidro Ballester y la llegada a la universidad del profesor Luis Pericot fueron dos hechos determinantes en la proyección internacional de la arqueología valenciana. El SIP pasó a ser un órgano estable de interlocución con los investigadores foráneos, y sus publicaciones permitieron dar a conocer más allá de nuestras fronteras los resultados de las excavaciones que se realizaban en tierras valencianas. In the first two decades of the twentieth century Valencian archaeology was led by enthusiasts and collectors who carried out a few discoveries and excavations. In this period several foreign researchers explored many Valencian sites with the help of some of these enthusiasts. In 1927 both the founding of the Servicio de Investigación Prehistórica (SIP) in Valencia by Isidro Ballester and the arrival at University professor Luis Pericot, became two decisive events in the international projection of the Valencian archaeology. The SIP became the institution which served as the basis for the dialogue between local and foreign researchers. Its publications allowed to publicize beyond the Valencian country the results of the excavations carried out in it.

We present the finding of an Iberian stele in the village of Atzeneta del Maestrat (Castellón). It is decorated with a cuirass disc on its front face, motif that is represented for the first time in the Iberian steles of the Valencian Country. Due to its characteristics, we connect this monument with the group of steles of Bajo Aragón, where we find the same motives in villages such as Vallderoures and Cretas (Teruel)., Presentamos el hallazgo de una estela ibérica en la población de Atzeneta del Maestrat (Castellón). Está decorada con un disco-coraza en su cara anterior, motivo que aparece representado por primera vez en las estelas ibéricas del País Valenciano. Por sus características relacionamos este monumento con el grupo de estelas del Bajo Aragón, donde encontramos representados los mismos motivos en poblaciones como Vallderoures y Cretas (Teruel).

Homenaje a la profesora Carmen Aranegui Gascó.

Síntesi sobre les primeres etapes d'ocupació del Castell de la Magdalena (Castelló de la Plana), des de la prehistòria fins a l'època romana, en el context de l'evolució del poblament antic en aquest terme municipal.

This paper presents the results of an excavation in the Via Augusta near the town of la Salzadella (Castellón) located between the mansions of Intibili and Ildum. Although the road was partially destroyed in the excavation of a ditch, a section of its eastern half it was discovered., En este artículo presentamos los resultados de una excavación realizada en la vía Augusta cerca de la población de la Salzadella (Castellón), situada entre las mansiones de Intibili e Ildum. Aunque la calzada había sido destruida parcialmente por la excavación de una acequia, se pudo descubrir un tramo de su mitad este.

In this paper we present the results of an excavation in the town of Peñíscola, situated north of the Valencian coast. It has been documented for the first time archaeological levels datable in the second century BC. This modest finding confirms the hypothesis that the tombolo where the town sits was occupied in antiquity., En este artículo damos a conocer los resultados de una excavación realizada en la población de Peñíscola, situada al norte de la costa valenciana. En ella se han documentado por primera vez niveles arqueológicos que pueden fecharse en el siglo II aC. Este modesto hallazgo confirma la hipótesis de que el tómbolo que ocupa la localidad fue ocupado en la antigüedad.

Síntesi sobre la Via Augusta al seu pas per terres valencianes, amb especial atenció a les comarques meridionals.

Recuperació d'un fragment de la inscripció CIL II2/14, 644 de Benifairó de les Valls (el Camp de Morvedre, València)

In this paper we study some archaeological materials found in the Roman site of El Plano (Castellón). Although today is almost entirely destroyed by agricultural work, some of the pieces studied said they were equipped with thermal baths, so it should be a settlement of some importance. Moreover ceramics collected allows occupation dating from the I to IV century AD. This is the first Roman site that has been studied in the district of Alto Mijares., En este artículo estudiamos algunos materiales arqueológicos encontrados en el yacimiento romano de El Plano (Castellón). Aunque en la actualidad está destruido casi en su totalidad por los trabajos agrícolas, algunas de las piezas estudiadas indican que estaba dotado de termas, por lo que debía tratarse de un asentamiento de cierta importancia. Por otra parte, las cerámicas recogidas permiten fechar su ocupación entre los siglos I y IV dC. Se trata del primer yacimiento romano que ha podido ser estudiado en la comarca del Alto Mijares.

Estado de la cuestión sobre los estudios de epigrafía latina en la comarca del Alto Palancia (Castellón)

En aquest article donem a conèixer una sèrie de fragments epigràfics i arquitectònics conservats a l'espadanya de l'ajuntament d'Ares del Maestrat que possiblement pertanyien a l'antiga església gòtica, que fou destruïda l'any 1707 per l'exèrcit de Felip V en el curs de la guerra de Successió. Els primers pertanyen a una inscripció llatina de caràcter monumental, la lletra de la qual presenta els trets característics de l'epigrafia renaixentista; tot i que es troba molt incompleta, és palès el seu sentit religiós. Entre els elements arquitectònics poden identificar-se algunes peces de nervadura gòtica, que deuen pertànyer a l'església que possiblement es va edificar en el segle XIV; i entre els de caràcter ornamental n'hi ha alguns de pilastra i motllurats que deuen correspondre a una porta renaixentista que podria haver-se obert en les obres documentades en un moment avançat del segle XVII, amb la qual podria associar-se l'esmentada inscripció. In this paper we present a series of epigraphic and architectural fragments preserved in the steeple of the town hall of Ares del Maestre that possibly belonged to the old Gothic church, that was destroyed in 1707 by the army of King Philip V during the War of Succession. The first belong to a monumental Latin inscription, which letters presents the characteristics of the Renaissance epigraphy; although it is very incomplete, its religious meaning is clear. Among the architectural elements can identify some pieces of Gothic ribs, which must belong to the church that was possibly built in the fourteenth century; and among the ones of ornamental character there are some pilasters and molded which must correspond to a Renaissance door that could have opened in the documented works at advance the seventeenth century, with which it could be associate the above-mentioned inscription.

In this paper we analyze a female white marble sculpture recovered in 2007 in an excavation in the Roman necropolis of La Boatella (Valencia). It is split into three fragments found in a half-built pit with several funerary inscriptions and other architectural elements. The sphere that remains on your right, on which rests the rudder missing attribute allows identifying it with the goddess Fortune. The sculpture is of a type that is dated in the late Hellenistic period and should be used for the representation of various divinities, including Hygeia, goddess of health, and specifically the Chiaramonti variant. The position of the arms allowed to adapt the type, with very slight modifications, to the peculiarities of other deities as Fortuna. The analysis has revealed that marble comes from the island of Paros (Greece).

En aquesta nota presentem un avanç dels resultats de la campanya d'excavacions de 2015 realitzada a la ciutat romana de Lesera, que fou finançada per la Mancomunitat Comarcal dels Ports en el marc del Pla Formatiu d'auxiliars en Arqueologia del Taller d'Ocupació, i es desenvolupà de manera discontínua entre els dies 16 de març i 22 de juliol. Les excavacions es feren en el marc de les pràctiques dels alumnes d'aquest taller1. L'actuació consistí en la continuació dels treballs començats en els anys 2008-2009 als sondeigs 6 i 8 (Arasa 2009a), situats al sector N de la plataforma inferior del jaciment. Les conclusions que exposem tenen un caràcter provisional, atés que encara no ha finalitzat l'estudi dels materials recuperats.

Síntesi sobre l'època romana a la Ribera del Xúquer, amb especial atenció al poblament rural dels períodes republicà i imperial.

Donem a conèixer dues noves inscripcions romanes trobades a la població d'Alzira (la Ribera Baixa) per un de nosaltres (Agustí Ribera), la primera dissortadament desapareguda i la segona recentment localitzada1.

El cáliz conservado en la catedral de Valencia (España), que la tradición considera el Santo Grial, está formado por tres partes: una copa de ágata que es el cáliz stricto sensu, una segunda copa de la misma piedra y forma ovalada dispuesta en posición invertida que hace la función de base y una montura de oro decorada con gemas y perlas que las une y les da forma de cáliz litúrgico. La primera es un bol de finas paredes decorado con una sencilla moldura entrante en el borde, cuya base tiene un pie anular. Las analogías con la vajilla de plata, cerámica y vidrio, junto a la cronología de los paralelos más próximos, nos permiten fecharla de manera aproximada entre los siglos I aC y III dC. La copa ovalada utilizada como base, dotada igualmente de un pie anular, es de un tipo que está documentado tanto en el arte bizantino como en el islámico y puede fecharse en los siglos X-XII; en su pared tiene incisa una inscripción cúfica que se traduce como ‘la resplandeciente’. Finalmente, la montura de oro decorada con gemas y perlas es de factura medieval, está decorada con motivos mudéjares y góticos y puede fecharse en el siglo XIV.