Search

Aquest volum recull les aportacions de nou autors vinculats a diferents universitats que analitzen les relacions entre Catalunya i Espanya des deposicions ideològiques diverses, i guiats pel compromís amb el diàleg, la llibertat, el respecte i l’honestedat intellectual. Sessió inaugural -- Cataluña en la España del siglo -- El compromiso político del pensamiento en la sociedades plurales. Una reflexión sobre el conflicto catalán -- Primera sessió: Reflexió històrica al voltant d´unes relacions complexes -- El fracàs d´un projecte unitari: una perspectiva històrica -- Catalunya-Espanya durant el segle -- Juegos de nacionalismos con Cataluña al fondo -- Catalunya i Espanya, 1469-1716: dinàmiques polítiques en una monarquia composta -- Segona sessió: Els factors econòmics i financers en la relació entre Catalunya i Espanya -- Consideraciones sobre la financiación y el déficit fiscal -- Les relacions econòmiques i financeres entre Catalunya -- Estructures de realitat i conflicte Espanya-Catalunya: per a un nou model territorial

International audience; Les débats et polémiques autour de la situation politique de la Catalogne mobilisent fortement les historiens et donnent lieu à de multiples usages du passé, à diverses lectures l’histoire. Afin d’éclairer la situation, le comité de rédaction de Passés Futurs a entrepris d’interroger cinq historiens, qui nous proposent ici leur diagnostic sur la situation, les dynamiques historiques à l’œuvre et le rôle des historiens. Grandaj Nacioj - Le projet « Grandaj Nacioj » (« Grandes Nations » en Esperanto), est la continuation de deux travaux qui interrogent les identités politiques : Meetings, consacré à l’iconographie et au marketing des rassemblements politiques ; Parlements qui explore l’espace institutionnel de la représentation nationale démocratique. Le climat politique catalan s’est tendu au cours de ces dernières années. Dans ce contexte, je m’intéresse aux signes et aux symboles mobilisés dans l’affirmation d’une identité catalane et je me demande de quelle manière se construisent les ponts entre, d’un côté, les émotions individuelles et collectives et, de l’autre, les institutions, en tant qu’abstractions raisonnées. La construction ou l’existence d’une identité collective suppose l’intervention d’un certain nombre de supports (psychologiques, historiques, symboliques, politiques) qui passent par l’image pour faire sens. Mes photographies questionnent des espaces symboliques qui sont aussi des espaces visuels pensés par leurs créateurs pour être observés et vécus afin de forger ou de renforcer des identités. Bruno Arbesú Site Web : www.brunoarbesu.com

Quan la Guerra de Successió s’acostava al final, les autoritats borbòniques vanemprendre una violenta repressió contra aquells municipis que acollien els resistents austriacistes, mitjançant saqueigs i incendis, en dues onades consecutives: a l’estiu de 1713 i a principis de 1714. L’objectiu era escarmentar els catalans per tal que es desmobilitzessin i es rendissin. En el context de la revolta antifiscal del gener de 1714 analitzarem els Fets de la Gleva i l’incendi de Sant Hipòlit de Voltregà, com a casos paradigmàtics, però també la violència extrema per part dels dos bàndols enfrontats.

L’objectiu és explicar la lògica dela resistència catalana, entre juliol de1713 i l’11 de setembre de 1714, contraels exèrcits borbònics, una resistènciaque no sempre ha estat ben compresapels historiadors i pels polítics. Unssovint la van explicar en clau romàntica;altres, com un acte irracional,mancat de sentit polític. Per no parlardels que l’han denigrada, tal com hanfet també amb les lleis i institucionscatalanes pel seu suposat tarannà feudalitzant,al seu parer afortunadamentsubstituïdes per la modernitat absolutista.Per això, es contextualitza laresistència en el seu context històric.Al final, la liquidació de l’Estat catalàper part de Felip V i la imposició de laNova Planta, una estructura netamentabsolutista i militaritzada presidida pelcapità general i per uns corregidorstambé militars, significà un clar retrocéspolític no solament per la pèrduade les institucions del país sinó perquèles vies de representació (a les Corts, ala Generalitat, al Consell de Cent i alsmunicipis on l’home comú era present)van ser substituïdes pel nomenamentdirecte i per la venda de càrrecs, els quals van tenir efectes nefastos comla corrupció institucionalitzada sensemecanismes de control.

Philip V's foreign policy was met with opposition by the Regent and Cardinal Dubois. This lead to the armed intervention in Spain in 1719. However, military action would have been impossible without a close alliance with Britain and Hanover. This link between James Stanhope and Guillaume Dubois has hitherto been explained in terms of personal animosity and court struggles. Yet, this overlooks the importance of the legal quarrel on the Spanish Succession (1659-1713) and the consequences of the solution chosen at the Treaties of Utrecht, Rastatt and Baden (1713-1714). I argue that Philip's irredentist demands to make up for the perceived "loss" of Italy and Flanders were legally incompatible with the backbone of European diplomacy. Partition implied much more than a merely political deal.