Search

Un dels cançoners més importants de poesia catalana del segle XVII era un que portava per títol Curiositat Catalana. Malauradament, el llibre va ser mutilat per un posseïdor i només en van quedar els índexs i dues obres de teatre de Francesc Fontanella (i una d’aquestes, incompleta). Malgrat la pèrdua dels textos, el fet que els índexs fessin constar l’autoria de moltes de les composicions preservava l’interés del cançoner com a inventari de poetes del Barroc català i com a testimoni de la vitalitat de la poesia en llengua catalana, cosa especialment útil en tractar-se d’una època tradicionalment mal coneguda. Però després de la primera notícia que tenim d’aquest manuscrit, de 1859, el llibre va desaparèixer i no ha estat retrobat fins fa pocs anys. La troballa permet reconstruir de manera aproximada per primera vegada l’ordre i les característiques del còdex. En aquest treball, a més, examinem la pertinència de les atribucions que fa, que sovint no són exactes.

Aquest treball estudia i edita un cançoner d’autor, anònim, escrit a mitjan segle XVI i conservat fragmentàriament. De les cent vuitanta composicions que havia contingut inicialment ara només se’n conserven cent: noranta-vuit en català i dues (els números 23 i 24) en castellà. Totes eren desconegudes, encara que una (núm. 21) recrea uns versos que devien ser tradicionals, ja que apareixen amb poca variació en una composició del cançoner Flor de enamorados, de Joan Timoneda. A pesar dels defectes mètrics i estròfics i la reiteració dels tòpics de la poesia de cançoner, en aquest recull també trobem temes nous i un lèxic i una sintaxi populars que el fan interessant.

Abstract: The author considers the study of erotic Catalonian poetry during the baroque period as a tool for understanding the aesthetics and the worldview of people of that period.

The author considers methodological dificulties of many kinds that the study of Catalan literature presents between Baroque and Romanticism; reviews postulates and conclusions of Catalan literary historiography and defines the extent of general reference frameworks, for instance "rococó", locating the discussion in the field of interrelations between literature and the process of linguistic substitution.

The name of letters, derived from Latin, are not exactly the same in the various Romance languages. The study of references to the name of letters made by grammarians and lexicographers reveals the continuity of forms going back to the origins of language and still remembered, although occasionally, at the beginning of the 20th century: a, be, ce, de, e, ef; ge, hac, i, jota, ka, el, em, en, o, pe, qu, er, es, te, u, ve, xeix, y grega, i tzeta. However, in the 19th century, Castilians gradually substituted these names, and consequently, the codification of Catalan by Pompeu Fabra and the Institut d'Estudis Catalans was carried out with disregard to its own grammatical tradition.

En aquest article s’estudien les fonts i els préstecs literaris que es poden detectar en «Lo Desengany», una notable peça dramàtica en dos actes escrita per Francesc Fontanella cap al 1650. Bon coneixedor de la literatura clàssica i de les iteratures més importants del seu temps (la castellana, la francesa i la italiana), Fontanella reflecteix en aquesta obra les seves lectures, i concretament les dels «Idil·lis» de Teòcrit, les «Metamorfosis» d’Ovidi, la «Farsàlia» de Lucà, «La Araucana» d’Alonso de Ercilla (1569-1589) o «L’illusion comique» de Pierre de Corneille (1636). També hi ha la influència de temes populars castellans (les «coplas de trescientas cosas más»), i coincidències que no suposen necessàriament una imitació, sinó una mateixa visió del món i de la literatura, compassa amb Luis de Góngora, Juan Ruiz de Alarcón («Las paredes oyen») o Calderón de la Barca («El mágico prodigioso»). Tot aquest repàs constitueix un bon exemple de com es va anar construint aquest gran patrimoni literari que és el barroc europeu.

Presentació del monogràfic.