Search

Este trabajo tiene como fin principal mostrar una realidad poco estudiada y, por ende, escasamente conocida, que es el papel social, político y económico que las mujeres medievales tuvieron en la comarca del Alt Urgell durante los siglos XI-XIII. Más particularmente, se centra en los personajes femeninos pertenecientes a una estirpe noble, como las condesas de Urgell, las señoras de Caboet y las vizcondesas de Castellbò. Partiendo de una escasead documental y de una necesidad constante de interpretar y reflexionar sobre ciertos hechos, el estudio busca ser una llamada a la reinterpretación de las fuentes y el contexto locales, que permita ofrecer una visión más completa de lo que se tiene hoy en día. Aquest treball té com a finalitat principal mostrar una realitat poc estudiada i, per conseqüent, escassament coneguda, com ho és el paper social, polític i econòmic que les dones medievals van tenir a la comarca de l’Alt Urgell, durant els segles XI-XIII. Més particularment, es tracta de personatges femenins que pertanyen a una estirp noble, com ho van ser les comtesses d’Urgell, les senyores de Caboet i les vescomtesses de Castellbò. Partint d’una escassetat documental i d’una necessitat constant d’interpretar i reflexionar sobre certs fets, l’estudi busca ser una crida a la reinterpretació de les fonts i del context local, que permeti oferir una visió més completa del que ho és avui en dia. The main purpose of this work is to show a little studied reality and, therefore, little known, which is the social, political, and economic role that medieval woman had in the Alt Urgell region during the XI-XIII centuries. More specifically, based on the figures of the women of noble lineage, such as the countesses of Urgell, Ladys of Caboet and vicountesses of Castellbò. Starting from a documentary scarcity and a constant need to interpret and reflect on certain facts, the study seeks to be a call for the reinterpretation of local sources and context, which allows for a more complete vision of what is known today.

Aquest article analitza dos processos per bruixeria de la justícia criminal del capítol de la catedral de Santa Maria d’Urgell oberts contra dues dones de la localitat de Bescaran, a la comarca de l’Alt Urgell, en els anys 1551-1553. Aquestes dues acusades se sumarien com a mínima una altra quinzena de bescaraneses més, jutjades per aquest mateix tribunal senyorial i per la justícia criminal compartida per la mitra d’Urgell i la ciutat d’Urgell entre 1520-1530 i 1623. Aquests valors confirmen que a les zones muntanyenques del bisbat d’Urgell (Pallars, Andorra i Alt Urgell) la persecució de bruixes presentà un caràcter endèmic i sostingut al llarg de generacions, atès que s’inicià a finals del segle XV i es mantingué activa fins a les primeres dècades del segle XVII. La nostra recerca ens permetrà estudiar els valors comunitaris, les relacions interpersonals i les creences associades a la bruixeria dels habitants d’aquesta localitat, que foren al mateix temps víctimes i instigadors d’aquestes persecucions., Witches and the neighborhood. Two judicial trials in Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553This article analyzes two trials for witchcraft brought by those in charge of criminal justice for the Cathedral of Santa Maria d’Urgell against two women of Bescaran, a village in the Alt Urgell, in the years 1551-1553. These two defendants would join at least 13 to 15 other bescaranesas —women from Bescaran— judged by the same court and by the criminal court shared with the Ciutat d’Urgell, between 1520-1530 and 1623. These events confirm the remarkable persecution of witches in the mountainous areas of the bishopric of Urgell (Pallars, Andorra and Alt Urgell) between the 15th century and the beginning of the 17th century. Our research will allow us to analyze the community values, interpersonal relationships and beliefs associated with the witchcraft of the inhabitants of this town, who were both victims and instigators of this repression., Brujería y vecindario. Dos procesos judiciales de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553Este artículo analiza dos procesos por brujería de la justicia criminal del cabil-do de la catedral de Santa Maria d’Urgell abiertos contra dos mujeres de la localidad de Bescaran, comarca del Alt Urgell, en los años 1551-1553. Estas dos acusadas se sumarían como mínimo a otras trece bescaranesas más juzgadas por este mismo tribunal y por la justicia criminal compartida entre la mitra y la ciudad de Urgell, entre la década de 1520 y 1623. Estos hechos confirman que, en las zonas montañosas del obispado de Urgell —Pallars, Andorra y Alt Urgell—, la persecución de brujas tuvo un carácter endémico y sostenido alo largo de generaciones, dado que se inició en los últimos años del siglo xv y se mantuvo activa hasta el siglo xvii. Nuestra investigación nos permitirá anali-zar los valores comunitarios, las relaciones interpersonales y las creencias aso-ciadas a la brujería de los habitantes de esta localidad, que fueron al mismo tiempo víctimas e instigadores de esta represión.

En el present article s’ha volgut compilar el coneixement existent i aprofundir en els hospitals de la guerra civil (1936-1939) a l’Alt Urgell. Alguns d’ells van estar planificats a l’esclatar la guerra i d’altres es van crear com a hospitals de rereguarda condicionats per la línia del front del Pallars. Hem fet un seguiment del personal mèdic d’aquests hospitals, ubicant-lo i biografiant-lo en aquell context., En el presente articulo se ha querido reunir el conocimiento existente y profundizar en los hospitales de la guerra civil (1936-1939) en la comarca del Alt Urgell (Cataluña). Algunos de ellos fueron planificados al estallar la guerra y otros se crearon como hospitales de retaguardia condicionados por la linea del frente de guerra del Pallars. Hemos hecho un seguimento del personal médico de estos hospitales, ubicándolo y biografiándolo en aquel contexto.

RESUMEN: Esta tesis doctoral investiga, desde una perspectiva comparativa, las tensiones y conflictos -conductas sexuales desordenadas, violencia verbal y física, brujería, hurtos y robos, etc.- que alteraban la convivencia vecinal, así como las vías utilizadas para restaurar el orden y la paz social. Estas estaban basadas en el desarrollo de mecanismos ligados a la infrajusticia y la parajusticia o en los diversos usos de la justicia reglada. Este análisis abarca una veintena de localidades que, con una población censada de 740 fuegos en 1595 y de 575 en 1717, configuraban los dominios señoriales del cabildo de la catedral de Santa Maria d’Urgell en la comarca del Alt Urgell, durante las dos últimas décadas del siglo XVI y en el transcurso del siglo XVII. ABSTRACT: This doctoral thesis studies, from a comparative perspective, tensions and conflicts -disordered sexual behavior, verbal and physical violence, witchcraft, theft and robbery, etc.- that altered the local coexistence and pathways used to restore order and social peace. These were based on the development of mechanisms linked to infrajusticia and parajusticia or different uses of formal justice. This analysis covers twenty localities, with a registered population of 740 firesin 1595 and 575 in 1717, which formed the lordships of the chapter of the cathedral of Santa Maria d'Urgell in the Alt Urgell, in the last two decades of the sixteenth century and during the seventeenth century.

Es podria dir que aquest projecte és una ullada personal d’aquesta comarca, una vista sui generis del estudiant que intentant aplicar ensenyances rebudes al llarg de la carrera vol treure informació de tots tipus. Informació general i amb un valor aprofitable. Veure quin són els seus trets diferenciadors, que té de bo o de dolent com a comarca. El tema pot ser molt llarg i donar moltes possibles explicacions. L’estadística és una ciència per ella mateixa, i la seva funció bàsica és procurar respostes. En aquest projecte no hi ha una gran pregunta a respondre o un gran objectiu a assolir, sinó el que es vol és veure quina informació es pot treure, contrastar-la i veure si és lògica i es pot donar una explicació, o dit d’una altra manera, proposar moltes preguntes de menor importància. La idea principal del projecte radica en dos parts: la metodologia emprada i els anàlisis de les variables mitjançant mètodes i eines estadístiques

Els programes Leader de la Unió Europea tenen com a objectiu el desenvolupament de territoris rurals. La comarca catalana de l’Alt Urgell es va beneficiar anteriorment de l’aplicació del programa Leader 2 en set municipis del sud de la comarca. L’actual convocatòria anomenada Leader Plus té en canvi un àmbit d’aplicació que afecta a la totalitat del territori de l’Alt Urgell. A més de l’àmbit territorial, també els objectius estratègics són diferents. Leader 2 pretenia corregir les conseqüències negatives de la crisi industrial de Taurus. Per aquest motiu, el seu objectiu fonamental consistia en aturar la pèrdua de població del territori i va donar molta importància a la creació d’ocupació i les inversions en la indústria. En canvi, el programa Leader Plus té com a objectiu bàsic estabilitzar la població i millorar el benestar econòmic en els nuclis rurals. Per aquesta raó prioritza les inversions en sectors con el turisme o altres serveis que ajudin a millorar la qualitat de vida de les zones rurals. Les conclusions d’aquest treball han servit com a referència per a la redacció de les bases que hauran de servir per a la determinació de quins tipus d’inversions es poden acollir a la iniciativa Leader Plus a l’Alt Urgell i quines subvencions es poden concedir.

El despoblament de les comarques de muntanya repercuteix no sols en un desarrelament de les persones afectades, sinó també en l'equilibri territorial general, ja que augmenta la congestió de les zones urbanes. Al marge del Plans de muntanya, per potenciar i recuperar aquelles comarques, cal trobar activitats alternatives i complementàries de l'agricultura i la ramaderia tradicionals. A l'Alt Urgell s'està fent una primera experiència en aquest sentit.

La iniciativa Leader Plus de la UE finança les iniciatives de desenvolupament rural que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida i fixar la població al territori. Leader Plus s'ha aplicat a l'Alt Urgell en el període presupostari 2000-2006. El present estudi tracta de veure, amb dades encara no definitives, l'impacte de la iniciativa sobre el territori fent un tractament de les variables econòmiques i d'ocupació que ha generat la seva posta en marxa.