Search

Aquest treball de final de màster té com a objectiu principal la creació d'un spot publicitari per a englobar el contingut de la unitat didàctica "Organització, disseny i producció d'informació digital", inclosa a l'assignatura TIC (Informàtica) de 4t d'ESO. L'objectiu d'aquesta unitat és ensenyar als alumnes les diferents fases del procés de producció d'una campanya publicitària, des de la idea fins a la postproducció, i així capacitar-los per a crear les seves pròpies campanyes publicitàries. En aquesta memòria s'exposa la metodologia utilitzada per a la creació del spot publicitari, a través de la qual s'ajuda a millorar el treball i l'aprenentatge autònom dels alumnes, i sobretot, afavorir el desenvolupament de la seva creativitat. Un aspecte que en molts casos és deixat de banda en els centres educatius.

Internet of Things (IoT) has acquired useful and powerful advances thanks to the Machine Learning (ML) implementations. But the implementation of Machine Learning in IoT devices with data centers has some serious problems (data privacy, network bottleneck, etc). Tiny Machine Learning (TinyML) arose in order to have an independent edge device executing the ML program without the necessity of any data center. But there is still the need for high performance computers to train the ML model. But, can this situation improve? This project goes through TinyML and two TinyML techniques capable to train the ML model on-device (what we call TinyML On-Device Learning or TinyODL): TinyML with Online-Learning (TinyOL) and Federated Learning (FL). We study both techniques in a theoretical analysis and try to develop one TinyODL app. Internet of Things (IoT) ha obtingut uns forts avantatges molt usables gràcies a les implementacions del Machine Learning (ML). Però la implementació del Machine Learning en dispositius IoT utilitzant centres de dades porta una sèrie de problemes a tenir en compte (privacitat de les dades, el coll d'ampolla de la xarxa, etc.). Tiny Machine Learning (TinyML) va sorgir amb l'objectiu de tenir dispositious IoT independents executant el programa d'ML sense la necessitat d'un centre de dades. Però encara hi ha la necessitat de fer servir ordinadors d'alta potència per poder entrenar el model d'ML. Així i tot, es pot millorar aquesta situació? Aquest projecte estudia el TinyML i dues de les seves tècniques, del que anomenem TinyML On-Device Learning o TinyODL, capaces d'entrenar el model d'ML en el mateix dispositiu (on-device learning): TinyML with Online Learning (TinyOL) i Federated Learning (FL). S'estudien les dues tècniques des d'una anàlisi teòrica i provem de desenvolupar una aplicació TinyODL. Internet of Things (IoT) ha obtenido unas muy buenas y usables mejoras gracias a las implementaciones del Machine Learning (ML). Pero la implementación de Machine Learning en dispositivos IoT utilizando centros de datos conlleva una serie de problemas a tener en cuenta (privacidad de los datos, el cuello de botella de la red, etc.). Tiny Machine Learning (TinyML) surgió con el objetivo de tener dispotivios IoT independientes ejecutando el programa de ML sin la necesidad de un centro de datos. Pero aún existe la necesidad de usar ordenadores de alta potencia para poder entrenar el modelo de ML. Aún así, se puede mejorar esta situación? Este proyecto estudia el TinyML y dos de sus técnicas, de lo que llamamos TinyML On-Device Learning o TinyODL, capaces de entrenar el model de ML en el mismo dispotivio (on-device learning): TinyML with Online Learning (TinyOL) y Federated Learning (FL). Se estudian las dos técnicas desde un anáisis teórico y probamos de desarrollar una aplicación TinyODL.

Aquest projecte centra la seva atenció en el desenvolupament d’una aplicació per a poder entrenar un robot per a que pugui dur a terme una tasca de Pick and Place. En el món de l’aprenentatge automàtic, existeixen diferents algorismes d’implementació per a poder fer exercicis d’aquest tipus, en aquest treball s’ha triat el Deep Deterministic Policy Gradient (DDPG) fusionat amb el Hindsight Experience Replay (HER). S’ha utilitzat el gym d’OpenAI per a provar i executar els diferents fulls de codi que s’han desenvolupat amb el llenguatge de programació de Python. Al llarg de l’estudi s’exposen les bases teòriques a seguir i s’expliquen les diferents estructures dels scripts desenvolupats per a entrenar al model programat. D’aquesta manera es pot seguir el fil del disseny la IA de principi a final adquirint també, paral·lelament, coneixement del món de la intel·ligència artificial. El proyecto presente centra su atención en el desarrollo de una aplicación para poder entrenar un robot para que pueda realizar una tarea de Pick and Place. En el mundo del aprendizaje autónomo, existen diferentes algoritmos de implementación para poder hacer ejercicios de este tipo, en este trabajo se ha escogido a Deep Deterministic Policy Gradient (DDPG) mezclado con el Hindsight Experience Replay (HER). Se ha utilizado el gym de OpenAI para probar y ejecutar las distintas hojas de código que se han desarrollado con el lenguaje de programación de Python. A lo largo del estudio se explican las bases teóricas a seguir y se exponen las diferentes estructures de los scripts creados para entrenar al modelo programado. De esta forma, se puede seguir el hilo del diseño de la IA de principio a fin, adquiriendo también, paralelamente, conocimientos del mundo de la inteligencia artificial. This project focuses on the development of an application to train a robot to perform a Pick and Place task. In the world of autonomous learning, there are different implementation algorithms to be able to do exercises of this type, in this work Deep Deterministic Policy Gradient (DDPG) has been chosen and mixed with Hindsight Experience Replay (HER). The OpenAI gym has been used to test and execute the different code sheets that have been developed with the Python programming language. Throughout the study, the theoretical bases to be followed are explained and the different structures of the scripts created to train the programmed model are presented. In this way, it is possible to follow the AI design thread from start to finish, acquiring, in parallel, knowledge of the world of artificial intelligence.

En el segle XXI, la capacitat d'aprenentatge autònom -entesa sovint com la capacitat de prendre el control sobre el propi aprenentatge- és crucial per a la satisfacció i l'autorealització de la persona al llarg de la seva vida. D'aquí ve que el desenvolupament de l'autonomia de l'alumne es consideri un objectiu educatiu important que molts programes educatius incorporen als seus plans d'estudi per a instruir als professors en el foment de l'autonomia de l'alumne amb els seus futurs estudiants. No obstant això, quan es graduen i es converteixen en professors novells, sovint tenen dificultats per a posar en pràctica el que han après en matèria d'autonomia. Per tant, és necessari realitzar exàmens longitudinals de les creences i percepcions dels professors sobre l'aprenentatge autònom en microcontextos, durant i després de la formació docent. El present estudi respon a aquesta necessitat seguint a dos professors en formació -estudiants de la Facultat d'Educació d'una universitat catalana- en la seva transició a professors novells en actiu. Les preguntes de recerca se centren en les creences i percepcions dels dos participants de l'estudi sobre l'aprenentatge autònom durant el seu últim any universitari com a professors en formació, les seves creences i percepcions sobre l'aprenentatge autònom com a professors novells en servei, i el canvi potencial d'aquestes creences i percepcions i els seus factors subjacents. Es va emprar un estudi de cas qualitatiu amb un disseny de recerca de diverses fases que incloïa: un estudi previ de síntesi de la recerca per a establir un marc conceptual, un estudi pilot, l'estudi principal que implicava el disseny i la implementació d'una intervenció d'aprenentatge autònom de 9 mesos de durada (realitzada completament en línia), i un estudi de seguiment per a obtenir les dades de l'ensenyament en servei i validar la interpretació de l'investigador dels resultats de l'estudi principal. Les dades es van recollir a través de reunions i qüestionaris en línia, enregistraments de vídeo de screencast, fulles de reflexió i materials produïts pels participants, com a plans de classes de pràctiques i entrades de blog d'autoreflexió. Aquestes dades es van analitzar mitjançant un paradigma interpretatiu, utilitzant l'anàlisi de contingut i l'anàlisi temàtica com a eines principals per a identificar el desenvolupament dinàmic de les creences i percepcions dels dos participants durant un període de tres anys. Les principals troballes es discuteixen sota els supratemes més recurrents en totes dues etapes: incertesa, orientació del professor, retroalimentació del professor i canvi de control. Aquest estudi de cas proporciona un relat en profunditat de les creences i percepcions dels dos professors en formació sobre l'aprenentatge autònom, alhora que llança llum sobre la realitat de la docència novella a Catalunya i la complexitat d'investigar les creences dels professors quan les restriccions institucionals afecten inevitablement la seva posada en pràctica. S'ofereixen algunes implicacions importants per a la pedagogia i la recerca futura, incloent una crida per a reforçar la formació dels professors en formació sobre l'aprenentatge autònom i proporcionar mitjans de suport als professors novells per a permetre la seva promoció de l'autonomia. En el siglo XXI, la capacidad de aprendizaje autónomo -entendida a menudo como la capacidad de tomar el control sobre el propio aprendizaje- es crucial para la satisfacción y la autorrealización de la persona a lo largo de su vida. De ahí que el desarrollo de la autonomía del alumno se considere un objetivo educativo importante que muchos programas educativos incorporan a sus planes de estudio para instruir a los profesores en el fomento de la autonomía del alumno con sus futuros estudiantes. Sin embargo, cuando se gradúan y se convierten en profesores noveles, a menudo tienen dificultades para poner en práctica lo que han aprendido en materia de autonomía. Por lo tanto, es necesario realizar exámenes longitudinales de las creencias y percepciones de los profesores sobre el aprendizaje autónomo en microcontextos, durante y después de la formación docente. El presente estudio responde a esta necesidad siguiendo a dos profesores en formación -estudiantes de la Facultad de Educación de una universidad catalana- en su transición a profesores noveles en activo. Las preguntas de investigación se centran en las creencias y percepciones de los dos participantes del estudio sobre el aprendizaje autónomo durante su último año universitario como profesores en formación, sus creencias y percepciones sobre el aprendizaje autónomo como profesores noveles en servicio, y el cambio potencial de estas creencias y percepciones y sus factores subyacentes. Se empleó un estudio de caso cualitativo con un diseño de investigación de varias fases que incluía: un estudio previo de síntesis de la investigación para establecer un marco conceptual, un estudio piloto, el estudio principal que implicaba el diseño y la implementación de una intervención de aprendizaje autónomo de 9 meses de duración (realizada completamente en línea), y un estudio de seguimiento para obtener los datos de la enseñanza en servicio y validar la interpretación del investigador de los resultados del estudio principal. Los datos se recogieron a través de reuniones y cuestionarios en línea, grabaciones de vídeo de screencast, hojas de reflexión y materiales producidos por los participantes, como planes de clases de prácticas y entradas de blog de autorreflexión. Estos datos se analizaron mediante un paradigma interpretativo, utilizando el análisis de contenido y el análisis temático como herramientas principales para identificar el desarrollo dinámico de las creencias y percepciones de los dos participantes durante un período de tres años. Los principales hallazgos se discuten bajo los supratemas más recurrentes en ambas etapas: incertidumbre, orientación del profesor, retroalimentación del profesor y cambio de control. Este estudio de caso proporciona un relato en profundidad de las creencias y percepciones de los dos profesores en formación sobre el aprendizaje autónomo, a la vez que arroja luz sobre la realidad de la docencia novel en Cataluña y la complejidad de investigar las creencias de los profesores cuando las restricciones institucionales afectan inevitablemente a su puesta en práctica. Se ofrecen algunas implicaciones importantes para la pedagogía y la investigación futura, incluyendo un llamamiento para reforzar la formación de los profesores en formación sobre el aprendizaje autónomo y proporcionar medios de apoyo a los profesores noveles para permitir su promoción de la autonomía. In the 21st century, autonomous learning ability⁠—often understood as the ability to take control over one’s learning⁠—is crucial for one’s lifelong satisfaction and self-realisation. Hence, the development of learner autonomy is seen as an important educational goal that many education programmes implement into their curricula to instruct the pre-service teachers to foster learner autonomy with their future students. However, upon graduating and becoming novice teachers, teachers often struggle to implement what they learned regarding autonomy. Therefore, there is a need for longitudinal examinations of teacher beliefs and perceptions of autonomous learning in micro contexts, during and post-teacher education. The present study responds to this need by following two pre-service teachers⁠—students of the Faculty of Education at a Catalan university—as they transitioned into in-service novice teachers. The research questions concerned the two study participants’ beliefs and perceptions of autonomous learning during their final university year as pre-service teachers, their beliefs and perceptions of autonomous learning as novice in-service teachers, and potential change of these beliefs and perceptions and their underlying factors. A qualitative case study was employed with a multi-phase research design involving: a research synthesis pre-study to establish a conceptual framework, a pilot study, the main study entailing designing and implementation of a 9-month long Autonomous Learning Intervention (conducted fully online), and a follow-up study to elicit the in-service teaching data and validate researcher interpretation of the main study findings. The data was collected via online meetings and questionnaires, screencast video recordings, reflection sheets, and participant-produced artefacts and materials such as practicum lesson plans and self-reflection blog posts. This data was then analysed using an interpretivist paradigm, with content and thematic analysis used as the main tools for identifying the dynamic unfolding of the two participants’ beliefs and perceptions three-year period. The main findings are discussed under the most recurrent suprathemes at both stages: uncertainty, teacher guidance, teacher feedback, and control shift. This case study provides an in-depth account of the two pre-service teachers’ beliefs and perceptions of autonomous learning while shedding light on the reality of novice teaching in Catalonia and the complexity of investigating teacher beliefs where institutional constraints inevitably affect their enactment in practice. Some important implications for pedagogy and further research are provided, including a call to reinforce pre-service teachers’ training on autonomous learning and provide means of support to novice teachers to enable their promotion of autonomy. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

El text que presentem està relacionat amb l’experiència educativa i d’aprendre que anem desenvolupant en una assignatura obligatòria de quart curs del Grau de Treball Social anomenada Rol i identitat del Treball Social. Des del punt de vista pedagògic convidem a l’estudiant a reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge a partir de la deconstrucció de la seva autobiografia. Com a professors procurem acostar-nos a l’ensenyança amb metodologies educatives fomentin un aprenentatge heteràrquic entre estudiants i docents basat en el respecte dels sabers acadèmics i de la vida quotidiana. Pensem, que en l’actual context social i educatiu, els docents tenim el repte d’obrir les possibilitats pedagògiques a través d’altres formats de transmissió del coneixement en l’ensenyament del Treball Social, i així fomentar i estimular en els estudiants la participació (com a subjectes proactius), el pensament complex, l’acció transformadora i la transdisciplinarietat dels sabers.Aquesta proposta també s’emmarca en un projecte d’innovació docent que pretén reorientar la transmissió del coneixement a partir d’estratègies narratives. La incorporació d’aquesta experiència en el projecte comporta un aprenentatge col·lectiu i co-construït amb altres assignatures i professors que permeten ampliar les perspectives epistemològiques i les expectatives d’aprenentatge sobre les que partim.En aquest sentit, aquest article té l’objectiu de fonamentar, explicar i reflexionar al voltant del context de l’experiència, i alhora valorar la metodologia aplicada i les accions que s’han portat a terme a partir dels resultats obtinguts., In the following paper we present the teaching-learning experience developed in the fourth year of the degree in Social Work in the compulsory course Role and Identity in Social Work. From the pedagogical point of view, we invite our students to reflect on their own learning process through the deconstruction of their autobiography. We focus on methodologies that promote and encourage a heterarchical learning process between students and teachers based on the respect for academic knowledge and everyday life. We believe that in the current social and educational context, teachers have the challenge to open pedagogical possibilities to other formats of transmission of knowledge in the teaching of Social Work, thus encouraging and stimulating student participation (as proactive subjects), complex thinking, transformative action and the transdisciplinarity of knowledge.This proposal is also part of a teaching innovation project that aims to reorient the transmission of knowledge based on narrative strategies. The incorporation of this reflective approach into the project translates into a collective and co-built learning experience which involves other subjects and teachers, thus allowing us to expand the epistemological perspectives and learning expectations.In this sense, this article aims to explain and reflect on this teaching-learning experience, and, at the same time, assess the methodology that has been used and the actions that have been carried out based on the results., El texto que presentamos está relacionado con la experiencia educativa y de aprendizaje que venimos desarrollando en la asignatura obligatoria de cuarto curso del Grado de Trabajo Social llamada Rol e identidad del Trabajo Social. Desde el punto de vista pedagógico invitamos al estudiante a reflexionar sobre su propio proceso de aprendizaje a partir de la deconstrucción de su autobiografía. Como profesores procuramos acercarnos a la enseñanza con metodologías educativas que fomenten un aprendizaje heterárquico entre estudiantes y docentes basándonos en el respeto de los saberes académicos y de la vida cotidiana. Pensamos, que en el actual contexto social y educativo, los docentes tenemos el reto de abrir las posibilidades pedagógicas a través de otros formatos de transmisión del conocimiento en la enseñanza del Trabajo Social, para así fomentar y estimular en los estudiantes la participación (como sujetos proactivas), el pensamiento complejo, la acción transformadora y la transdisciplinariedad de los saberes.Esta propuesta también forma parte de un proyecto de innovación docente que pretende reorientar la transmisión del conocimiento a partir de estrategias narrativas. La incorporación de esta experiencia en el proyecto conlleva un aprendizaje colectivo y co-construido con otras asignaturas y profesores que permiten ampliar las perspectivas epistemológicas y las expectativas de aprendizaje de las que partimos.En este sentido, este artículo tiene el objetivo de fomentar, explicar y reflexionar en torno al contexto de la experiencia, y al mismo tiempo valorar la metodología aplicada y las acciones que se han llevado a cabo a partir de los resultados obtenidos.

Des de l'aparició del famós algoritme que està darrere del motor de cerca de Google, l'algoritme PageRank ha estat utilitzat en molts camps diferents més enllà de la web. Aquests camps han anat des de la neurociència fins a la literatura. Aquest treball de final de grau elaborat a la Universitat Politècnica de Catalunya pretén portar l'algoritme de PageRank a un altre camp totalment diferent de la web. En concret, pretén desenvolupar un algoritme de selecció d'atributs, per entrenar models predictius, basat en PageRank i estudiar el seu rendiment. La selecció d'atributs és un dels problemes més rellevants del camp de la ciència de les cades. Aquest projecte estudiarà la selecció d'atributs des d'una perspectiva poc convencional: la de l'algoritme de PageRank. Since the development of the famous algorithm behind Google's Search Engine, PageRank has been used in many other fields beyond the web. These fields go from neuroscience to literature. This thesis elaborated in the Universitat Politècnica de Catalunya wants to port the PageRank algorithm to another field completely different from the web. More specifically, it will develop a feature selection algorithm based on PageRank and study its performance. Feature selection in machine learning is one of the most relevant problems in the field of Data Science. This project will study the feature selection problem from an unconventional approach: Google's PageRank algorithm.

L'increment de casos de ciberbullying en la actualitat i especialment en menors és un fenomen preocupant que ve donat per l'ús constant i en augment de les xarxes socials així com l'anonimat que aquestes s'ofereixen. Aquest projecte busca explorar la possibilitat de detecció de ciberbullying en missatges escrits en català, no per paraules claus sinó entenent la intencionalitat de la oració escrita, per a oferir una alternativa més efectiva que aquesta i més innovadora. Per a fer-ho es busca una solució orientada en el camp de deep learning de manera que es generi un model que mitjançant tècniques del processat de llenguatge natural pugui determinar la probabilitat de que el missatge analitzat tingui intencionalitat d'assetjar online. Així doncs, es genera el nostre propi data set així com el nostre propi model el qual es contrasta amb altres classificadors existents per a poder realitzar un anàlisis i generar un model que doni solució a la qüestió amb el major percentatge de predicció possible. The increase of cases of ciberbullying in the current climate and specially in under age kids, is a worrisome phenomenon brought on by the constant and rising use of social networks and the anonymity those provide to perpetrators. This project searches to explore the possibility of detection of ciberbullying situations in messages written in Catalan, not by the identification of key words but by understanding the intention behind the text written, in order to offer a better and more innovative alternative to the solutions explored nowadays. In order to do so we search for a solution focused in the field of deep learning in order to generate a model that by the use of natural processing of the language techniques allows us to determine the probability of a message being of ill-intentioned and therefore creating a new tool to battle this ever present situation. We do so by creating our own dataset as well as our own predictive model which will be contrasted with different pre-existent classifiers will be analyzed so we can create a model that solves this problematic with the highest success rate possible.

En l'oficina de ciberseguretat de Deloitte, es reben molts correus sospitosos de ser maliciosos. La nostra tasca era analitzar-los i avisar als usuaris afectats que l'esborressin de la seva bústia per evitar comprometre els equips/informació del client. Aquest anàlisi era lent, ja que havíem de consultar diverses pàgines web per treure la informació de les capçaleres, per analitzar la ip d'origen, etc... L'objectiu d'aquest treball era la creació d'una aplicació, ja que necessitàvem una eina central que pogués extreure tota aquesta informació, i a part pogués classificar de manera automàtica si un correu era maliciós o no, i així reduir el temps que es dedicava en cada correu i per tant poder augmentar el volum de casos que podíem tractar durant el dia. Durant la realització del treball, he descobert que la millor manera de classificar correus és utilitzant diferents algorismes classificadors de Machine Learning, ja que classifiquen de manera automàtica els correus i a part aprenen dels nous emails que l'usuari va introduint, fent l'algorisme cada cop més robust i fiable. Com ha resultat, hem notat una millora bastant important en el temps dedicat en analitzar un correu amb la nostra aplicació. Encara que l'algorisme només funciona en casos molt específics, com per exemple, només sap analitzar correus en anglès, només per la informació adjunta que et dóna (remitent, ip origen, fitxers adjunts,etc...) ja t'estalvia molt de temps en tenir-ho tot centralitzat en una sola aplicació. At Deloitte's cybersecurity office, we received a lot of emails suspected of being malicious. Our task was to analyze them and advise the affected users to remove it from their mailbox to avoid compromising the client's computers / information. This analysis was slow since we had to consult several web pages to get the information from the headers, to analyze the source IP, etc. The objective of this work was to create an application, since we needed a central tool that could extract all this information, and apart from that it could automatically classify whether an email was malicious or not, and thus reduce the time spent on each mail and therefore to be able to increase the volume of cases that we could deal with during the day. During the work, I have discovered that the best way to classify emails is by using different Machine Learning classifier algorithms, since they automatically classify the emails and apart they learn from the new emails that the user enters, doing the algorithm each time more robust and reliable. As it turned out, we have noticed quite a significant improvement in the time spent analyzing an email with our app. Although the algorithm only works in very specific cases, such as, for example, it only knows how to analyze emails in English, just because of the attached information it gives you (sender, source IP, attachments, etc ...) it already saves you a lot of time when have everything centralized in a single application.

En este artículo presentamos una propuesta docente de seminario interdisciplinar, en el que se implican las áreas de Filología Clásica (Latín) y Teoría de la Literatura y Literatura Comparada. Lleva por título «Militarismo y/o antimilitarismo: de Roma a la actualidad. Una visión interdisciplinar» y está basado en la metodología SACC, un Sistema de enseñanza que combina tres estilos de aprendizaje: Autónomo, Colaborativo y Competitivo. Pretende combinar el binomio conocimientos-competencias, tanto generales como transversales.

El treball que presentem descriu una experiència educativa innovadora duta a terme en una aula universitària, concretament en l’assignatura Recursos per a l’Educació Literària de quart curs del Grau d’Educació Infantil de la Facultat de Magisteri de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir. La innovació ha consistit a treballar la poesia mitjançant la metodologia dels racons per després posar-los en pràctica amb estudiants d’Infantil. This work describes an innovative experience developed with fourth year students of Primary Education at the Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir through the Resources for Literary Education subject of the Early Years Education degree. The innovation has consisted in working on poetry with a methodology called ‘Corners’ so the pre-service teachers could put it into practice with Pre-school Education students. El trabajo que presentamos a continuación describe una experiencia educativa innovadora llevada a cabo en un aula universitaria, concretamente en la asignatura Recursos para la Educación Literaria de cuarto curso de Grado de Educación Infantil de la Facultad de Magisterio de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir. La innovación ha consistido en trabajar la poesía mediante la metodología de rincones para después ponerlos en práctica con alumnado de Infantil.

[ES] Esta tesis se centra en tres tecnologías móviles: podcasting, aplicaciones móviles y Twitter, y evalúa su potencial para el aprendizaje de idiomas basándose en una serie de estudios con distintos tipos de participantes, incluyendo estudiantes de enseñanza formal, de contextos informales de aprendizaje, y profesores. El objetivo general de los diferentes estudios de investigación es evaluar las tres tecnologías a través de procesos para a) identificar el potencial de esas tecnologías, b) investigar cómo las utilizan los aprendices y los profesores, y c) analizar si la forma de utilizarlas cumple con el potencial identificado y es propicio para el aprendizaje de lenguas extranjeras. La introducción presenta los antecedentes de la investigación realizada y seis conceptos que afectan nuestra comprensión del aprendizaje de idiomas a través de estas tecnologías: el concepto de enseñar a personas desconocidas, el desarrollo de capacidades digitales, la micro-credencialización, el aumento de la atención parcial continua, la ansiedad por el idioma extranjero y la normalización. El capítulo dos es un compendio de los nueve trabajos publicados y se divide en tres secciones. La primera sección trata sobre el uso de podcasting como herramienta de aprendizaje de idiomas. La primera publicación proporciona una taxonomía de recursos de podcasts, revisa los materiales de podcasting a la luz de las teorías de adquisición de segundas lenguas, aboga por un mejor diseño y sugiere direcciones para futuras investigaciones. Esta investigación se presenta en las publicaciones dos y tres. La sección dos del capítulo dos se enfoca en el uso de aplicaciones móviles para el aprendizaje y la enseñanza de idiomas. La publicación cuatro revisa la investigación actual sobre el potencial para el aprendizaje de idiomas de las aplicaciones y presenta una taxonomía de las aplicaciones disponibles y su uso para ello. El artículo también presenta un marco que consta de cuatro categorías para evaluar aplicaciones de aprendizaje de idiomas (tecnología, pedagogía, experiencia del usuario y aprendizaje de idiomas). La publicación concluye con una propuesta de áreas de investigación adicional, incluido el uso por parte del aprendiz en contextos formales e informales. Estas áreas de investigación se investigan en las publicaciones cinco y seis. La sección tres se centra en la tercera tecnología: Twitter como herramienta de enseñanza y aprendizaje de idiomas. La publicación siete destaca el potencial de Twitter como herramienta de aprendizaje de idiomas. La publicación ocho muestra cómo un grupo de profesores de idiomas utiliza Twitter como herramienta para el desarrollo profesional continuo y evalúa el impacto de su red de Twitter en sus prácticas docentes. Por último, la publicación nueve presenta un estudio a gran escala de aprendices autónomos de idiomas que utilizan Twitter. Los resultados de estos estudios se discuten en el capítulo tres. El capítulo cuatro vuelve a los principales temas y conceptos presentados en la introducción y proporciona algunas consideraciones basadas en los resultados de la investigación realizada. A continuación, propone que puede ser necesario reenfocar la agenda de investigación de MALL y sugiere posibles áreas de desarrollo. La investigación presentada en esta tesis contribuye a los campos de CALL y MALL de varias maneras. Primero, proporciona perfiles de usuario de los aprendices que utilizan estas tecnologías. En segundo lugar, proporciona evidencia de cómo esos usuarios utilizan las tecnologías y evalúan su experiencia de aprendizaje. En tercer lugar, presenta una nueva taxonomía de recursos MALL. En cuarto lugar, describe un proceso para evaluar el uso de tecnologías móviles para el aprendizaje de idiomas, con un nuevo marco teórico de evaluación basado en cinco criterios: tecnología, experiencia del usuario, aprendizaje de idiomas, interacción y pedago, [CA] Aquesta tesi se centra en tres tecnologies mòbils: podcasting, aplicacions mòbils i Twitter, i avalua el seu potencial per a l'aprenentatge d'idiomes basant-se en una sèrie d'estudis amb diferents tipus de participants, incloent estudiants d'ensenyament formal, de contextos informals d'aprenentatge, i professors. L'objectiu general dels diferents estudis d'investigació és avaluar les tres tecnologies a través de processos per a) identificar el potencial d'aqueixes tecnologies, b) investigar com les utilitzen els aprenents i els professors, i c) analitzar si la manera d'utilitzar-les compleix amb el potencial identificat i és propici per a l'aprenentatge de llengües estrangeres. La introducció presenta els antecedents de la investigació realitzada i sis conceptes que afecten la nostra comprensió de l'aprenentatge d'idiomes a través d'aquestes tecnologies: el concepte d'ensenyar a persones desconegudes, el desenvolupament de capacitats digitals, la micro-credencialització, l'augment de l'atenció parcial contínua, l'ansietat per l'idioma estranger i la normalització. El capítol dos és un compendi dels nou treballs publicats i es divideix en tres seccions. La primera secció tracta sobre l'ús de podcasting com a eina d'aprenentatge d'idiomes. La primera publicació proporciona una taxonomia de recursos de podcasts, revisa els materials de podcasting a la llum de les teories d'adquisició de segones llengües, advoca per un millor disseny i suggereix direccions per a futures investigacions. Aquesta investigació es presenta en les publicacions dues i tres. La secció dues del capítol dos s'enfoca cap a l'ús d'aplicacions mòbils per a l'aprenentatge i l'ensenyament d'idiomes. La publicació quatre revisa la investigació actual sobre el potencial per a l'aprenentatge d'idiomes de les aplicacions i presenta una taxonomia de les aplicacions disponibles i el seu ús per a això. L'article també presenta un marc que consta de quatre categories per a avaluar aplicacions d'aprenentatge d'idiomes (tecnologia, pedagogia, experiència de l'usuari i aprenentatge d'idiomes). La publicació conclou amb una proposta d'àrees d'investigació addicional, inclòs l'ús per part de l'aprenent en contextos formals i informals. Aquestes àrees d'investigació s'investiguen en les publicacions cinc i sis. La secció tres se centra en la tercera tecnologia: Twitter com a eina d'ensenyament i aprenentatge d'idiomes. La publicació huit mostra com un grup de professors d'idiomes utilitza Twitter com a eina per al desenvolupament professional continu i avalua l'impacte de la seua xarxa de Twitter en les seues pràctiques docents. Finalment, la publicació nou presenta un estudi a gran escala d'aprenents autònoms d'idiomes que utilitzen Twitter. Els resultats d'aquests estudis es discuteixen en el capítol tres. El capítol quatre torna als principals temes i conceptes presentats en la introducció i proporciona algunes consideracions basades en els resultats de la investigació realitzada. A continuació, proposa que pot ser necessari reenfocar l'agenda d'investigació de MALL i suggereix possibles àrees de desenvolupament. La investigació presentada en aquesta tesi contribueix als camps de CALL i MALL de diverses maneres. Primer, proporciona perfils d'usuari dels aprenents que utilitzen aquestes tecnologies. En segon lloc, proporciona evidència de com aqueixos usuaris utilitzen les tecnologies i avaluen la seua experiència d'aprenentatge. En tercer lloc, presenta una nova taxonomia de recursos MALL. En quart lloc, descriu un procés per a avaluar l'ús de tecnologies mòbils per a l'aprenentatge d'idiomes, amb un nou marc teòric d'avaluació basat en cinc criteris: tecnologia, experiència de l'usuari, aprenentatge d'idiomes, interacció i pedagogia., [EN] This thesis focuses on three mobile technologies: podcasting, mobile apps, and Twitter, and evaluates their potential for language learning purposes based on a series of studies with a range of users including formal learners, informal learners, and teachers. The overarching aim of the different research studies is to evaluate the three technologies through a process of a) identifying the potential of those technologies, b) investigating how they are used by learners and (where applicable) teachers, and c) analysing whether the way they are used meets the identified potential and is conducive to language learning. The introduction presents the background to the research carried out. This is followed by the introduction of six concepts that shape our understanding of language learning through these technologies: the concept of teaching strangers, the development of digital capabilities, micro-credentialing, the rise in continuous partial attention, foreign language anxiety, and normalisation. Chapter two is a compendium of the nine published works that explore the potential of the three technologies and evaluate them. It is separated into three sections. Section one deals with the use of podcasting as a language learning tool. The first publication provides a taxonomy of podcast resources, reviews podcasting materials in the light of Second Language Acquisition theories, argues for better design, and outlines directions for future research. This research is presented in publications two and three. Section two of Chapter two concerns the use of mobile apps for language learning and teaching. Publication four reviews current research about the potential of apps for language learning and presents a taxonomy of available apps and their use for language learning. The paper also presents a framework consisting of four categories for evaluating language learning apps (technology, pedagogy, user experience, and language learning). The publication concludes with a proposal for areas for further research, including learner use in formal and informal contexts. These research areas are investigated in publications five and six. Section three focuses on the third technology: Twitter as a language learning and teaching tool. Publication seven highlights the identified potential of Twitter as a language learning tool. Publication eight shows how a group of language teachers use Twitter as a tool for continuous professional development through a hashtag and evaluates the impact of their Twitter network on their teaching practices. Finally, publication nine reports on a large-scale study of autonomous language learners who use Twitter. The results from these studies are discussed in chapter three, which also showcases the impact the research has had on the fields of CALL and MALL. Chapter four returns to the main topics and concepts presented in the introduction and provides some considerations based on the results of the research carried out. It then proposes that there may be a need to refocus the MALL research agenda and suggests directions that future developments may take. The research presented in this thesis contributes to the fields of CALL and MALL in a number of ways. First, it provides user profiles of the learners who use the three technologies. Second, it provides evidence of how those users utilise the technologies and evaluates their learning experience. Third, it presents a new taxonomy of MALL resources. Fourth, it outlines a process for evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes, including a new evaluation framework with five criteria: technology, user experience, language learning, interaction and pedagogy.

Around 25 years ago, some researchers argued for moving towards innovative learning models characterized by being more personalized and where the students would have a more active role in deciding what to learn, when to learn and how to learn. Nowadays, there is a need for a flexible, efficient, universal and lifelong education. Lifelong learning is fully integrated into our society and, from the student point of view, it is very different from regular learning. Among these differences there is the maturity of students, the fact that the domains of interest are much broader, the way how learning occurs at different depths, the fact that the topics to study may be related both to work, family and leisure, and that students have little availability due to their necessity to conciliate home, work, leisure and learning. Lifelong learning requires personalized models that adapt to students' needs and constraints, but lifelong learners keep suffering from models that are neither adapted to their necessities, nor to the needs of society. This paper reflects on the actual situation of lifelong learning, analyses some of the relevant literature and discusses the challenges to conceptualize, from a transdisciplinary point of view, innovative e-learning models that promote self-determination of students.

Este trabajo de final de grado tiene como objetivo realizar una investigación sobre la codificación de entidades médicas, mediante el estándar CIE-10, en informes clínicos de atención primaria elaborados en catalán y castellano. Se trata del primer estudio sobre este problema, aplicado a dicha tipología de documentos clínicos, del que tengamos conocimiento. El acercamiento planteado se realiza en dos etapas, la primera inspirada en técnicas de Information Retrieval para un filtrado inicial de posibles entidades, seguido de una segunda basada en la nueva red neuronal de modelado de idiomas de Google, BERT, para la asignación final. The objective of this final degree project is to research the problem of medical entity normalization, on the ICD-10 standard, in primary care clinical reports written in Catalan and Spanish. To our knowledge, this is the first study on this problem applied to this typology of clinical documents. The proposed approach is divided into two steps, the first inspired in Information Retrieval techniques for initial filtering, followed by a second based on Google's new neural network for modeling languages, BERT, for the

L'estudi presenta un seguit de propostes innovadores respecte el model convencional en el cicle formatiu d'elaboració de productes alimentaris: Una unitat formativa (UF) impartida per la metodologia d'aprenentatge basada en projectes (ABP), dues activitats amb l'enfocament "d'aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres" (AICLE) i dues pràctiques d'elaboració de productes lactis (formatge i iogurt), aplicades mitjançant programacions relacionades directament amb el context de la professió i l'entorn del centre on s'hi realitzà el Pràcticum. Així mateix, s'incentivaren l'ús d'eines informàtiques per l'execució de les tasques i s'aplicaren elements de ludificació (Kahoot) a l'avaluació. Per analitzar l'impacte de les propostes es realitzà una enquesta de satisfacció i d'autoavaluació a l'alumnat i una entrevista amb el mentor del Pràcticum. Deu (10) alumnes (d'un total de 12) varen contestar les preguntes, la majoria (90%) va afirmar sentir-se satisfeta amb la seva performance en el treball cooperatiu i que havia millorat els seus coneixements sobre el contingut. La participació i el rendiment dels estudiants van ser notables segons les observacions del mentor, qui va validar les activitats com a factibles d'implementació. Els resultats del treball suggereixen que aquest aporta idees per l'aplicació de metodologies actives envers un aprenentatge significatiu a cicles formatius. L'estudi inclou una reflexió docent sobre les propostes realitzades. The study presents a series of innovative proposals regarding the conventional model in the Vocational Education and Training (VET) of food production: A Training Unit (UF) taught by the project-based learning (PBL), methodology two activities with the approach of Content and Language Integrated Learning (CLIL) and two practices of elaboration of dairy products (cheese and yogurt), applied by means of programming directly related to the context of the profession and the environment of the center where the Practicum was realized. The use of computer tools was also encouraged for the execution of tasks and applied elements of play (Kahoot) in the evaluation. To analyse the impact of the proposals, a student satisfaction and self-assessment survey and an interview with the Practicum mentor were conducted. A total of 10 students (out of a total of 12) answered the questions, the majority (90%) said they were satisfied with their performance in cooperative work and that they had improved their knowledge of the content. Student participation and performance were remarkable according to the mentor’s observations, validating the activities as feasible for implementation. The results of the work suggest that it provides ideas for the application of active methodologies towards meaningful learning in the Vocational Education and Training of any family. The study includes a teaching reflection on the proposals made. El estudio presenta una serie de propuestas innovadores respecto al modelo convencional en el ciclo formativo de elaboración de productos alimentarios: Una unidad formativa (UF) impartida a través de la metodología de aprendizaje basada en proyectos (ABP), dos actividades con el enfoque de “aprendizaje integrado de contenidos y lenguas extranjeras” (AICLE) y dos prácticas de elaboración de productos lácteos (queso y yogur), aplicadas mediante programaciones relacionadas directamente con el contexto de la profesión y el entorno del centre donde se realiza el Practicum. Así mismo, se incentivó el uso de herramientas informáticas para la ejecución de las tareas y se aplicaron elementos de ludificación (Kahoot) en la evaluación. Para analizar el impacto de las propuestas se realizó una encuesta de satisfacción y de autoevaluación al alumnado y una entrevista con el mentor de Practicum. Diez (10) alumnos (de un total de 12) contestaron los preguntes, la mayoría (90%) afirmó sentirse satisfecha con su performance en el trabajo cooperativo y que había mejorado sus conocimientos sobre el contenido. La participación y el rendimiento de los estudiantes fueron notables según las observaciones del mentor, quién validó las actividades como factibles de implementación. Los resultados del trabajo sugieren que este aporta ideas para la aplicación de metodologías activas para un aprendizaje significativo en ciclos formativos. El estudio incluye una reflexión docente sobre las propuestas realizadas.

This research will focus on classifying false news according to the style and the content. And a web service will be implemented in order to make predictions about the content of online articles and, at the same time, to retrain the classifier with the articles that it could not predict correctly. Esta investigación se centrará en clasificar las noticias falsas según el estilo y el contenido. Además se implementará un servicio web para realizar predicciones de artículos de contenido en linea y a la vez reentrenarse con los artículos que no ha podido predecir correctamente.

Digital Making as an Educational Project is an innovative educational experience that has been carried out with students of the Primary Education and Social Education degrees for three consecutive years. The experience introduces digital making as an activity in which students create an object using digital technology. In the process, they not only gain an insight into how the technology works, but also learn the content and competences of the curriculum. This innovative teaching practice was carried out as action research in order to improve traditional higher education practices. In this sense, the proposal puts the student at the centre of the process as the author and protagonist of their own learning process. The experience is based on their own interests: they decide what to make based on a given context. The students work in groups and look for what they need to learn to overcome a particular challenge, while the teacher supports the process as a facilitator, offering guidance and resources when necessary. The evaluation of the whole process is regulated via a group diary (a shared online document) and an individual diary (a blog) that the students produce. The final evaluation is not only of the printed product; the students also produce a video in the form of storytelling, in which they explain how the process evolved from the initial idea to the final impression of the object. They also reflect on what they have learned, how teamwork has worked and what possibilities they believe digital making offers in the primary and non-formal educational contexts in which they will work. All of the processes are compiled in the students’ blogs, as well as in the teachers’ field notebooks. The experience was executed in collaboration with the Digital Fabrication Centres of Barcelona. The results were organised to highlight the strengths and weaknesses of using technologies to improve higher education offering an approach in which students are at the centre of the whole process. Strengths: strong student motivation, promotion of self-directed and collaborative learning and learning by doing, and familiarisation with a transforming integration of technology as protagonists. Weaknesses: hesitance and resistance to facing the challenge, management of scarce time, large time investment by the teachers, and the difficulty of achieving in-depth reflection on how digital fabrication could be introduced in educational contexts such as primary school and non-formal contexts.