Search

El sorgiment de l’artivisme dels mitjans en les últimes dècades constitueix un nou camp d’estudi de gran rellevància per als investigadors de la cultura digital i el canvi social, els historiadors de l’art digital i els arqueòlegs de mitjans. Des de l’inici del nou mil·lenni i amb la difusió de la cultura electrònica, l’artivisme dels mitjans s’ha convertit en un camp específic per a organitzacions, artistes, comissaris i crítics dedicats a pràctiques compromeses pròximes a l’antagonisme polític i allunyades de les preocupacions del món de l’art elitista. Tenint en compte l’agreujament de la crisi ambiental i política arreu del món, la difusió i l’ús conscient de les noves tecnologies esdevé essencial per actualitzar el concepte d’artivisme, concebut com una mena d’art d’acció destinat a qüestions socials. En establir un marc epistemològic en línia amb l’arqueologia de mitjans i la història de l’art digital, la recerca destaca el paper de l’artivisme dels mitjans de comunicació en el context dels desenvolupaments històrics i socials recents, i també el seu lideratge potencial en el canvi social i del comportament. Des d’experiències pioneres fins a pràctiques més actuals, l’article explora com un nombre creixent de professionals estan abordant una sèrie de qüestions de rellevància social per mitjà d’estratègies digitals per dirigir la nostra atenció cap a diversos temes crítics, com ara: qüestions de gènere, delinqüència mediambiental, discriminació racial, injustícies socials, corrupció política, abús de poder, tecnologies invasives i abús de la vigilància. Al llarg de l’anàlisi, s’atorga un paper rellevant a les pràctiques basades en el hacktivisme, el compromís públic i els procediments intercreatius que volen donar visibilitat, revelar o difondre situacions encara no cobertes des dels mitjans tradicionals, de manera que amplien el paper de l’art i el periodisme de recerca en l’era postdigital. Els estudis de cas presentats mostren com l’artivisme dels mitjans em, The emergence of media artivism over the last decades constitutes a new and relevant field of study for researchers of digital culture and social change, digital art historians and media archaeologists. Since the inception of the new millennium and the spread of electronic culture, media artivism has grown into a field of its own with distinctive organizations, artists, curators and critics devoted to engaged practices that are close to political antagonism and far from the concerns of the elitist art world. Considering the worsening environmental and political crisis around the globe, the spread and conscious use of new technologies becomes essential to update the concept of artivism, intended as a kind of action-taking art devoted to social issues. By establishing an epistemological framework along the lines of media archaeology and digital art history, the research highlights the role of me-dia artivism in the context of recent historical and societal developments, as well as its potentially leading role for behavioral and social change. From pioneering experiences to current practices, the paper explores how a growing number of practitioners are tackling societal concerns through digital strategies and thus drawing attention to several critical topics, such as: gender issues, environmental delinquency, racial discrimination, social injustices, political corruption, abuse of power, invasive technologies and surveillance abuse. In the course of the analysis, a relevant role is given to practices based on hacktivism, public engagement and intercreative procedures that aim at highlighting, disclosing, or spreading the state of affairs which are still uncovered in traditional media and thus expanding the role of investigative art/journalism in the Postdigital Age. The case studies presented show how media artivism emerges as an autonomous field shaped by practitioners acting on the premise of a vocation on the fringe between society and the art world., El surgimiento del artivismo de los medios en las últimas décadas constituye un nuevo campo de estudio de gran rele-vancia para los investigadores de la cultura digital y el cambio social, los historiadores del arte digital y los arqueólogos de medios. Desde el inicio del nuevo milenio y con la difusión de la cultura electrónica, el artivismo de los medios se ha convertido en un campo específico para organizaciones, artistas, comisarios y críticos dedicados a prácticas com-prometidas próximas al antagonismo político y alejadas de las preocupaciones del mundo del arte elitista. Teniendo en cuenta el agravamiento de la crisis ambiental y política en todo el mundo, la difusión y el uso consciente de las nuevas tecnologías se vuelve esencial para actualizar el concepto de artivismo, concebido como un tipo de arte de acción destinado a cuestiones sociales. Al establecer un marco epistemológico en línea con la arqueología de medios y la historia del arte digital, la investigación destaca el papel del artivismo de los medios de comunicación en el contexto de los desarrollos históricos y sociales recientes, así como su potencial liderazgo en el cambio social y del comportamiento. Desde experiencias pioneras hasta prácticas más actuales, el artículo explora cómo un número creciente de profesion-ales están abordando una serie de cuestiones de relevancia social a través de estrategias digitales para dirigir nuestra atención hacia varios temas críticos, tales como: cuestiones de género, delincuencia medioambiental, discriminación racial, injusticias sociales, corrupción política, abuso de poder, tecnologías invasivas y abuso de la vigilancia. A lo largo del análisis, se otorga un papel relevante a las prácticas basadas en el hacktivismo, el compromiso público y los proced-imientos intercreativos que pretenden dar visibilidad, revelar o difundir situaciones aún no cubiertas desde los medios tradicionales, ampliando así el papel del arte y periodismo de investigación en la era po

Aquesta recerca és una aproximació a l’ús polític de les TIC per part d’artistes i activistes, més concretament, a l’ús tàctic de la xarxa en l’art de finals del segle XX, en el període de l’aparició imminent d’internet en el context comunicacional. El seu objectiu és analitzar i traçar l’evolució transdisciplinària de la història de l’art digital, vinculada tant als avenços de la tecnologia de la comunicació com a una dimensió crítica i política orientada a potenciar la reflexió i el canvi social. Els artivistes van ser pioners en l’ús social i polític dels mass media i les seves tàctiques subversives. Es van fonamentar en l’establiment de xarxes de col·laboració i compartició d’informació, teòrica i pràctica, i en l’experimentació de possibilitats imaginatives d’atac i defensa des de la mateixa xarxa. Entre elles, destaquen l’adequació en línia de les tàctiques de resistència civil (desobediència civil electrònica), i la pràctica de diverses tàctiques de la guerrilla de la comunicació –el fake, l’afirmació subversiva i el camuflatge– basades en els principis de distanciament i sobreidentificació. Aquest estudi incideix en la singularitat, rellevància i impacte d’iniciatives artivistes pioneres que van aportar canvis significatius i van demostrar la capacitat transformadora de les pràctiques socials que utilitzen internet. Aquestes iniciatives van ser efectives en la mesura en què van generar col·lectius i comunitats que van treballar de manera solidària, van facilitar i van difondre la informació, van impulsar el coneixement, van fomentar consciència, compromís i una perspectiva crítica, i van idear maneres originals i creatives de contrarestar l’abús del poder., This research is an approximation to the political use of ICT by artists and activists, more specifically, to the tactical use of the net in the art of the late 20th century, in the period of the imminent appearance of the internet in the commu-nication context. Its objective is to analyse and map the transdisciplinary evolution of the history of digital art, linked both to advances in communication technology and to a critical and political dimension aimed at boosting reflection and social change. Artivists pioneered the social and political use of mass media and its subversive tactics. They were based on establishing theoretical and practical information-sharing and collaboration networks and on the experimen-tation of imaginative possibilities of attack and defence from the network itself. These include the online adequacy of civil resistance tactics (electronic civil disobedience) and the practise of various communication guerrilla tactics – fake, subversive affirmation and camouflage – based on the principles of distancing and overidentification. This study impacts the uniqueness, relevance and impact of pioneering artivist initiatives that brought significant change and demonstrated the transformative capability of social practises using the internet. These initiatives were effective as they generated collectives and communities that worked together, facilitated and disseminated information, drove knowledge, fostered awareness, commitment and a critical perspective, and devised original and creative ways to counter power abuse., Esta investigación es una aproximación al uso político de las TIC por parte de artistas y activistas, más concretamente, al uso táctico de la red en el arte de finales del siglo XX, en el período de la inminente aparición de internet en el contexto comunicacional. Su objetivo es analizar y trazar la evolución transdisciplinar de la historia del arte digital, vinculada tanto a los avances de la tecnología de la comunicación como a una dimensión crítica y política orientada a potenciar la reflexión y el cambio social. Los artivistas fueron pioneros en el uso social y político de los mass media y sus tácticas subversivas. Se fundamentaron en el establecimiento de redes de colaboración y compar-tición de información, teórica y práctica, y en la experimentación de imaginativas posibilidades de ataque y defensa desde la propia red. Entre ellas, destacan la adecuación en línea de las tácticas de resistencia civil (desobediencia civil electrónica), y la práctica de diversas tácticas de la guerrilla de la comunicación –el fake, la afirmación subversiva y el camuflaje– basadas en los principios de distanciamiento y sobreidentificación. Este estudio incide en la singularidad, relevancia e impacto de iniciativas artivistas pioneras que aportaron cambios significativos y demostraron la capacidad transformadora de las prácticas sociales que utilizan internet. Esas iniciativas fueron efectivas en la medida en que generaron colectivos y comunidades que trabajaron de forma solidaria, facilitaron y difundieron la información, impulsaron el conocimiento, fomentaron consciencia, compromiso y una perspectiva crítica, e idearon originales y creativas formas de contrarrestar el abuso del poder.

En aquest assaig s'explora la connexió entre l'emergència paral·lela de la informàtica i l'ús del codi navajo en el context de la Segona Guerra Mundial. Aquest paral·lelisme s'explora a través d'un conjunt de metodologies i preguntes que tracten tant aspectes socials com tecnològics de la criptografia. Per nodrir el procés argumentatiu, els autors van entrevistar a un antic locutor del codi i van complentar aquesta investigació amb fonts secundàries per discutir els nous vocabularis de l'arqueologia mediàtica., This essay explores the connection between the parallel emergence of computing and the Navajo Code-Talking in the context of the Second World War. This parallel is explored through a set of methodologies and questions overlapping social and technological aspects of cryptography. To nurture the argumentation process, the authors interviewed a former Code-Talker and complemented this research with secondary sources to discuss new vocabularies of Media Archaeology., En este ensayo se explora la conexión entre la emergencia paralela de la informática y el uso del código navajo en el contexto de la segunda guerra mundial. Este paralelismo se explora a través de un conjunto de metodologías y preguntas que tratan tanto aspectos sociales como tecnológicos de la criptografía. Para nutrir el proceso argumentativo, los autores entrevistaron a un antiguo locutor del código y complementaron esta investigación con fuentes secundarias para discutir los nuevos vocabularios de la arqueología mediática.