Search

Aquest treball ha estat acceptat a la XXV International Population Conference de la IUSSP, que es celebrarà a Tours (França) 18-23 de juliol de 2005. Eurobarometer is a survey done twice a year by the European Union to know the opinion of Europeans. This survey covering all the EU Member States and the candidate countries has a very significant sample at European level. Each wave includes a series of thematic questionnaires covering diverse issues of interest for the EU policy-makers. For instance, the Standard Eurobarometer number 56.2 (2001), included a series of questions on actual and ideal fertility for EU-15. These questions were repeated the following year in the Candidate Countries: therefore results for 28 countries in total are available. Several recent Eurobarometers have also included questions on the distribution of family responsibilities between men and women. This research analyses all these results to show if there is some relation between low fertility and tasks sharing, as women are increasing their participation in the labour market but continue being in charge of most of the reproductive tasks. L'Eurobaròmetre és una enquesta realitzada per la Unió Europea dues vegades a l'any, que té com a finalitat conèixer l'opinió dels ciutadans europeus. Aquesta enquesta, que cobreix tant els estats membres de la UE com els països candidats a l'adhesió, té una mostra molt àmplia a escala europea. Cada enquesta inclou una sèrie de qüestionaris temàtics que cobreixen diversos temes d'interès pels polítics de la UE. Per exemple, l'Eurobaròmetre Estàndard 56.2 (2001) inclou un conjunt de preguntes sobre fecunditat ideal i efectiva a la UE-15. Aquestes preguntes es varen repetir al 2002 pels països candidats: com a conseqüència, es disposa de resultats per 25 països. Alguns Eurobaròmetres recents inclouen, a més a més, preguntes sobre la distribució de les responsabilitats familiars entre homes i dones. Aquesta investigació analitza aquests resultats per demostrar si existeix alguna relació entre baixa fecunditat i repartiment de tasques en un context en el que les dones estan incrementant la seva participació en el mercat de treball, però continuen encarregant-se de la majoria de les tasques reproductives. El Eurobarómetro es una encuesta realizada por la Unión Europea dos veces al año que tiene como finalidad conocer la opinión de los ciudadanos europeos. Esta encuesta, que cubre tanto los Estados Miembros de la UE como los países candidatos a la adhesión, tiene una muestra muy amplia a escala europea. Cada oleada incluye una serie de cuestionarios temáticos que cubren diversos temas de interés para los políticos de la UE. Por ejemplo, el Eurobarómetro Estándar 56.2 (2001) incluyó una serie de preguntas sobre fecundidad ideal y efectiva en la UE-15. Estas preguntas se repitieron en 2002 para los países candidatos: en consecuencia, se dispone de resultados para 25 países. Algunos Eurobarómetros recientes han incluido además preguntas sobre la distribución de las responsabilidades familiares entre hombres y mujeres. Esta investigación analiza estos resultados para demostrar si existe algún tipo de relación entre baja fecundidad y reparto de tareas en un contexto en el que las mujeres están incrementando su participación en el mercado de trabajo pero continúan encargándose de la mayoría de las tareas reproductivas.

La realización de las entrevistas en profundidad se llevó a cabo gracias a la financiación de la ONG Acción Familiar, en el marco del proyecto de investigación sobre la relación familia-trabajo llevado a cabo entre 2017 y 2019. En un escenario de fecundidad muy baja entre las bajas como el español, caracterizado por una transición al aplazamiento en la tenencia del primer hijo, este artículo aborda las percepciones y las valoraciones más relevantes que estarían influyendo en el retraso de la tenencia del primer hijo entre las personas de 25 a 45 años residentes en la Comunidad de Madrid. A partir de la teoría del comportamiento planificado (TPB) aplicada al ámbito de las decisiones reproductivas, y mediante los resultados de 16 entrevistas en profundidad realizadas en 2017 a mujeres y hombres, se indaga si la percepción de efectos negativos esperados, de presiones sociales normativas y la dependencia de circunstancias externas están incidiendo directamente sobre la intención de aplazar la tenencia del primer hijo. Con la integración de aportaciones relevantes de la literatura sobre los determinantes de la fecundidad, se aporta evidencia cualitativa de los factores que inciden sobre este retraso. La percepción de penalización para la mujer en el ámbito laboral remunerado asociada a la llegada de los hijos -especialmente con relación al ascenso y a la progresión profesional-, la percepción de costes personales en términos de ocio y libertad de movimiento, y el no alcance de la estabilidad económica considerada como idónea para la crianza de los hijos hasta edades tardías estarían incidiendo en el retraso de la tenencia del primer hijo. La presión social normativa tendría menor incidencia, mientras que la alta valoración atribuida a la autonomía individual estaría influyendo en las intenciones de aplazamiento. En un escenari de fecunditat molt baixa entre les baixes com l'espanyol, caracteritzat per una transició a l'ajornament en la tinença del primer fill, aquest article aborda les percepcions i les valoracions més rellevants que estarien influint en el retard de la tinença del primer fill entre les persones de 25 a 45 anys residents a la Comunitat de Madrid. A partir de la teoria del comportament planificat (TPB) aplicada a l'àmbit de les decisions reproductives, i mitjançant els resultats de 16 entrevistes en profunditat realitzades el 2017 a dones i homes, s'indaga si la percepció d'efectes negatius esperats, de pressions socials normatives i la dependència de circumstàncies externes incideixen directament sobre la intenció d'ajornar la tinença del primer fill. Amb la integració d'aportacions rellevants de la literatura sobre els determinants de la fecunditat, s'aporta evidència qualitativa dels factors que incideixen sobre aquest retard. La percepció de penalització per a la dona en l'àmbit laboral remunerat associada a l'arribada dels fills -especialment en relació amb l'ascens i la progressió professional-, la percepció de costos personals en termes d'oci i llibertat de moviment, i el fet de no assolir l'estabilitat econòmica considerada com a idònia per a la criança dels fills fins a edats tardanes estarien incidint en l'endarreriment de la tinença del primer fill. La pressió social normativa tindria menor incidència, mentre que l'alta valoració atribuïda a l'autonomia individual estaria influint en les intencions d'ajornament. In a scenario of lowest-low fertility levels like the Spanish one, characterized by a postponement transition, especially for first births, this paper looks into the most relevant perceptions and values which may be affecting the childbearing delay for the first child among people aged between 25 and 45 in the Community of Madrid. Based upon the Theory of Planned Behavior (TPB) applied to the fertility decision-making process, and by means of 16 in-depth qualitative interviews carried out in 2017 among women and men, the article aims at inquiring whether the expected negative outcomes of having a child, the perceived normative social pressures and the perception of dependence on external factors, are directly influencing the decision of having a first child. This article includes significant contributions from studies about fertility determinants and provides qualitative evidence about the factors that have an impact on this delay. The perceived motherhood penalty in the labor market, specially related to career progression, the perceived negative outcomes in terms of leisure time and freedom of movement, and the late achievement of the economic stability considered as ideal in order to have a child, may be having an impact on the postponement of the first childbearing. Our results suggest that social normative pressure may be less influential in Spain, while the high value attributed to individual autonomy may contribute to the delay of parenthood.

Spain constitutes a clear example of lowest low fertility in Southern European countries. Having experienced a sharp decrease during the 1970s, its fertility levels have remained constantly low until now. This article describes the evolution of fertility within the context of other spanish demographic changes during the final decades of XXth century. Theoretical work explaining low fertility is reviewed here and summarized into four basic approches centered on cycles, gender role transititon, growing life expectancy and geopolitics. La fecunditat espanyola constitueix un cas paradigmàtic entre els països del sud d'Europa: després d'un brusc descens durant els anys 70, els nivells de fecunditat s'han mantingut, de forma sostinguda, excepcionalment baixos. Aquest article analitza l'evolució de la fecunditat en el marc del conjunt de transformacions demogràfiques experimentades per la població espanyola en l'últim quart del segle XX. L'anàlisi es completa amb la presentación dels diferents plantejaments teòrics surgits per explicar la baixa fecunditat i vinculats, respectivament, a l'allargament de l'esperança de vida, a la transició dels rols de gènere, a l'efecte cíclic de l'evolució econòmica i demogràfica i, finalment, als condicionants geopolítics. La fecundidad española constituye un caso paradigmático entre los países del sur de Europa: tras un descenso brusco durante los años 70, los niveles de fecundidad se han mantenido de forma sostenida excepcionalmente bajos. Este artículo analiza la evolución de la fecundidad en el marco de las transformaciones demográficas experimentadas por la población española en los últimos decenios del siglo XX. El análisis se completa con la presentación de los distintos planteamientos teóricos surgidos para explicar la baja fecundidad y vinculados, respectivamente, al aumento de la esperanza de vida, a la transición de los roles de género, al efecto cíclico de la evolución económica y demográfica y, finalmente, a los condicionantes geopolíticos.