Search

El present treball és un estudi sobre l’oferta actual de banys públics al barri del Raval de Barcelona a partir de recerca bibliogràfica, treball de camp i anàlisis urbanístic. Per al seu desenvolupament s’han tingut en compte tant aspectes físics com perceptius, així com identitats no normatives i el testimoni directe del veïnat. La primera part, Emplaçament de les pràctiques higièniques a Ciutat Vella, correspon a un àmbit de recerca, amb l’objectiu de posar en valor l’evolució de les pràctiques higièniques a la ciutat de Barcelona, així com els elements arquitectònics vinculats a elles segons el moment històric, per tal d’entendre l’evolució de l’oferta de banys públics al barri del Raval. Es pretén englobar en un mateix escrit elements arquitectònics relacionats amb la higiene a l’espai públic i entendre l’evolució i gestió dels últims anys en l’oferta de banys públics al Raval. La segona part, Anàlisi del model actual de banys públics al barri del Raval, correspon a un treball d’anàlisi de les actuals instal·lacions de banys públics al barri del Raval, amb l’objectiu d’aconseguir una radiografia general de l’oferta, tenint en compte tant aspectes físics de les pròpies instal·lacions, com perceptius a l’hora de ser utilitzades per realitzar-ne una avaluació. Es pretén entendre la gestió i organització dels serveis, cartografiar l’oferta de banys públics al barri (inexistent a dia d’avui), establir unes tipologies base en l’oferta de banys públics, avaluar, les diferents instal·lacions i valorar a partir dels punts anteriors. La tercera part, Bases per a un nou model a seguir, correspon a un apartat de caire propositiu, a on es volen establir unes bases pel disseny i ubicació de noves instal·lacions al barri del Raval. Es pretén proposar canvis en les normatives actuals que regulen les instal·lacions de banys públics a la ciutat, així com definir paràmetres concrets per a la localització de nous elements per tal d’augmentar l’oferta., Award-winning

Haver viscut tota la vida a Barcelona ha afavorit que la meva visió de la ciutat s’encaminés cap a un caràcter cada vegada més quotidià. Passejar, interactuar, i experimentar els seus carrers va alimentar una inquietud que va sorgir-me fa temps. “Com pot ser, que a una ciutat gran, moderna i pionera en molts aspectes, no estigui contemplat un sistema de banys públics que doni sol·lució a una necessitat vital?” A partir d’aquesta pregunta inicial vaig començar la búsqueda activa. Revisant les necessitats derivades de la problemàtica i les existències de la ciutat. Aquesta part del treball s’ha desenvolupat d’una manera crítica. Amb comprovacions, comparacions i anàlisis que permeten evaluar l’efectivitat i viabilitat de qualsevol sistema (existent o a implementar). Per a tenir una visió més clara de les diferents sol·lucions que es poden implementar, s’estudia la ciutat de Tokyo. La mirada a aquesta ciutat permet comparar-la amb Barcelona tenint en compte la cultura i el tipus i nombre d’habitants que les configuren. A partir d’aquest estudi inicial, es passa a una mirada d’escala més petita. A nivell de barri i centrada en els diferents teixits que formen la nostra ciutat. Per a obtenir, al final del treball, una visió global per a una sol·lució integral.

Des de la primera meitat del segle XIX, els ‘banys populars’ d’iniciativa municipal es van estendre pels principals països occidentals, van ser decisius en la difusió de les pràctiques higièniques i van evolucionar significativament seguint el procés de modernització. Davant l‘absència d’iniciatives municipals a Barcelona, des de 1939, la Societat General d’Aigües de Barcelona mitjançant l’empresa ‘Baños Populares de Barcelona SA’ va impulsar tres establiments de banys higiènics dos d’ells amb piscina per millorar la seva imatge, les seves relacions amb l’Ajuntament i pal·liar l’encara difícil accés a l’aigua corrent i a les instal·lacions higièniques de la immediata postguerra. Aquest cas evidencia així una transició de llarg abast i també les singularitats de la nostra ciutat en el context internacional. Amb els anys, però, l’expansió dels banys domèstics i el desplaçament de les classes populars cap a les noves perifèries van comprometre progressivament la viabilitat de la iniciativa. Per finançar-la a partir de 1958, aprofitant l’auge turístic, l’empresa va impulsar una de les principals cadenes de càmpings. Finalment, però, els establiments de banys van haver de tancar el 1969, i l’empresa s’acabà desvinculant de la SGAB. A Barcelona, com en altres països, s’han anat esborrant la memòria i els vestigis d’aquests establiments encara essencials en les dècades dels quaranta i cinquanta., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Làmina muntada sobre un paspartú de cartró i emmarcada. -- Dimensions amb el paspartú: 99,7x 163,7 cm. -- Dimensions amb el marc: 103,7 x 167,7 cm. -- Diapositiva nº 109., Títol atribuït pel catalogador, 1 plànol de l'alçat de la façana principal d'un establiment termal. Forma part d'un conjunt de 4 plànols de l'exercici de final de carrera de Josep Mª Jujol i Gisbert. A la part inferior esquerra: "Ejercicio de final de Carrera de D. José Mª Jujol y Gisbert. Barcelona 31 diciembre de 1905. El Secretario". -- Signat pel autor i pel secretari del tribunal Adrià Casademunt i Vidal.

1 plànol de la planta de sòl d’un establiment termal. Forma part d'un conjunt de 4 plànols de l'exercici de final de carrera de Josep Mª Jujol i Gisbert. -- A la part inferior dreta: "Ejercicio de final de Carrera de D. José Mª Jujol y Gisbert. Barcelona 14 diciembre de 1905. El Secretario". -- Signat per l’autor i pel secretari del tribunal Adrià Casademunt i Vidal.

1 plànol de la planta del primer pis d’un establiment termal. Forma part d'un conjunt de 4 plànols de l'exercici de final de carrera de Josep Mª Jujol i Gisbert. -- A la part inferior dreta: "Ejercicio de final de Carrera de D. José Mª Jujol y Gisbert. Barcelona 14 diciembre de 1905. El Secretario". -- Signat per l’autor i pel secretari del tribunal Adrià Casademunt i Vidal.

Antigament, làmina muntada sobre un paspartú marró de 68,9x 92,6 cm i emmarcada (76,1 x 99,8 cm)., 1 plànol de la planta del segon pis d’un establiment termal. Forma part d'un conjunt de 4 plànols de l'exercici de final de carrera de Josep Mª Jujol i Gisbert. -- A la part inferior dreta: "Ejercicio de final de Carrera de D. José Mª Jujol y Gisbert. Barcelona 14 diciembre de 1905. El Secretario". -- Signat per l’autor i pel secretari del tribunal Adrià Casademunt i Vidal.