Search

Altres ajuts: Ministerio de Ciencia y Tecnología AMB97-0457-CO7-021, REN2001-10659-CO3-01, BOS2002-03474, CGL2004-21166-E, GGL2006-12648-CO3-02 Unidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-M Aerobiological predictive model development is of increasing interest, despite the distribution and variability of data and the limitations of statistical methods making it highly challenging. The use of concentration thresholds and models, where a binary response allows one to establish the occurrence or non-occurrence of the threshold, have been proposed to reduce difficulties. In this paper, we use logistic regression (logit) and regression trees to predict the daily concentration thresholds (low, medium, high, and very high) of six airborne fungal spore taxa (Alternaria, Cladosporium, Agaricus, Ganoderma, Leptosphaeria, and Pleospora) in eight localities in Catalonia (NE Spain) using data from 1995 to 2014. The predictive potential of these models was analyzed through sensitivity and specificity. The models showed similar results regarding the relationship and influence of the meteorological parameters and fungal spores. Ascospores showed a strong relationship with precipitation and basidiospores with minimum temperature, while conidiospores did not indicate any preferences. Sensitivity (true-positive) and specificity (false-positive) presented highly satisfactory validation results for both models in all thresholds, with an average of 73%. However, seeing as logit offers greater precision when attempting to establish the exceedance of a concentration threshold and is easier to apply, it is proposed as the best predictive model.

Editors: Emilio Cuevas, Celia Milford and Oksana Tarasova. [EN]The Izaña Atmospheric Research Center (IARC), which is part of the State Meteorological Agency of Spain (AEMET), is a site of excellence in atmospheric science. It manages four observatories in Tenerife including the high altitude Izaña Atmospheric Observatory. The Izaña Atmospheric Observatory was inaugurated in 1916 and since that date has carried out uninterrupted meteorological and climatological observations, contributing towards a unique 100-year record in 2016. This reports are a summary of the many activities at the Izaña Atmospheric Research Center to the broader community. The combination of operational activities, research and development in state-of-the-art measurement techniques, calibration and validation and international cooperation encompass the vision of WMO to provide world leadership in expertise and international cooperation in weather, climate, hydrology and related environmental issues. [ES]El Centro de Investigación Atmosférica de Izaña (CIAI), que forma parte de la Agencia Estatal de Meteorología de España (AEMET), representa un centro de excelencia en ciencias atmosféricas. Gestiona cuatro observatorios en Tenerife, incluido el Observatorio de Izaña de gran altitud, inaugurado en 1916 y que desde entonces ha realizado observaciones meteorológicas y climatológicas ininterrumpidas y se ha convertido en una estación centenaria de la OMM. Estos informes resumen las múltiples actividades llevadas a cabo por el Centro de Investigación Atmosférica de Izaña. El liderazgo del Centro en materia de investigación y desarrollo con respecto a las técnicas de medición, calibración y validación de última generación, así como la cooperación internacional, le han otorgado una reputación sobresaliente en lo que se refiere al tiempo, el clima, la hidrología y otros temas ambientales afines.

The results of four years (1983-1986) of continuous weekly monitoring of airborne pollen concentrations with Cour and modified Dur- ham pollen-traps in Barcelona show that arborial taxa predominate (78 %) in the total pollen count and pollinate mainly in winter and spring. Herbs, which usually pollinate during summer and fall, represent 17 % of the total pollen count, while shrubs contribute to it with only 3 %. Pinus (40 %), Cupressaceae (18 %), Quercus (8 %), Gramineae (5 %), Platanus (5 %), Urticaceae (3 %), Chenopodiaceae/Amaranthaceae (3 %), Olea (2 %), Plantago (1 %) and Corylus (1 %) are the most abundant taxa. A total of 100 pollen types belonging to 64 families have been found in the atmospheric pollen spectra of Barcelona. Los resultados obtenidos en el muestreo sistemático semanal del contenido en polen de la atmósfera de la ciudad de Barcelona durante 4 años (1983-1986) ponen de manifiesto un predomini0 de 10s táxones arbóreos en el mismo (78 % del total polinico). El periodo de máxima polinización de estos táxones es en invierno y primavera. Los táxones herbáceos alcanzan un 17 % y conforman mayoritariamente el espectro polinico de verano y ototio. Las especies arbustivas contribuyen con s610 un 3 % al total del espectro polinico. Cuantitativamente, aparecen como más abundantes, Pinus (40 %), Cupresáceas (18 %), Quercus (8 %), Gramineas (5 %), Platanus (5 %), Urticáceas (3 %), Quenopodiáceas/Amarantáceas (3 %), Olea (2 %), Plantago 11 %) y Corylus (1 %). Se han identificado un total de 100 tipos polínicos, pertenecientes a 64 familias.

Pollen allergy has a remarkable clinical impact all over Europe, and there are evidences that the prevalence of allergic respiratory induced reactions by pollen in Europe has been increasing in recent decades. The presence of potentially allergenic ornamental species in the town of Tiana, representing 41% of total species recorded. Approximately 28% of these species are Platanus acerifolia. This study attempts to relate the effect it has on the people's health, the presence of certain urban ornamental plants by identifying and locating the ornamental trees in the town. L' al·lèrgia al pol·len té un impacte clínic notable a tot Europa, i existeixen evidències de que la prevalença de les reaccions al·lèrgiques respiratòries induïdes pel pol·len a Europa ha anat en augment en les últimes dècades. La presència d'espècies ornamentals potencialment al·lergògenes al municipi de Tiana, representa un 41% de les espècies totals inventariades. Aproximadament un 28% d'aquestes espècies corresponen al Platanus acerifolia. El present estudi pretén relacionar l'efecte que produeix en la salut de les persones, la presencia de determinades plantes ornamentals urbanes, mitjançant la identificació i localització dels arbres ornamentals del municipi. La alergia al polen tiene un impacto clínico notable en toda Europa, y existen evidencias de que la prevalencia de las reacciones alérgicas respiratorias inducidas por el polen en Europa ha ido en aumento en las últimas décadas. La presencia de especies ornamentales potencialmente alergógenas en el municipio de Tiana, representa un 41% de las especies totales inventariadas. Aproximadamente un 28% de estas especies corresponden al Platanus acerifolia. El presente estudio pretende relacionar el efecto que produce en la salud de las personas, la presencia de determinadas plantas ornamentales urbanas, mediante la identificación y localización de los árboles ornamentales del municipio.

Aquesta guia intenta ser una modesta i senzilla ajuda indicativa i informativa sobre l'al·lèrgia al pol·len per a malalts i infermeres a l'àmbit de l'atenció primària i escoles. L'àrea d'actuació de la guia és a la de l'educació, tot des d'una visió global integradora de la salut, vegetació, clima, geografia, hàbits de vida... que poden passar de ser escenaris provocadors i agreujants del trastorn, si s'hi afegeix la capacitat personal d'una conducta evitadora de pol·len, a reduir notablement aquests símptomes. Amb aquesta guia la intenció és fer arribar a la població aquesta informació de manera senzilla i breu a través del sector sanitari en l'àmbit d'atenció primària, per què puguin reconèixer la malaltia les persones no diagnosticades, ja que es troba un infradiagnòstic d'aquesta. A la vegada ajudar amb recomanacions d'evitació al pol·len a les persones diagnosticades, o a que reconeguin la malaltia les persones que encara no tenen la confirmació o que sospiten que la tenen.

En els últims 30 anys, el número d'incendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Massís Central Ourensano l'home ha utilitzat el foc com a eina de gestió forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta pràctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria d'haver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per això mesurem el comportament de les diferents espècies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbació que suposen els incendis recurrents. Per realitzar això s'ha mostrejat la vegetació de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfície i alçades així com nombre d'individus de cada espècie. També s'han analitzat perfils del sòl per tal de conèixer amb més detall les característiques de cada zona. S'ha observat mitjançant el mostreig com per a la recuperació del matollar el factor determinant és el temps, encara que no trobem un sòl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat d'espècies i grau de cobertura. En canvi, per tal d'arribar a un estat de la successió vegetal on trobem un bosc és necessari que existeixin comunitats arbòries a prop per tal de que arribin individus al matollar desenvolupat. Cal aleshores treballar en l'educació de la població i en la cerca d'alternatives a la gestió forestal vigent, donant èmfasi en la valoració econòmica dels ecosistemes en bon estat i facilitant que aquest bon estat proporcioni beneficis a la població local. Per això cal generar una infraestructura per atraure un turisme rural respectuós amb el medi al mateix temps que es duen altres iniciatives com la implantació de centrals de biomassa als pobles que puguin proporcionar calefacció o aigua calenta. Generant llocs de feina i estalvis a la població d'una zona on l'economia encara es basa potencialment en la ramaderia. Al mateix temps l'esforç monetari dedicat a les plantacions ha de dedicar-se a generar espais al territori amb espècies autòctones com el roure en aquells matollars que presentin condicions adients per a recuperar el bosc. En los últimos 30 años, el número de incendios sufridos en Galicia ha aumentado de manera importante. En el Macizo Central Ourensano, el hombre ha utilizado el fuego como herramienta de gestión forestal para que pueda pasturar el ganado y para poder recuperar tierras para pastos y cultivos. Ésta práctica ha generado grandes extensiones de matorral seco europeo donde habría de haber formaciones boscosas. Partimos de la necesidad de recuperar zonas de bosque y ecosistema original y por eso medimos el comportamiento de las distintas especies que encontramos en el matorral i el bosque en estas altitudes, delante de la perturbación que suponen los incendios recurrentes. Para poder realizar este estudio se ha muestreado la vegetación de zonas quemadas en momentos diferentes o repetidas veces, midiendo superficie y altura así como número de individuos de cada especie. También se han analizado los perfiles del suelo para conocer con más detalle las características de cada zona. Se ha observado mediante el muestreo como para la recuperación del matorral el factor determinante es el tiempo, aunque no encontremos un suelo de buena calidad y profundidad, en una media de 8 años encontramos un matorral bien desarrollado con una buena diversidad de especies y grado de cobertura. En cambio para llegar a una etapa de la sucesión vegetal donde encontremos bosque es necesario que existan comunidades boscosas cerca para que puedan llegar los individuos a crecer en el matorral bien desarrollado. Es necesario entonces trabajar en la educación de la población local y en la búsqueda de alternativas a la gestión forestal vigente, dando especial énfasis en la valoración económica de los ecosistemas en buen estado y facilitando que este buen estado proporcione beneficios a la población local. Es por eso que es necesario generar una infraestructura que atraiga un turismo rural respetuoso con el medio al mismo tiempo que se llevan a cabo otras iniciativas como la implantación de centrales de biomasa en los pueblos, pudiendo proporcionar calefacción y agua caliente. Generando puestos de trabajo y ahorros a la población de una zona donde la economía se basa potencialmente en la ganadería. Al mismo tiempo, el esfuerzo monetario dedicado a las plantaciones ha de dedicarse a generar espacios en el territorio con especies autóctonas como el roble en aquellos matorrales que presenten buenas condiciones para recuperar el bosque. In the past 30 years, the number of fires in Galicia have significantly increased. In the Central Massif in Orense, man has used the fire as a forest management tool to be able to pasture and to make grow species of scrub for cattle. This practice has led to large areas of dry scrub which should be European forest formations. We start from the need to restore forest areas and the original ecosystem and why we measure the behavior of the different species found in the forest and scrub in these altitudes, before the disturbance of fires. To perform this study we sampled the vegetation of burned areas at different times or repeatedly, measuring surface height and number of individuals of each species. We also examined soil profiles to know more about the characteristics of each zone. It has been observed by sampling that the scrub recovery factor is time, in 8 years we can find a well-developed shrub with good species diversity and coverage degree. But to reach a stage of plant succession forest, there must be close forest communities that can reach individuals in well developed bushes. It is then necessary to work in the education of the local population and the search for alternatives to the current forest management, with special emphasis on the economic valuation of ecosystems in good condition and good condition facilitating benefits to the local population. That's why we need to develop an infrastructure to attract rural and environmental tourism, having simultaneously initiatives such as the implementation of biomass power plants in villages that can provide heating and hot water. Generating jobs and savings to the population of an area where the economy is based on potencitial livestock. At the same time, the money should be used on creating spaces in the area with native species such as oak in scrublans with good conditions to be able to recover the forest.

El matollar sec europeu format per Erica australis, Erica arborea, Pterosparum tridentatum, Halimium lasianthum i Calluna vulgaris com a espècies predominants és cremat en les serralades del Massís Central de forma repetida durant el pas dels anys. Això ha sigut, tradicionalment, a causa de la necessitat de mantenir-lo transitable per al bestiar, encara que altres circumstàncies s'han afegit actualment a aquesta necessitat, que incrementen el risc d'incendi d'aquesta comunitat, disparant-se el número d'incendis en els últims 30 anys. Sabent això, vam decidir realitzar un estudi a les zones de matollar que trobem al Massís Central situat a la zona del Concello de Villariño de Conso, a Ourense, per conèixer com es comporten les espècies característiques d'aquest tipus d'ecosistema després dels incendis, mitjançant la realització de mostrejos i perfils del sòl. D'aquesta manera hem volgut veure com es desenvolupen les espècies vegetals de matollar al llarg del temps, després de ser cremats. Gràcies a l'estudi hem pogut veure com el matollar observat te unes característiques que li permet sobreviure als incendis i tindre una capacitat de regeneració elevada després de patir aquesta pertorbació. Això es degut a la capacitat per rebrotar d'aquestes espècies arbustives i a la seva competitivitat. També hem vist com a necessari, donar un valor econòmic a la bona conservació de l'hàbitat, per tal de que la població local abandoni pràctiques de gestió forestal nocives, com el foc. El matorral seco europeo formado por Erica australis, Erica arborea, Pterospartum tridentatum, Halimium lasianthum y Calluna vulgaris como especies predominantes es quemado en la sierra del Macizo Central de forma repetida durante el paso de los años. Esto ha sido, tradicionalmente, a causa de la necesidad de mantenerlo transitable para el ganado, aunque otras circunstancias se han sumado a esta necesidad, que incrementan el riesgo de incendio de esta comunidad, disparándose el número de incendios en los últimos 30 años. Sabiendo esto, decidimos realizar un estudio en las zonas de matorral que encontramos en el Macizo Central situado en la zona del Concello de Villariño de Conso, en Orense, para conocer cómo se comportan las especies características de este tipo de ecosistema después de los incendios, mediante la realización de muestreos y perfiles del suelo. De esta manera hemos querido ver cómo se desarrollan las especies vegetales de matorral al largo del tiempo, después de ser quemados. Gracias al estudio hemos podido ver como el matorral observado tiene unas características que le permiten sobrevivir a los incendios i tener una capacidad de regeneración elevada después de sufrir esta perturbación. Esto es debido a la capacidad de rebrotar de estas especies arbustivas y a su competitividad. También hemos visto como necesario, dar un valor económico a la buena conservación del hábitat, para que la población local abandone prácticas de gestión forestal nocivas, como el fuego. The European dry scrub formed by Erica australis, Erica arborea, Pterospartum tridentatum, Halimium lasianthum and Calluna vulgaris as predominant species is burned in the mountains of the Central Massif, repeatedly, over the passing years. This has traditionally been because of the need to keep it passable for cattle, but other circumstances have added to this need, which increase the risk of fire in this community, increasing the number of fires in the past 30 years. Knowing this, we decided to do a study in scrubland found in the Central Massif area, located in the City Council of "Villariño de Conso", in Orense, to know how the characteristic species, of this type of ecosystem, behave after fires by performing sampling and floor profiles. Doing this, we wanted to see how scrub plant species develop along the time, after being burned. Through the study we have seen that the observed shrub has characteristics that allow it to survive the fire and to have a high capacity to regenerate after suffering the shock. This is due to the ability of these shrubs sprout and competitiveness. We have also seen that is necessary to give an economic value to the preservation of the habitat for the local population to abandon harmful forest management practices such as fire.