Search

Actualment són moltes les veus que es posicionen per fer evident que la preparació per poder tenir cura de les persones no sols ha de ser tècnica sinó també ètica (Bellver Capella, 2014), (Domingo Moratalla, 2013), (Arroyo Gordo M. P., Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997), (Noddings, 2003), perquè aquesta acció és una acció transcendent (Watson, 2011). Les cures són el fenomen fonamental de l’existir (Heidegger, 1999) i abasten no sols el camp d’allò físic sinó també allò moral, construir-se; créixer i madurar (Foucault, 1990). La formació de les infermeres i infermers com a responsables de la cura de la salut de les persones, haurà de permetre no sols acumular coneixements sinó desenvolupar actituds, perquè el que necessiten és tenir uns principis que hauran d’estar als fonaments de l’actuació professional ja que sense aquests principis no tindrà sentit la cura (Nightingale, 1990) (Ulrich, 1996) (Bellver Capella, 2014). La preparació d’aquests professionals ja no pot estar centrada en conèixer què cal fer, sinó com ho han de fer (Watson, 2011). Cortina (Arroyo Gordo M. P., Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997) assenyala que un infermer o una infermera madura serà aquell o aquella que haja aconseguit desenvolupar una sèrie d’actituds: compassió, actitud vocacionada, responsabilitat, capacitat de comunicació, capacitat per promoure, competència tècnica i autoestima. Cal preguntar-se: estem aconseguint que l’alumnat que se forma en les nostres facultats puga fer-ho de manera adequada, és a dir no sols amb l’adquisició de coneixements, sinó també amb l’adquisició o desenvolupament de les actituds que són necessàries? el procés d’ensenyament i aprenentatge que estem seguint, és l’adequat? Per poder donar resposta a les qüestions ens cal disposar d’un instrument que permeta mesurar les actituds necessàries per tenir cura de les persones, entre l’alumnat del Grau en Infermeria. Aquesta investigació està centrada en el disseny i validació d’un qüestionari per mesurar les actituds que ens proposa Cortina. El suport teòric que fonamenta aquest treball descansa sobre dos constructes: tenir cura i actitud. Tenint com a referència els models infermers (Marriner Tomey & Raile, 1999) i el treball d’autores com Collière (1982), Watson (2011), Noddings (2003) i Gilligan (2003), entre altres, es desenvolupa el constructe cura i la cura infermera. Des de la Teoría de Acción Razonada de Fishbein i Ajzen (1980) i l’aportació d’autors i autores com (Moya Morales, et al., 1997) (Munné Matamala, 1986) Cortina (Arroyo Gordo, Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997) entre altres es desenvolupa el constructe actitud i les actituds necessàries per tenir cura de la salut de les persones. Es tracta d’una investigació metodològica (Polit & Hungler, 2000), amb un disseny quantitatiu de validació de probes (Bandalos, 2018) i (Jornet Meliá, Suárez Rodríguez, & Pérez Carbonell, 2000). Tot i tenint en compte els Estàndards per a Probes Educatives i Psicològiques (2018). L’aplicació del qüestionari per a la seu validació s’ha fet sobre una mostra representativa de l’alumnat de tercer i quart curs del Grau d’Infermeria. L’instrument dissenyat ha estat un qüestionari tipus Likert per la simplicitat del mètode d’elaboració i els bons resultats generals, sense deixar de banda la qualitat Morales Vallejo et al. (2003). El qüestionari ha quedat configurat en set (7) dimensions: compassió, actitud vocacionada, responsabilitat, actitud cap a la comunicació, actitud cap a l’empoderament en salut, actitud cap a la competència tècnica i actitud cap a l’autoestima professional. En cadascuna d’aquestes dimensions els ítems, atenent als referents teòrics utilitzats, Fishbein i Ajzen (1980), han estat agrupats en tres subdimensions: cognitiva, afectiva-avaluativa i conductual. Les variables sociodemogràfiques estudiades han estat: edat, sexe, curs, primera opció de matrícula, estudis previs. Mitjançant el Judici d’Experts, (Pedrosa, Suárez i García-Cueto 2014) (Galicia Alarcón, Balderrama Trápaga i Edel Navarro 2017), (Escobar-Pérez i Cuervo Martínez 2008), (Bernal García, Salamanca Jiménez i Pérez Gutiérrez 2020), ha estat possible el disseny i la validació de contingut del qüestionari. L’informe favorable al projecte, per part del Comitè Ètic d’Investigació en Humans de la Universitat de València, va permetre l’inici de la recollida de dades, que es va fer entre octubre de 2020 i maig de 2021. La mostra obtinguda ha estat de 309 participants en el test i 90 en el retest. Les tècniques estadístiques utilitzades per a determinar la fiabilitat, validació de constructe i l’estabilitat temporal han estat les següents: el Coeficient alfa de Cronbach i l’Interval de Confiança IC; l’Escalament Multidimensional (EMD) amb càlcul dels estadístics Estrès de Kruskal, i RSQ (coeficient de correlació de quadrats) i la t-student per a mostres emparellades amb el Coeficient de Correlació Interclasse ICC. Tanmateix, s’ha realitzat una anàlisi descriptiu de l’escala en una mostra representativa d’alumnat, amb el càlcul dels estadístics (mitjana, desviació típica, rang) per tal d’obtenir resultats sobre el nivell de les actituds entre l’alumnat, calculant-se la t-student per a mostres no emparellades, per tal d’identificar diferències significatives entre les respostes emeses per l’alumnat de tercer i quart. Els resultats obtinguts mostren que el qüestionari presenta unes propietats psicomètriques adequades: α =.789 amb un interval de confiança (95%IC.753,.822); uns valors d’Estrès situats entre 0.01 i 0.05, i uns valors de RSQ sobre (.99), molt pròxims al valor 1. I pel que fa al test retest sols 13 dels 117 ítems que integren el qüestionari han resultat amb una p

Abstract Background ‘Learning to learn’ (LTL) is a key competence proposed to education systems by the European Commission (EC, 2005). To date, no agreement on LTL has yet been reached by scholars to establish the required theoretical model to incorporate this competence into curricula. Our research team aimed to design and validate an integral model to use it as a reference. This model consisted of five dimensions; cognitive, metacognitive, affective-motivational, social-relational and ethical; and 20 subdimensions. The first three dimensions came from strategic and self-regulated learning, the fourth from the socio-cognitive approach and the fifth was an original contribution. Students, teachers, professionals and employers from Health Sciences were inquired to validate this model. Methods To do so, qualitative methods were used by developing four focus groups (n=20). The participants were asked a general question about LTL and their discussion was recorded. Later these tapes were transcribed and processed with Atlas ti.8. to compare the coded contents with the theoretical model. The presence and relevance of the initial model’s dimensions and subdimensions were analyzed by considering comment frequency, connection and interrelationship. Results The results confirmed the initial model: the participants highlighted all the dimensions and almost all the subdimensions. Conclusions A future research line would be to devise a standardized assessment instrument for university students based on this theoretical model. Limitations and implications for practice are discussed

[EN] The aim of this work was to assess whether the use of innovative methods, learner-centered, improved the learning approaches of university students. The study was developed with two students groups of 1st year (N = 112), from the degree of Pedagogy at the University of Valencia. A preexperimental pretest-posttest design was used with measures by means of the R-SPQ-2 questionnaire (Biggs, Kember and Leung, 2001). Both teachers agreed on the methodology, which included expository teaching, questions, classroom discussion, classroom practices, case study, cooperative work, development of a research work and presentation in the classroom, and an evaluation system that made use of training procedures that returned feedback to students (two portfolios, assessment of oral presentations, rubrics, co-evaluation, self-assessment and written tests.). Statistically significant improvements were found in scores of deep approach to learning, both in the overall score (deep approach) as in two dimensions scores, assessed by questionnaire (motives and strategies). No statistically significant differences were found in scores of surface approach, although they decreased., [ES] Se buscaba valorar si la utilización de métodos innovadores, centrados en el aprendizaje, mejoraba los enfoques de aprendizaje de los estudiantes universitarios. El estudio se realizó con dos grupos de estudiantes de 1º curso (N= 112), del grado de Pedagogía de la Universidad de Valencia. Usamos un diseño preexperimental pretest-postest utilizando el cuestionario R-SPQ-2 (Biggs, Kember y Leung, 2001). Los dos profesores consensuaron la metodología, que comportaba enseñanza expositiva reducida, preguntas, discusión en clase, clases prácticas, estudio de casos, trabajo cooperativo, elaboración en grupo de un trabajo de investigación con presentación ante la clase, y un sistema de evaluación con procedimientos formativos que devolvían feedback a los estudiantes (dos entregas de portafolios, evaluación de presentaciones orales, rúbricas, coevaluación, autoevaluación del alumno, y pruebas escritas). Se encontraron mejoras estadísticamente significativas en las puntuaciones de enfoque profundo de aprendizaje, tanto en la puntuación global, de enfoque, como en las parciales de las dos dimensiones que evalúa el cuestionario, motivos y estrategias. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas en las puntuaciones del enfoque superficial, aunque éstas disminuyeron

The authors carried out a study of the taxonomy used at the 1990 NANDA Conference. A few of the authors findings were some diagnostic labels were found to be imprecise; some of the diagnostic labels relate to causes which would only allow nurses to work in collaboration with other medical team professionals; other labels described symptoms which were hard to define objectively or were non-verifiable, imprecise and vague defining the problem. As a conclusion to this study, the authors contend that in order to develop nursing diagnostics it is necessary to validate the existing labels, develop new labels, make diagnostic tests serve as an appraisal and detection instrument, and to develop the critical symptoms necessary for identifying diagnostic labels. This study is based on a paper presented at the "First International Symposium on Nursin Diagnostics" which was celebrated in Barcelona.