Search

Aquest PFC vol explicar el Pla d’Eixample de 1927, contextualitzant-lo en el moment sòcio-econòmic i cultural en el que es va projectar. Amb la voluntat, no només d’explicar un pla urbanístic sinó també les seves circumstàncies, s’inicia el treball amb una breu explicació de la formació urbana de La Seu, entenent que la ciutat existent va condicionar la nova realitat, punt 2. Continua l’exposició amb una breu nota biogràfica del personatge intentant entendre com un professional lliberal amb despatx a Barcelona acaba treballant a les llunyanes comarques del Pirineu, punt 3. En l’apartat d’antecedents, 4.1, es fa una petita ressenya dels corrents de pensament de l’ època que pogueren influir més en les idees urbanístiques de Joan Bergós. També s’explica com era La Seu en aquell temps, les condicions de vida, la demografia i els aspectes econòmics. Tot això va condicionar la proposta urbanística per La Seu d’en Bergós. Més endavant, es fa la descripció del Pla d’Eixample de 1927, 4.2, i també del Pla de Reforma Interior, 4.3. Es ressenyen les propostes i es valora el seu grau d’acompliment, 4.4. Per últim, en el punt 5, s’ha realitzat un inventari de l’obra arquitectònica que Joan Bergós va fer a La Seu d’Urgell. S’ha fet un buidatge del registre de les llicències d’obres de l’ajuntament que es conserven a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU).

Joan Ricard Ramon Bergós i Massó va néixer el desembre de l’any 1894 a Lleida en una família benestant, resident al cor de la ciutat, a la plaça de Sant Francesc. Fill de Joan Bergós i Dejuan i de Maria Massó i Martí. En Joan, el pare, era corredor de comerç al Banc d’Espanya, treballava com a caixer a l’edifici de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lleida, però per damunt d’això era un promotor cultural i poeta molt conegut a la ciutat. «En el terreny dels principis doctrinals, fou un home profundament tolerant i liberal; fou home de dretes, no pas, però, amb l’encarcarament, pobresa d’esperit i l’incomprensió que pateixen les dretes de casa nostra; ho fou, com ho són els homes de dreta més avançats de l’Europa d’avui, obert als corrents del temps i al liberalisme polític i amb un destriament perfecte entre política, religió i clericalisme.»[1] Era un activista del catalanisme i del carlisme. Capdavanter de Solidaritat Catalana a Ponent, on lluità contra el caciquisme i feu amistat amb Francesc Macià; membre d’Unió Catalanista, de l’Ateneu Lleidatà, organitzador dels jocs florals, lluitador a les guerres carlines.El Joan Bergós pare va guerrejar oposadament amb el pare de la seva dona a la tercera guerra carlina. En Bergós requetè carlí, i en Massó milicià lliberal. Portaren una bona relació. Joan Bergós escrigué a les seves memòries: «El meu pare deixà de pertànyer al carlisme, derivant romànticament cap al catalanisme literari de la renaixença.» [2] L’any 1899 naixia Antoni Bergós, germà d’en Joan. El germà Antoni seguí espiritualment la figura paterna, mentre que en Joan sentí molt afecte per la mare. Tot i això, el pare deixà molta empremta als dos fills, en una casa catalanista i religiosa.