Search

Treball de fi de grau d'Humanitats. Curs 2021-2022 Tutor: Pere Gifra Adroher Les dones sempre han estat tradicionalment associades a la llar. Tanmateix, en la història de la literatura occidental, els testimonis escrits de viatgeres es remunten fins al segle XIV. Sobre aquesta paradoxa es fonamenta aquest Treball de Fi de Grau titulat «Colonialisme i gènere en la literatura de viatges. El Marroc d’Aurora Bertrana i Edith Wharton», el qual explora la mirada femenina a partir de l’anàlisi de la seva adhesió a un discurs polític, ètic i social vinculat històricament al sexe masculí. La recerca es basa en l’estudi dels llibres que Aurora Bertrana (1892-1974) i Edith Wharton (1862-1937) van escriure després dels seus respectius viatges al Marroc a principis del segle XX. S’argumenta, mitjançant l’anàlisi d’aspectes com ara la construcció del temps, l’imaginari exòtic i la condició de la dona musulmana, que ambdós textos formen part d’un corpus artístic que va recolzar des de la rereguarda el projecte imperialista europeu, amb el qual aquestes dues escriptores, de manera conscient o inconscient, varen col·laborar.

En aquest treball de final de grau, s’estudiaran dues obres cabdals de l’escriptora Aurora Bertrana: Entre dos silencis i Tres presoners. Es farà una anàlisi crítica centrada en els personatges de les dues novel·les, juntament amb els pensaments que els defineixen millor, els grans temes —ètica, justícia, valentia, el sentit del deure patriòtic, les veritats eternes, segons les paraules de Bertrana—, el context històric de la Segona Guerra Mundial i també la Guerra Civil espanyola, fet indispensable per entendre millor el que va viure Aurora Bertrana. Per tant, el context històric és important per situar les seves obres. S’estudiarà també la traducció del mecanoscrit original castellà que es troba al fons Aurora Bertrana de la Biblioteca del Barri Vell de la Universitat de Girona, un text traduït per Joan Sales i que Aurora Bertrana no va revisar abans de la seva publicació. Veurem quines diferències s’hi estableixen i quines semblances podem observar i, finalment, s’aprofitarà, també, per fer propostes d’activitats didàctiques per a alumnes d’ESO i batxillerat sobre les dues novel·les de l’autora, enfocades per a un futur professorat. En definitiva, aquest treball pretén ser útil per a la difusió d'aquesta escriptora, avui dia encara poc coneguda i reconeguda, ja que podria ben ser que fos una autora de nivell internacional gràcies als temes que tracta i de la manera en què els tracta; especialment, la mateixa naturalesa humana.

L'objectiu d'aquest treball és l'estudi de la novel·la La Ciutat dels joves, d'Aurora Bertrana. En primer lloc trobarem un breu recull bibliogràfic sobre la biografia de l'autora. Després s'estudia de forma més exhaustiva aquesta obra, que es considera de ciència-ficció

Els autors s’endinsen en aquest article en l’estudi de les relacions entre geografia, orientalisme i colonialisme a Europa al tombant del segle passat, tot introduint la perspectiva de gènere i en el marc d'un interès més general per la història del pensament geogràfic contemporani. Ho fan a partir de l’anàlisi contextualitzada d'un text de l’època que fa referència al cas espanyol i a la seva aventura colonial africana. Es tracta del llibre El Marroc sensual i fanàtic (1936) d’Aurora Bertrana, una versió molt elaborada del discurs de la diferència i una bona il•lustració de la literatura de viatges de dones europees, força excepcional i atípica -això sí- en el context literari català i espanyol de l’època In this article the authors examine the relationship between geography, orientalism and colonialism in Europe at the end of the last century, introducing a gender perspective within the context of a broader-based interest in the history of contemporary geographical thought. The study is based on the contextualized analysis of a text dating from that period, and which refers to Spain’s colonial adventure in Africa. The book in question is El Marroc sensual i fanàtic (“Sensual and fanatic Morocco”), written by Aurora Bertrana in 1936. It is a very detailed version of the differentiating discourse and an excellent illustration of European women’s travel literature, an exceptional and unusual contribution to Catalan and Spanish literature at that time