Search

The prints representing bullfights belonging to the MASP collection stimulate this comparison, which seeks to investigate the way in which the etching system, including its teaching, creation and circulation, at the late 18th century underlies the steps followed in the 19th century in Spain, based on their technique, their materiality, specially paper, and the treatment given by the artists to the theme. The artworks in question are the Colección de las principales suertes de una corrida de toros, published by Antonio Carnicero between 1787 and 1790, and engraved by Luis Fernández Noseret five years later, and five prints of Goya's Tauromaquia, whose first edition is announced for sale in Madrilenian newspapers in 1816. Las estampas representativas de corridas de toros pertenecientes a la colección MASP estimulan la comparativa, que busca investigar la forma en que el sistema de la calcografía, incluyendo su enseñanza, creación y circulación, a finales del siglo XVIII subyace a los pasos seguidos en el siglo XIX en España, partiendo de la técnica, la materialidad, especialmente el papel, y el tratamiento que los artistas dan al tema. Las obras en cuestión son: la Colección de las principales suertes de una corrida de toros, editada por Antonio Carnicero entre 1787 y 1790, y grabada por Luis Fernández Noseret cinco años después, y los cinco grabados de la Tauromaquia de Goya, cuya primera edición se anuncia a la venta en los periódicos madrileños en 1816, ambas de las cuales se encuentran en la colección MASP. As gravuras representando touradas pertencentes ao acervo do MASP estimulam a comparação, que busca investigar a forma como o sistema de gravuras em metal, incluindo o seu ensino, criação e circulação, no final do século XVIII fundamenta os passos seguidos no século XIX na Espanha, partindo da técnica, da materialidade, especialmente do papel, e do tratamento dado pelos artistas ao tema. As obras em questão são a Colección de las principales suertes de una corrida de toros, publicada por Antonio Carnicero entre 1787 e 1790 e gravada por Luis Fernández Noseret cinco anos depois, e as cinco gravuras da Tauromaquia de Goya, da primeira edição anunciada para venda nos jornais madrilenhos em 1816.

La biblioteca del Fondo Antiguo de la Universidad de Sevilla guarda los seis ejemplares sobre los que se basará el siguiente trabajo. Se trata de libros ilustrados e impresos durante los siglos XV, XVI y XVII en la ciudad de Sevilla, correspondiendo dos ejemplares por cada siglo. El objeto de análisis e investigación se centra principalmente en las páginas que muestran ilustraciones, aunque también se hace mención de la técnica de impresión del resto del cuerpo del libro. El estudio solo se realizará sobre dichos ejemplares, no aplicando los resultados de el mismo a toda la producción librera y papelera de estos siglos en la ciudad hispalense. Universidad de Sevilla. Grado en Conservación y Restauración de Bienes Culturales

[ES] Este proyecto recoge el desarrollo de la investigación de un nuevo proceso experimental de estampación que hemos denominado permeocalcografía, resultado de la hibridación de las técnicas de estampación serigráfica y calcográfica. Al utilizar la serigrafía para estampar sobre la plancha calcográfica a modo de reserva, podemos trasladar una imagen fotográfica sobre la matriz, permitiendo la combinación de los lenguajes y recursos propios de ambos procesos., [EN] This project contain the development of the research of a new experimental printing process that we named permeocalcography, result of the hybridization of silk-screen and intaglio printing techniques. Using serigraphy to stamp on the intaglio plate as a reserve, we can transfer a photographic image on the plate, allowing the combination of the languages and resources of both processes.

Els gravadors barcelonins formats a l’Escola Gratuïta de Dibuix i Nobles Arts durant les primeres dècades del segle XIX van trobar, en aquesta institució, la base i els mitjans necessaris per exercir el seu art. Gràcies a aquesta preparació tècnica, aparegueren uns gravadors que es dedicaren especialment a la il·lustració de llibres, amb la qual cosa donaven resposta a les demandes del mercat editorial que volia decorar les seves publicacions amb estampes. És en aquest context que estudiem la figura de Joan Amills i Costa (Ripoll, ca. 1800 – Barcelona, 1853), un artista especialitzat en el gravat de talla dolça i experimentat, des de la seva etapa de formació, en les estampes d’il·lustració de llibres. Les dades biogràfiques entorn d’aquest artista eren escasses, perquè els estudis generals de gravat i sobre l’art del gravat català en destacaven únicament les il·lustracions de novel·les i els retrats. El present article aporta diverses novetats biogràfiques que, al costat dels exemples més destacats, permeten apreciar la seva obra amb més matisos i difondre unes estampes força desconegudes., The engravers who were based in Barcelona and attended the Escola Gratuïta de Dibuix i Nobles Arts during the first decades of the 19th century obtained from the school the necessary tools to practise their art. This technical preparation led engravers to specialise in the illustration of books, thus responding to the demands of a publishing market that decorated its works with stamped illustrations. This is the context in which we study the figure of Joan Amills i Costa (Ripoll, ca. 1800–Barcelona, 1853), an engraver who specialised in an engraving technique that utilised the burin tool and who already had expertise in the creation of book illustration stamps in his formative period. Biographical data for this artist are scarce, and general studies about engraving and Catalan engraving art provide scarce information about his book illustrations and portraits.This article contributes new biographical data which, added to the more prominent examples of his work, allow more aspects of the engraver’s work to be appreciated, as well as little-known illustrations by the artist.

[EN] The present work illustrates a journey through different ways of making an artist's book, while reflecting on the reflection of being in the history of art as a signifier, and as a compiler object. This infinity of human perception is spoken through the symbols that reflect our beliefs, and how these ideas can be found today, from different ways of approaching creation, showing a more classical vision of art in contrast to another more digital approach. The Greek myth of the Nereids is used here as a romantic re-reading of historical discourse, as a mirror of the human figure that considers itself self-conscious of nature and is accompanied by different icons, incarnated in animal skin, like this face of the wild and concupiscible that polarizes the being and pushes it to create., [ES] El presente trabajo ilustra un recorrido por distintas maneras de hacer un libro de artista, al mismo tiempo que reflexiona sobre el reflejo del ser en la historia del arte como significante, y como objeto recopilador. Se habla de esta infinitud de la percepción humana a través de los símbolos que son reflejo de nuestras creencias, y como estas ideas pueden encontrarse en la actualidad, desde distintas maneras de acercarse a la creación, mostrando una visión más clásica del arte en contraste con otro acercamiento más digital. El mito Griego de las Nereidas se utiliza aquí como relectura romántica del discurso histórico, como espejo de la figura humana que se considera a sí misma autoconsciente de la naturaleza y es acompañada de distintos iconos, encarnados en piel de animal, como este rostro de lo salvaje y concupiscible que polariza al ser y lo empuja a crear.

La creatividad nace de un referente, de una influencia externa que inspira, su existencia es fundamental en la vida de los creadores, de los artistas. Una de las influencias más potentes hoy en día es Japón y gracias a los mass media estamos conectados constantemente con ellos, con su cultura y su arte. Antes de que Japón se descubriera al mundo, su cultura y sus métodos artísticos fueron algo inmaculado, por lo que cuando abrió sus puertas al comercio internacional, los artistas vieron en ellos un potencial referente artístico para refrescar su propio trabajo provisto de originalidad. Este marco histórico intentará profundizar en las causas y las consecuencias de la expansión de la cultura Japonesa en Europa, cómo influyó en los artistas de aquella época y en los artistas de la actualidad. Por otro lado, se introducirán estos conceptos y referentes en la práctica, a través de un libro de artista donde se experimente con recursos innovadores partiendo de la base del ukiyo-e. Ukiyo-e / Xilografía/ Serigrafía/ Japonismo/ Grabado oriental/ Grabado occidental/ Libro de artista/ Cuentos japoneses/ Ilustración, Creativity is born from a referent, from an external influence that inspires, its existence is fundamental in the life of the creators, of the artists. One of the most powerful influences today is Japan and thanks to the mass media we are constantly connected with them, with their culture and their art. Before Japan was discovered to the world, its culture and artistic methods were immaculate, so when it opened its doors to international trade, artists saw in them a potential artistic reference to refresh their own work provided originality. This historical framework will try to deepen into the causes and consequences of the expansion of Japanese culture in Europe, how it influenced the artists of that time and the artists of today. On the other hand, these concepts and referents will be introduced in practice, through an artist's book where you will experiment with innovative resources starting from the base of ukiyo-e. Ukiyo-e / Xylography / Serigraphy / Japonism / Oriental Engraving / Western Engraving / Artist's book / Japanese Tales / Illustration

Treballs Finals de Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Ester Martinez Gil, [cat] Aquest treball té l’objectiu d’apuntar els mètodes d’aplanat més adequats per a diferents tipus de paper habitualment problemàtics a l’hora d’humectar i aplanar. L’aplanat del paper és un procés de conservació-restauració aplicat sistemàticament en la conservació de paper. Durant el treball es fa una mirada més profunda als fenòmens fisicoquímics pels que l’aplanat té efecte i els seus desavantatges, sovint ignorats. Alhora, s’ha elaborat una compilació dels diferents tipus d’assecat i aplanat i les seves múltiples variacions. En la part pràctica final es posen a prova els diversos mètodes d’humectació, assecat i aplanat recercats per comparar els seus resultats, i s’indica els mètodes més aptes per un seguit de papers escollits., [eng] The aim of this project is to state which flattening methods are the most appropriate for a handful of usually problematic types of paper. Paper flattening is a conservation process applied almost systematically in paper restoration. In this paper, we will take a deeper look into the physicochemical phenomena for which flattening is effective and also its downsides, which are often ignored. At the same time, the different methods of drying and flattening and its multiple variations have been compiled. In the final, practical section of the paper, the different humectation, drying and flattening methods are put to the test, and those which turn out most suitable for the flattening of a group of chosen types of paper are pointed out.

This study characterizes the processes of direct toner transfers onto chalcographic plates. In this analysis we will specify its particularities, as well as proposing the most effective manipulation in this field after testing the possibilities through a large number of proofs. In order to achieve clarity, we will study the principles of the process, presenting schemes that will help to a good comprehension of their physical and graphic principles., Este estudio tipifica los procesos de transferencia de tóner directos sobre matrices calcográficas con la finalidad de indicar sus particularidades y sus posibilidades. Además, se aporta una propuesta de acción original con resultados eficaces, comprobados tras las investigaciones procesuales realizadas a través de una batería de pruebas. Para ello, se revisan los principios de dicho proceso y se establecen esquemas y cuadros comparativos que ayuden a una buena comprensión de sus principios físicos y gráficos., Facultad de Bellas Artes

Il saggio tratta dell’attività calcografica, litografica e tipografica della famiglia genovese Armanino dal 1840 al 1917. Questa importante impresa genovese è stata posta a confronto con aziende similari (litografie e calcografie) di Milano, Torino, Venezia, Bologna e Trieste. La vita del capostipite degli Armanino esemplifica il cammino dell’uomo che si fa dal nulla e costruisce la propria fortuna a forza di lavoro, energia e oculatezza. Alla morte del fondatore l’impresa passò alla moglie e ai figli che, continuando l’attività, confermarono ulteriormente l’abilità tecnica e imprenditoriale della ditta. Nel 1905 l’azienda cambiò ragione sociale diventando società e prese il nome di S.A.I.G.A (Società Anonima Industrie Arti Grafiche ed Affini). Lo scopo della ricerca, nel ricostruire la storia di questa famiglia, è quello di metterne in luce alcune caratteristiche fondamentali con particolare riferimento alle tecniche e alle peculiarità iconografiche. Da questo studio traspare che la gran parte della produzione della famiglia Armanino si improntò sulla produzione di materiale illustrato, documenti grafici, ritratti, manifesti, réclame, cartoline, scatolette per cerini e carte da gioco., Bibliothecae.it, Vol 6, No 1 (2017)

[ES] La serie titulada Una historia que contar es un conjunto de estampas de gran formato (180 X 69 cm.) realizadas mediante impresión en relieve y en hueco. La génesis de esta serie se fragua por una confluencia de sentimientos, recuerdos e inquietudes, cuyo detonante primigenio parte de la decisión de usar para las dos planchas xilográficas el gastado tablero de una mesa que llevaba en mi estudio más de tres décadas, y que había estado en uso hasta la fecha. Como es de suponer, después de tantos años el tablero tenía un dilatado bagaje de capas de pintura, huellas de roces, golpes y recuerdos de todo tipo, era una mesa de trabajo, aunque había servido tanto para dibujar, pintar, barnizar, lijar, etc., como para comer, charlar o jugar a las cartas sobre ella, y me había acompañado por cuatro estudios diferentes Por todo esto, el presente ensayo trata una historia que contar que se articula en torno la preparación del tablero para su nueva función, mientras en mi mente se van recreando todas las vivencias que día a día habían ido acompañándonos hasta el presente., [EN] The series titled A story to tell is a set of large format prints (180 x 69 cm.) Made by embossing and hollow. The genesis of this series is forged by a confluence of feelings, memories and concerns, whose original detonating part of the decision to use for the two wood plates the worn board of a table that had been in my studio for more than three decades, and which had Status in use to date. As it is to be expected, after so many years the board had a large baggage of layers of paint, traces of friction, blows and memories of all kinds, it was a work table, although it had served so much to draw, to paint, to varnish, Etc., such as eating, chatting or playing cards about her, and I had been accompanied by four different studies. For all this, the present essay treats a story to tell that is articulated around the preparation of the board for its new function, while in my mind are recreating all the experiences that day by day had been accompanying us to the present.

Desde los albores de la humanidad, los cueros y pieles animales han sido utilizados por la práctica totalidad de las civilizaciones, tanto en utensilios de todo tipo, como dentro del campo de los objetos que podríamos denominar artísticos. La presencia de este material en el arte ha sido, sin embargo, secundaria y tangencial, pero es precisamente aquí donde la presente tesis centrará su atención, tratando de aportar nuevas perspectivas para los cueros como soportes artísticos dentro del mundo del grabado y la estampación. Para lograr tal objetivo, la investigación se ha dividido en cuatro grandes bloques aparentemente independientes, pero que al mismo tiempo se complementan para avanzar hacia una comprensión progresiva de las posibilidades plásticas que el soporte que nos ocupa puede ofrecer al estampador. El primero de ellos versa sobre las características generales del soporte, su histología, composición y curtido, así como los posibles problemas e inconvenientes que pueden surgir durante su manipulación. En el segundo apartado se analizan diferentes manifestaciones artísticas que han tenido al cuero como soporte para su realización, dividiéndolas entre Arte sobre piel, aquel en el que el cuero sirve como receptor de la obra, y Arte en piel, cuando el material que nos ocupa deja de ser un mero receptáculo para pasar a convertirse en parte constituyente de la obra plástica. Finalizados estos dos apartados eminentemente teóricos, la investigación se adentra en el campo de experimentación práctica, la cual está a su vez dividida en dos apartados. En el primero, se lleva a cabo una catalogación de diferentes tipos de cueros según su respuesta a la impresión con diversos procedimientos y técnicas de grabado y estampación (xilografía, calcografía, punta seca, transferencia y estezado), analizando los resultados obtenidos de manera objetiva para dilucidar qué pieles son las idóneas para avanzar en nuestra investigación. Por último, el apartado final de la presente tesis, Martínez García, ÓJ. (2006). El uso de la piel animal como soporte para obra gráfica original [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. doi:10.4995/Thesis/10251/1967.

L'esemplare conservato a Napoli della carta geografica dell'impero cinese, calcografata da Matteo Ripa verosimilmente nel 1719 in Cina, risulta essere ridotto nelle dimensioni e non corredato da abbellimenti manuali (scritte esplicative e coloriture), che si trovano in altri esemplari. Della carta geografica era nota solo l'esistenza di un altro esemplare conservato a Londra, fino a quando nei primi anni '90 del secolo scorso la sottoscritta ne ha individuato un altro a Bologna, che risulta essere il più bello ed il più rifinito rispetto a tutti quelli dei quali attuamente è nota l'esistenza (altri dopo il ritrovamento di Bologna sono stati identificati). Nell'articolo è avanzata l'ipotesi che in particolare dell'esemplare di Bologna sia stata volutamente taciuta l'esistenza, in quanto essendo stato completato nelle rifiniture manuali quando ormai le informazioni sulla geografia dell'impero cinese erano più avanzate (La description de la Chine di du Halde del 1735 lo documenta), ed essendo anche lacunoso ed impreciso in alcune parti stampate, con la sua bellezza avrebbe attirato sicuramente l'attenzione, ma reso anche palesemente chiaro che ormai era sorpassato.

[spa] Al plantearnos el estudio de "La calcografia catalana del segle XVIII" decidimos centrar nuestro trabajo entre los dos grupos de grabadores más representativos para la evolución del grabado calcográfico en este periodo: los últimos plateros y los primeros académicos. En lo referente a la definición de grabado catalán, hemos considerado propia toda la producción catalana realizada en Cataluña por autores catalanes o foráneos, así como todos los grabados calcográficos realizados fuera de nuestro ámbito geográfico por grabadores de origen catalán, o extranjero, que representaran temas catalanes o que cumplieran encargos de ediciones catalanas. Hemos estructurado el texto en dos partes. La primera, más general, sintetiza la información obtenida sobre el tema y trata aspectos como la función y el lenguaje de la imagen gráfica, su producción y consumo, su literatura artística, sus protagonistas, etc. La segunda, más detallada, presenta y analiza todo el material gráfico y documental localizado de forma monográfica a través de los cuarenta grabadores estudiados.

Fil: Segal, S. Dirección Nacional de Geología y Minería. Centro de Exploración Córdoba; Argentina.

Solicitante: Centro de Exploración Córdoba Fil: Gozálvez de Valoy, M. Dirección Nacional de Geología y Minería. Centro de Exploración Córdoba; Argentina.

Fil: Del Mármol, G. Dirección Nacional de Geología y Minería. Centro de Exploración Córdoba; Argentina.

La investigació que presentem tracta de la tècnica del gravat calcogràfic. Hem escollit aquest tipus de gravat perquè històricament, a l'Acadèmia, va ésser l'únic que va arribar a considerar-se noble i fer-se un lloc entre les Belles Arts. La Xilografia, i més tard la Litografia, van estar més al servei de l'edició i no van aconseguir l'interès de l'Acadèmia fins pràcticament el nostre segle.Per poder fer una análisis exhaustiva sobre aquests procediments ens hem remés a les fonts bibliogràfiques que en parlen. Com que ens centrem en l'estudi de la calcografia d'aquí hem seleccionat els textos escrits en espanyol. Tal vegada, però, ens veurem obligats a fer incursions a obres estrangeres, i ben especialment franceses, ja que com veurem, som molt deutors de les produccions del país veí.En el moment de cercar la bibliografia no créiem trobar gaires textos, atès els pocs que a priori coneixiem, i fins i tot temíem no poder localitzar material suficiente per a estructurar un treball de l'envergadura d'una tesi. La temença era ben bé infundada ja que a mesura que hem anat escorcollant biblioteques ha anat sorgint material i hem pogut constatar, com es mostra en aquest treball, que existiesen més obres de les que es citen quan es parla del tema: és aidr, que el nostre passat, almenas en calcografia, és molt més ric del que acostumem a pensar. En aquest sentit ens resulta molt satisfactori poder oferir una catalogació dels textos que hem localitzat, alguns d'ells caiguts en l'oblit i enterrats en les lleixes de les biblioteques.La bibliografia que hem analitzat és molt diversa: des del llibre que, de forma específica, tracta de les tècniques calcogràfiques, a capítols d'obres de temàtica més àmplia, passant per articles de revistes, d'enciclopèdies, diccionaris, tractats sobre pintura, dibuix.Hem acotat el nostre estudi a mitjans del segle XX. A partir dels anys cinquanta comencer a ésser abundosos i no els hem inclòs ja que multiplicarien en excès l'extensió del treball i, a diferència dels analitzats aquí, es poden trobar encara fàcilment a les llibreries. Cal precisar, també, que hem prescindit dels articles apareguts en el nostre segle a diccionaris i enciclopèdies degut a la seva proliferació i a la manca de novetats sobre el tema que estudien. Puntualitzar, per últim, que no ens ha semblat procedent analitzar, del segle XIX, els manuals abocats exclusivament al món editorial defugint qualsevol consideració artística. La catalogació de tota la bibliografia examinada ens ha servit de punt de partida per estructurar un estudi comparatiu i abordar la calcografia des de diferents àmbits.a) Tècnic: Els diversos procediments calcogràfics (burí, aiguafort, aiguatinta, gravat al fum, al llapis.) s'han valorat de formes ben diferents al llarg del temps. Procediments que semblaven exclusius i definitius per l'estètica de determinat moment, han estat menyspreats per generacions següents. En aquests daltabaixos, lògicament, hi ha tingut el seu paper la tècnica, El coure que avui utilitzem és ben diferent del que es gravava en el segle XVII, com hi ha també utensilis i materials que ja ningú no fa servir. És força important conèixer i exposar quin era el rol d'un procediment qualsevol en una època qualsevol, saber com es gravava en un determinat temps per ampliar, decididamente, la nostra visió de la Història.b) Històric: Aquest estudi ens ha permès refer i ampliar una mica la història de la tècnica del gravat calcogràfic a Espanya. Qüestions com quan s'introdueixen els procediments i quan deixen de practicar-se, com evolucionen i es modifiquen, amb quins objectius s'apliquen i a on escoles i tallers oficials o privats , qui els practica artistes, gravadors, pintors. , quines eines i materials s'han mantingut, quins han quedat obsolets, quins s'han incorporat de nou. totes aquestes qüestions pertanyen a l'evolució històrica. Per altra banda, l'estructuració de la nostra investigació segueix el fil diacrònic. Els aspectes presentats fins ara són bàsics per copsar la calcografia en la seva dimensió teòrica. Però en manquen d'altres com ara l'aplicació d'aquesta teoria en l'ensenyament. Cal tenir present només que la finalitat per la que s'han escrit els manuals tècnics de gravat al llarg de la història no ha estat altra que aquesta: ensenyar. c) Ensenyament del gravat: Per desenvolupar aquest tema ens hem centrar en les Acadèmies de Belles Arts, des de la seva fundació a mitjans del segle XVII a l'aparició més endavant de les Escoles de Belles Arts. Ha estat més difícil conéixer l'ensenyament privat en tallers de gravadors, atès que d'aquest ensenyament no es conserva documentació escrita. És de suposar que les tècniques s'aprenien a mesura que s'anava ajudant i observant al Mestre. Hem de destacar també la influència de les agrupacions, col.lectius i cercles artístics que, a partir de la segona meitat del segle XIX, floreixen a la Península i que contribueixen per mitjà del discurs i de l'exemple a potenciar aquest art. Les seves iniciatives s'exterioritzen en exposicions, concursos, revistes i altres manifestacions culturals. A diferència de l'ensenyament gremial, l'ensenyament oficial és més fácil de refer, ja que es conserva força documentació (Llibres de Juntes, butlletins, discursos d'acadèmics, informes.) i alguns historiadors hem contribuït a la seva difusió. Una part important del manuals estudiats s'han utilizat en els centres educatius, constituïnt el suport teòric que alleugeria la feina de l'aprenent. En el segle XVIII, M. Salvador Carmona, director de gravat de San Fernando, recomanava els seus alumnes el tractat de Rueda. Alguns teòrics del nostre segle segueixen citant-lo i reprodueixen eles seves estampes en llurs manuals. S'ha dit que l'acadèmia va ser molt perjudicial pels artistes, sotmetent-los a una normativa molt rígida que eliminava l'expressió i la creativitat. Aquest judici no és pas desencertat però cal tenir present també els seus aspectos posititus, moltes vegades no reconeguts públicament. Gràcies a l'Acadèmia les tècniques calcogràfiques manuals han perdurat fins els nostres dies, i en els moments de més crisi que podrien haver implicat la seva desaparició s'han de reconèixer les iniciatives oficials i l'esforç de molts gravadors i professors per potenciar-lo, finançant col.leccions, concursos, exposicions, etc. Els manuals de calcografia constitueixen l'element bàsic a partir del qual s'ha originat aquest estudi. Aquests manuals, a més, són fruit també d'un llarg procés històric. Cal tenir present, per exemple, que la majoria de textos estudiats són traduccions més o menys explícites de manuals estrangers. Aquestes traduccions, algunes vegades, han estat realitzades per autors poc versats en el gravat, la qual cosa ha provocat errors prou considerables. Amb aquesta situación no farà estrany que ens trobem amb un confusionisme lèxic important. És per això que s'ha procurat també posar una mica d'ordre en el lèxic calcogràfic tot i unificant conceptes. Amb aquesta intenció s'ha elaborat un vocabulari del gravat, seguint la metodologia i l'assessorament del Centre de Terminologia (TERMCAT). Creiem que aquesta investigació ha servit per conéixer una part del gravat del nostre país força desatesa fins al moment: la tècnica calcogràfica, que hem intentat abordar des dels seus vessants tècnic, pedagògic i lingüístic a travès de la bibliografia original. Hem intentat oferir una visió general interdisciplinar, i obrir una porta a futures investigacions sobre el tema a travès de l'estudi crític/analític de la bibliografia sobre la tècnica del gravat calcogràfic., The investigation is about the etching and engraving technique. We studied and compared the Spanish bibliography about this subject. At the beginning, we trought that there were few Spanish books of etching and engraving, but that this is not true: We've found a lot of different books: handbooks, dictionnaries, abstracts in magazines ...We studied from the first book, wrote in the XVII Century, to the materials written at the present time, the XX Century.The catalogue of this bibliography can be divided into different sections:- Technical: We studied its evolution and transformation. We've known more about its materials and tools from beginnings until nowadays. - Historical: Our Work brings a better knowdedge of the history of Spanish technical etchings and engraving: How they evolution, when the process appear..,- Education: In order to for develop this subject, we centred on Fine Arts Academies. Some books of the investigation were applied to education, and then were a help for the students.The previous illustrations of the book we used are recent. A lot of the manual are translations from French and English books.Therefore, the lexic is not consistent, quite often the confusion is significant. We've made a vocabulary or the calcography with the help of TERMCAT (Terminological Center of the Generalitat de Catalunya).The last chapter is an extensive bibliography of calcography: the most important books in English. French, Spanish. have been included.

Fil: Malvicini, Lidia. Dirección Nacional de Geología y Minería. Secretaría de Minería. Ministerio de Industria y Comercio; Argentina

Fil: Segal, S. Dirección Nacional de Geología y Minería. Centro de Exploración Córdoba; Argentina.

Informe original mecanografiado sobre planillas proforma. Escaneo de mediana calidad. Incluye resultados de análisis petrográficos, croquis, plano y mapa Fil: Barber, Eduardo. Servicio Geológico Minero Argentino (SEGEMAR). Subsecretaría de Minería. Ministerio de Economía; Argentina

Informe original mecanografiado. Escaneo de mediana calidad. Incluye planos, mapa, y gráficos Fil: Barber, Eduardo. Dirección Nacional de Minería y Geología. Secretaría de Minería. Ministerio de Economía; Argentina Fil: Viruel, María E. Dirección Nacional de Minería y Geología. Secretaría de Minería. Ministerio de Economía; Argentina