Les ciutats de proximitat, com ara, la “ciutat dels 15 minuts”, són models que advoquen perquè la ciutadania tingui tots els serveis quotidians a una curta distància a peu de casa. Aquest treball reivindica l’escala metropolitana, avaluant amb eines GIS si es compleix la ciutat dels 15 minuts als 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i analitzant quina és la “qualitat” d’aquesta accessibilitat basant-se en el nombre de serveis assolibles en 15 minuts. L’objectiu és ajudar a donar suport a les decisions polítiques i urbanístiques basades en dades que busquin fomentar la mobilitat activa i la vida de proximitat. Es troba que un 81% de la població metropolitana (i un 62% de les illes urbanes) té accés en 15 minuts caminant a totes les deu categories de serveis analitzades, com ara, comerç, educació, salut, transport públic, zones verdes & blaves... construïdes combinant varies fonts de dades obertes. L’anàlisi també mostra que, globalment, la població metropolitana pot accedir a un gran nombre d’ubicacions (entre 8 i 16 de mitjana, depenent del servei). Concretament, els serveis de major proximitat són: alimentació, comerç i transport públic. A l’extrem oposat, els menys accessibles són: educació, zones verdes i oci & cultura. Com a novetat, es distingeixen quatre grups d’edat (nens, joves, adults i gent gran) considerant que cadascun té una velocitat a peu i unes necessitats de serveis diferents. Una part important de la població gran (≥ 65 anys) no viu en una ciutat de proximitat, mentre que la majoria dels nens, joves i adults sí. S’observa que la densitat, la compacitat i els usos mixtos són bones pràctiques urbanístiques que afavoreixen l’accessibilitat, però una densitat molt elevada pot entorpir l’accés al verd urbà. A més, es troba que les illes amb edificacions més antigues són generalment més accessibles per trobar-se a centres històrics i eixamples, detectant també una nova tendència positiva entre les illes més recents., Las ciudades de proximidad, como la “ciudad de los 15 minutos”, son modelos que abogan por que la ciudadanía tenga todos los servicios cotidianos a una corta distancia a pie de casa. Este trabajo reivindica la escala metropolitana, evaluando con herramientas GIS si se cumple la ciudad de los 15 minutos en los 36 municipios del Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) y analizando cuál es la “calidad” de dicha accesibilidad basándose en el número de servicios alcanzables en 15 minutos. El objetivo es apoyar la toma de decisiones políticas y urbanísticas basadas en datos. Se encuentra que un 81% de la población metropolitana (y un 62% de las manzanas urbanas) alcanza en 15 min. a pie las diez categorías de servicios analizadas, como comercio, educación, salud, transporte público, zonas verdes y azules… construidas combinando varias fuentes de datos en abierto. El análisis también muestra que, globalmente, la población metropolitana puede acceder a un gran número de ubicaciones (entre 8 y 16 de media, dependiendo del servicio). Concretamente, los servicios más próximos son: alimentación, comercio y transporte público. En cambio, los menos accesibles son: educación, zonas verdes y ocio & cultura. Como novedad, se distinguen cuatro grupos de edad (niños, jóvenes, adultos y personas mayores) considerando que cada uno tiene una velocidad a pie y unas necesidades de servicios diferentes. Una parte importante de la población mayor (≥ 65 años) no vive en una ciudad de proximidad, mientras que la mayoría de niños, jóvenes y adultos sí. Se observa que la densidad, la compacidad y los usos mixtos son buenas prácticas urbanísticas que favorecen la accesibilidad, pero una densidad muy elevada puede entorpecer el acceso al verde urbano. Además, las manzanas con edificaciones más antiguas son, por lo general, más accesibles debido a su localización en centros históricos y ensanches; detectando también una nueva tendencia positiva en las manzanas más recientes., Cities of proximity, such as the “15-minute city”, are urban models that seek to guarantee that the urban population can access on foot all daily-life services in a short period of time. This study aims to evaluate using GIS tools whether the 15-minute city is achieved in the 36 municipalities of Barcelona’s metropolitan area (AMB) and what is the “quality” of said accessibility by implementing a cumulative-opportunities approach. The aim is to support political and city-planning data-driven decision making in order to foster accessibility and proximity. It is found that 81% of the metropolitan population (and 62% of the urban blocks) have access in a 15-minute walk to all ten considered services, such as: retail, education, health, public transport or green & blue spaces… built upon the combination of several open-data sources. The analysis also reveals that the metropolitan population can access many locations (between 8 and 16 on average, depending on the service). Specifically, the services with highest proximity are groceries, retail and public transport. Meanwhile, the least accessible are education, green spaces and leisure & culture. As a novelty, four age groups are defined (children, youngsters, adults and elderly people) considering each of them have distinct walking speeds and service-use patterns. It is found that an important fraction of the elderly population (≥ 65 years old) does not live in a city of proximity, whereas most children, youngsters and adults do. It is observed that density, compactness and mixed uses are good urbanistic practices that foster accessibility, but an excessive density may hamper the access to urban green. Moreover, blocks with older buildings are, in general, more accessible due to their location in historic and urban extension districts, detecting also a new positive trend among the most recently built blocks. more...