Search

Montcada i Reixac es troba enmig d’una xarxa de grans infraestructures de transport, la qual cosa genera una relació conflictiva entre l’escala urbana i la territorial. El traçat d’aquestes infraestructures han deixat la ciutat fragmentada i desconnectada entre si al voltant del turó de Montcada i Reixac i aquest també desconnectat de les grans reserves naturals de Collserola i la Serralada Marina. Aquest any 2024 s’inicia l’obra per a soterrar una de les vies de tren que passa per la ciutat. Aquesta obra comporta l’extracció d’una gran quantitat de terra. Què s’ha de fer amb 1,6 milions de tones de terra? El projecte planteja reciclar la terra del soterrament per aconseguir una continuïtat ecològica des del parc de Collserola fins a la Serralada Marina, garantint l’accés al turó des de tots els barris de la ciutat. La proposta se centra en el concepte d’edifici-paisatge: generar un espai equilibrat entre l’artificial i el natural on elements construïts puntuals en potencien usos addicionals.

El riu Ges, un riu mediterrani conegut per la seva naturalesa imprevisible, experimenta fluctuacions extremes a causa de la inestabilitat tèrmica provocada pel canvi climàtic. Aquest riu pot presentar-se tant amb un volum d’aigua elevat i força gran com totalment sec. Les greus riuades i els desastres naturals associats al riu Ges són ben coneguts, amb impactes significatius en termes de danys materials i pèrdues agrícoles al llarg del seu curs. No obstant això, quan el riu no porta massa aigua, les rutes i camins que l’envolten ofereixen bones oportunitats per al senderisme i les excursions als municipis veïns com Torelló, Sant Pere, Sant Vicenç, Vidrà i la Vall de Bisaura. Aquest projecte se centra en l’anàlisi i millora d’una de les rutes més transitades, el PR-C47 Camí Vora el Ges. L’objectiu és mitigar els efectes destructius de les riuades mitjançant l’anàlisi de l’energia del riu, la seva morfologia i les inundacions associades. El projecte busca identificar els punts crítics per dissipar l’energia de les riuades a partir de la creació de noves topografies i basses de laminació per retenir i reduir la força de les riuades. A més, es planteja una millora significativa del camí, amb l’objectiu de fer-lo més segur i accessible, millorant la seva funcionalitat i integració amb el paisatge natural. Després d’aquesta anàlisi i intervenció territorial, s’ha identificat un punt de pas i creuament força freqüent al mig de la ruta circular PR-C47. Es projecta un petit equipament en aquest punt, que servirà com a punt de gestió de residus, lloc de trobada, espai d’estada i espai per gaudir del paisatge natural. Amb aquesta intervenció de caràcter paisatgístic, es replanteja i millora el Camí Vora el Ges, es gestionen punts de control hídric amb noves topografies i es dissenya una guingueta per reconnectar els usuaris amb el riu i oferir una millor experiència als visitants.

Una de les primeres coses que criden l’atenció en observar la ciutat de Montcada és el traçat de les infraestructures i com aquestes dicten en gran manera la forma i activitat de la ciutat. El projecte neix per la conjunció de tres casuístiques relacionades amb problemàtiques actuals derivades amb les infraestructures a Montcada. Les quals serien, en primer lloc, una de les actuacions més importants que estan fent a la ciutat que és el soterrament de l’R2. En segon lloc, tindríem la desconnexió que la ciutat pateix amb gran part del seu parc verd a causa del pas d’aquestes infraestructures. I, en tercer lloc, i a causa de la situació explicada en la segona casuística, les infraestructures també dificulten l’accés de certs barris a una sèrie d’equipaments públics de la ciutat. El projecte desenvolupat neix de la intenció de donar una resposta conjunta a aquestes tres problemàtiques. Generant un nou espai, mitjançant les terres reutilitzades i classificades extretes del soterrament de l’R2, i el cobriment d’una part d’altres infraestructures (C-17, C-33, R3 i R4), amb l’objectiu de la creació d’un nou parc, el qual permeti incorporar un nou itinerari d’accés al turó de Montcada salvant el gran desnivell i el pas de les diferents infraestructures, incorporant a més a més un nou equipament cívic, també construït a base de les terres del soterrament de l’R2 amb les tècniques constructives més adients segons les característiques de la terra extreta. Situant aquest equipament en el límit del parc amb la ciutat per millorar la també falta d’accessibilitat a equipaments a la ciutat de Montcada.

La degradació del terreny és un problema ambiental significatiu caracteritzat pel descens en la qualitat i productivitat del sòl a causa de diversos factors naturals i humans. Per abordar aquest problema, el grup de recerca ViRVIG ha desenvolupat un algorisme dissenyat per simular la degradació del terreny. Aquesta tesi té com a objectiu facilitar la prova d'aquest algorisme creant terrenys procedurals amb diversos tipus de vegetació i senders utilitzant Unity. Per gestionar les demandes computacionals de generar una escena de Unity que representi paisatges realistes en temps real, es faran servir tècniques avançades de programació de gràfics com el nivell de detall i el "chunking". A més, s'utilitzaran shaders i compute shaders per optimitzar el renderitzat i millorar la fidelitat visual. Aquestes estratègies optimitzaran l'ús de recursos, garantiran una gestió eficient de la memòria i milloraran el rendiment general., Terrain degradation is a significant environmental issue characterized by the decline in land quality and productivity due to various natural and human-induced factors. To address this, the ViRVIG research group has developed an algorithm designed to simulate terrain degradation. This thesis aims to facilitate the testing of this algorithm by creating procedural terrains with diverse vegetation types and hiking trails using Unity. To manage the computational demands of generating a Unity scene that represents realistic landscapes in real time, advanced graphics programming techniques such as level of detail and chunking will be employed. Additionally, shaders and compute shaders will be utilized to optimize rendering and enhance visual fidelity. These strategies will optimize resource usage, ensure efficient memory management, and improve overall performance.

L’Anella Panoràmica del Turó proposa un recorregut de 6 quilòmetres amb un pendent màxim del 6% que torna a enllaçar el Turó amb si mateix i amb la ciutat per a tothom. Gràcies a la trobada d’aquest recorregut amb successius espais cancell, s’aconsegueix una connexió transversal que uneix l’Anella Panoràmica amb la part urbana, passant per reactivar espais actualment degradats. Així, des de la petita escala s’inicia un procés transescalar que connecta els sistemes de la Serra de Collserola, el Turó de Montcada i la Serralada de Marina., "L'Anella Panoràmica del Turó" propone un recorrido de 6 kilómetros con una pendiente máxima del 6% que vuelve a enlazar el Turó consigo mismo y con la ciudad para todes. Gracias al encuentro de este recorrido con sucesivos espacios umbral, se consigue una conexión transversal que une la Anella Panoràmica con la parte urbana, reactivando también espacios actualmente degradados. Así, desde la pequeña escala se inicia un proceso transescalar que conecta los sistemas de Collserola, el Turó de Moncada y la Serralada de Marina., The Panoramic "Anella del Turó" proposes a 6-kilometre route with a maximum slope of 6% that links the hill again with itself and with the city for everyone. Thanks to the meeting of this route with successive threshold spaces, a transversal connection is achieved that connects the panoramic route with the urban part, through the reactivation of currently degraded spaces. Thus, from the small scale begins a transscalar process that connects the systems of Collserola, the Turó de Montcada and the Serralada de Marina.

Molins de Rei has an urban structure delimited by the river course and torrents that run from the Serra de Collserola Natural Park to the Llobregat River. This river network is surrounded by paths, trails, margins, agricultural fields, and forested areas, shaping the agroforestry mosaic of the municipality and delimiting its constructive volume along the north-western slope. The network of paths, around 21 km, connecting the town of Molins de Rei with the Collserola Natural Park, remains in a state of considerable degradation. This situation means that many of the citizens do not use this green infrastructure for accessing to the nature, contributing to its abandonment and stimulating the illegal occupation of plots adjacent to the roads. The proposal aims to organize the entire set of passage elements through small interventions of low impact and multifunctional character, distributed throughout the peri-urban network; opening of new passageways, elimination of invasive vegetation present within the space to be treated, actions to preserve the existing trees, cleaning and removal of debris, construction waste and barracks, creation of new rest spaces, restoration of degraded spaces through bioengineering techniques, delimitation of new passage areas, implementation of a new signaling system and opening of viewpoints. These set of actions will open up a new citizen mobility and provide the villagers with a collection of ecosystem services linked to the virtue of the territory. The proposal includes the integrated management of all the green infrastructure with the aim of actively involving the citizens of Molins de Rei in the management, conservation and sociocultural exploitation of the various spaces grouped within the proposal., Molins de Rei disposa d'una estructura urbanística delimitada per lleres de rieres i torrents que discorrent des del Parc natural de la Serra de Collserola fins el riu Llobregat. Aquesta xarxa fluvial està envoltada de camins, corriols, marges, camps agrícoles i massa forestal, configurant el mosaic agroforestal del municipi i delimitant el seu volum constructiu per la vessant nord-occidental. El conjunt de camins que formen una xarxa de 21 km i connecten el municipi de Molins de Rei amb el parc natural de la serra de Collserola romanen en un grau de degradació elevat. Aquesta situació comporta que molts dels vilatans/es del municipi no utilitzin aquesta infraestructura verda d'accés a la natura, afavorint el seu abandonament i estimulant l'ocupació il·legal de parcel·les adjacents als camins. La proposta pretén ordenar tot el conjunt d'elements de pas a través de petites intervencions de baix impacte i caràcter multifuncional repartides per tota la xarxa periurbana; obertura de nous camins de pas, eliminació de la vegetació invasora present dins els diversos espais a tractar, actuacions per a preservar l'arbrat existent, neteja i retirada de runa, residus d'obra i barraques, creació de nous espais de descans, restauració d'espais degradats mitjançant tècniques de bioenginyeria, delimitació de noves àrees de pas, implementació d'un nou sistema de senyalització i obertura de miradors. Aquest conjunt d'actuacions permetran obrir una nova mobilitat ciutadana i proveir als vilatans/es d'un recull de serveis ecosistèmics lligats a la virtut del territori. La proposta inclou la gestió integrada de tota la infraestructura verda amb l'objectiu d'implicar activament la ciutadania de Molins de Rei en la gestió, conservació i explotació sociocultural dels diversos espais agrupats dins la proposta., Molins de Rei dispone de una estructura urbanística delimitada por cauces de rieras y torrentes que discurren desde el Parque natural de la Sierra de Collserola hasta el río Llobregat. Esta red fluvial está rodeada de caminos, senderos, márgenes, campos agrícolas y masa forestal, configurando el mosaico agroforestal del municipio y delimitando su volumen constructivo por la vertiente noroccidental. El conjunto de caminos que forman una red de 21 km y conectan el municipio de Molins de Rei con el parque natural de la sierra de Collserola permanecen en un grado de degradación elevado. Esta situación provoca que muchos de los ciudadanos del municipio no utilicen esta infraestructura verde de acceso a la naturaleza, favoreciendo su abandono y estimulando la ocupación ilegal de parcelas adyacentes a los caminos. La propuesta pretende ordenar todo el conjunto de elementos de paso a través de pequeñas intervenciones de bajo impacto y carácter multifuncional repartidas por toda la red periurbana; abertura de nueva caminos de paso, eliminación de la vegetación invasora presenten dentro del espacio a tratar, actuaciones para preservar el arbolado existente, limpieza y retirada de runa, residuos de obra y barracas, creación de nuevos espacios de descanso, restauración de espacios degradados mediante técnicas de bioingeniería, delimitación de nuevas áreas de paso, implementación de un nuevo sistema de señalización y abertura de miradores. Este conjunto de actuaciones permitirá abrir una nueva movilidad ciudadana y proveer a los ciudadanos de una recopilación de servicios ecosistémicos ligados a la virtud del territorio. La propuesta incluye la gestión integrada de toda la infraestructura verde con el objetivo de implicar activamente a la ciudadanía de Molins de Rei en la gestión, conservación y explotación sociocultural de los diversos espacios agrupados dentro de la propuesta., Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Actualment, la pedra seca s’ha fet servir a obres com l’estabilització dels talussos i la protecció de l’escala de la Drecera de Vallvidrera, un camí històric de vianants que comunica Sarrià amb Vallvidrera. També s’ha fet servir aquesta tècnica arquitectònica per controlar l’erosió al talús de les escales Parsifal amb la construcció de murets de pedra seca i actuacions en la reconducció de les aigües de pluja i la realització de la cuneta drenant. Al carrer de la Perera s’ha realitzat la construcció d’un mur de contenció amb un doble mur de pedra seca. S’ha construït també una escullera vegetada al talús del carrer Major del Rectoret per evitar l’erosió causada per les aigües d’escorrentia i protegeixi d’arrossegaments i d’inundacions la zona.

Projecció d'un nou sistema de recorreguts rural/urbans que formen l'Anella verda de Castellar del Vallès amb l'objectiu de reduïr la massificació dels espais naturals propers. Proposta per la recuperació paisatgística del recorregut de la Torre del pont al Gorg d'en Fitó., Proyección de un nuevo sistema de recorridos rural/urbanos que forman la Anilla verde de Castellar del Vallès con el objetivo de reducir la masificación de los espacios naturales próximos. Propuesta para la recuperación paisajística del recorrido de la Torre del Pont al Gorg de en Fitó., Projection of a new system of rural/urban roadways that form the Green Ring of Castellar del Vallès with the aim of reducing the massification of nearby wilderness. Proposal for the landscape retrieval of the bridge tower to Fitó's Gorg.

El proyecto se localiza en la cuenca media alta del río Ripoll a la altura de Castellar del Vallés, entre los centros urbanos de Sant Feliu del Racó y la urbanización de Aire Sol. Coincidiendo con la formación de terrazas coluviales originadas por la poca pendiente y poco caudal del río, generando un ecosistema propio del lugar. El planeamiento territorial metropolitano ubica esta zona como protección agroforestal, por lo que el sistema de infraestructuras es muy débil en este punto, afectando a la actividad económica del municipio, históricamente vinculada con la industria. Como punto de partida para el desarrollo de este proyecto se ha tomado como directriz el Plan Especial Urbanístico del Río Ripoll (PEURR 2019, no aprobado), el cual intenta vincular el pasaje fluvial con las actividades del municipio, pero no logra conectar los márgenes del río, originando una total desconexión y falta de cohesión del territorio. Así mismo, el PEURR plantea un camino paralelo al rio que se ve interrumpido por edificaciones de carácter industrial; un molino hidráulico de titularidad privada, que dificulta su accesibilidad y continuidad. El conjunto de edificios del molí d’en Barata, actualmente en condiciones de deterioro y abandono, aparece como la oportunidad de vincular el municipio en todos los sentidos, mediante la articulación de lo natural, la memoria histórica y el patrimonio arquitectónico, mediante su consolidación estructural, en la que contiene un recorrido accesible y de sensibilización con el entorno. Este recorrido adopta el lenguaje del río (pozas, balsas playa, etc.) estructurando la diversidad de espacios y actividades que allí se pueden desarrollar. Para ello se proyecta una estructura en madera laminada, de fácil montaje y mantenimiento, que liga el sistema murario y apoya la función de la viga de coronación de hormigón armado. Su materialidad permite mimetizarse con el entorno y el molino, aportando valor al patrimonio industrial del conjunto de edificios

Prenent de referencia el passat arquitectònic de l'abundant patrimoni de Castellar del Vallés i Sant Llorenç Savall, es planeja seguint una metodologia d'intervencions un conjunt de recorreguts traçats al territori per tornar a connectar i visualitzar el mateix., Tomando de referencia el pasado arquitectónico del abundante patrimonio de Castellar del Vallés y Sant Llorenç Savall, se planea siguiendo una metodología de intervenciones un conjunto de recorridos trazados en el territorio para volver a conectar y visualizar el mismo., Taking as a reference the architectural past of the abundant heritage of Castellar del Vallés and Sant Llorenç Savall, a set of routes drawn up in the territory is planned following a methodology of interventions to reconnect and visualize the same.

Proposem un nou eix verd al Districte de Nou Barris, amb l'objectiu de connectar els habitants i la ciutat a l'espai verd annex més proper, és a dir, el Parc Natural de la Serra de Collserola. Mitjançant la creació d'eixos verds perpendiculars a les vies rodades més transitades de la ciutat, desfem la barrera física i visual que aquestes suposen, guanyem espai per al vianant i la bici, i tornem el color verd a la ciutat. Un dels principals objectius de la nostra proposta és repensar el límit entre el Parc Natural i la ciutat, connectant la muntanya amb la ciutat, i la ciutat amb la muntanya. L'objectiu últim és generar espais públics més naturals, generant microclimes i espais dedicats a la recuperació de les espècies amb espècies autòctones pròpies de Collserola. L'eix verd proposat comprèn des del Passeig Valldaura, passant per la Plaça de la República i el Parc Central de Nou Barris, fins a arribar a la plaça de Karl Marx. Al costat d'aquesta plaça ens trobem, alhora, amb el Camí Antic de Sant Llàtzer i la carretera Alta de les Roquetes, creant una xarxa biòtica a escala ciutat. Aquesta, cerca connectar els diferents espais verds de la zona i fer una ciutat més vivible per a les persones, on puguin habitar el carrer i fer-hi vida. Per poder generar aquest eix fem una sèrie d'actuacions, amb un enfocament especial a la Plaça Karl Marx, punt clau per assolir aquest objectiu. És a dir, el projecte consta de sis actuacions secundàries, i una de principal, la plaça de Karl Marx., Proponemos un nuevo eje verde en el Distrito de Nou Barris, con el objetivo de conectar los habitantes y la ciudad al espacio verde anexo más próximo, es decir, el Parque Natural de la Sierra de Collserola. Mediante la creación de ejes verdes perpendiculares a las vías rodadas más transitadas de la ciudad, deshacemos la barrera física y visual que estas suponen, ganamos espacio para el peatón y la bici, y devolvemos el verde a la ciudad. Uno de los principales objetivos de nuestra propuesta es repensar el límite entre el Parque Natural y la ciudad, conectando la montaña con la ciudad, y la ciudad con la montaña. El objetivo último es generar espacios públicos más naturales, generando microclimas y espacios dedicados a la recuperación de las especies con especies autóctonas propias de Collserola. El eje verde propuesto comprende desde el Paseo Valldaura, pasando por la Plaza de la República y el Parque Central de Nou Barris, hasta llegar a la plaza de Karl Marx. Junto a esta plaza nos encontramos, a la vez, con el Camino Antiguo de Sant Llàtzer y la carretera Alta de les Roquetes, creando una red biótica a escala ciudad. Este, busca conectar los diferentes espacios verdes de la zona y hacer una ciudad más vivible para las personas, donde puedan habitar la calle y hacer vida en ella. Para poder generar este eje hacemos una serie de actuaciones, con especial enfoque en la Plaza Karl Marx, punto clave para lograr este objetivo. Es decir, el proyecto consta de seis actuaciones secundarias, y una principal, la plaza de Karl Marx., We propose a new green axis in the District of Nou Barris, with the aim of connecting the inhabitants and the city to the nearest annexed green space, that is, the Natural Park of the Sierra de Collserola. By creating green axes perpendicular to the roads busiest in the city, we undo the physical and visual barrier that these suppose, we win space for pedestrians and bicycles, and we return green areas to the city. One of the main objectives of our proposal is to rethink the boundary between the Natural Park of Collserola and the city, connecting the mountain with the city, and the city with the mountain. The The ultimate objective is to generate more natural public spaces, generating microclimates and spaces dedicated to the recovery of species with native species typical of Collserola. The proposed green axis runs from Paseo Valldaura, passing through Plaza de la Republic and the Central Park of Nou Barris, until you reach the Karl Marx square. next to this square we find, at the same time, the Old Path of Sant Llàtzer and the Carretera Alta de les Roquetes, creating a city-scale biotic network. This seeks to connect the different spaces green areas of the area and make a more livable city for people, where they can inhabit the street and make life in it. In order to generate this axis, we carry out a series of actions, with a special focus on Karl Marx Square, a key point to achieve this objective. In other words, the project consists of six secondary actions, and one main one, the square of Karl Marx.

Tot i que el patrimoni cultural i paisatgístic de Castellbell i el Vilar es troba en gran part disseminat pel seu territori, existeixen nombroses rutes de senderisme que lliguen uns punts d'interès cultural i turístic que es troben en la seva majoria degradats i inaccessibles per a l'excursionista que cerca submergir-se entre els atractius del lloc. Caldrà, per tant, posar en valor el territori, la seva història i la natura en la que les persones habitem. L'estratègia preveu ampliar el recorregut actual de la Via Blava en d'altres de transversals a aquesta, que permetin noves experiències als visitants, aprofintant les traces dels camins que ja s'han deixat, entre la naturalesa tova del territori i les infraestructures que s'han anat construïnt. Es recuperarà l'ecosistema de l'entorn amb intervencions que consolidin el biòtop necesari perquè els fluxos naturals de l'hàbitat puguin desenvolupar-se. Una vegada reparat allò tou, i rehabilitat el patrimoni, una tríada de dispositius puntuals ajudaran a recuperar la proximitat de les persones amb l'entorn natural de la riera, aproximant-les al que havien viscut generacions anteriors, tinguent en compte la transformació que sofreix el territori recorrent-lo amb el pas del temps.

Castellbell i el Vilar es agua, por su río Llobregat; piedras, por su característica orografía; y también caminos, debido a su ubicación estratégica. La dispersión de sus núcleos de población y la topografía acentúan la falta de cohesión física y social de la población. Así nace BYPASS Castellbell, como el eje de transformación que reactiva el municipio y une a los vecinos a través del deporte y la cultura. La actuación caracteriza tres tramos: urbano, intermedio y forestal. Como músculo central de la intervención, el Polideportivo, un espacio deteriorado e inaccesible, y del que resaltan las autoridades su necesidad de adaptación a los requerimientos actuales de la población. El conjunto actual obstruye el gran eje transversal a las principales vías de comunicación del Borràs, y que lo vincula con el Vilar. Se crea la oportunidad espacial a partir del remanente intersticial entre la pista de fútbol-sala y el campo de fútbol. De esta manera, se interviene a lo largo de dos ejes de circulaciones que separan los espacios públicos, a modo de vía pública; de los privados. Esta intervención reúne un nuevo programa (control técnico, sala polivalente, cafetería, entre otros) que responde a las condiciones especiales a las que habitualmente este espacio está sometido, como son eventos populares o reuniones de asociaciones. La envolvente, una doble piel de policarbonato celular evita el sobrecalentamiento de la cámara interna de aire, asegurando el confort térmico, gracias a la regulación de las rejillas lineales que recogen la fachada. A su vez, el sistema constructivo proporciona un control lumínico y acústico. Dependiendo de la orientación de la fachada, esta piel se interrumpe para proporcionar permeabilidad visual para los espectadores y los espacios de juego, o con la sierra del Montserrat. La cubierta existente vierte tranquilamente las aguas pluviales sobre la nueva cubierta. Ésta, a modo de canalón sobredimensionado, las recoge y reconduce hasta la red general de sa

El Plan director urbanístico (PDU) “Vies Blaves Barcelona” (Vías Azules Barcelona en castellano) ha sido probado definitivamente el año 2020). Lo impulsan y gestionan la Diputación de Barcelona con la Generalitat de Catalunya, sinérgica y concertadamente con Ayuntamientos del territorio, y que integra en términos de participación a distintas Asociaciones e Instituciones civiles desde el 2016. El desarrollo del plan recuperará la articulación el territorio con los ámbitos de ribera de los cauces de los ríos Llobregat, Anoia y Cardener. La propuesta en proceso, plantea adecuar 306 kilómetros de caminos para peatones y medios no motorizados, como la bicicleta o el caballo. “Vies Blaves” pasarán por 59 municipios, abarcando un total de 7 comarcas (Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Berguedà, Moianès y Barcelona), 59 municipios y conectando cerca de 5 millones de personas con un patrimonio natural, cultural, gastronómico y arquitectónico único en la provincia., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

El proyecto se sitúa en un ámbito natural constantemente cambiante. El paso del río Llobregat en Castellbell i el Vilar reúne una característica poco común: goza de tener las cuatro orientaciones cardinales. Hay una gran diferencia climática entre las orientaciones Norte-Este y Sur-Oeste, así como de vegetación, sea más húmedo o seco. Se constata una gran biodiversidad que nos incita a trabajar por ello. El proyecto transcurre entre diversos ambientes naturales que definen el espacio fluvial. El bosque de ribera, característico del lugar, proporciona una atmósfera tranquila y protegida en contrapunto con las zonas agrícolas más próximas a los núcleos urbanos. Por el contrario, el abandono de este lugar ha propiciado el crecimiento descontrolado de la caña. A día de hoy existe una senda intermitente que conecta El Burés con el meandro de La Bauma, pero en ningún momento enlaza con los demás barrios. Sin ir más lejos, El Borràs no dispone de puntos de acceso público al río mientras que, en La Bauma, el espacio fluvial se encuentra en constante deterioro y dejadez. El principal objetivo del proyecto de la Via Blava es conectar los tres barrios, que nacen de las antiguas colonias textiles, recuperando la identidad del río Llobregat y el enclave natural. Con este objetivo, se integra en el entorno utilizando materiales sostenibles y de proximidad. El trazo de la nueva vía está proyectado en su totalidad con tierras compactadas y priorizando los taludes vegetales. En los casos en que nos sea posible ejecutar los taludes, se utilizarán los sistemas de contención de tierras tipo Krainer, para la parte inferior de la vía y el muro de gaviones de piedra basáltica, para la parte superior. Se mantendrá su carácter natural no iluminado la vía. En el ámbito medioambiental se seguirán las siguientes pautas: Reutilización de la caña como elementos divisorios o de relleno de taludes; En la formación de taludes, el diseño del trazado responde a la compensación de tierras con el objet

Camins de muntanya amb taulons de fusta.

Entorns de Les Planes. Camins de muntanya amb taulons de fusta.

Els treballs realitzats a l’espai de la Masia de la Leguna han posat de manifest la intensa activitat antròpica que sofreixen determinats espais de muntanya., The study has been realized in the territorial context of the masia de la Leguna have revelated the intense anthropic activity in mountain landscapes.