Search

debates in the anthropology of religion is that 'religion' cannot be solely defined as a system of abstract ideas or beliefs about the sacred world, but must be understood as a complex and ever-changing set of mediation practices between different agents (practitioners, spirits, ancestors) involving specific material, sensory, and corporeal experiences. This is precisely the reason why cinema, the art of capturing life in motion par excellence, is so apt to explore and convey the kind of relationships that people establish with the 'hereafter'. In this regard, Marcia Mansur and Marina Thomé's The Sound of Bells, a magnificent documentary about the bell-playing tradition in the northeastern regions of Brazil, is an outstanding example of the kind of contribution that cinema can provide to the contemporary studies of religious phenomena.

Programa Innovació Docent 2013-2014, Informe de resultats sobre l'aplicació d'una rúbrica d'avaluació de la competència de pensament analític aplicada al Grau de treball Social. Es presenta un instrument d'avaluació (rúbrica) específic per a l'adquisició de la competència de pensament analític (CPA) en la formació de treball social aplicable a matèries diverses en els cursos del Grau de Treball Social. Es descriu el procés metodològic realitzat per a la construcció de l'instrument i es presenten els resultats de 2 la prova pilot. Aquest treball s'ha impulsat pel Grup d'Innovació Docent Trans@net: transdisciplinarietat i aprenentatge en Treball Social de la Universitat de Barcelona. Aquest projecte ha permès avançar als docents en la conceptualització. Reduir la disparitat dels criteris avaluatius utilitzats pels docents. Crear una visibilitat comú davant els estudiants. Afavorir una major cultura de la transversalitat entre matèries de diferents àrees de coneixement. Definir unes primeres condicions d'aplicabilitat de la rúbrica: utilitzar-la sempre dins d’activitats d'aprenentatge que acompanyin la seva adquisició; aplicar-la en exercicis específics per al desenvolupament d'aquesta competència; treballar prèviament amb els estudiants la comprensió de la competència i mostrar l'instrument, així com posar exemples de les relacions existents entre els ítems de la rúbrica dins el context del contingut de l'assignatura i l'exercici proposat.

El objetivo de este artículo es analizar un conjunto de representaciones fílmicas sobre el Caribe, desde el cine clásico norteamericano hasta el documental etnográfico contemporáneo. La idea principal del texto es que existe una evolución en las imágenes del Caribe que van desde el exotismo propio de la primera mitad del siglo xx hasta la situación actual, marcada por un conjunto de producciones heterogéneas que, diversificando la autoría audiovisual, aportan nuevas miradas y discursos sobre la realidad social y cultural de la región, The aim of this paper is to analyze a set of filmic representations of the Caribbean, ranging from classic American cinema to contemporary ethnographic documentary. The main idea of the text is that there is an evolution in Caribbean images from the exoticism of the first half of xx century to the present situation, marked by a heterogeneous set of productions, which, by diversifying audiovisual authorship, provide new perspectives and discourses on the social and cultural reality of the region. Key words: Cinema, Caribbean, Documentary, Representation, Image.

[cat] Aquesta tesi explora les religions afrocubanes de Barcelona a partir de l’ús i sentit de la sang ritual. Amb un treball de camp de sis anys i mig entre practicants de Barcelona i la seva perifèria, he pogut constatar el sorgiment de dues tendències quant a la manera de practicar, viure i articular discursos en relació a aquestes religions, que he anomenat, d’una banda, “Santería tradicional” i, d’altra banda, “Neosantería”. Cadascuna d’aquestes tendències presenta concepcions diferents quant al sentit de la sang ritual i, particularment, quant a la sang sacrificial. Aquest fet marca i desencadena un conflicte entre els practicants, els quals desenvolupen unes pràctiques religioses concretes i elaboren uns discursos determinats per tal de legitimar, en el context secular de Barcelona, una religió vàlida i autèntica. Els santeros tradicionals veuen en el sacrifici una manera d’emular les pràctiques religioses cubanes i aquest sentit de continuïtat amb el país original d’aquestes religions els atorga eines per tal de reivindicar-se en un context transnacional. En canvi, els neosanteros rebutgen l’efectivitat dels sacrificis, argumentant, amb un discurs cientificista i racionalitzador, una necessitat de progrés religiós que els permet comprendre imbricats amb les cosmologies de les espiritualitats reflexives contemporànies, en auge en el context europeu actual. La proposta en aquesta investigació és analitzar com i per què la sang ritual esdevé l’element que genera el camp religiós afrocubà en la diàspora i, tanmateix, esdevé l’element de disputa entre els practicants d’ambdues tendències, que, amb la seva creativitat cosmològica i ritual, no només elaboren discursos en relació a la bona i mala religió, sinó que es constitueixen mútuament, resignificant, així, el paisatge religiós i espiritual europeu., [eng] This thesis explores Afro-Cuban religions in Barcelona through the use and meaning of ritual blood. After six and a half years of fieldwork among practitioners in Barcelona and its outskirts, I have been able to confirm the emergence of two tendencies in the way of practising, living and articulating discourses in relation to these religions, which I have called, on the one hand, "Traditional Santería" and, on the other hand, "Neosantería". Each of these tendencies presents different conceptions of the meaning of ritual blood and, in particular, of sacrificial blood. This fact marks and triggers a conflict between practitioners, who develop specific religious practices and elaborate certain discourses in order to legitimise a valid and authentic religion in the secular context of Barcelona. The traditional Santeros see sacrifice as a way of emulating Cuban religious practices, and this sense of continuity with the original country of these religions provides them with the means to claim their place in a transnational context. On the other hand, the neosanteros refute the effectiveness of the sacrifices, arguing, with a scientific and rationalising discourse, a need for religious progress that allows them to understand themselves as intertwined with the cosmologies of contemporary and reflective spiritualities, which are on the rise in the current European context. The proposal in this research is to analyse how and why ritual blood is the element that generates the Afro-Cuban religious field in the diaspora and, likewise, is the element of dispute between the practitioners of both tendencies, which, with their cosmological and ritual creativity, not only elaborate discourses in relation to good and bad religion, but also constitute each other, thus resignifying the European religious and spiritual landscape.

[spa] El objetivo principal de esta tesis es la comprensión del papel de determinados movimientos corporales no instrumentales pero relacionados de una u otra forma con la música en los procesos de identificación colectiva e individual, y en la formación y mantenimiento de un sentimiento de pertenencia a un colectivo de personas unidas principalmente por tener un interés en común en un género musical determinado. Los movimientos, acciones y posturas corporales investigados son los realizados por las personas músicas durante la performance musical, el concierto, excluyendo los movimientos instrumentales productores de sonido. Igualmente se analizan los movimientos realizados por el público tanto como reacción ante la música y el concierto que como conformadores del mismo concierto. Una parte de estos movimientos relacionados con la música presentan un alto grado de automatización. Por otra parte, y en relación con lo anterior, consideramos que todo movimiento corporal puede ser significado por una persona perceptora. Al abordar la actividad motora corporal como criterio en la construcción de una identidad grupal y como catalizadora de un sentimiento de pertenencia a un grupo es ineludible investigar sus condiciones socio-históricas de producción, propagación, adquisición y aprendizaje. El concierto se caracteriza por la contigüidad corporal, productora de un conjunto de interacciones sociales basadas en las relaciones cara a cara. Esta copresencia kinésico- corporal dota de significados y posibilidades afectivas a determinados movimientos y acciones corporales caracterizados especialmente por ser colectivos y seguir normas implícitas. La escena local —en esta investigación las del punk, el hardcore y la improvisación libre— es el contexto sociocultural en el que se desarrolla el concierto, y a la vez el colectivo o comunidad —ya que como exponemos una escena local es, entre otras cosas, un grupo de personas unidas por un gusto y unas prácticas musicales— que será el destinatario último de ese sentimiento de pertenencia, así como un entorno delimitado por criterios identificatorios, entre ellos los relacionados con el cuerpo., [eng] The main objective of this thesis is to comprehend the role of certain non-instrumental body movements related to music in the processes of both collective and individual identification, as well as in the formation and maintenance of a feeling of belonging to a group united mainly by a common musical genre. The movements, actions and body postures investigated are those performed by the musicians during the musical performance, excluding the sound-producing instrumental movements. Likewise, the movements made by the audience are analysed both as a reaction to the music and the concert and as part of the concert itself. Besides, these movements related to music present a high degree of automation. In addition, we consider that all body movement can be signified by the perceiving person. When approaching the corporal motor activity as a criterion in the construction of a group identity and as a catalyst for a feeling of belonging to a group, it is inescapable to investigate its socio-historical conditions of production, propagation, acquisition and learning. The concert is characterized by bodily contiguity, producing a set of social interactions based on face-to-face relationships. This kinetic bodily co-presence endows with meanings and affective possibilities to certain movements and corporal actions characterized especially by being collective and following implicit norms. The local scene - in this particular investigation the punk, hardcore and free improvisation scenes of Barcelona - is the sociocultural context in which the concert takes place, and at the same time the collective or community - since how we expose a local scene is, among other things , a group of people united by a sharing musical taste and musical practices — who will be the ultimate recipient of that feeling of belonging, as well as an environment delimited by identifying criteria, including those related to the body.

Màster Oficial en Antropologia i Etnografia, Departament d'Antropologia, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutors: Alberto Lopez Bargados i Rogers Canals Vilageliu

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Roger Canals i Vilageliu, “Hacer cine” es una actividad rodeada de un prestigio social que acostumbra a resultar cautivadora, tanto para aquellas personas relacionadas con ella a través de sus oficios, como para los que no lo están. En Barcelona, la atracción y motivación de la gente que se dedica a hacer cine se encuentra sujeta múltiples tensiones, producto de la relativa precarización de un medio definido a partir de la escasez de puestos de poder. La creatividad en este contexto es un valor fundamental que presenta un acceso diferencial para hombres y mujeres; Un criterio que, paralelamente, legitima una relativa apropiación simbólica a través de los roles a los que se atribuye un cierto peso creativo. Esta etnografía se centra en cómo se significa el hecho de crear en el proceso de construcción de un proyecto audiovisual y qué papel ocupa en las relaciones de fuerza que se dan entre las personas que participan en esta génesis. Se trata en definitiva de explorar las maneras en que se relacionan y sitúan aquéllos y aquéllas que “hacen cine” en Barcelona, a partir de la experiencia de dos generaciones de cineastas.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Roger Canals, L’objectiu principal del present article és mostrar de quina manera les entitats de cultura popular esdevenen creadores de tradició en el marc d’una ciutat com Barcelona, amb un utilitarisme creixent del patrimoni per part de les institucions públiques. La investigació es centra en un anàlisi sobre la vivència de la comunitat formada pels membres de l’Esbart Català de Dansaires. Aquesta anàlisi posa en evidència com la solidaritat, el compromís i el sentiment de pertinença a una comunitat són essencials per a la supervivència i el desenvolupament de les tradicions. Al mateix temps, es posa de manifest la importància del ritual com a dinamitzador i transformador d’identitats col·lectives, especialment durant l’acte festiu. La festa representa, en el context de la dansa tradicional catalana, un moment de diàleg i col·laboració entre les entitats de cultura popular i les institucions públiques. De la mateixa manera, aquest moment d’efervescència col·lectiva té un fort impacte sobre la comunitat: es reforcen els vincles interpersonals, es genera un espai privilegiat de trobada amb “l’altre” i es duu a terme una reformulació de les diferents identitats que hi participen.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Miquel Puddu Roca, La música popular dels nostres dies constitueix un camp semàntic complex que combina so, imatge i performativitat. Mitjançant un procés dilatat en el temps (que inclou diverses etapes del treball artístic, localitzades al local d’assaig i als estudis de gravació, al camerino i als escenaris), l’espectacle musical vehicula un contingut discursiu que condensa i comunica tot un entramat de significats i referències emocionals, ideològiques i fins i tot identitàries. Independentment del context en què es trobi (directe musical, xarxes socials, entrevistes ràdio-televisives, etc.), l’artista es comunica amb el seu públic mitjançant un discurs (síntesi del seu sentit de la responsabilitat musical i els imperatius de la seva imatge musical) que busca involucrar-lo emocionalment, sensitivament i físicament, esdevenint el centre del que considerem una situació social altament ritualitzada: el concert. En la mesura en què és capaç de connectar amb un conjunt de referents que per al públic tingui sentit, el concert és una experiència que és sovint definida (tant pels emissors com pels receptors) en termes propers al llenguatge de les religions extàtiques.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Roger Canals, A Barcelona, existeixen dos col·lectius de músics que toquen a la via pública: els que toquen al carrer i els que ho fan al metro. En aquests diferents espais on desenvolupen aquesta activitat, considerats llocs de trànsit d’individus, es produeixen intercanvis i relacions socials entre transeünts (és a dir, els individus que transiten per l’espai) i els músics. Prenent com a referència la teoria de la noció del do de Marcel Mauss (1925), segons la qual tot do comporta una contraprestació, pretenc veure les dimensions que es poden condensar en un intercanvi econòmic en aquest context urbà. A partir del treball de camp, em proposo discutir conceptes com art, almoina i relació social que formen part dels imaginaris i dels discursos que fan els músics i els individus sobre l’activitat musical dins l’espai públic.

Master Oficial en Antropologia i Etnografia, Màster, Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica, curs: 2010-2011, Director: Gemma Orobitg. Co-tutor: Roger Canals