Search

Resumen: El objetivo principal de esta investigación es analizar y entender las causas por las cuales el proyecto de la Superliga europea de fútbol, impulsada por doce equipos de la Premier League (EPL), LaLiga y la Serie A, de abril de 2021, fracasó. En este sentido, después de repasar los antecedentes del fenómeno, y focalizar el estudio en un campo interdisciplinar como es la geopolítica del fútbol, los autores se cuestionan si al margen del clamor popular en contra de una competición semi-cerrada, ha sido la combinación de intereses geopolíticos de los varios actores lo que no ha dejado avanzar el proyecto. Resumo: O principal objetivo desta pesquisa é analisar e compreender as causas do fracasso do projeto da Superliga europeia de futebol, promovida por doze equipes da Premier League (EPL), LaLiga e Série A em abril de 2021. Nesse sentido, após revisar os antecedentes do fenômeno, e focando o estudo em um campo interdisciplinar como a geopolítica do futebol, os autores questionam se, além do clamor popular contra uma competição semifechada, foi a combinação dos interesses geopolíticos dos diversos atores que impediu o projeto de avançar. Abstract: The main objective of this research is to analyse and understand the reasons behind why the European Football Super League project, promoted by twelve teams from the Premier League (EPL), LaLiga and Serie A, from April 2021, has failed. In this sense, after reviewing the underlying precedents of such a phenomenon, and focusing the study from an interdisciplinary field such as geopolitics of football, the authors question whether, apart from the popular clamour against a semi-closed competition, it has been the combination of geopolitical interests of the various actors which has not let the project succeed.

Quina relació hi ha entre la música i el catalanisme polític? En quin context va sorgir? Com va evolucionar fins significar-se com a eix difusor i cohesionador de l'independentisme. Quin paper va jugar la normalització lingüística en la seva extensió? L'anàlisi de la conjuntura política i social de Catalunya des d'inicis del segle XX ens permetrà interpretar com la música, a través de diferents gèneres, va ser determinant en l'ascendència de l'independentisme sociològic. A mesura que la seva concreció política es va anar consolidant a nivell institucional, la rellevància de l'entramat musical associat a aqueixa, va ser decreixent., ¿Qué relación existe entre la música y el catalanismo político? ¿En qué contexto surgió la misma? ¿Cómo evolucionó hasta significarse como eje difusor y cohesionador del independentismo? ¿Qué papel jugó la normalización lingüística en su extensión? El análisis de la coyuntura política y social de Catalunya desde inicios del siglo XX nos permitirá interpretar cómo la música, a través de distintos géneros, fue determinante en las ascendencia del independentismo sociológico. A medida que su concreción política se fue consolidando a nivel institucional la relevancia del entramado musical asociado a la misma fue decreciendo., Which was the particular relationship between music and nationalism in Catalonia? What was the specific framework in which it was born?How did it evolve till becoming a diffuser and cohesive axis of secessionist politics? What was the role played in it by the Catalonian governmental programs for autochthonous language promotion? The analysis of the political and social situation in Cataloniasince the early twentieth century is key ti interpret how the various musical genre were decisive in the origin of secessionist feelings in Catalonian society. The relevance of this musical phenomenon began to decline as much as the political project became more consistent on an institutional level.

El objetivo principal de esta investigación es analizar y entender las causas por las cuales el proyecto de la Superliga europea de fútbol, impulsada por doce equipos de la Premier League (EPL), LaLiga y la Serie A, de abril de 2021, fracasó. En este sentido, después de repasar los antecedentes del fenómeno, y focalizar el estudio en un campo interdisciplinar como es la geopolítica del fútbol, los autores se cuestionan si al margen del clamor popular en contra de una competición semi-cerrada, ha sido la combinación de intereses geopolíticos de los varios actores lo que no ha dejado avanzar el proyecto.

Quina relació hi ha entre la música i el catalanisme polític? En quin context va sorgir? Com va evolucionar fins significar-se com a eix difusor i cohesionador de l'independentisme? Quin paper va jugar la normalització lingüística en la seva extensió? L'anàlisi de la conjuntura política i social de Catalunya des d'inicis del segle XX ens permetrà interpretar com la música, a través de diferents gèneres, va ser determinant en l'ascendència de l'independentisme sociològic. A mesura que la seva concreció política es va anar consolidant a nivell institucional, la rellevància de l'entramat musical associat a aqueixa, va ser decreixent.

This study examines how left-wing ideology is articulated, displayed and enacted among organized groups of football fans in Spain. The left-wing political space in Spanish football fan culture is occupied by multiple autonomous but often interconnected points of organizational and activist activity characterized by ideological flexibility, heterogeneous identities and interests, and a diffuse message, and whose solidarity is based on a sense of shared struggle. Solidarity and identification among left-wing fan groups is built through the contestation of three issues: neo-fascism, racism and the increasing commercialization of football. The political beliefs and actions of left-wing fan groups in Catalonia, the Basque Country and Galicia are further informed by peripheral nationalisms and the struggle for the revival of the historic communities. It is illustrated how left-wing fans promote and engage in collective social action at the local, national and transnational levels.

This essay examines the origins, diffusion and spread of organized groups of young football fans (so‐called ultras) in Spain. The first Spanish ultra groups emerged after the 1982 World Cup held in Spain. Mainly mimicry of both Italian and English supporter styles, the Spanish ultras separated themselves from the indigenous ‘pena’ culture emphasizing instead a more active and visible approach to football fandom. This movement, often heavily supported by the clubs, subsequently spread to other clubs in Spain’s First and Second Divisions. In the second half of the 1980s, mainly due to the increasing politicization of the ultra groups and the eruption of the skinhead youth subculture, violence became an intrinsic feature of the ultra movement and at times created widespread social panic. The escalation of violence finally resulted in the fragmentation and decline of traditional ultra groups and the emergence of alternative fan groups explicitly opposed to violence. These developments set in motion a complex ...

Revisió històrica i analítica de la implantació de l’estil skinhead a l’Estat espanyol i la seva posterior evolució (1980-2010). L’objectiu principal es descriure com i on eclosionà aquest i de quina manera es plasmà a la geografia estatal des d’inicis dels anys vuitanta. A partir de aquí exposem com la concreció autònoma skin es diversificà i fragmentà i quins elements foren cabdals en la seva heterogeneïtat. En aquest sentit hem centrat el nostre anàlisi en els tres principals referents sobre els que l’estil s’ha articulat, els quals han caracteritzat les seves dinàmiques posteriors: política, música i esport. Estructura: I Part (capítols 1 i 2) descriu els estils juvenils existents a Gran Bretanya als anys cinquanta i els orígens jamaicans de l’estil skin. II Part (capítols 3 i 4) detalla l’ascendent multiracial dels primers skins, analitza les seves etapes evolutives i els gèneres musicals de referència. III Part (capítols del 5 al 8) Exportació a l’Estat espanyol de l’estil skin i el seu posterior fraccionament. Examina les seves diverses tendències i la seva evolució. IV Part (capítols del 9 al 11) Explica els gèneres musicals que adoptaren els skins a l’Estat espanyol. Examina la consolidació de dos pols antagònics. V Part (capítols 12 i 13) Aprofundeix en la presència skin en l’àmbit del futbol i les transformacions que ha sofert després de patir un procés d’ideologització. Justificació: - Aproximació historiogràfica pionera d’aquest estil juvenil. - Interès social creixent sobre el fenomen. - Examinar la multiformitat i homogeneïtat que presenta l’estil de forma simultània. - Oferir una visió amplia de la gènesis del moviment skin. Metodologia: Combina esforç teòric i metodològic amb un intens treball de camp. Investigació empírica (quinze anys). Obra d’història elaborada des d’una òptica multidisciplinar. Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant la concreció d’un cos teòric basat en disciplines com l’antropologia, la sociologia o la politologia. - Recopilació de fonts primàries (publicacions, pamflets, adhesius) - Fonts orals (entrevistes per segment d’edat i gènere). - Xarxa telemàtica - Suport fonogràfic i videogràfic (annexos discografies, biografies conjunts musicals). Conclusions: Corroborar les dimensions reals del fenomen, constatant la seva rellevància Clarificar tòpics i mites associats a l’estil. Assentar unes bases acadèmiques sòlides que permetin analitzar amb rigor els skinheads i facilitin futures investigacions. - Un estil eminentment urbà - Una societat jeràrquica i ordenada fallida - Implantació tardana - Pluralitat ideològica - Element renovador de l’extrema dreta - Manifestació visible d’un racisme sense immigració - Un estil sobredimensionat en declivi - Emergència d’un sector apolític - Les transformacions com ocàs de l’estil - De fenomen transgressor a moda de consum Bibliografia consultada: Per a la seva realització hem consultat obres de caràcter genèric i d’altres específiques sobre la matèria. En aquest sentit abunda la bibliografia acadèmica anglosaxona (sociologia, història, política) atesa l’escassa producció en llengua castellana existent que abordi el nostre objecte d’estudi. La nostra investigació també s’ha sustentat en suports documentals (premsa escrita generalista, premsa esportiva, revistes especialitzades, premsa musical, publicacions polítiques, fanzines) i gràfics (documentals, pel•lícules)., This thesis is a historical and analytical review of the implementation of the skinhead style in Spain and its subsequent evolution (1980-2010). The main objective was to describe how and where to hatch and how this is reflected in the national territory since early eighties. From here we explain how the specific local skin is diversified and which elements were fragmentary and flows in its heterogeneity. In this regard we have focused our analysis on the three major references on the style that has been articulated, which have characterized its subsequent dynamic: politics, music ans sports.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Carles Viñas i Gràcia, [spa] El objetivo de este TFG es analizar el impacto de las redes sociales y de los medios de comunicación de Internet en el contexto del Movimiento 15M. El estudio de los NMS ha aportado nuevos conceptos para el análisis de los cambios de paradigmas que se han producido en siglo XXI. Las cibermovilizaciones son una nueva forma de movilizar y organizar los movimientos sociales en todo el mundo. El verdadero impacto del 15M, ha sido la capacidad de movilización de la sociedad civil, valiéndose de las redes sociales y los medios de comunicación interactivos, que se han convertido en una revolución en la comunicación de masas., [eng] The objective of this TFG is to analyze the impact of social networks and Internet media in the context of the 15M Movement. The NMS study has provided new concepts for the analysis of paradigm shifts that have occurred in the 21st century. Cyber Mobilizations are a new way to mobilize and organize social movements around the world. The real impact of the 15M has been the mobilization capacity of civil society, using social media and interactive media, which have become a revolution in mass communication.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Carles Viñas i Gràcia, [cat] És la música un mitjà de la societat per mostrar el seu malestar amb el sistema? Són les i els artistes una amenaça per l’hegemonia del poder? En aquest estat de la qüestió estudiarem, l’evolució de la música protesta a Catalunya, des del franquisme amb paper clau en l’antifranquisme fins a l’actualitat. Veurem com han esdevingut cants per la llibertat, vinculant-se a certs moviments polítics d’esquerres i llibertaris, la persecució i criminalització per part de l’estat espanyol i el paper que ha tingut la llengua i la identitat nacional a l’hora de formular aquest fenomen. Farem també una pinzellada a territoris, com Euskal Herria i Andalusia, on la música va estar al punt de mira i va contribuir a la construcció de la societat, finalment donarem veu a les dones d’aquesta escena., [eng] Is music a channel for the society to show its unease with the system? Are the artists a threat to the power? It is through these questions we will study the evolution of the protest song in Catalonia, since the fracoism, having a key role in its fight against the regime, up present day. We will see how some songs have became songs of freedom linked to leftists and libertarian political movements, also the persecution and criminalization executed by the Spanish state and the role of the language and the national identity had on drawing up from this phenomenon. Moreover, we will also add the final touch talking about different territories such as Euskal Herria and Andalucía, where music was also a target of oppression and contributed in the construction of the society, and finally we will give voice to the women in this scene.