Search

[spa] Introducción Las familias en situación de especial dificultad se encuentran, habitualmente, involucradas de forma simultánea con diferentes sistemas de ayuda formal. Estas relaciones a menudo duran años, incluso generaciones, y esta cronificación genera sentimientos de desesperanza y desesperación no solo en las familias, sino también en los profesionales que trabajan con ellas. Las prácticas colaborativas han demostrado su efectividad en el trabajo social con familias, siendo un modo de involucrar activamente tanto a los miembros del sistema familiar como a los profesionales que conforman el macrosistema de ayuda. Así, los trabajadores sociales pueden desarrollar estas prácticas honrando la experticidad del sistema familiar, respetando sus deseos y preferencias, y acompañando en su proceso de cambio. Asimismo, resulta fundamental desarrollar un trabajo cooperativo y colaborativo con el resto de profesionales implicados, para evitar la duplicación de actuaciones y contribuir al desarrollo de una intervención holística, integral. Las prácticas colaborativas se nutren de diferentes enfoques teóricos, como el enfoque narrativo, la intervención centrada en soluciones o la intervención breve estratégica. Los factores comunes que explican el cambio en la intervención sociorelacional resultan, asimismo, fundamentales en el desarrollo de un enfoque colaborativo. Así, la alianza de ayuda, la involucración de los miembros del sistema familiar en el proceso de intervención, la generación de expectativas positivas y la retroalimentación sistemática se convierten en los pilares que sustentan un desarrollo colaborativo exitoso. . Contenido de la investigación La presente investigación es descriptiva, y surge de la necesidad de conocer la perspectiva de los trabajadores sociales de servicios sociales comunitarios básicos de Mallorca, en relación al desarrollo de un enfoque colaborativo con familias en situación de especial dificultad. Para ello, se ha elaborado un Inventario para el Desarrollo de Prácticas Colaborativas desde el Trabajo Social con Familias en Situación de Especial Dificultad, con el objetivo de conocer el nivel de importancia y el nivel de realización que los participantes (N=121) otorgan a los diferentes criterios de intervención incluidos en dicho inventario. Además, se pretende conocer la autoeficacia percibida y las expectativas de éxito que tienen, así como sus niveles de engagement en el trabajo, por lo que los participantes cumplimentaron la Batería de Escalas de Expectativas Generalizas de Control (BEEGC-20) y la Encuesta de Bienestar y Trabajo (UWES). . Conclusión Los resultados indican que la mayoría de los trabajadores sociales valoran y realizan en mayor medida aquellos criterios de intervención relacionados, por una parte, con cuestiones básicas en el trabajo social de casos, como la escucha activa, el respeto y la empatía y, por otra parte, con criterios relacionados con aspectos asistenciales de la gestión de casos. Los criterios que, a pesar de considerar muy importantes, realizan en menor medida, se relacionan con la retroalimentación sistemática, la formulación de objetivos claros y concretos, y el interés por conocer las expectativas de la persona/familia (tanto respecto al profesional como al proceso de intervención). Los criterios menos valorados y realizados tienen que ver con cuestiones que implican procesos reflexivos en la relación de ayuda, tanto con la familia como con el resto de profesionales implicados. Estos resultados nos permiten abrir nuevos caminos para contribuir al desarrollo de un enfoque colaborativo con estas familias desde el trabajo social. [cat] Introducció Les famílies en situació d’especial dificultat es troben, habitualment, involucrades de mode simultani amb diferents sistemes d’ajuda formal. Aquestes relacions sovint duren anys, inclús generacions, i aquesta cronificació genera sentiments de desesperança i desesperació, no tan sols en les famílies, sinó també en els professionals que treballen amb elles. Les pràctiques col•laboratives han demostrat la seva efectivitat en el treball social amb famílies, sent una manera d’involucrar activament tant als membres del sistema familiar com als professionals que conformen el macrosistema d’ajuda. Així, els treballadors socials poden desenvolupar aquestes pràctiques honrant l’experticitat del sistema familiar, respectant els seus desitjos i preferències, i acompanyant-les en el seu procés de canvi. Així mateix, resulta fonamental desenvolupar un treball cooperatiu i col•laboratiu amb la resta de professionals implicats, per a evitar la duplicació d’actuacions i contribuir al desenvolupament d’una intervenció holística, integral. Les pràctiques col•laboratives es nodreixen de diferents enfocaments teòrics, com l’enfocament narratiu, la intervenció centrada en solucions o la intervenció breu estratègica. Els factors comuns que expliquen el canvi en la intervenció sociorelacional resulten, així mateix, fonamentals en el desenvolupament d’un enfocament col•laboratiu. Així, l’aliança d’ajuda, la involucració dels membres del sistema familiar en el procés d’intervenció, la generació d’expectatives positives i la retroalimentació sistemàtica es converteixen en els pilars que sustenten un desenvolupament col•laboratiu exitós. . Contingut de la investigació El present estudi és descriptiu, i sorgeix de la necessitat de conèixer la perspectiva dels treballadors socials de serveis socials comunitaris bàsics de Mallorca, en relació al desenvolupament d’un enfocament col•laboratiu amb famílies en situació d’especial dificultat. Així, s’ha elaborat un Inventari per al Desenvolupament de Pràctiques Col•laboratives des del Treball Social amb Famílies en Situació d’Especial Dificultat, amb l’objectiu de conèixer el nivell d’importància i el nivell de realització que els participants (N=120) atorguen als diferents criteris d’intervenció inclosos en aquest inventari. A més, es pretén conèixer l’autoeficàcia percebuda i les expectatives d’èxit que tenen, així com els seus nivells d’engagement en el treball, per la qual cosa els participants van emplenar la Bateria d’Escales d’Expectatives Generalitzades de Control (BEEGC-20) i l’Enquesta de Benestar al Treball (UWES). . Conclusions Els resultats indiquen que la majoria dels treballadors socials valoren i realitzen en major mesura aquells criteris d’intervenció relacionats, d’una banda, amb qüestions bàsiques en el treball social de casos, com l’escolta activa, el respecte i l’empatia i, d’altra banda, amb criteris relacionats amb aspectes assistencials de la gestió de casos. Els criteris que, malgrat consideren molt importants, realitzen en menor mesura, es relacionen amb la retroalimentació sistemàtica, la formulació d’objectius clars i concrets, i l’interès per conèixer les expectatives de la persona/família (tant respecte al professional com al procés d’intervenció). Els criteris menys valorats i realitzats tenen a veure amb qüestions que impliquen processos reflexius en la relació d’ajuda, tant amb la família com amb la resta de professionals implicats. Aquests resultats ens permeten obrir nous camins per a contribuir al desenvolupament d’un enfocament col•laboratiu amb aquestes famílies des del treball social. [eng] Introduction Families in special distress are usually involved simultaneously with different formal helping systems. These relationships often last for years, even generations, and this chronification generates feelings of hopelessness and despair not only in families, but also in the professionals who work with them. Collaborative practices have demonstrated their effectiveness in social work with families, being a way to actively involve both the members of the family system and the professionals that make up the helping macrosystem. Thus, social workers can develop these practices by honoring the expertise of the family system, respecting their wishes and preferences, and accompanying them in the process of change. Likewise, it is essential to develop a cooperative and collaborative work with the other professionals involved, to avoid duplication of actions and to contribute to the development of a holistic, integral intervention. Collaborative practices draw on different theoretical approaches, such as the narrative approach, solution-focused intervention or strategic brief intervention. The common factors that explain change in socio-relational intervention are also fundamental in the development of a collaborative approach. Consequently, the helping alliance, the involvement of members of the family system in the intervention process, the generation of positive expectations and systematic feedback become the foundations for a successful collaborative development. . Investigation content The present investigation is descriptive, and arises from the need to know the perspective of the social workers of basic community social services across Mallorca, in relation to the development of a collaborative approach with families in special distress. To this end, an Inventory for the Development of Collaborative Practices in Social Work with Families in Special Distress has been compiled, with the objective of finding out the level of importance and the level of realization that participants (N = 121) give to the different intervention criteria included in that inventory. In addition, it aims to provide an insight into the perceived self-efficacy and expectations of success that they have, as well as their levels of work engagement, for which purpose participants completed the Battery of Generalized Expectancies of Control Scales (BEEGC-20) and the Work and Well-Being Survey (UWES). . Conclusions The results indicate that most social workers value and perform to a greater extent those intervention criteria related, on the one hand, with basic issues in social casework, such as active listening, respect and empathy and, on the other hand, with criteria related to the management and bureaucracy of the case which they are working with. The criteria that, although considered very important, are carried out to a lesser extent, are related to systematic feedback, the formulation of clear and concrete objectives, and the interest in knowing the expectations of the person/family (both in relation to the professional and the intervention process). The least valued and performed criteria have to do with issues that involve reflective processes in the helping relationship, both with the family and with the rest of the professionals involved. These results allow us to open new paths to contribute to the development of a collaborative approach with these families in the field of social work.

The importance of constructing a relationship of trust between the parties in conflict and the mediator during the early stages of the mediation process has been verified in recent years. The aim of this article is to demonstrate the contributions of these preliminary stages to the importance of building a relationship of trust, in order to answer the question of why parties in conflict trust professional mediators.The results show that the construction of a relationship of trust between the parties in conflict and the mediators represents a key element in explaining the success of a mediation process. Although the studies presented were conducted in North America, it is necessary to reproduce them in diverse cultures and working contexts so as to establish the existence of practical similarities and differences. En los últimos años se constata la importancia de la construcción de una relación de confianza entre las partes en conflicto y la figura mediadora en los primeros compases del proceso de mediación. El presente artículo pretende poner de manifiesto las aportaciones de las vanguardias en la importancia de construir una relación de confianza, con el objetivo de responder a esta cuestión: ¿por qué las partes en conflicto confían en la figura mediadora profesional? Los resultados indican que la construcción de una relación de confianza entre las partes en conflicto y la figura mediadora constituye un ingrediente clave para explicar el éxito de la mediación. Si bien los estudios presentados se han llevado a cabo en Norteamérica, es necesario que se reproduzca en otras y diversas culturas y contextos de trabajo, con el fin de establecer la existencia de diferencias y analogías en su aplicación.

En la societat actual, tant la família com l’escola han evolucionat cap a nous models i estructures que posen de manifest la necessitat de revisar i redimensionar els estils de relació que s’estableixen entre elles. Una de les vies d’aquesta relació està constituïda per les associacions de pares i mares d’alumnat (AMIPA ). Aquest article s’aproxima a aquesta forma de participació familiar a la realitat escolar. Primer, descriu què és una AMIPA, els canals de participació en els òrgans de govern de l’escola, les activitats que genera i el finançament públic a què pot optar. Segon, revisa les dificultats de relació família -escola recolzant-se en articles d’investigació publicats en els últims anys. Tercer, descriu diverses experiències positives de nous models de relació i projectes basats en la cooperació entre entitats duts a terme a les Illes Balears. També realitza una revisió sobre les escoles de formació per a pares i mares, així com la importància de la creació d’un clima que afavoreixi la comunicació entre els agents implicats en la tasca educativa. I, finalment, a manera de conclusió, realitza algunes propostes de millora de la participació de la família en els centres escolar., In today’s society, both the family and the school have evolved into new patterns and structures that highlight the need to examine and remodel the types of relationships established between them. One of the channels for this relationship is constituted by the parent-teacher association (AMIPA). The present essay approaches this way of family participation in the school reality. Firstly, it describes what an AMIPA is; it also explains the channels of participation in the government agencies of the school, the activities it generates and state funding to which it can apply for. Secondly, it revises the difficulties of family-school relationship, relying on research papers that have been published in recent years. Thirdly, this essay describes several positive experiences of new relationship models and projects based on cooperation between entities carried out in IllesBalears. It also makes a revision of training schools for parents, as well as the importance of creating an atmosphere to promote communication among implicated agents in the educational task. And finally, as a conclusion, this essay also puts forward some proposals to improve the family participation in the school.