Search

The purpose of this paper is to examine the influence of an individual's origin on his/her integration in the labour market in different regions of Spain. Descriptive studies have shown that, overall, foreigners have higher participation rates than nationals, but also higher rates of unemployment and are more often hired under temporary contracts. However, the determinants of such inequalities have not been analyzed. In addition, the existing analyses have not made a distinction between the first generation of immigrants and their children. Our analysis aims at exploring whether the labour market integration of children of immigrants is influenced by their origin. Using microdata from the 2001 Population Census of Spain, we compare young individuals who arrived in Spain as children (the so-called 1.5 generation) to young native-born individuals. After describing the data and methodology used, we examine the differences observed in the labour-market situation of the 1.5 generation and natives by region of origin. We then assess the impact of origin net of various demographic and socio-economic factors, and explore whether integration into the labour market is segmented by major area of origin similarly across destination regions. While this study covers mainly individuals arrived in Spain at the early stages of the current immigration wave (the pioneers), finding out whether inequalities among individuals of different origins are or are not simply due to differences in human capital among these cohorts has significant implications for the cohorts that follow. L'objectiu d'aquest treball es examinar la influència de l'origen dels individus en la integració dins del mercat de treball en les diferents regions d'Espanya. Els estudis descriptius han demostrat que, de forma global, els estrangers tenen unes taxes d'ocupació superior a les dels nacionals, però també unes proporcions superiors de desocupació i estan contractats més sovint mitjançant contractes temporals. Malgrat tot, no s'han analitzat suficientment els determinants d'aquestes desigualtats. A més a més, els anàlisis existents no han fet una diferenciació entre la primera generació d'immigrants i els seus fills. El nostre anàlisi apunta a explorar si la integració dels fills d'immigrants dins el mercat de treball esta subjecta a la influència de l'origen. Les dades utilitzades corresponen a les microdades del Cens de Població d'Espanya de 2001, on comparem als individus joves que van arribar a Espanya com a nens (l'anomenada generació 1.5) amb els individus nascuts a Espanya. Després de descriure els dades i la metodologia utilitzada, examinem les diferències observades dins la situació del mercat de treball de la generació 1.5 i els autòctons per regió de residència; més endavant avaluarem l'impacta net de l'origen controlant per diferents factors demogràfics i socioeconòmics, i explorant si la integració en el mercat de treball esta segmentada per àrea d'origen en les diferents regions de destí a Espanya. Mentre aquest estudi cobreix principalment els individus que van arribar a Espanya dins les primeres fases de la immigració actual (els pioners), la pregunta que ens plantegem és si les desigualtats entre els individus d'orígens diferents es deriven de les diferències en el capital humà entre aquestes cohorts, situació que pot tenir importants implicacions per a les cohorts d'arribada a Espanya, arribades posteriorment. El propósito de este trabajo es examinar la influencia del origen de los individuos en la integración en el mercado de trabajo en las diferentes regiones de España. Los estudios descriptivos han mostrado que, de manera global, los extranjeros tienen unas tasas de ocupación superiores a las de los nacionales, pero también proporciones superiores de desempleo y son contratados más a menudo bajo contratos temporales. Sin embargo, no se han analizado suficientemente los determinantes de tales desigualdades. Además, los análisis existentes no han hecho una distinción entre la primera generación de inmigrantes y sus hijos. Nuestro análisis apunta a explorar si la integración de los hijos de inmigrantes en el mercado de trabajo está sujeta a la influencia del origen. Los datos empleados corresponden a los microdatos del Censo de Población de España de 2001, en el que comparamos a los individuos jóvenes que llegaron a España como niños (la llamada generación 1.5) con los individuos nacidos en España. Después de describir los datos y metodología usadas, examinamos las diferencias observadas en la situación del mercado de trabajo de la generación 1,5 y los nativos por región de residencia; más tarde evaluamos el impacto neto del origen controlando por varios factores demográficos y socioeconómicos, y explorando si la integración en el mercado de trabajo está segmentada por área de origen en las diferentes regiones de destino en España. Mientras este estudio cubre principalmente a los individuos que llegaron en España en las fases tempranas de la inmigración actual (los pioneros), la pregunta que nos planteamos es si las desigualdades entre los individuos de orígenes diferentes se derivan de las diferencias en el capital humano entre esas cohortes, situación que puede tener importante implicaciones para las cohortes de llegada a España llegadas con posterioridad. Les études descriptives ont démontré que de façon globale, les étrangers ont des taux d'emploi supérieurs à ceux des nationaux, mais aussi des proportions supérieures de chômage et sont engagés plus fréquemment moyennant des contrats temporaires. Malgré tout, les déterminants de ces inégalités n'ont pas été analysés suffisamment. De plus, les analyses existantes n'ont pas fait de différentiation entre la première génération d'immigrés et leurs enfants. Notre analyse vise à explorer si l'intégration des enfants d'immigrés dans le marché du travail est sujette à l'influence de l'origine. Les données utilisées correspondent aux microdonnées du Recensement de la Population de 2001 en Espagne, où nous comparons les individus jeunes qui arrivèrent en Espagne étant enfants (génération appelée 1.5) avec les individus nés en Espagne. Après une description des données et de la méthodologie utilisée nous examinons les différences observées en ce qui concerne la situation dans le marché du travail de la génération 1.5 et des autochtones par région de résidence ; ultérieurement nous évaluons l'impact net de l'origine en contrôlant selon différents facteurs démographiques et socio économiques et en explorant si l'intégration dans le marché du travail est segmentée selon l'aire d'origine dans les différentes régions de destin d'Espagne. Alors que cette étude couvre principalement les individus qui arrivèrent en Espagne dans les premières phases de l'immigration actuelle (les pionniers), la question que l'on se pose est si les inégalités entre les individus d'origines différentes sont dérivées des différences de capital humain entre ces cohortes, situation qui peut avoir d'importantes implications pour les cohortes arrivées en Espagne ultérieurement.

El treball fou presentat com a comunicació al XI Congreso de la Población Española: "Envejecimiento, Despoblación y Territorio", organitzat per l'Asociación de Geógrafos Españoles-Grupo de Población. León, del 18 al 20 de setembre de 2008. En el marco interdisciplinario que explora los sistemas residenciales, utilizando variables demográficas y características de las viviendas, esta contribución se fija en la especificidad rural en España. Según nuestros resultados, existe un subsistema rural de vivienda, que se basa en la propiedad de la vivienda principal al igual que el urbano. Sin embargo, para ser propietario, los hogares rurales utilizan, con mayor frecuencia, las redes familiares (ayuda financiera, herencia, donaciones y cesiones) y dependen menos de la financiación externa. La forma en que las redes familiares han apoyado a los hogares define la diversidad regional existente en las zonas rurales. No obstante, se observa una convergencia gradual del subsistema rural hacia el modelo urbano. En el marc interdisciplinari que explora els sistemes residencials, utilitzant variables demogràfiques i característiques dels habitatges, aquesta contribució es fixa en l'especificitat rural a Espanya. Segons els nostres resultats, existeix un subsistema rural d'habitatge, que es basa en la propietat de l'habitatge principal igual que l'urbà. No obstant això, per a ser propietari, les llars rurals utilitzen, amb major freqüència, les xarxes familiars (ajuda financera, herència, donacions i cessions) i menys sovint depenen del finançament extern. La manera com les xarxes familiars han donat suport a les llars defineix la diversitat regional existent en les zones rurals. Tanmateix, s'observa una convergència gradual del subsistema rural cap al model urbà. Within the interdisciplinary framework that explores housing systems using demographic variables and housing stock features, this contribution addresses rural specificities in Spain. According to our results, a housing rural subsystem can be identified, which is based on home ownership as well as the urban one. However, rural households use family networks more frequently (financial help, inheritance, donations and cessions) and depend less often on external financing in order to be homeowners. The way how family networks have helped households defines the regional diversity existing at the rural scale. Nevertheless, a gradual convergence of the rural subsystem into an urban model has been identified.

En este artículo, estudiamos la composición de las parejas españolas, según el nivel de instrucción y el origen de los cónyuges, en un contexto caracterizado por la expansión educativa de la población española y el incremento de la población extranjera. El estudio de las generaciones nacidas entre 1920 y 1969 realizado a partir del censo de población de 2001 desvela una reducción de los niveles generales de homogamia educativa de generación en generación, una intensificación de la homogamia de los cónyuges con estudios superiores, una pérdida reciente de vigencia de la pauta de hipergamia educativa y una importante variabilidad de dichas pautas entre los extranjeros., This article analyses patterns and trends in educational assortative mating and intermarriage of Spanish couples born between 1920 and 1969 using data from the 2001 Spanish Census. We examine those changes in a context of educational expansion and dramatic increase of foreign population in Spain since the mid-nineties. The most notable trends are the decrease of global homogamy levels across cohorts, which contrasts with the increasing intensity of homogamy among the more educated; the incipient extinction of the traditional female hypergamic pattern; and the differences observed among the different groups of foreigners regarding their assortative mating patterns.

This paper was presented at the European Population Conference 2006. Liverpool, UK, 21-24 June 2006. European Association for Population Studies (EAPS). This paper aims to estimate and examine the common sociodemographic characteristics of long-term absent residents in Catalonia, a subgroup of the population whose individuals live away from the municipality where they are officially registered as residents. The inclusion of long-term absent residents in both the census of population and the local population registers represents a handicap to distribute central government support to municipalities and to deliver a wide range of public services. This paper describes a methodology to estimate this subgroup of the population by municipalities using the 2001 Census as the main source. In order to describe the common sociodemographic and socioeconomic characteristics of long-term absent residents in Catalonia, a logistic regression has been implemented with the following predictor variables: age, sex, educational attainment, socioeconomic activity, type of tenancy, household surface and number of household members. For this analysis, a 20 per cent microdata sample with information collected about each person and housing unit from the 2001 Census will be used. L'objectiu d'aquest text es estimar i examinar les característiques sociodemogràfiques comunes dels residents absents de llarga durada a Catalunya, un subgrup de la població els quals viuen lluny del municipi on estan oficialment registrats com a residents. La inclusió de residents absents de llarga durada tan en els cens de població com en el padró municipal de població, representa un inconvenient per la distribució del suport del govern als municipis i per la gestió d'una amplia gamma de serveis públics En el text, es descriu la metodologia per estimar aquest subgrup de la població per municipis, utilitzant el cens de 2001 com a font principal. Per descriure les característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques dels residents absents de llarga durada a Catalunya, s'ha utilitzat el mètode de regressió logística amb les següents variables: edat, sexe, nivell d'estudis, activitat socioeconòmica, tipus de propietat, superfície de l'habitatge i nombre de persones de la llar. Per aquest anàlisis, s'ha utilitzat una mostra del 20 % de les microdades procedents del Cens de persones i habitatges del 2001. El objetivo de este texto es estimar y examinar las características sociodemográficas comunes de los residentes ausentes de larga duración en Cataluña, un subgrupo de población los cuales viven lejos de los municipios dónde están oficialmente registrados como residentes. La inclusión de residentes ausentes de larga duración tanto en el censo de población como en el padrón municipal de población, representa un inconveniente para la distribución de las ayudas del gobierno a los municipios y también para la gestión de una amplía gama de servicios públicos. En el texto se describe la metodología para estimar este subgrupo de población para municipios, utilizando el censo de 2001 como fuente principal. Para la descripción de las características sociodemográficas i socioeconómicas de los residentes ausentes de larga duración en Cataluña, se ha utilizado el método de regresión logística con las siguientes variables: edad, sexo, nivel educativo, actividad socioeconómica, tipo de propiedad, superficie de la vivienda y número de personas del hogar. Para este análisis, se ha utilizado una muestra del 20% de los microdatos procedentes del Censo de personas y viviendas de 2001.

Este artículo analiza el alcance y evolución de la homogamia educativa de las generaciones femeninas españolas nacidas entre 1920 y 1969 con los datos del Censo de 2001. A la luz de los argumentos teóricos hallados en la literatura y con la ayuda de los modelos loglineales, examinamos los siguientes aspectos: i) intensidad y cambio de la homogamia educativa; ii) barreras a las uniones mixtas y iii) grado de simetría entorno a cómo hombres y mujeres incorporan la educación en la selección conyugal. Los resultados muestran que la educación de los cónyuges es un aspecto relevante en la composición de las parejas y que, por tanto, existe una mayor propensión a formar parejas homógamas, propensión que varía entre las generaciones y en función del nivel educativo, generalmente más alto en las categorías extremas, siendo el aumento de la homogamia educativa entre los más instruidos el cambio más destacable. No menos importantes son los cambios acontecidos en las parejas heterógamas, entre las que el predominio de la hipergamia femenina ha perdido definitivamente vigencia. Aquest article analitza les pautes i les tendències d'homogàmia educativa de les generacions femenines espanyoles nascudes entre 1920 i 1969 amb dades del Cens de 2001. Partint dels arguments teòrics que ofereix la literatura i amb l'ajuda dels models loglineals, examinem els següents aspectes : i) intensitat i canvi de l'homogàmia educativa ; ii) barreres a les unions mixtes i iii) grau de simetria en la manera en la que els homes i les dones consideren l'educació en la selecció de la parella. Els resultats mostren que l'educació dels cònjuges és un element rellevant en la composició de les parelles i que, per tant, existeix una propensió a formar parelles homògames, una propensió decreixent entre generacions i variable segons el nivell educatiu. Així el nivell d'homogàmia educativa entre els cònjuges més instruïts és clarament creixent. També són remarcables els canvis experimentats per les parelles heterògames, entre les que el model d'hipergàmia femenina ha perdut vigència definitivament. This article analyses patterns and trends in educational assortative mating of the Spanish women born between 1920 and 1969 using data from the 2001 Spanish Census. Taking advantage of the theoretical framework found in the literature and by means of loglinear models we examine the following issues: i) intensity and changes in educational assortative mating patterns; ii) crossing barriers across educational thresholds and iii) degree of symmetry between male and female patterns. Results show that education matters in the composition of unions: people tend to marry assortatively according to their education. However this pattern clearly differs across cohorts and between educational groups, being higher for the extreme categories. The most notable trends are 1) the increasing intensity of homogamy among the more educated and 2) the incipient extinction of the traditional female hypergamic pattern. Cet article analyse l'incidence et les tendances d'homogamie éducative des femmes espagnoles nées entre 1920 et 1929 a partir des données du recensement espagnol de 2001. Sur la base du marc conceptuel bâti par la littérature et avec l'aide des modèles loglineaires, on traitera ici les aspects suivants: i) l'incidence et les changements de l'homogamie éducative ; ii) les barrières aux couples mixtes et iii) le degré de symétrie entre homes et femmes. Les résultats obtenus montrent l'importance de l'instruction pour la composition des couples: les espagnols sont assortis par rapport a leur niveau éducatif. Cependant, on découvre que cet assortiment s'affaibli au pas de générations et présente différences importantes entre les plusieurs niveaux éducatifs. Les tendances plus remarquables sont : 1) la croissance des niveaux d'homogamie parmi les universitaires et 2) la progressive suppression du model traditionnel d'hypergamie féminine.