Search

El sistema d’informació i comunicació de la contractació pública a Espanya, articulat principalment mitjançant la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLACSP), presenta serioses mancances en relació amb l’aplicació del principi de transparència per a un bon govern. Particularment, el seu sistema de cerca és poc intuïtiu i està dirigit a usuaris amb alts coneixements sobre aquests processos administratius, la qual cosa no facilita la comprensió i accessibilitat a la informació i documentació publicada a tota la ciutadania. Consegüentment, es pot afirmar que la usabilitat i accessibilitat d’aquesta plataforma és deficient. Per això, es fa necessari i urgent revisar aquesta eina digital amb l’ànim de millorar tant la seva interfície com el seu sistema de cerca, com a element central i més rellevant per als usuaris, en pro de facilitar l’accés a la informació (especialment, als plecs administratius i tècnics, a les empreses adjudicatàries, al muntant dels contractes, etc.). Segons el nostre parer, es tractaria de fer d’aquesta plataforma una eina senzilla, ràpida i intuïtiva, que ofereixi informació útil que garanteixi més transparència dels processos de contractació pública, a la vegada que contribueixi al bon funcionament del sector públic i a l’eradicació de possibles pràctiques corruptes. Finalment, ha d’ampliar la informació sobre la consideració de clausulat social i ambiental en els contractes públics, per ser aquesta una de les principals finalitats de la pròpia Llei de Contractes del Sector Públic, al costat de la publicitat, la transparència, la no discriminació i la igualtat de tracte, entre d’altres, que no pot quedar invisibilitzada., The information and communication system of public procurement in Spain, mainly articulated through the Public Sector Procurement Platform (PLACSP), presents serious gaps in relation to the application of the principle of transparency for good governance. In particular, its search system is unintuitive and is aimed at users with high knowledge of these administrative processes, which does not facilitate the understanding and accessibility of the information and documentation published to all citizens. Therefore, it can be claimed that the usability and accessibility of this platform is poor. Therefore, it is necessary and urgent to review this digital tool with the aim of improving both its interface and its search system, as a central element and more relevant to users, in order to facilitate access to information (especially to administrative and technical specifications, awarding companies, the amount of contracts, etc.). In our opinion, this platform should be turned into a simple, quick and intuitive tool that offers useful information that guarantees greater transparency of public procurement processes, while contributing to the good functioning of the public sector and the eradication of possible corrupt practices. Finally, it must expand the information on the consideration of social and environmental clauses in public contracts, as this is one of the main purposes of the Public Sector Contracts Law itself, together with advertising, transparency, non-discrimination and equal treatment, among others, which cannot be made unseen., El sistema de información y comunicación de la contratación pública en España, articulado principalmente mediante la Plataforma de Contratación del Sector Público (PLACSP), presenta serias carencias con relación a la aplicación del principio de transparencia para un buen gobierno. Particularmente, su sistema de búsqueda es poco intuitivo y está dirigido a usuarios con altos conocimientos sobre estos procesos administrativos, lo que no facilita la comprensión y accesibilidad a la información y documentación publicada a toda la ciudadanía. Por consiguiente, puede afirmarse que la usabilidad y accesibilidad de esta plataforma es deficiente. Por ello, se hace necesario y urgente revisar esta herramienta digital con el ánimo de mejorar tanto su interfaz como su sistema de búsqueda, como elemento central y más relevante para los usuarios, en pro de facilitar el acceso a la información (especialmente, a los pliegos administrativos y técnicos, las empresas adjudicatarias, el montante de los contratos, etc.). A nuestro entender, se trataría de hacer de esta plataforma una herramienta sencilla, rápida e intuitiva, que ofrezca información útil que garantice una mayor transparencia de los procesos de contratación pública, a la par que contribuya al buen funcionamiento del sector público y a la erradicación de posibles prácticas corruptas. Por último, debe ampliar la información sobre la consideración de clausulado social y ambiental en los contratos públicos, por ser esta una de las principales finalidades de la propia Ley de Contratos del Sector Público, junto a la publicidad, la transparencia, la no discriminación y la igualdad de trato, entre otras, que no puede quedar invisibilizada.

La universidad, como agente formador de futuros profesionales, debe hacer frente al reto de la utilización de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. El uso reflexivo y constructivo de las TIC permite desarrollar y activar estrategias metodológicas en entornos virtuales de enseñanza que promueven una nueva actitud del estudiante ante el aprendizaje. El presente trabajo tiene como objetivo compartir la experiencia de implementación de un caso práctico de innovación en la universidad en el campo de la comunicación y el arte. Una praxis educativa desarrollada durante tres cursos académicos en los que se ha procedido al empleo didáctico de las TIC y al uso académico de las redes sociales. Esta investigación ha puesto de manifiesto la importancia de la competencia digital y la creatividad del docente en este proceso, y la motivación e interés generados en el alumnado hacia la integración y el empleo de estas herramientas., La universitat, com a agent formador dels futurs professionals en tots els àmbits del coneixement, ha d’afrontar el repte de l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús reflexiu i constructiu de les TIC permet desenvolupar i activar estratègies metodològiques en entorns virtuals d’ensenyament que promouen una nova actitud de l’estudiant de cara a l’aprenentatge. El present treball pretén compartir l’experiència de la implementació d’un cas pràctic d’innovació a la universitat en l’àmbit de la comunicació i l’art. Una pràctica educativa desenvolupada durant tres cursos, en els quals s’ha produït l’ocupació didàctica de les TIC i l’ús acadèmic de les xarxes socials. Aquesta investigació ha demostrat la importància de la competència digital i la creativitat dels professors en aquest procés, i la motivació i l’interès generats en els estudiants cap a la integració i l’ús d’aquestes eines en el camp de la formació universitària., As training agents for future professionals in all fields of knowledge, universities must face the challenge of using new information and communication technologies. The reflective and constructive use of ICTs allows the development and implementation of methodological strategies in virtual teaching environments, promoting a new attitude towards learning among students. The purpose of this paper is to share an experience of implementing an innovative teaching technique in the field of communication and art at a university. This educational project was carried out over the course of three academic years, making didactic use of ICTs and academic use of social networks. This research has highlighted the importance of digital competence and teacher creativity in this process, as well as the motivation and interest shown by students in the integration and use of these technological tools in university education., Depto. de Periodismo y Comunicación Global, Fac. de Ciencias de la Información, TRUE, pub

Aquest treball recull una proposta per incorporar hores lectives als estudis superiors i de formació professional dels àmbits de les ciències i les tecnologies amb assignatures d’habilitats de comunicació, que permeten dominar competències bàsiques per a la visibilització de les persones i de les seves feines.

Arquitectura i comunicació poden semblar dues disciplines totalment independents, però ambdues tenen aspectes en comú, com la finalitat de transmetre unes idees i uns valors, contar una història. Segons Umberto Eco, com explica en el seu llibre “La estructura ausente” (1972),les obres d’arquitectura, en aparença són vists com a objectes que funcionen (és a dir, que tenen una funció concreta), però si s’analitza l’arquitectura des del punt de vista de la semiòtica, es descobreix que aquesta, a més de les seves funcions, també té la funció de comunicar, totes elles igual d’essencials. Els mitjans pels quals aquests objectius comunicatius es duen a terme poden ser molt distints, formes, proporcions, colors o símbols. Fins i tot, aquests poden passar desapercebuts al subconscient a causa de l’habitualitat en la qual es manifesten. L’arquitectura és una font d’informació, és el canal mitjançant el qual es transmet un missatge i és representació. Les noves tecnologies poden ser vistes com unes eines per dur a terme aquest acte comunicatiu i el canal per transmetre aquest missatge, portant noves possibilitats que eren inimaginables en el passat, des de la projecció d’una imatge, la incorporació del so o fins i tot la creació d’espais immersius que converteixen l’arquitectura en una experiència en si mateixa. Com del pigment i tot això que aquest comporta, s’introdueix la possibilitat d’aprofitar el dinamisme i a la interacció amb l’usuari que va lligat al píxel.

Este Trabajo de Fin de Grado consiste en crear un plan de comunicación para el videojuego en desarrollo Quasar, analizando y profundizando en una serie de puntos esenciales de su proceso, relacionados con aspectos internos y externos a la empresa. Primero, se han investigado casos de videojuegos y los medios de difusión que utilizaban, recogiendo el tipo de contenido que generan. Después, se definió el perfil de usuario al que iba dirigido el presente plan, que más adelante se corroboraría mediante estadísticas de redes sociales (RRSS) y algunas entrevistas. Por otro lado, se ha generado una nueva imagen de la marca junto con su manual de identidad visual corporativa. En cuanto a la gestión del contenido, se ha seguido una teoría basada en el embudo de conversión, en el que se involucran contenidos dirigidos a redes sociales, por tal de llegar a alcanzar al máximo de personas posible, y contenidos audiovisuales en forma de pequeños tráileres que generasen expectativas. También se han estudiado e implementado ciertos parámetros que influyen directamente en el grado de difusión en las distintas plataformas. Mediante los controles y analíticas de RRSS, así como el desempeño de entrevistas, se ha permitido recibir y concluir datos acerca del recibimiento y la repercusión que tiene el contenido creado, facilitando información útil para determinar mejoras en la forma de comunicar. Del mismo modo, las entrevistas han sido útiles para conocer qué sensaciones generaban los tráileres en los usuarios. El presente proyecto tiene como principal objetivo idear un plan para difundir un videojuego, posicionándolo correctamente en el mercado y creando una comunidad. Se tiene en cuenta que se parte de cero y que no se invierte dinero en la campaña, a diferencia de otros casos analizados. Es por ello por lo que se podrían incluir mejoras en la difusión por redes sociales cuando se cuente con una descargable del juego.

El present projecte de final de grau aborda la creació de la identitat visual d’una marca de fleca sense gluten, el disseny del seu packaging i la implementació de la Realitat Augmentada en aquest últim. Aquest procés es duu a terme amb la finalitat de solucionar el problema de comunicació que hi ha dins del món de la celiaquia per millorar l’enteniment de l’àmbit celíac, mitjançant una intervenció en el packaging, implementant una tecnologia creativa i innovadora com és la Realitat Augmentada. Els objectius d’aquesta investigació es plantegen en diverses branques. En primer lloc, en desenvolupar una investigació profunda tant de l’estat de la celiaquia a escala nacional, com els problemes de comunicació que es generen en aquest àmbit. En segon lloc, la interacció directa amb una empresa de fleca sense gluten per saber amb claredat els problemes amb els quals es troba quotidianament. I, finalment, la realització de diversos testatges per provar l’efectivitat i la validació del projecte. Aquests objectius han estat plantejats perquè el projecte sigui interessant i beneficiós per a totes aquelles persones de qualsevol edat que estiguin directament relacionades amb la celiaquia, ja per patir la malaltia, alguna intolerància o al·lèrgia, o simplement tinguin suficient proximitat amb el món celíac. Per poder assolir aquests objectius, s’ha seguit una metodologia formada per tres fases principals: preproducció, producció i postproducció. Aquestes fases compten amb diversos processos a seguir com és, en primer lloc, una investigació exhaustiva sobre la celiaquia i el mercat de l’alimentació sense gluten. A partir d’aquesta investigació, s’identifiquen els elements clau per poder conformar la identitat visual de la marca, incloent-hi el seu packaging. Finalment, s’implementa la Realitat Augmentada per fer una millora significant en l'experiència d’usuari en el moment d’interactuar amb el packaging. En resum, aquest projecte de final de grau ha abordat de manera integral la

El monitoratge del fons marí a través de plataformes autònomes resulta complicat per la falta d’un canal de comunicació entre l’observatori i l’usuari que permeti saber l’estat del sistema de monitoratge i l’accés a les seves dades. A través de boies emergents de deriva anomenades pop-up buoys, es pretén ampliar les capacitats comunicatives d’aquests observatoris. El present TFG es divideix en dues parts degut a la gran quantitat d’objectius que hem d’assolir, la primera part la farà en Joan Armajach Riera i la segona part en Daniel Felguera Calleja. La primera part tindrà com objectiu principal integrar els diferents elements hardware necessaris per a la localització i la transmissió de dades en les pop-up buoys emergents de deriva a partir d’una connexió de satèl·lits Argos. El dispositiu que anirà integrat haurà de ser compacte i de mida reduïda. A més de posseir una gran autonomia ja que haurà d’estar llargs períodes de temps sense necessitat de recarregar-ho. En la segona part del treball implementarem un programari per la descàrrega, emmagatzematge i tractament de les dades rebudes de la plataforma Argos i enviades des de les boies emergents de deriva. També s'implementarà una interfície per a la representació de les dades obtingudes en un mapa on es pugui veure la trajectòria de les boies així com les marques temporals, la validesa de cada missatge i la velocitat de desplaçament de la nostre boia., La monitorización del fondo marino a través de plataformas autónomas resulta complicada por la falta de un canal de comunicación entre el observatorio y el usuario que permita saber el estado del sistema de monitorización y el acceso a sus datos. A través de boyas emergentes de deriva llamadas pop-up buoys, se pretende ampliar las capacidades comunicativas de estos observatorios. El presente TFG se divide en dos partes debido a la gran cantidad de objetivos que debemos alcanzar, la primera parte la realizará Joan Armajach Riera y la segunda parte Daniel Felguera Calleja. La primera parte tendrá como objetivo principal integrar los distintos elementos hardware necesarios para la localización y la transmisión de datos en las pop-up buoys emergentes de deriva a partir de una conexión de satélites Argos. El dispositivo que irá integrado deberá ser compacto y de reducido tamaño. Además de poseer una gran autonomía ya que deberá estar largos períodos de tiempo sin necesidad de recargarlo. En la segunda parte del trabajo implementaremos un software para la descarga, almacenamiento y tratamiento de los datos recibidos de la plataforma Argos y enviados desde las boyas emergentes de deriva. También se implementará una interfaz para la representación de los datos obtenidos en un mapa donde pueda verse la trayectoria de las boyas así como las marcas temporales, la validez de cada mensaje y la velocidad de desplazamiento de nuestra boya., Monitoring the seabed through autonomous platforms is complicated by the lack of a communication channel between the observatory and the user that allows them to know the status of the monitoring system and access to their data. By means of pop-up buoys, the aim is to expand the communicative capabilities of these observatories. This TFG is divided into two parts due to the large number of objectives to be achieved. The first part will be carried out by Joan Armajach Riera and the second part by Daniel Felguera Calleja. The first part will have as its main objective to integrate the different hardware elements necessary for the localisation and transmission of data in the pop-up buoys emerging from a connection of Argos satellites. The device to be integrated must be compact and small in size. In addition to having a great autonomy, as it will have to remain there for long periods of time without needing to be recharged. In the second part of the work we will implement a program for downloading, packaging and processing the data collected from the Argos platform and sent from the emerging drifting buoys. We will also implement an interface for the representation of the data obtained on a map where the trajectory of the boies can be seen as well as the time stamps, the validity of each message and the speed of displacement of our buoy.

Les funcionalitats d'aplicacions mòbils solen actuar de forma aïllada tot i que els usuaris acostumen a fer-ne servir varies per realitzar accions complexes. Això obre la porta a crear mecanismes que integrin aquestes funcionalitats de forma automàtica, aconseguint així els complexos objectius dels usuaris i, per tant, millorant la seva experiència amb programari mòbil. L'actual estat de l'art ofereix diferents solucions per la integració de funcionalitats, com Deep Linking, APIs i SDKs, però, aquestes estan típicament limitades a un conjunt específic de funcionalitats predefinides. A més a més, aquestes solucions tenen la restricció de ser definides a l'etapa de disseny. En aquest TFG, una solució que integra les funcionalitats d'aplicacions Android de codi obert, de manera semiautomàtica, fent servir injeccions de codi, és dissenyada i implementada. Per això, les funcionalitats integrades són declarades com a origen o destí de la comunicació. De manera que, les funcionalitats d'origen tenen dades a ser enviades com a paràmetres, i les de destí reben aquests paràmetres i amb aquests donen valor als seus propis. A més a més, aquesta comunicació està basada en un mecanisme d'Android anomenat Broadcast Communication. Per últim, però no menys important, el protocol de comunicació implementat inclou una capa de seguretat que maximitza la privacitat de les dades dels usuaris fent servir encriptació i desencriptació dels missatges., Features of mobile applications usually act in an isolated way, although users often use multiple applications for performing complex actions. This opens the opportunity to create mechanisms that integrate these features automatically, in order to accomplish the complex goals of these users, so they can have a better experience in mobile software. The current state of the art offers different solutions for feature integration, such as Deep Linking, APIs, and SDKs, but these are typically limited to a specific subset of pre-defined features. What is more, these solutions are restricted to be defined at design time. In this thesis, a solution that integrates features of open-source Android applications, in a semi-automatic way, through code injections, is designed and implemented. For this purpose, the features that are integrated are declared as the source or target of the communication process. Therefore, source features have data to be sent as parameters, and target features receive these parameters and settle them to their own. Moreover, this communication is based on an Android mechanism called Broadcast Communication. Last but not least, the communication protocol implemented includes a security layer that maximizes the user's private data through the encryption and decryption of the messages.

Aquest projecte s'ha realitzat amb la start-up Elephants in the Room, situada a Eindhoven (Països Baixos). L'objectiu tant del projecte com de la start-up és identificar problemes en altres empreses, normalment relacionats amb la comunicació, i resoldre'ls per millorar-ne el rendiment. En el transcurs del projecte, s'analitza la informació obtinguda prèviament de les empreses mitjançant enquestes per crear un gràfic que representi l'empresa amb tots els empleats, i quantificar-ne la connectivitat. Posteriorment, s'identifiquen els diferents equips amb mala comunicació entre ells, cosa que provoca diferents punts de vista a l'empresa sobre quin procés cal millorar, aquesta diferència d'opinions crea friccions dins de l'empresa i afecta negativament el rendiment. Per resoldre el problema, s'identifiquen els veritables líders d'aquests equips, que sovint no coincideixen amb els establerts, i la xarxa s'optimitza connectant-los entre si. El resultat és una empresa molt més connectada i alineada., This project has been done with the start-up Elephants in the Room, located in Eindhoven, The Netherlands. The objective of both the project and the start-up is to identify problems in other companies, usually related to communication, and solve them in order to improve their performance. In the course of the project, the information previously obtained from the companies through surveys is analyzed to create a graph representing the company with all its employees, and quantify its connectivity. Subsequently, the different teams with poor communication between them are identified, which causes different points of view in the company about which process needs to be improved, this difference of opinions creates friction within the company and affects the performance adversely. To solve the problem, the real leaders of these teams, who are often not the same as the established ones, are identified and the network is optimized by connecting them to each other. This results in a much more connected and aligned company.

Previous investigations focused on web 2.0 communication in Spanish universities reach contradictory conclusions, although they agree on the existence of problems in their use of social networks. The present work delves into this field, expanding the limits of the number of universities, social networks and statistical analyses of prior studies. A descriptive quantitative research is carried out using multiple linear regression models with the aim of explaining and predicting the number of followers and reactions that universities obtain on social networks based on independent variables. Thereby, the communication of the 83 Spanish universities on Facebook, Instagram, Twitter and YouTube is analysed for 14 weeks. The results show that the exposed regression models manage to predict a fundamental part of the followers that Spanish universities have on Facebook and Twitter networks, and a more discreet part on Instagram. Likewise, the regression models manage to predict a significant part of the weekly interaction that universities achieve on Instagram, Facebook and Twitter. Finally, they moderately explain the interaction per post on Instagram and Twitter. On YouTube the models do not work, so other variables should be investigated., Peer Reviewed, Postprint (published version)

L’objectiu d’aquest Treball de Final de Grau és investigar com és el perfil dels seguidors del futbol femení, sobretot en l’àmbit digital; i també l’impacte de les xarxes socials i la comunicació en els clubs de futbol femení d’Espanya i en les jugadores professionals. En aquest treball es fa una recerca teòrica per posar en context tot l’estudi, seguidament es fa una anàlisi dels seguidors del futbol femení i també de la comunicació dels clubs de futbol i l’ús de les xarxes socials, finalment s’avalua un cas d’èxit actual: Alexia Putellas, i finalment, s’extreuen les conclusions de la investigació tenint en compte tota la informació processada., The aim of this Final Degree Thesis is to investigate the profile of the followers of women's football, especially in the digital environment; and also the impact of social networks and communication in women's football clubs in Spain and in professional players. In this work, a theoretical research is carried out to put the whole study into context, followed by an analysis of the followers of women's football and also of the communication of football clubs and the use of social xarxes, finally, a current successful case is evaluated: Alexia Putellas, and finally, the conclusions of the research are drawn, taking into account all the information processed.

La digitalització ha provocat canvis en les estratègies de recerca de feina per part dels joves, cada cop més dependents dels portals especialitzats a internet. Per als graduats en Comunicació, disposar de competències digitals és, a més, un requisit per aconseguir una feina en aquest sector professional. En aquest treball s’estudia l’impacte de la digitalització en els graduats en Comunicació en els dos vessants de l’accés al mercat laboral. Amb aquest doble propòsit, es va fer una enquesta a titulats recents (N=198) per conèixer les seves estratègies en la recerca de feina, i entrevistes a professionals del sector de la comunicació (N=11) per identificar les competències i habilitats que les empreses exigeixen als joves graduats. Els resultats indiquen que els contactes personals encara són la via principal per obtenir un lloc de treball, i que les empreses del sector demanen als nous graduats competències tècniques/ tecnològiques que sembla que la formació universitària no està atenent prou., Digitalisation has caused changes in the job search strategies of young people, who are increasingly dependent on specialised internet portals. For Communication graduates, having digital skills is also a requirement to find a job in this professional sector. The present study examines the impact of digitalisation on Communication graduates in both facets of access to the labour market. With this dual purpose, a survey was conducted among recent graduates (N=198) to learn about their job search strategies, and interviews were carried out with professionals in the communication sector (N=11) to identify the competencies and skills that companies require from young graduates. The results indicate that personal contacts continue to be the main way to find a job, and that companies in the sector demand technical/technological skills from new graduates that university training does not seem to be sufficiently providing., La digitalización ha provocado cambios en las estrategias de búsqueda de empleo por parte de los jóvenes, cada vez más dependientes de los portales especializados en internet. Para los graduados en Comunicación, disponer de competencias digitales es, además, un requisito para conseguir un empleo en este sector profesional. En este trabajo se estudia el impacto de la digitalización en los graduados en Comunicación en ambas facetas del acceso al mercado laboral. Con este doble propósito, se realizó una encuesta a egresados recientes (N=198) para conocer sus estrategias en la búsqueda de empleo, y entrevistas a profesionales del sector de la comunicación (N=11) para identificar las competencias y habilidades que las empresas requieren a los jóvenes graduados. Los resultados indican que los contactos personales siguen siendo la vía principal para obtener un puesto de trabajo, y que las empresas del sector demandan a los nuevos graduados competencias técnicas/tecnológicas que la formación universitaria parece no estar atendiendo suficientemente.

El coneixement científic entès com a neutre, objectiu i inqüestionable és un albir arcaic que condiciona hegemònicament la manera com fem i comuniquem ciència i tecnologia. Afortunadament, des de la dècada dels vuitanta del segle xx els estudis sobre sociologia de la ciència, els moviments feministes i el constructivisme social van mostrar que aquesta concepció és producte d’estudiar la manera com es construeixen la ciència i la tecnologia des d’una perspectiva única, totalitzadora i patriarcal. A partir d’aquí es van plantejar noves propostes conceptuals, metodològiques i comunicatives. Des de llavors, cada vegada són més les institucions que se sumen a la iniciativa d’apropar el seu model comunicatiu a la societat, trencant amb el model de comunicació tradicional vertical i unidireccional, és a dir, de les persones expertes a les llegues. El present projecte dissenyat i executat en el marc de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) s’encabeix en aquest corrent de pensament crític i planteja un model comunicatiu per a la SCHCT que s’allunya de la formalitat acadèmica i incorpora públics diversos a través d’un format poc convencional., Understanding scientific knowledge as neutral, objective, and unquestionable is an archaic idea that has conditioned the way we do and communicate science and technology in a hegemonic way. Fortunately, since the 1980s, research on the sociology of science, feminist movements, and social constructivism shed light on the origin of that conception. It is the result of studying science and technology from a one-sided, totalizing and patriarchal perspective. Subsequently, new conceptual and methodological communication frameworks have been proposed. Since then, institutions have taken their ways toward placing their communication models close to society. Therefore, there is a will to break with traditional, unidirectional and vertical communication models from experts to laypeople. This project, designed and launched in the framework of the Catalan Society for the History of Science and Technology (SCHCT), fits into this current of critical thinking and proposes a communicative model for the SCHCT. It aims to move away from academic formality and to incorporate diverse audiences through an unconventional format.

Paraules amb valor de línia. El diàleg a través del dibuix sorgeix a partir de les inquietuds vers l’eina que probablement més hem fet servir al llarg dels anys quan volem fer referència o parlar de l’arquitectura: el dibuix. Sorgint com a eina clau i essencial per la transmissió de l’ideari particular, podríem arribar a dir que el dibuix funciona com un llenguatge. Llenguatge el qual es pot comprendre universalment, sense necessitat de cap altre recurs, i adaptable a qualsevol situació o necessitat. Partint d’aquesta base, posant la mirada en com el dibuix ens facilita una relació amb l’entorn, em qüestiono: què genera la interpretació d’un dibuix? El dibuix és un llenguatge, però pot, per ell mateix, originar qüestions en altres recursos lingüístics? Quines paraules ens generen les línies d’un dibuix? Pot un dibuix conversar?, Words with linestyles, the dialogue through a drawing emerges from the inquisitiveness related to the probably most used tool among many years when we want to talk about architecture: the drawing. Emerging as a key point for our own ideologies transmission, we could say that a drawing works as a language. It can be understood globally, with no need of any other resource, and adaptable to any situation or need. On that basis, and focusing on how a drawing can get a relation with its surroundings, I wonder: what does a drawing’s interpretation create? A drawing is a language, but can it lead to questions in other languages on its own? Which words are generated by a drawing’s line? Can a drawing talk?