Search

Insuficiència cardíaca; Reaccions adverses a medicaments; Interaccions Insuficiencia Cardíaca; Reacciones adversas a medicamentos; Interacciones Heart Failure; Adverse reactions to drugs; Interactions La insuficiència cardíaca (IC) suposa el fracàs de la funció de bomba del cor i la repercussió deletèria en d’altres òrgans. La prevalença de la IC és important en el nostre entorn sanitari i comporta una gran nombre d’ingressos, reingressos i despesa sanitària. Aquests aspectes s’agreugen amb l’augment de la supervivència i de l’edat de la població, i també amb la seva vinculació a la morbimortalitat que comporta. Es tabulen de forma resumida aquells medicaments que poden desencadenar o exacerbar la IC i es documenta la seva associació, ja sigui per toxicitat o disfunció miocardíaca, la magnitud de la seva acció, els possibles mecanismes implicats i la velocitat d’aparició de la IC. També es categoritzen en funció del risc els fàrmacs que poden prolongar l’interval QT i induir torsade de pointes en aquests pacients, de fet més predisposats. Es relacionen els fàrmacs que poden pressuposar un risc afegit de sobrecàrrega de sodi, i es donen els continguts d’aquest ió per presentació. Es delimiten alguns productes complementaris/alternatius que interaccionen amb els fàrmacs que s’utilitzen en el tractament de la patologia cardiovascular. Per acabar, es llisten algunes recomanacions generals per minimitzar la polimedicació i millorar la seguretat en l’àmbit terapèutic d’aquests pacients. La insuficiencia cardíaca (IC) supone el fracaso de la función de bomba del corazón y la repercusión deletérea en otros órganos. La prevalencia de la IC es importante en nuestro entorno sanitario y conlleva una gran número de ingresos, reingresos y gasto sanitario. Estos aspectos se agravan con el aumento de la supervivencia y de la edad de la población, y también con su vinculación a la morbimortalidad que conlleva. Se tabulan de forma resumida aquellos medicamentos que pueden desencadenar o exacerbar la IC y se documenta su asociación, ya sea por toxicidad o disfunción miocárdica, la magnitud de su acción, los posibles mecanismos implicados y la velocidad de aparición de la IC. También se categorizan en función del riesgo los fármacos que pueden prolongar el intervalo QT y inducir torsade de pointes en estos pacientes, de hecho más predispuestos. Se relacionan los fármacos que pueden presuponer un riesgo añadido de sobrecarga de sodio, y se dan los contenidos de este ión por presentación. Se delimitan algunos productos complementarios/alternativos que interaccionan con los fármacos que se utilizan en el tratamiento de la patología cardiovascular. Para acabar, se listan algunas recomendaciones generales para minimizar la polimedicación y mejorar la seguridad en el ámbito terapéutico de estos pacientes. Heart failure (HF) involves the failure of the heart's pump function and the deleterious repercussion on other organs. The prevalence of HF is important in our healthcare environment and entails a large number of admissions, re-admissions and health expenditure. These aspects are aggravated with the increase in survival and the age of the population, and also with its link to the morbidity and mortality it entails. The drugs that can trigger or exacerbate the CI are summarized in a summary form and their association is documented, whether due to myocardial toxicity or dysfunction, the magnitude of their action, the possible mechanisms involved and the speed of the onset of HF. Drugs that can prolong the QT interval and induce torsade de pointes in these patients, in fact more predisposed, are also categorized according to risk. The drugs that may presuppose an added risk of sodium overload are listed, and the contents of this ion are given by presentation. Some complementary / alternative products that interact with drugs that are used in the treatment of cardiovascular pathology are defined. To finish, some general recommendations are listed to minimize the polypharmacy and improve the safety in the therapeutic field of these patients.

Antidiabètics; Risc cardiovascular; Seguretat Antidiabéticos; Riesgo cardiovascular; Seguridad Antidiabetic drugs; Cardiovascular risk; Security Estudis recents mostren un canvi en el perfil d’utilització d’antidiabètics no insulínics (ADNI), que desplacen la utilització de sulfonilurees cap a les famílies d’ADNI comercialitzades més recentment (inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 [iDPP4], els anàlegs de les incretines [aGLP1] i els inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2 [iSGLT2]), i una intensificació de tractaments sense observar-se millores en el control glucèmic. Les agències reguladores, arran d’una metanàlisi que mostrava un increment del risc d’infart de miocardi amb l’ús de rosiglitazona, exigeixen que els nous ADNI comercialitzats mostrin que no tenen un risc cardiovascular superior respecte a placebo. Els estudis de seguretat cardiovascular publicats dels iDPP4 (sitagliptina, saxagliptina, alogliptina i linagliptina), dels aGLP1 (exenatida setmanal, lixisenatida i semaglutida) i dels iSGLT2 (dapagliflozina) han mostrat que no incrementen els esdeveniments cardiovasculars respecte al placebo en la variable combinada de mortalitat cardiovascular, ictus i infart agut de miocardi no mortal (en algun estudi també s’inclou l’hospitalització per angina inestable). D’altra banda, en els aGLP1 (liraglutida i albiglutida) i en els iSGLT2 (empagliflozina i canagliflozina), no només van mostrar que no incrementaven el risc cardiovascular, sinó que s’observava una millora modesta en la variable combinada, tot i que els resultats són inconsistents quan s’analitzen les variables per separat. És necessari la realització de nous estudis amb dissenys específics que permetin confirmar aquest possible benefici. A més, també està per establir el perfil de seguretat a llarg termini d’aquests fàrmacs.