Search

Copyright of Mediterranea - Ricerche Storiche is the property of Mediterranea-Ricerche Storiche and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Comunicació Educativa is the property of Universitat Rovira I Virgili and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Il saggio si pone l’obiettivo di verificare se e in che modo i diversi tassi di disproporzionalità delle leggi elettorali abbiano influito in quattro grandi Paesi europei (Francia, Germania, Italia e Spagna) nel periodo successivo alla crisi economico-finanziaria del 2008. La conclusione a cui perviene è che una maggiore rappresentatività, garantita da leggi meno disproporzionali, ha conseguenze positive sull’assetto politico del paese e sul funzionamento delle istituzioni. L’entità di tali effetti è tutt’altro che trascurabile e può essere avvicinata a quelli derivanti dalla situazione economica. / 𝑇ℎ𝑒 𝑒𝑠𝑠𝑎𝑦 𝑎𝑖𝑚𝑠 𝑡𝑜 𝑣𝑒𝑟𝑖𝑓𝑦 𝑤ℎ𝑒𝑡ℎ𝑒𝑟 𝑎𝑛𝑑 𝑖𝑛 𝑤ℎ𝑖𝑐ℎ 𝑤𝑎𝑦 𝑡ℎ𝑒 𝑑𝑖𝑓𝑓𝑒𝑟𝑒𝑛𝑡 𝑟𝑎𝑡𝑒𝑠 𝑜𝑓 𝑑𝑖𝑠𝑝𝑟𝑜𝑝𝑜𝑟𝑡𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙𝑖𝑡𝑦 𝑜𝑓 𝑡ℎ𝑒 𝑒𝑙𝑒𝑐𝑡𝑜𝑟𝑎𝑙 𝑙𝑎𝑤𝑠 ℎ𝑎𝑑 𝑎𝑛 𝑖𝑚𝑝𝑎𝑐𝑡 𝑜𝑛 𝑓𝑜𝑢𝑟 𝑚𝑎𝑗𝑜𝑟 𝐸𝑢𝑟𝑜𝑝𝑒𝑎𝑛 𝑐𝑜𝑢𝑛𝑡𝑟𝑖𝑒𝑠 (𝐹𝑟𝑎𝑛𝑐𝑒, 𝐺𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑦, 𝐼𝑡𝑎𝑙𝑦, 𝑎𝑛𝑑 𝑆𝑝𝑎𝑖𝑛) 𝑖𝑛 𝑡ℎ𝑒 𝑝𝑒𝑟𝑖𝑜𝑑 𝑓𝑜𝑙𝑙𝑜𝑤𝑖𝑛𝑔 𝑡ℎ𝑒 2008 𝑒𝑐𝑜𝑛𝑜𝑚𝑖𝑐-𝑓𝑖𝑛𝑎𝑛𝑐𝑖𝑎𝑙 𝑐𝑟𝑖𝑠𝑖𝑠. 𝑇ℎ𝑒 𝑎𝑛𝑎𝑙𝑦𝑠𝑖𝑠 ℎ𝑒𝑟𝑒𝑏𝑦 𝑐𝑜𝑛𝑑𝑢𝑐𝑡𝑒𝑑 𝑙𝑒𝑎𝑑𝑠 𝑡𝑜 𝑡ℎ𝑒 𝑐𝑜𝑛𝑐𝑙𝑢𝑠𝑖𝑜𝑛 𝑡ℎ𝑎𝑡 𝑎 𝑔𝑟𝑒𝑎𝑡𝑒𝑟 𝑟𝑒𝑝𝑟𝑒𝑠𝑒𝑛𝑡𝑎𝑡𝑖𝑣𝑒𝑛𝑒𝑠𝑠, 𝑡𝑜 𝑏𝑒 𝑔𝑢𝑎𝑟𝑎𝑛𝑡𝑒𝑒𝑑 𝑡ℎ𝑟𝑜𝑢𝑔ℎ 𝑙𝑒𝑠𝑠 𝑑𝑖𝑠𝑝𝑟𝑜𝑝𝑜𝑟𝑡𝑖𝑜𝑛𝑎𝑡𝑒 𝑙𝑎𝑤𝑠, ℎ𝑎𝑠 𝑝𝑜𝑠𝑖𝑡𝑖𝑣𝑒 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑒𝑞𝑢𝑒𝑛𝑐𝑒𝑠 𝑏𝑜𝑡ℎ 𝑜𝑛 𝑡ℎ𝑒 𝑝𝑜𝑙𝑖𝑡𝑖𝑐𝑎𝑙 𝑜𝑟𝑑𝑒𝑟 𝑎𝑛𝑑 𝑜𝑛 𝑡ℎ𝑒 𝑓𝑢𝑛𝑐𝑡𝑖𝑜𝑛𝑖𝑛𝑔 𝑜𝑓 𝑡ℎ𝑒 𝑖𝑛𝑠𝑡𝑖𝑡𝑢𝑡𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑤𝑖𝑡ℎ𝑖𝑛 𝑡ℎ𝑒 𝐶𝑜𝑢𝑛𝑡𝑟𝑦. 𝑇ℎ𝑒 𝑒𝑥𝑡𝑒𝑛𝑡 𝑜𝑓 𝑡ℎ𝑒𝑠𝑒 𝑒𝑓𝑓𝑒𝑐𝑡𝑠 𝑖𝑠 𝑓𝑎𝑟 𝑓𝑟𝑜𝑚 𝑛𝑒𝑔𝑙𝑖𝑔𝑖𝑏𝑙𝑒 𝑎𝑛𝑑 𝑖𝑡 𝑚𝑎𝑦 𝑏𝑒 𝑒𝑞𝑢𝑎𝑡𝑒𝑑 𝑡𝑜 𝑡ℎ𝑜𝑠𝑒 𝑟𝑒𝑠𝑢𝑙𝑡𝑖𝑛𝑔 𝑓𝑟𝑜𝑚 𝑡ℎ𝑒 𝑒𝑐𝑜𝑛𝑜𝑚𝑖𝑐 𝑠𝑖𝑡𝑢𝑎𝑡𝑖𝑜𝑛.

L’articolo analizza la relazione esistente fra crisi economiche, crisi della democrazia rappresentativa e revival di rivendicazioni separatiste e autonomiste. Scopo del contributo è studiare il ruolo svolto in questi processi dal referendum, strumento classico della democrazia diretta, ipotizzando che esso sia utilizzato dai partiti che incarnano le istanze separatiste/autonomiste per sfidare le manifestazioni dell’unità dello Stato in una tensione con le istituzioni centrali che, pur altalenante, non risulta mai del tutto sopita. Oggetto principale d’indagine è lo svolgersi di tali dinamiche nello Stato regionale italiano, ma trattando di fenomeni di dimensione ultra-nazionale, si dedica anche uno spazio all’analisi comparata con due ordinamenti composti europei (Regno Unito e Spagna) che condividono processi assimilabili. / 𝑇ℎ𝑖𝑠 𝑝𝑎𝑝𝑒𝑟 𝑎𝑛𝑎𝑙𝑦𝑠𝑒𝑠 𝑡ℎ𝑒 𝑐𝑜𝑛𝑛𝑒𝑐𝑡𝑖𝑜𝑛 𝑏𝑒𝑡𝑤𝑒𝑒𝑛 𝑒𝑐𝑜𝑛𝑜𝑚𝑖𝑐 𝑐𝑟𝑖𝑠𝑖𝑠, 𝑐𝑟𝑖𝑠𝑖𝑠 𝑜𝑓 𝑟𝑒𝑝𝑟𝑒𝑠𝑒𝑛𝑡𝑎𝑡𝑖𝑣𝑒 𝑑𝑒𝑚𝑜𝑐𝑟𝑎𝑐𝑦, 𝑎𝑛𝑑 𝑡ℎ𝑒 𝑟𝑒𝑣𝑖𝑣𝑎𝑙 𝑜𝑓 𝑠𝑒𝑝𝑎𝑟𝑎𝑡𝑖𝑠𝑡 𝑎𝑛𝑑 𝑎𝑢𝑡𝑜𝑛𝑜𝑚𝑖𝑠𝑡 𝑐𝑙𝑎𝑖𝑚𝑠 𝑖𝑛 𝐸𝑢𝑟𝑜𝑝𝑒. 𝑆𝑒𝑝𝑎𝑟𝑎𝑡𝑖𝑠𝑡 𝑎𝑛𝑑 𝑎𝑢𝑡𝑜𝑛𝑜𝑚𝑖𝑠𝑡 𝑝𝑎𝑟𝑡𝑖𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑖𝑘𝑒 𝑒𝑚𝑝𝑙𝑜𝑦 𝑟𝑒𝑓𝑒𝑟𝑒𝑛𝑑𝑎 𝑡𝑜 𝑐ℎ𝑎𝑙𝑙𝑒𝑛𝑔𝑒 𝑡ℎ𝑒 𝑝𝑟𝑖𝑛𝑐𝑖𝑝𝑙𝑒 𝑜𝑓 𝑡ℎ𝑒 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑦 𝑜𝑓 𝑡ℎ𝑒 𝑆𝑡𝑎𝑡𝑒, 𝑖𝑛 𝑎 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡-𝑦𝑒𝑡-𝑣𝑎𝑟𝑦𝑖𝑛𝑔 𝑑𝑖𝑎𝑙𝑒𝑐𝑡𝑖𝑐𝑠 𝑤𝑖𝑡ℎ 𝑐𝑒𝑛𝑡𝑟𝑎𝑙 𝑔𝑜𝑣𝑒𝑟𝑛𝑚𝑒𝑛𝑡𝑠. 𝐷𝑟𝑎𝑤𝑖𝑛𝑔 𝑚𝑎𝑖𝑛𝑙𝑦 𝑓𝑟𝑜𝑚 𝑡ℎ𝑒 𝑐𝑎𝑠𝑒 𝑜𝑓 𝑡ℎ𝑒 𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑏𝑒𝑡𝑤𝑒𝑒𝑛 𝑙𝑜𝑐𝑎𝑙 𝑎𝑛𝑑 𝑐𝑒𝑛𝑡𝑟𝑎𝑙 𝑔𝑜𝑣𝑒𝑟𝑛𝑚𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑖𝑛 𝐼𝑡𝑎𝑙𝑦, 𝑡ℎ𝑒 𝑠𝑡𝑢𝑑𝑦 𝑓𝑜𝑐𝑢𝑠𝑒𝑠 𝑜𝑛 𝑡ℎ𝑒 𝑟𝑜𝑙𝑒 𝑜𝑓 𝑟𝑒𝑓𝑒𝑟𝑒𝑛𝑑𝑎 – 𝑡ℎ𝑒 𝑚𝑜𝑠𝑡 𝑒𝑣𝑖𝑑𝑒𝑛𝑡 𝑖𝑛𝑠𝑡𝑟𝑢𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑜𝑓 𝑑𝑖𝑟𝑒𝑐𝑡 𝑑𝑒𝑚𝑜𝑐𝑟𝑎𝑐𝑦 – 𝑤𝑖𝑡ℎ𝑖𝑛 𝑡ℎ𝑒 𝑓𝑟𝑎𝑚𝑒𝑤𝑜𝑟𝑘 𝑜𝑓 𝑠𝑢𝑐ℎ 𝑝𝑟𝑜𝑐𝑒𝑠𝑠𝑒𝑠. 𝐻𝑜𝑤𝑒𝑣𝑒𝑟, 𝑔𝑖𝑣𝑒𝑛 𝑡ℎ𝑒 𝑠𝑢𝑝𝑟𝑎𝑛𝑎𝑡𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙 𝑛𝑎𝑡𝑢𝑟𝑒 𝑜𝑓 𝑡ℎ𝑒𝑠𝑒 𝑝ℎ𝑒𝑛𝑜𝑚𝑒𝑛𝑎, 𝑖𝑡 𝑎𝑙𝑠𝑜 𝑖𝑛𝑐𝑙𝑢𝑑𝑒𝑠 𝑎 𝑡ℎ𝑜𝑟𝑜𝑢𝑔ℎ 𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑟𝑎𝑡𝑖𝑣𝑒 𝑎𝑛𝑎𝑙𝑦𝑠𝑖𝑠 𝑤𝑖𝑡ℎ 𝑡𝑤𝑜 𝑜𝑡ℎ𝑒𝑟 𝐸𝑢𝑟𝑜𝑝𝑒𝑎𝑛 𝑐𝑜𝑢𝑛𝑡𝑟𝑖𝑒𝑠, 𝑠𝑢𝑐ℎ 𝑎𝑠 𝑆𝑝𝑎𝑖𝑛 𝑎𝑛𝑑 𝑡ℎ𝑒 𝑈𝑛𝑖𝑡𝑒𝑑 𝐾𝑖𝑛𝑔𝑑𝑜𝑚, 𝑖𝑛 𝑤ℎ𝑖𝑐ℎ 𝑠𝑒𝑝𝑎𝑟𝑎𝑡𝑖𝑠𝑡/𝑎𝑢𝑡𝑜𝑛𝑜𝑚𝑖𝑠𝑡 𝑝𝑎𝑟𝑡𝑖𝑒𝑠 𝑝𝑙𝑎𝑦 𝑎 𝑚𝑎𝑗𝑜𝑟 𝑟𝑜𝑙𝑒 𝑖𝑛 𝑛𝑎𝑡𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙 𝑝𝑜𝑙𝑖𝑡𝑖𝑐𝑠.

L’article analitza els debats a l’entorn dels serveis públics en el marc de l’Estat social (CE, 1.1) i la funció que desenvolupen els governs locals en la seva prestació com agents de benestar. Els debats se centren al voltant dels eixos següents: l’extensió de l’activitat de servei públic en el subsistema local; si la seva prestació s’ha de caracteritzar per l’exclusivitat en la intervenció d’entitats públiques, identificada amb la gestió directa, o si s’hi admet la participació d’un privat, qualificada com a gestió indirecta; dins d’aquesta, i amb relació al vincle entre l’entitat pública titular del servei i qui l’ha de gestionar, si ha de ser la d’un contracte de concessió de serveis o un contracte de serveis, en aplicació de la Llei de contractes del sector públic de 2017 o si s’estableix una relació jurídica de caràcter no contractual, tot desenvolupant les possibilitats que obren respecte dels serveis a les persones les directives comunitàries de 2014. Malgrat els embats de la crisi econòmica i la legislació aprovada sota el seu influx, la resiliència mostrada pels governs locals i la seva capacitat per mantenir uns sistemes de benestar constitueixen el millor bagatge per commemorar els quaranta anys de l’adveniment de la democràcia al subsistema local l’abril de 1979.

Le analogie tra Spagna e Italia investono l’intero assetto del sistema territoriale. I due paesi, dal punto di vista dell’assetto organizzativo, hanno sicuramente molti elementi in comune, soprattutto sotto il profilo del difficile equilibrio tra centro e autonomie. Le ampie convergenze tra Italia e Spagna in relazione al fenomeno territoriale non significano, tuttavia, che il bilancio debba necessariamente essere unico e condiviso. Con l’attenuarsi della crisi economica, in Italia lo Stato ha perso parte della rilevanza che aveva acquisito grazie alla gestione dell’emergenza. E’ inevitabile supporre che la netta bocciatura popolare della proposta di riforma costituzionale del 2016 costringerà a ripensare l’intero sistema territoriale italiano, e a reinserire nell’agenda pubblica termini progressivamente fuoriusciti dal lessico politico, come decentramento, autonomia, federalismo.

Arran de la crisi econòmica de 2008, la literatura acadèmica ha observat una mobilitat creixent de joves qualificats del sud d’Europa cap a països amb més oportunitats laborals. A partir d’una metodologia qualitativa, a l’article s’hi analitza la migració de joves universitaris (de menys de 30 anys) espanyols i italians a Mèxic. S’hi exposen, primer, els factors d’expulsió d’aquest grup dels seus països d’origen; segon, els motius per migrar a Mèxic (s’ha trobat que no sempre se n’hi van per raons laborals); tercer, la seva inserció laboral, on s’observen discursos contradictoris (valoració del fet de poder desenvolupar les seves professions, però, segons com, no gaudir de condicions laborals o salarials satisfactòries), i, per últim, les expectatives de futur, les narratives del qual també mostren una certa contradicció, és a dir, estan satisfets amb la feina que han obtingut a Mèxic, però desitgen tornar al seu país d’origen.

Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de l’impacte de la darrera crisi econòmica en les administracions públiques. A partir d’una perspectiva eminentment juridicoadministrativa, la selecció s’ha realitzat sense pretensió d’exhaustivitat, amb la voluntat d’incloure el màxim nombre d’enfocaments possible, atenent fonamentalment a fonts estatals i catalanes del 2008 en endavant, amb la condició que posin de manifest un vincle més o menys directe entre la crisi econòmica i el sector públic. Tot això, partint del fet que aquest vincle pot situar l’Administració tant com a actor protagonista encarregat de dissenyar i implantar mesures contra la crisi com, a la inversa, en el paper de subjecte passiu sobre el qual s’apliquen dites mesures, en el marc de processos de reforma administrativa. D’acord amb aquest plantejament, el dossier s’estructura en set apartats, més la introducció inicial, segons el tipus de font utilitzat: normativa, bibliografies, jurisprudència, recursos a la xarxa i altres. Cada apartat disposa de la seva pròpia ordenació interna, explicada en un paràgraf inicial. Amb caràcter general, s’ha perseguit una exposició que mantingui un relat temporal i evolutiu de la crisi, amb el predomini, d’una banda, de la perspectiva estatal (i catalana), prenent com a referència el context europeu i internacional, i, d’altra banda, d’un enfocament general, sense considerar les fonts de caràcter sectorial.

La crisi econòmica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i alhora a la manera en que els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la duresa de la crisi (doble recessió el 2011) viscuda per Espanya des del 2007, la despesa social no s'ha ‘enfonsat’ (en termes del seu pes al PIB) encara que sí que pateix evidències d'esgotament (en termes capitatius). En aquest article s’aborden alguns temes generals pel que fa a la incidència de la crisis en la gestió dels serveis públics: l’estil de gestió, amb especial referència a les licitacions públiques; els canvis del nivell de cobertura dels serveis públics, per la via de les reduccions de despesa sense grans canvis normatius; els desajustos de la composició de la despesa, per la diferent incidència de la consolidació fiscal i la incipient recuperació de la despesa en les partides del pressupost; la crisi de les col·laboracions públic-privades i el debat sobre la relació entre el sector públic i el sector privat, incloent els canvis normatius en el marc de contractació i les noves oportunitats que aquests obren; la justificació de la despesa pública en termes de relació cost i benefici, i finalment els reptes pendents de l’administració pública catalana.

Aquest article analitza els efectes de la crisi econòmica en relació a diferents aspectes de la contractació de les Administracions Públiques al llarg de la dècada que coincideix amb el període de vigència de la Llei de Contractes del Sector Públic de l’any 2007. Aquesta crisi, unida a la influència cada cop més decisiva del dret europeu de contractes, ha contribuït a la revisió de conceptes i regles tradicionals, a un progressiu canvi de model i a la confecció d’una nova agenda de prioritats en el camp de la contractació pública, dins la qual destaquen de manera principal la necessitat d’avançar cap a una major professionalització dels gestors públics i al reforçament dels mecanismes de governança que permetin garantir la integritat i la transparència en l’organització i en els processos de presa de decisions en la matèria. D’altra banda, tot i que no constitueix l’objecte d’aquest treball l’anàlisi de la nova LCSP del 2017 que, de fet, posa fi a l’etapa estudiada, s’hi efectuen també les referències necessàries per a indicar els principals canvis que ha introduït respecte de la regulació que ha estat vigent durant la dècada precedent.

Aquest article té per objectiu analitzar la incidència de la crisi econòmica que es va iniciar el 2007 sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, així com les polítiques de consolidació fiscal aplicades. La crisi va afectar greument els ingressos impositius de la Generalitat, principalment l’impost sobre transmissions patrimonials lligat al sector immobiliari. Les polítiques de consolidació fiscal aplicades pel cantó dels ingressos s’han vist condicionades pel poder tributari de la Generalitat, sense capacitat normativa sobre els grans impostos, llevat de l’IRPF, i l’escassa capacitat de gestió tributària que porta a les finances de la Generalitat a estar sotmeses al sistema de bestretes. La conseqüència de tot plegat va ser una reducció important de la seva despesa que va afectar els serveis de l’estat del benestar (sanitat, educació). Contràriament, les despeses financeres van augmentar notablement per la generació de dèficit i endeutament. Amb tot, es pot concloure que la retallada de la despesa en serveis bàsics no ha estat només a causa de la crisi sinó també de les deficiències del model de finançament autonòmic i dels objectius de dèficit fixats per l’Estat, més baixos dels que correspondria pel volum competencial de la Generalitat.

En el context de la crisi, les dificultats de les famílies per enfrontar-se al deute hipotecari a Espanya, juntament amb la falta d’efectivitat dels poders públics per pal·liar aquesta situació, han provocat el sorgiment de plataformes ciutadanes d’ajuda. Amb l’objectiu d’estudiar les respostes socials i l’apoderament, es presenta una revisió sistemàtica de la literatura (130 articles i capítols publicats entre 2002 i 2016), emprant la metodologia Systematic Quantitative Literature Review. La informació es classifica en funció de l’any de publicació, l’idioma, la regió estudiada i el tipus d’estudi. A continuació es fa una anàlisi dels continguts que permet identificar les respostes socials davant la crisi de l’habitatge.

The presents essay the point of view of a young man who works in the financial sector. He, through a critical sense and a prospective planning on the future, considers the connections between young people, money, education, highlighting the added values of family, social and professional relationships; the solid and specialized training and the urgency of their promotion, by subjects and institutions; of culture and its singular economic value, of the possibilities of new alternatives to mark a turning point in the direction of integral development in the specific field of the use of money. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Il lavoro affronta l’evoluzione del regionalismo italiano, partendo dalle ragioni della sua introduzione nella Costituzione, fino ai problemi posti dalla sua attuazione ed ai progetti di riforma. Partendo dal risultato del referendum costituzionale del 4 dicembre che ha respinto la legge costituzionale del 2016, il lavoro indaga i principali punti critici del regionalismo italiano, attraverso la lente della giurisprudenza costituzionale. Viene dedicata particolare attenzione alle sentenze della Corte costituzionale vincolate alla crisi economica per descrivere il processo di riduzione degli ambiti di intervento regionale. Il lavoro si sofferma anche sul ruolo svolto dal principio di leale collaborazione, richiamato con costanza dalla giurisprudenza costituzionale al fine di risolvere gli intrecci di competenza tra lo Stato e le Regioni. Tale principio, in assenza di una trasformazione del Parlamento, mantiene inalterata la sua funzione di garanzia delle autonomie territoriali. In questa prospettiva si analizzano le più recenti pronunce della Corte costituzionale che hanno richiamato il principio di leale collaborazione. Infine si sottolinea il ruolo che potrà svolgere la Commissione parlamentare per le questioni regionali. Questa Commissione, in base all’articolo 11 della legge costituzionale n. 3 del 18 ottobre 2001, viene chiamata ad intervenire nel procedimento di adozione delle leggi che riguardano materie previste all’art. 117, terzo comma, e all’art. 119 della Costituzione.

La pràctica mèdica i l'atenció al pacient poden estar associades a conflictes d'índole diversa: personals, professionals, ètics. Les polítiques d'austeritat derivades dels reajustaments econòmics arran de la crisi global han vingut a incrementar aquests conflictes. Amb intenció de detectar, definir i proposar solució a alguns d'ells, el CèAVOC va promoure un debat que va generar un treball de prospecció en l'entorn laboral dels seus membres, per esbrinar la realitat quotidiana i els principis ètics que aquesta vulnerava. Es van identificar múltiples factors estressors ètics. De l'anàlisi d'ells se'n desprèn un increment de sensació de vulnerabilitat personal i social. Es fa necessària una major implicació dels professionals de la salut en la gestió sanitària des de la visió de servei a les persones.

The worldwide economic crisis of 2008 ushered in a transitional phase for immigration in Italy. This complex process brought far-reaching change to the situation for migrants, generated by an indissoluble link with rapid and vertiginous changes to international migrant flows owing to the conflicts that broke out across the Middle East and North Africa. The article intends to reconstruct this new historical phase, highlighting mainly the developments of national migration policies and the related debate, especially with respect to the relationship with the European dimension. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

L’objectiu d’aquest article és analitzar les pautes de mobilitat dels immigrants procedents de Bulgària i Romania durant la greu crisi econòmica i laboral que afecta l’Estat espanyol. La informació utilitzada procedeix d’entrevistes en profunditat a migrants búlgars i romanesos, que es completa amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri de Treball i Seguretat Social. Els resultats mostren el notable augment de la mobilitat interprovincial dels treballadors, sobretot en els primers anys i amb un destacat protagonisme dels homes, i el progressiu augment de la migració internacional, que adopta diverses formes: retorn, migració circular entre el lloc d’origen i el de destinació i emigració a un tercer país. Han emigrat famílies completes, però els homes també predominen en les sortides.

Aquest article tracta d'oferir una visió general de l'evolució de les relacions entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu durant el mandat del primer president permanent del Consell Europeu, que coincideix amb la VII legislatura del Parlament Europeu (juny 2009-juny 2014). Aquestes relacions van estar condicionades per l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, que reconeix el Consell Europeu com a institució de la Unió i crea la figura del seu president permanent. Tanmateix, el marc jurídic que el Tractat de Lisboa oferia per al desenvolupament de les relacions entre les dues institucions més polítiques de la Unió es va veure superat per l'esclat de la crisi financera del 2008. En efecte, la crisi va obligar als caps d'estat i de Govern de la Unió Europea a dissenyar una resposta europea a la crisi, caracteritzada per un pragmatisme que no sempre ha respectat els límits del Tractat. Aquest pragmatisme, al costat de la necessitat d’omplir les llacunes que el Tractat de Lisboa oferia quant a les relacions entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu han provocat un augment de les pràctiques informals institucionals.

In the Europe 2020 strategy the EU decided to reduce by 20 million the number of people at risk of poverty or social exclusion. Economic crisis and austerity policies have made it very difficult to reach this objective since the number of poor people has increased. Even though the gender gap in poverty was lowered in all member countries given the increase in male poverty, the number of women at risk of poverty and social exclusion is higher than that of men in 2015.While there are big differences among member States, EU policies hampered the reduction of poverty in most of them. Therefore it is necessary to change EU social and macroeconomic policies.

Copyright of Sociologia Italiana is the property of EGEA S.p.A and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Sociologia Italiana is the property of EGEA S.p.A and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

The network of museums was set up just 50 years ago in Quebec, like in all Canadian provinces. It was on the occasion of the Centenary of the Confederation in 1967 that local museums emerged across the country. The museum tradition is therefore relatively young in Quebec. After experiencing exponential development with the support of governments and communities, the 2008 financial crisis weakened the national museums, which have seen their funding reduced by the various levels of government. Private museums, which form the core of the museum network, have not escaped the budget cuts. For almost a decade now, we have been seeing a reconfiguration of the museum network based on the rationalisation of public spending. This article offers a contextual analysis of local museums in Quebec, in light of the financial crisis and the trends that are contributing to a profound transformation of museums. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

This article addresses the musealisation of ethnographic collections from a European perspective. First, it tries to define the dynamics of renewing the displays of these collections according to the interests of each time period and the development of anthropology. Secondly, it addresses the main features of the current museum landscape, especially under the influence of "museums of society" as a museum model marked by the importance of management. Finally, the peculiarities of this museum panorama will allow us to explain how the institutions have been affected by budgetary cuts that accompanied the financial crisis, and thus understand the efforts the museums have made to implement new "crisis" strategies that have enabled them to survive. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

En aquest article es presenten de manera detallada els episodis més recents de reconfiguració del cicle metropolità i regional de l’aigua a Barcelona: la licitació del subministrador en alta Aigües Ter-Llobregat i la creació de l’empresa mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA. Aquests grans canvis s’emmarquen en unes polítiques d’austeritat i de privatitzacions legitimades pel deute creixent de l’Administració pública en un context de crisi econòmica. El deute acumulat per l’administració hídrica (Agència Catalana de l’Aigua) es pot entendre millor si es té en compte la reescalació de les polítiques mediambientals a Europa i una estructura de finançament insuficient del cicle de l’aigua en l’àmbit regional. Més enllà d’aquestes dues grans reconfiguracions, l’article presenta noves esferes del cicle de l’aigua que potencialment poden ser nínxols de mercat importants, com la gestió intel·ligent. Finalment es reflexiona críticament sobre quin impacte poden tenir aquests canvis per a la ciutadania i per al medi ambient.

L’assentament territorial de la població immigrada ha esdevingut una realitat tangible. La crisi econòmica ha aguditzat, a més, l’interès respecte als nivells de concentració d’aquesta població. En aquest sentit, la formació d’enclavaments ètnics, entesos com a espais residencials amb una representació significativa d’una població estrangera o més, s’ha convertit en un tema d’atenció particular dins les esferes acadèmica i política, però, a hores d’ara, són pocs els treballs que n’han abordat la formació i l’evolució de manera quantitativa. Mitjançant la implementació d’un mètode de classificació residencial que ens permet prendre la secció censal com a unitat d’anàlisi, ens proposem inventariar els diferents tipus d’espais explicitant les característiques demogràfiques bàsiques de les persones que hi resideixen. En particular, les dels habitants de les quaranta-vuit seccions censals que, l’any 2011, podien ser considerades enclavaments, tot avaluant quina ha estat la tendència, en termes de graus d’exclusivitat residencial, per al conjunt d’àrees d’assentament abans i durant la crisi econòmica.

En la primera part d’aquest article s’analitza el fenomen de les personificacions instrumentals locals (PIL), tant de les funcionals (organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats mercantils locals), com de les cooperatives (mancomunitats, consorcis i societats mercantils constituïdes per diversos ens locals). L’estudi inclou dues dimensions: la quantitativa, que centra el seu objectiu en determinar el nombre de personificacions existents i classificar-les; i la qualitativa, en la qual l’anàlisi persegueix descriure i caracteritzar el fenomen i explicar els seus problemes i dificultats de funcionament, com també els criteris de funcionalitat i les alternatives a la seva constitució. La segona part del treball revela com s’ha invertit la tendència al creixement que havia caracteritzat el fenomen de les PIL. L’estudi dels projectes de llei aprovats el mes de juliol de 2013 pels governs estatal (de Racionalidad y Sostenibilidad de la Administración Local) i català (de governs locals de Catalunya) mostra que les propostes normatives contenen limitacions severes a la creació d’aquestes personificacions i d’altres ens vinculats a les entitats locals, així com un conjunt de mesures restrictives tendents al redimensionament del sector públic local, que, si s’aproven finalment, constituiran una manifestació més del declinar de l’auge de les PIL.

The paper deals with the evolution of Italian regionalism from the reasons for its introduction in the Constitution to the problems of implementation and reform. Starting from the result of the constitutional referendum which rejected the constitutional reform, the work studies the constitutional jurisprudence that best illustrates the main critical aspects of Italian regionalism. To describe the gradual narrowing of regional competences, the paper analyses the decisions of the Constitutional Court on the economic crisis. The paper focuses on the principle of cooperation used by the Constitutional Court to resolve the competence overlaps between the State and the Regions. If there is no transformation of the Parliament, this is a key principle for warranting regional autonomy. In this perspective, the article analyses the most recent Constitutional Court judgements which invoke the principle of loyal cooperation. Finally, the role of the Parliamentary Committee on Regional Issues will be emphasized. This Commission, pursuant to Article 11 of the Constitutional Law of 18 October 2001, no. 3, is called upon to intervene in the process of adopting the laws of regional competence. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

The article focuses on the relationship between Great Britain and Yugoslavia in the fi rst half of the 1980s with the aim of providing a more comprehensive picture of the attitude adopted by the Western powers towards the nascent Yugoslav crisis. During the period following Tito's death, which was still strongly marked by the Cold War, the relations between non-aligned Yugoslavia and Britain were at their peak, as evidenced by a number of high-level offi cial visits. As in previous years, the British strategic interest was more than obvious: to keep Yugoslavia united, non-aligned and (at least a little longer) socialist; Yugoslavia was perceived as a critical element for the stability in Southeast Europe and the protection of the Mediterranean from the Soviet Union. Based on archival materials from the British Ministry of Foreign Affairs, the Prime Minister's Offi ce, diplomatic dispatches from Federal Secretariat for Foreign Affairs in Belgrade and some memoirs, the article explains the political signifi cance that Yugoslavia had in multilateral and bilateral relations, Britain's view on Yugoslavia's political and economic reforms and how British diplomatic representatives assessed Yugoslavia's domestic political conditions and the rising confl icts between the republics. The analysis of these international aspects of the post-Tito crisis give a clear understanding of the general perceptions that Western governments had about Yugoslavia and that remained almost unchanged until the beginning of the 1990s. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Collected Papers of the Law Faculty of the University of Rijeka / Zbornik Pravnog Fakulteta Sveučilišta u Rijeci is the property of Pravni fakultet Sveucilista u Rijeci and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Starting from 50 interviews with migrants of different origins conducted in Veneto and Emilia-Romagna, we show the different motivations migrants in Italy have for planning a migration to a third country. Such motivations are both economic (unemployment linked to the economic crisis, social mobility, a stronger welfare) and non-economic (allowing a better education to the children, attempting to escape stigma, a research of a context with more co-ethnic or co-religionists). We link such plans to the role of naturalization, showing how the Italian citizenship is not only a way to secure one’s permanence in Italy but also a way to be able to transfer to third countries. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Storia delle Donne is the property of Firenze University Press and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)