Search

Tietokoneella tuotetuista kuvista on tullut viimeisten viiden vuoden aikana arkipäivää markkinoitaessa kaupunkien kehittämishankkeita. Näiden kuvien luonnetta uudenlaisena kaupunkimaisuuden – urbaanin – kuvallistamisen muotona on kuitenkin tutkittu sangen niukasti. Esitämme artikkelissa, että tietokoneella tuotetut kuvat ansaitsevat enemmän huomiota – ja vieläpä aivan tietynlaista huomiota. Sen sijaan että niitä lähestytään kaupunkitilaan sijoittuvina kuvina, näiden kuvien digitaalisuus kutsuu ymmärtämään ne liityntäkohdiksi, kohtaamispisteiksi tai rajapinnoiksi, jotka kiertävät tietokoneohjelmien kannattelemassa verkostotilassa. Hyödynnämme Bruno Latourin toimijaverkkoteoriaa hahmottaaksemme verkoston suhteiden joukoksi, joka muodostuu toiminnan levittäytymisestä. Tältä pohjalta esitämme, että kyseisten kuvien tekeminen ja työstäminen ovat toimintaa, joka toteutuu rajapintojen sarjana. Niin kuvat kuin niiden kiertämisen ehdotkin ovat tulosta työstä, jota tehdään näissä ihmisten, ohjelmistojen ja laitteiden välisissä ja keskisissä liityntäkohdissa. Tutkailujemme viitepiste ovat kuvat, jotka tuotettiin osana laajaa kaupunkikehityshanketta Qatarin Dohassa. Päädymme ehdottamaan, että kriittisten kaupunkitutkijoiden tulisi puntaroida omaa käsitystään tietokoneella tuotetuista kuvista ja kiinnittää kuvien visuaalisen sisällön ohella yhtäläistä huomiota niihin uppoutuneisiin rajapintoihin. Tilojen ja paikkojen digitaalisia visualisointeja koskevaa ymmärrystä on tarpeen arvioida uudelleen jo siksi, että tällaisten kuvien määrä on lisääntynyt valtavasti kuvallisen kulttuurin eri kentillä.

[spa] En septiembre de 2016 se inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marco de una fuerte controversia vecinal. Las Superilles son un modelo de transformación urbana cuyo objetivo reside en reestructurar la organización funcional de una zona determinada. En este caso, un sector del distrito barcelonés de Sant Martí se modifica mediante la implementación de una célula de unos 400 x 400 metros de la trama Cerdà, donde se prioriza el tránsito y los usos estacionarios peatonales frente a la circulación motorizada. El objetivo de la presente tesis doctoral consiste en analizar el diseño, la materialización y el impacto provocado por este ejercicio de reordenación urbana ejecutado por el Ayuntamiento de Barcelona en la zona de implementación. El ámbito temporal de investigación comprende el período 2016-2021. A partir de un marco teórico guiado por las reflexiones de la epistemología feminista, se ha combinado el análisis proyectual y de la gestión política de la transformación urbana de la Superilla del Poblenou con el análisis de las representaciones sociales. Las herramientas principales utilizadas han sido la observación etnográfica del entorno urbano y de la plataforma digital Instagram, incluyéndose entrevistas a un espectro amplio de individuos –de vecinas del Poblenou a técnicos del Ayuntamiento–. Los datos recogidos se han puesto en diálogo con fuentes de información de carácter secundario, enfatizando el seguimiento pormenorizado de la producción por parte de las instituciones públicas en relación con el objeto de investigación. La investigación realizada permite concluir que la implementación de la Superilla del Poblenou logra algunos de sus objetivos –especialmente aquellos asociados al avance hacia una ciudad más verde, ecológica, y saludable– en las zonas de actuación explícita. A su vez, se constata que dicho modelo presenta carencias en la vertiente llamémosle “social” del espacio, tanto en lo que corresponde a diseño como gestión. Unas carencias, cabe decir, que trascienden el propio proyecto de la Superilla y requieren de replanteamientos y cambios en el modelo urbano de la ciudad mucho más profundos, complejos y que cuestionen de un modo directo a la ordenación estructural capitalista del medio socioeconómico urbano., [cat] Al setembre de 2016 s'inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marc d'una forta controvèrsia veïnal. Les Superilles són un model de transformació urbana l'objectiu del qual és reestructurar l'organització funcional d'una zona determinada. En aquest cas, un sector del districte barceloní de Sant Martí es modifica mitjançant la implementació d'una cèl·lula d'uns 400 x 400 metres de la trama Cerdà, on es prioritza el trànsit i els usos estacionaris per als vianants respecte a la circulació motoritzada. L'objectiu de la present tesi doctoral consisteix a analitzar el disseny, la materialització i l'impacte provocat per aquest exercici de reordenació urbana executat per l'Ajuntament de Barcelona en la zona d'implementació. L'àmbit temporal de recerca comprèn el període 2016-2021. A partir d'un marc teòric guiat per les reflexions de l'epistemologia feminista, s'ha combinat l'anàlisi projectual i de la gestió política de la transformació urbana de la Superilla del Poblenou amb l'anàlisi de les representacions socials. Les eines principals utilitzades han sigut l'observació etnogràfica de l'entorn urbà i de la plataforma digital Instagram, incloent també entrevistes a un espectre ampli d'individus –de veïnes del Poblenou a tècnics de l'Ajuntament–. Les dades recollides s'han posat en diàleg amb fonts d'informació de caràcter secundari, emfatitzant el seguiment detallat de la producció per part de les institucions públiques en relació amb l'objecte de d’estudi. La recerca realitzada permet concloure que la implementació de la Superilla del Poblenou aconsegueix alguns dels seus objectius –especialment aquells associats al progrés cap a una ciutat més verda, ecològica, i saludable– en les zones on s’han fet les actuacions. A l’hora, es constata que aquest model presenta mancances en la vessant que hem anomenat “social” de l’espai, tant pel que fa al disseny com la gestió. Unes mancances que transcendeixen el propi projecte de la Superilla i requereixen de replantejaments i canvis en el model urbà de la ciutat molt més profunds, complexos, els quals qüestionin d'una manera directa a l'ordenació estructural capitalista del mitjà socioeconòmic urbà., [eng] The Poblenou’s Superblock in Barcelona was inaugurated in September 2016 amidst a strong social controversy. Superilles (superblocks) is a model for urban transformation whose objective is to modify the functional organisation of a specific area. In this case, a part of Barcelona's Sant Martí district has been modified by implementing a new scale urban cell that gathers 400 x 400 meters of the “Cerdà” grid, where transit and stationary pedestrian uses have priority over motorised traffic. Based on a theoretical framework guided by feminist epistemology, this investigation analyzes the project and the political management of the urban transformation of the Poblenou’s Superblock, as well as its social representations. Said Analysis is done through the ethnographic observation of the urban environment as well as the digital platform Instagram, including interviews to a wide spectrum of individuals - from neighbours of Poblenou to technicians of the city council. The collected data has been compared with secondary sources of information, emphasizing the monitoring of institutional sources’ production about the research topic. The carried-out research allows to conclude that the implementation of the Poblenou’s Superblock achieves some of its purposes - especially those associated with advancing towards a more ecological and healthier city - in the specific areas where actions have been taken. At the same time, this model, both in its design and management, has weaknesses in its social aspect. These flaws transcend the Superilla project itself and require more deeper and complex changes in the urban model of the city that challenge the capitalist structural organisation of the urban socio- economic urban setting.

[spa] En septiembre de 2016 se inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marco de una fuerte controversia vecinal. Las Superilles son un modelo de transformación urbana cuyo objetivo reside en reestructurar la organización funcional de una zona determinada. En este caso, un sector del distrito barcelonés de Sant Martí se modifica mediante la implementación de una célula de unos 400 x 400 metros de la trama Cerdà, donde se prioriza el tránsito y los usos estacionarios peatonales frente a la circulación motorizada. El objetivo de la presente tesis doctoral consiste en analizar el diseño, la materialización y el impacto provocado por este ejercicio de reordenación urbana ejecutado por el Ayuntamiento de Barcelona en la zona de implementación. El ámbito temporal de investigación comprende el período 2016-2021. A partir de un marco teórico guiado por las reflexiones de la epistemología feminista, se ha combinado el análisis proyectual y de la gestión política de la transformación urbana de la Superilla del Poblenou con el análisis de las representaciones sociales. Las herramientas principales utilizadas han sido la observación etnográfica del entorno urbano y de la plataforma digital Instagram, incluyéndose entrevistas a un espectro amplio de individuos –de vecinas del Poblenou a técnicos del Ayuntamiento–. Los datos recogidos se han puesto en diálogo con fuentes de información de carácter secundario, enfatizando el seguimiento pormenorizado de la producción por parte de las instituciones públicas en relación con el objeto de investigación. La investigación realizada permite concluir que la implementación de la Superilla del Poblenou logra algunos de sus objetivos –especialmente aquellos asociados al avance hacia una ciudad más verde, ecológica, y saludable– en las zonas de actuación explícita. A su vez, se constata que dicho modelo presenta carencias en la vertiente llamémosle “social” del espacio, tanto en lo que corresponde a diseño como gestión. Unas carencias, cabe decir, que trascienden el propio proyecto de la Superilla y requieren de replanteamientos y cambios en el modelo urbano de la ciudad mucho más profundos, complejos y que cuestionen de un modo directo a la ordenación estructural capitalista del medio socioeconómico urbano. [cat] Al setembre de 2016 s'inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marc d'una forta controvèrsia veïnal. Les Superilles són un model de transformació urbana l'objectiu del qual és reestructurar l'organització funcional d'una zona determinada. En aquest cas, un sector del districte barceloní de Sant Martí es modifica mitjançant la implementació d'una cèl·lula d'uns 400 x 400 metres de la trama Cerdà, on es prioritza el trànsit i els usos estacionaris per als vianants respecte a la circulació motoritzada. L'objectiu de la present tesi doctoral consisteix a analitzar el disseny, la materialització i l'impacte provocat per aquest exercici de reordenació urbana executat per l'Ajuntament de Barcelona en la zona d'implementació. L'àmbit temporal de recerca comprèn el període 2016-2021. A partir d'un marc teòric guiat per les reflexions de l'epistemologia feminista, s'ha combinat l'anàlisi projectual i de la gestió política de la transformació urbana de la Superilla del Poblenou amb l'anàlisi de les representacions socials. Les eines principals utilitzades han sigut l'observació etnogràfica de l'entorn urbà i de la plataforma digital Instagram, incloent també entrevistes a un espectre ampli d'individus –de veïnes del Poblenou a tècnics de l'Ajuntament–. Les dades recollides s'han posat en diàleg amb fonts d'informació de caràcter secundari, emfatitzant el seguiment detallat de la producció per part de les institucions públiques en relació amb l'objecte de d’estudi. La recerca realitzada permet concloure que la implementació de la Superilla del Poblenou aconsegueix alguns dels seus objectius –especialment aquells associats al progrés cap a una ciutat més verda, ecològica, i saludable– en les zones on s’han fet les actuacions. A l’hora, es constata que aquest model presenta mancances en la vessant que hem anomenat “social” de l’espai, tant pel que fa al disseny com la gestió. Unes mancances que transcendeixen el propi projecte de la Superilla i requereixen de replantejaments i canvis en el model urbà de la ciutat molt més profunds, complexos, els quals qüestionin d'una manera directa a l'ordenació estructural capitalista del mitjà socioeconòmic urbà. [eng] The Poblenou’s Superblock in Barcelona was inaugurated in September 2016 amidst a strong social controversy. Superilles (superblocks) is a model for urban transformation whose objective is to modify the functional organisation of a specific area. In this case, a part of Barcelona's Sant Martí district has been modified by implementing a new scale urban cell that gathers 400 x 400 meters of the “Cerdà” grid, where transit and stationary pedestrian uses have priority over motorised traffic. Based on a theoretical framework guided by feminist epistemology, this investigation analyzes the project and the political management of the urban transformation of the Poblenou’s Superblock, as well as its social representations. Said Analysis is done through the ethnographic observation of the urban environment as well as the digital platform Instagram, including interviews to a wide spectrum of individuals - from neighbours of Poblenou to technicians of the city council. The collected data has been compared with secondary sources of information, emphasizing the monitoring of institutional sources’ production about the research topic. The carried-out research allows to conclude that the implementation of the Poblenou’s Superblock achieves some of its purposes - especially those associated with advancing towards a more ecological and healthier city - in the specific areas where actions have been taken. At the same time, this model, both in its design and management, has weaknesses in its social aspect. These flaws transcend the Superilla project itself and require more deeper and complex changes in the urban model of the city that challenge the capitalist structural organisation of the urban socio- economic urban setting.