Search

The aim of this study was to describe the relationship between low-income Chilean adolescent maternal playfulness and mothers’ non-intrusiveness in their children’s development and to analyze whether a mother’s non-intrusiveness mediates the relationship between maternal playfulness and children’s development. The Parental Playfulness Scale and the Subscale of Intrusiveness from the Early Head Start Research and Evaluation Project were used to assess maternal playfulness and mothers’ non-intrusiveness respectively. Ages and Stages Questionnaire 3rd Edition (ASQ-3) was applied to measure the children’s communication, gross and fine motor skills, problem-solving and personal–social development. The sample consisted of 79 mother–child dyads with children aged 10–24 months (M = 15.5, SD = 4.2) and their mothers aged 15–21 years old (M = 19.1, SD = 1.7). A bivariate analysis showed that maternal playfulness was significantly associated with communication, fine motor, problem-solving and personal–social development. Moreover, higher levels of communication, fine motor skills and problem-solving development were observed in the children of less intrusive mothers. Maternal playfulness had a significant effect on children’s development of language, problem-solving and personal–social skills when their mothers showed less intrusiveness during interaction. These findings contribute to the understanding of the interaction between adolescent mothers and their children. Active play and less intrusiveness can enhance child development.

Parenting is a key factor for the development of children with intellectual and developmental disabilities. Therefore, early intervention programs should target parenting behaviors to improve children’s developmental outcomes. The present study analyzed the effect of parental behaviors and other family factors on the cognitive and linguistic development of children with an intellectual disability (ID). Participants (n = 87, aged between 20 and 47 months) were recruited from several Spanish Early Intervention Centers. The children’s development was assessed with the Bayley Scales of Infant Development (BSID-III) on two occasions. Besides questionnaires including family factors, 10-min mother–child and father-child interactions during free play were auto-recorded at home. Intensive statistical modeling on the two measurement occasions was used to select relevant predictors as well as their interactions. Child cognitive development models, including predictors such as mother’s responsiveness and affection and father’s teaching, had a predictive capacity between 22 and 26%. The language development models, including the mother’s responsiveness and father’s teaching scores amongst other predictors, yielded adjusted-R2s between 26 and 28%. This study’s findings evidence that parental behaviors during adult–child interaction affect the development of children with intellectual disabilities. The study also provides data that can be used to guide early intervention.

Antecedents: els qüestionaris de cribratge del desenvolupament basats en l’informe de pares o cuidadors (CCDRP) han guanyat cada vegada major difusió. D’aquests, el més conegut a nivell mundial és l’Ages and Stages Questionnaire (ASQ), instrument que s’ha utilitzat a Catalunya i validat a Xile, i hi ha una bretxa quant al coneixement de la seva capacitat predictiva a més llarg termini. Objectiu: Determinar la confiabilitat i validesa predictiva del ASQ pel cribratge de dificultats en el desenvolupament. Mètodes: Es van realitzar tres treballs d’investigació. Una cohort prospectiva de 321 nens nascuts al SCIAS.Hospital de Barcelona, amb l’objectiu d’avaluar la confiabilitat dels qüestionaris aplicats als 24 mesos d’edat corregida i 48 mesos d’edat cronològica del ASQ en espanyol i la seva correlació entre ambdues avaluacions. Una cohort de 227 nens controlats a la Clínica Alemana de Santiago de Xile, amb l’objectiu d’estudiar la validesa predictiva del ASQ en espanyol aplicat als 8 i 18 mesos d’edat cronològica en els nascuts a terme i d’edat corregida en els prematurs, o als 30 mesos d’edat cronològica, per a detectar aquells nens que tindran dèficit cognitiu a l’etapa escolar. Finalment, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura per analitzar la capacitat del ASQ i els CCDRP per predir baix rendiment cognitiu o acadèmic en nens de població general. Resultats: A Barcelona s’evidencià que el ASQ és un instrument confiable pel cribratge del desenvolupament psicomotor (alfa de Cronbach pel puntatge global 0,78/0,79), existint una correlació positiva i significativa entre les avaluacions realitzades als 24 i 48 mesos. La presència de 2 o més dominis en zona de risc als 24 mesos va ser predictiu de dèficit del desenvolupament als 48 mesos (Odds Ratio (OR)=140 [95% IC 14,85;3575,65]). A Xile, la capacitat predictiva del ASQ per identificar aquells nens que tenien menor rendiment cognitiu en l’etapa escolar va ser satisfactori (àrea sota la corba (AUC) 0,77 [IC95% 0,65- 0,89]) i comparable amb la prova diagnòstica de referència (p=0.58). Considerant com a minim un domini en zona de risc la sensibilitat va ser 66,7% i l’especificitat 71,7%. Finalment, a través d’una revisió sistemàtica de la literatura es van identificar 8 cohorts avaluades amb ASQ que informaren associacions en general “positives“ entre l’avaluació precoç del desenvolupament i el rendiment cognitiu o acadèmic posterior, amb AUC entre 0.66 i 0,87, i OR superiors a 3. Es va trobar un efecte mirall en revisar la sensibilitat i l’especificitat de les cohorts. La heterogeneitat dels estudis no va permetre realitzar un metanàlisi ni anàlisi de subgrups. Conclusions : El ASQ és confiable i té una adequada correlació i capacitat per a predir les dificultats del desenvolupament entre els 2 i 4 anys a Barcelona. A més llarg termini, a Xile, es va demostrar que les avaluacions fetes als 8, 18 o 30 mesos tenen una adequada capacitat predictiva de les dificultats cognitives en l’etapa escolar. Aquests resultats van ser corroborats a través d’una revisió sistemàtica de la literatura. Són precisos estudis adicionals per conèixer l’impacte de les diferents adaptacions, els diferents contextos socioculturals, factors de risc biològic i les edats d’avaluació, en la capacitat predictiva del ASQ com a CCDRP. Antecedentes: los cuestionarios de cribado del desarrollo basados en el reporte de padres o cuidadores (CCDRP) han ganado cada vez mayor difusión. De estos, el más conocido a nivel mundial es el Ages and Stages Questionnaire (ASQ), instrumento que se ha utilizado en Cataluña y validado en Chile, existiendo una brecha en cuanto al conocimiento de su capacidad predictiva a más largo plazo. Objetivo: Determinar la confiabilidad y validez predictiva del ASQ para el cribado de dificultades del desarrollo. Métodos: Se realizaron tres trabajos de investigación. Una cohorte prospectiva de 321 niños nacidos en el SCIAS.Hospital de Barcelona, con el objeto de evaluar la confiabilidad de los cuestionarios aplicados a los 24 meses de edad corregida y 48 meses de edad cronológica del ASQ-3 en español y la correlación entre ambas evaluaciones. Una cohorte de 227 niños controlados en Clínica Alemana de Santiago de Chile, con el objetivo de estudiar la validez predictiva del ASQ aplicado a los 8, 18 meses de edad cronológica en niños nacidos a término y edad corregida en prematuros, o 30 meses de edad cronológica, para detectar los niños que tendrán déficit cognitivo en la etapa escolar. Finalmente se realizó una revisión sistemática de la literatura para analizar la capacidad del ASQ y los CCDRP para predecir bajo rendimiento cognitivo o académico en niños de población general. Resultados: En Barcelona se evidenció que ASQ es un instrumento confiable para el cribado del desarrollo psicomotor (alfa de Cronbach para el puntaje global 0,78/0,79), existiendo una correlación positiva y significativa entre las evaluaciones realizadas a los 24 y 48 meses. La presencia de 2 o más dominios en zona de riesgo a los 24 meses fue predictor de déficit del desarrollo a los 48 meses (Odds Ratio (OR) =140 [95% IC 14,85;3575,65]). En Chile, la capacidad predictiva del ASQ para identificar aquellos niños que tenían menor rendimiento cognitivo en la etapa escolar fue satisfactorio (área bajo la curva (AUC) 0,77 [IC95% 0,65- 0,89] ) y comparable con la prueba diagnóstica de referencia (p=0.58). Considerando al menos un dominio en zona de riesgo la sensibilidad fue 66,7% y la especificidad 71,7%. Finalmente, a través de una revisión sistemática de la literatura se identificaron 8 cohortes evaluadas con ASQ que reportaron asociaciones en general “positivas” entre la evaluación temprana del desarrollo y el rendimiento cognitivo o académico posterior, con AUC entre 0.66 y 0.87, y OR superiores a 3. Un efecto en espejo se encontró al revisar la sensibilidad y especificidad de las cohortes. La heterogeneidad de los estudios no permitió realizar un metaanálisis ni análisis de subgrupos. Conclusiones. El ASQ es confiable y tiene una adecuada correlación y capacidad para predecir las dificultades del desarrollo entre los 2 y 4 años en Barcelona. A más largo plazo, en Chile, se demostró que las evaluaciones realizadas a los 8,18 o 30 meses tienen adecuada capacidad predictiva de las dificultades cognitivas en la etapa escolar. Estos resultados fueron corroborados a través de una revisión sistemática de la literatura. Se requieren estudios adicionales para conocer el impacto de las distintas adaptaciones, los diferentes contextos socioculturales, factores de riesgo biológicos y las edades de evaluación, en la capacidad predictiva del ASQ, como CCDRP. Introduction: Parent/caregiver completing developmental screening questionnaires (DSQs) have become increasingly widespread. Worldwide, the most well-known is the Ages and Stages Questionnaire (ASQ), an instrument that has been used in Catalonia and validated in Chile; however, there is a gap in the knowledge of its predictive capacity in the longer term. Objective: To determine the reliability and predictive validity of the ASQ for the screening of developmental difficulties. Methods: Three research studies were carried out. A prospective cohort of 321 children born at the SCIAS - Hospital in Barcelona, in order to evaluate the reliability of the questionnaires administered at 24 months of corrected age and 48 months of chronological age of the ASQ-3 in Spanish and the correlation between both evaluations. A cohort of 227 children seen at Clínica Alemana de Santiago, Chile, to study the predictive validity of the ASQ applied at 8 and 18 months of chronological age in full-term children and corrected age in preterm, or 30 months of chronological age, to detect children who will have cognitive deficits at school. Finally, a systematic review of the literature was carried out to analyze the ability of the ASQ, and other DSQs, to predict low cognitive or academic performance in children of the general population. Results: In Barcelona, it was observed that ASQ is a reliable instrument for psychomotor development screening (Cronbach’s alpha for the global score 0.78/0.79), with a positive and significant correlation between the assessments made at 24 and 48 months. The presence of 2 or more domains in the risk zone at 24 months was predictive of developmental deficit at 48 months (Odds Ratio (OR) =140 [95% CI 14.85;3575.65]). In Chile, the predictive ability of the ASQ to identify children with lower cognitive performance at school was satisfactory (area under the curve (AUC) 0.77 [95% CI 0.65- 0.89]) and comparable with the reference diagnostic test (p=0.58). Considering at least one domain in the risk zone, it presented a 66.7% sensitivity and 71.7% specificity. Finally, through a systematic review of the literature, we identified 8 cohorts evaluated with the ASQ that reported overall “positive” associations between early developmental screening and later cognitive or academic performance, with AUC between 0.66 and 0.87, and OR higher than 3. We observed a mirror effect when reviewing the sensitivity and specificity of the cohorts. The heterogeneity of the studies did not allow meta-analysis or subgroup analysis. Conclusions: The ASQ is reliable and has an adequate correlation and capacity to predict developmental difficulties between two and four years of age in Barcelona. In the longer term, in Chile, it was demonstrated that the assessments performed at 8, 18, or 30 months have an adequate predictive capacity of cognitive difficulties in the school stage. These results were corroborated through a systematic review of the literature. Further studies are needed to determine the impact of different adaptations, sociocultural contexts, biological risk factors, and assessment ages on the predictive ability of the ASQ, such as parent-repot DSQs. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública

Introduction: Home is one of the main places for children's secondhand smoke (SHS) exposure. The implementation of smoke-free rules at home might be influenced by caregivers' risk perception of SHS exposure. This study aimed to analyze factors related to caregivers' risk perception of SHS exposure in children. Methods: We conducted a cross-sectional telephone survey among a representative sample of 2411 parents or legal guardians of children aged

Objective: Childhood financial hardship is associated with depression throughout the life course, including older adulthood. However, it is still unclear the extent to which occupation, education level and household income are mediators of this association. We aimed to examine the association between childhood financial hardship and late-life depression, and potential socioeconomic mediators using community-based data. Methods: A nationally representative sample of 3623 non-institutionalized older Spanish adults aged 50+ was used. The associations between childhood financial hardship and depression, socioeconomic mediator variables and confounding variables such as chronic physical conditions, number of close people, and loneliness, were assessed through logistic regression models. Mediation analyses of socioeconomic variables were carried out. Results: Older Spanish adults who experienced a poor childhood financial situation were nine times more likely to obtain a lower level of education than those with a good childhood financial situation, and about three times more likely to suffer from depression. Participants' education level mediated about 35-40% of the association between childhood financial hardship and late-life depression whereas we found no significant mediation effect of household income and occupation skill. Conclusion: Improving access to the educational system during the life course might result in a reduction in the prevalence of depression in the general population of older adults and particularly among individuals with low socioeconomic status.

Treballs Finals de Grau de Mestre d'Educació Infantil, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Josep Anton Rodríguez Collado, [cat] El joc és un element molt present en les aules d'educació infantil i sovint té el paper de "simple" esbarjo. La present investigació té la finalitat de descobrir possibilitats didàctiques del joc, exposar les possibilitats d'observació i anàlisi per part dels docents. Per tant, la investigació està enfocada a exposar el que els nens i nenes poden expressar i aprendre a través del joc. El joc ha estat molt estudiat per diferents professionals, com psicòlegs o mestres. A partir de les seves investigacions es presenta una primera part de recerca teòrica que consisteix en un estudi descriptiu a partir de diverses fonts documentals. També es realitza una entrevista a una experta en teràpia de joc per aprofundir en alguns aspectes del present treball. Responent a motius didàctics, es fa una divisió del joc en diferents apartats: definició, característiques i elements, les classificacions més comunes, els diferents companys de joc, els beneficis en els diferents aspectes del desenvolupament, la relació entre les etapes evolutives i el joc i el paper del joc a l'escola. Finalment, es descriu una part pràctica que consisteix en una observació i posterior anàlisi de tres propostes de joc en una escola amb un grup d'infantil. En elles es pretén demostrar com en el joc es poden observar alguns aspectes de la vida dels nens i nenes d'infantil. Després d'aquesta anàlisi, es conclou el treball reprenent els objectius i la pregunta de recerca, esmentant les limitacions del treball i destacant les aportacions de la investigació., [spa] El juego es un elemento muy presente en las aulas de educación infantil y a menudo tiene el papel de “simple” recreo. La presente investigación tiene la finalidad de descubrir posibilidades didácticas del juego, exponer las posibilidades de observación y análisis por parte de los docentes. Por lo tanto, la investigación está enfocada a exponer lo que los niños y niñas pueden expresar y aprender a través del juego. El juego ha sido muy estudiado por diferentes profesionales, como psicólogos o maestros. A partir de sus investigaciones se presenta una primera parte de investigación teórica que consiste en un estudio descriptivo a partir de diversas fuentes documentales. También se realiza una entrevista a una experta en terapia de juego para profundizar en algunos aspectos del presente trabajo. Respondiendo a motivos didácticos, se hace una división del juego en diferentes apartados: definición, características y elementos, las clasificaciones más comunes, los diferentes compañeros de juego, los beneficios en los diferentes aspectos del desarrollo, la relación entre las etapas evolutivas y el juego y el papel del juego en la escuela. Finalmente, se describe una parte práctica que consiste en una observación y posterior análisis de tres propuestas de juego en una escuela con un grupo de infantil. En ellas se pretende demostrar como en el juego se pueden observar algunos aspectos de la vida de los niños y niñas de infantil. Después de este análisis, se concluye el trabajo retomando los objetivos y la pregunta de investigación, mencionando las limitaciones del trabajo y destacando los aportes de la investigación., [eng] Play is a very present element in early childhood education classrooms and often has the role of “simple” break. The present investigation has the purpose of discovering didactic possibilities of play, exposing the possibilities of observation and analysis by teachers. Therefore, the research is focused on exposing what children can express and learn through play. Play has been widely studied by different professionals, such as psychologists or teachers. Based on his research, a first part of theoretical research is presented, which consists of a descriptive study based on various documentary sources. An interview is also carried out with an expert in play therapy to deepen some aspects of the present work. Responding to didactic reasons, the game is divided into different sections: definition, characteristics and elements, the most common classifications, the different playmates, the benefits in the different aspects of development, the relationship between the evolutionary stages and play and the role of play in school. Finally, a practical part is described that consists of an observation and subsequent analysis of three game proposals in a school with a group of children. In them, it is intended to demonstrate how some aspects of the lives of children can be observed through play. After this analysis, the work is concluded by returning to the objectives and the research question, mentioning the limitations of the work and highlighting the contributions of the research.

Abstract Having access to parenting interventions in the early years is key to improve the developmental outcomes of children with neurodevelopmental problems. The Incredible Years® (IY) Parent Program is a group intervention that has demonstrated efficacy in terms of reducing stress in parents, as well as improving behavioral, emotional, and social outcomes in children. The program has been recently adapted for families of children with autism or language delays (IY-ASLD®). This intervention has not yet been implemented in the Spanish Public Health System, where there is a scarcity of evidence-based interventions being offered to families with young children presenting neurodevelopmental problems. The main aims of this study are to determine the feasibility of implementing the IY-ASLD® program within Spanish Child Mental Health Services and to examine parents’ acceptability and satisfaction with the intervention. As a secondary objective, we aim to evaluate its preliminary effectiveness in terms of reducing parental stress and behavioral difficulties in their children. The FIRST STEPS study is a multicenter, pilot randomized controlled trial comparing the IY-ASLD® program with a treatment-as-usual (TAU) condition. Approximately 70 families of children with autism spectrum disorder (ASD) and preterm children with communication and/or socialization difficulties (aged 2–5 years) will be recruited. Families will be assessed prior to randomization and after the intervention. Due to the COVID-19 pandemic, the intervention will consist of 22 weekly online sessions (approximately 6 months). The FIRST STEPS pilot trial will demonstrate the feasibility and acceptability of reliably implementing the IY-ASLD® program within the Spanish Public Health System. The results of this study could represent the first step to inform policymakers in Spain when designing evidence-based healthcare pathways for families of children presenting ASD symptoms or neurodevelopmental difficulties at early stages. Trial registration ClinicalTrials.gov NCT04358484. Registered on 04 April 2020

Temporal expectations critically influence perception and action. Previous research reports contradictory results in children’s ability to endogenously orient attention in time as well as the developmental course. To reconcile this seemingly conflicting evidence, we put forward the hypothesis that expectancy violations—through the use of invalid trials—are the source of the mixed evidence reported in the literature. With the aim of offering new results that could reconcile previous findings, we tested a group of young children (4- to 7-year-olds), an older group (8- to 12-year-olds), and a group of adults. Temporal cues provided expectations about target onset time, and invalid trials were used such that the target appeared at the unexpected time in 25% of the trials. In both experiments, the younger children responded faster in valid trials than in invalid trials, showing that they benefited from the temporal cue. These results show that young children rely on temporal expectations to orient attention in time endogenously. Importantly, younger children exhibited greater validity effects than older children and adults, and these effects correlated positively with participants’ performance in the invalid (unexpected) trials. We interpret the reduction of validity effects with age as an index of better adaptation to the invalid (unexpected) condition. By using invalid trials and testing three age groups, we demonstrate that previous findings are not inconsistent. Rather, evidence converges when considering the presence of expectancy violations that require executive control mechanisms, which develop progressively during childhood. We propose a distinction between rigid and flexible mechanisms of temporal orienting to accommodate all findings.

Background: Self-regulation comprises a series of important competencies, such as the ability to control inner states or responses toward thoughts, attention, emotions, or even performance. The relationship between self-regulation and different healthy lifestyle behaviors among children has not been examined in depth to date. The aim of this study was to explore the association between physical activity, screen time levels, and/or Mediterranean Diet adherence and self-regulation in Chilean children. Methods: A total of 1561 children aged 8&ndash, 12 years from eight public schools with low socioeconomic status were included. Physical activity, screen time, Mediterranean Diet, and self-regulation were assessed with validated questionnaires. Results: Children who were classified as active or those who reported less than 2 h per day of screen time had higher self-regulation than those who were classified as inactive or counterparts with 2 h per day or more of screen time, respectively. Using joint categories, active children both with low and high screen time showed higher self-regulation compared to inactive/high screen time peers. Additionally, active groups with adherence or non-adherence to the Mediterranean Diet had higher self-regulation compared to inactive and non-adherence peers. Conclusion: Having a greater number of healthy habits, mainly regular physical activity, was associated with higher self-regulation, which might be one potential strategy to promote child social-emotional development.

Treballs Finals de Grau de Pedagogia, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, Curs:2019-2020, Tutora: Clara Domènech i Vivas, La dansa, un art poc contemplat dins les institucions escolars es planteja com un recurs pedagògic dins les aules. En la present recerca es suggereix una nova proposta curricular entorn a la dansa amb l’objectiu de treballar conceptes i pràctiques relacionades amb aquesta que no es contemplen en el DECRET 119/2015, de tal manera que també s’augmentin les hores lectives en l’àmbit artístic. La proposta curricular es sustenta per a una sèrie de fonaments teòrics sobre tot el que es treballa amb la dansa a nivell físic, motriu, emocional, cognitiu i social. El paper del pedagog/a de la dansa entra en joc entorn a la proposta ja que aquest és desconegut per a la societat, obviant i adjudicant la professió en l’àmbit artístic professional, deixant enrere un ventall de possibilitats laborals a les institucions escolars. S’exposa la dansa com un instrument al servei de l’educació, que ofereix i garanteix un bon desenvolupament integral dels infants, fet que dóna sentit al seu valor pedagògic i entre en rigor com a un agent educador., La danza, un arte poco contemplado dentro de las instituciones escolares se plantea como un recurso pedagógico dentro de las aulas. En la presente investigación se sugiere una nueva propuesta curricular entorno a la danza con el objetivo de trabajar conceptos y prácticas relacionadas con esta que no se contemplan en el DECRETO 119/2015, de tal manera que también se aumenten las horas lectivas en el ámbito artístico. La propuesta curricular se sustenta para una serie de cimientos teóricos sobre todo el que se trabaja con la danza a nivel físico, motriz, emocional, cognitivo y social. El papel del pedagogo/a de la danza entra en juego en torno a la propuesta puesto que este es desconocido para la sociedad, obviando y adjudicando la profesión en el ámbito artístico profesional, dejando atrás un abanico de posibilidades laborales a las instituciones escolares. Se expone la danza como un instrumento al servicio de la educación, que ofrece y garantiza un buen desarrollo integral de los niños, hecho que da sentido a su valor pedagógico y entre en rigor como un agente educador.

Background Low maternal self-efficacy and high levels of anxiety, depression, and stress can be triggered in adolescent mothers due to an incomplete development process that makes them physically or psychologically unprepared for the responsibilities of motherhood and parenting. These factors may be linked to difficulties with their children’s social-emotional development. The present study aims to: (a) analyze the relationship between maternal self-efficacy and stress, depression, and anxiety levels in low-income adolescent mothers; (b) examine the relationship between maternal self-efficacy and well-being with children’s social-emotional development; and (c) describe the effects of maternal self-efficacy on children’s social-emotional development, mediated by maternal well-being. Methods A sample of 79 dyads comprising low-income Chilean adolescent mothers aged from 15 to 21 years old (M = 19.1, SD = 1.66) and their children aged 10 to 24 months (M = 15.5, SD = 4.2) participated in this research. A set of psychometric scales was used to measure maternal self-efficacy (Parental Evaluation Scale, EEP), the mothers’ anxiety and depression (Hospital Anxiety and Depression Scale, HADS), maternal stress (Parental Stress Scale, PSS), and the children’s social-emotional development (Ages and Stages Questionnaire Socio-emotional, ASQ-SE). Bivariate analyses and mediation models were employed to estimate and test the relevant relationships. Results A bivariate analysis showed that maternal self-efficacy was negatively related to the mother’s anxiety, depression, and stress. Moreover, there was a significant relationship between maternal self-efficacy and maternal stress, and children’s self-regulation and social-emotional development. Maternal self-efficacy, mediated by maternal anxiety, depression, and stress scores, had a significant effect on the development of children’s self-regulation. Conclusions The results confirm the importance of adolescent mothers’ emotional well-being and maternal self- efficacy with respect to their children’s social-emotional development. This makes it necessary to have detailed information about how emotional and self-perception status influences a mother’s role in the development of her children.

Motor development is an inseparable component of cognitive development. So, to develop the mind, it is necessary to work the body. Therefore, Early Childhood Education curricula and the scientific literature emphasize the need to promote the development of motor skills during the 1st years of life. These skills are necessary for learning and subsequent academic performance. However, studies frequently offer only a partial view of these relationships. Few works have analyzed the specific relationships between different components of preschool gross and fine motor skills and subsequent performance on different academic competencies. Further, they present discrepant results. The aim of this study was to determinate which specific components of gross and fine motor skills assessed in Spanish students during the final year of Early Childhood Education (5 to 6-year-olds) were associated with different academic competencies assessed in the following academic year, when the students were in their 1st year of Primary Education. The final sample consisted of 38 Spanish students, aged 5. A mixed methods approach was used. It consisted of systematic observation to assess specific components of gross and fine motor skills when children were in the Early Childhood Education period, and selective methodology to evaluate their academic competencies (specifically in literacy and mathematics and overall), 1 year later, once in Primary Education. Multiple linear regression models were constructed using the computing language R to examine the association between motor skills and academic competencies. The results indicated that only the components of fine motor skills showed associations with academic competencies. The pattern of association varied when literacy and mathematics competencies were specifically and individually assessed and when overall academic competency was considered. The two assessed fine motor skills (Coordination and Integration) were associated with literacy competency (β = 0.344, p = 0.025; β = 0.349, p = 0.024, respectively) and overall academic competency (β = 0.267, p = 0.065; β = 0.493, p = 0.001, respectively). However, only Integration was associated with mathematics competency (β = 0.476, p = 0.002). The 'Discussion' section focuses on the educational implications of these results and future research. It highlights the importance of early assessment of fine motor skills to identify students likely to present inadequate subsequent academic performance and the need to apply instruction and interventions tailored to the specific needs of each child.

[eng] In most natural situations, adults look at the eyes of faces in seek of social information (Yarbus, 1967). However, when the auditory information becomes unclear (e.g. speech-in- noise) they switch their attention towards the mouth of a talking face and rely on the audiovisual redundant cues to help them process the speech signal (Barenholtz, Mavica, & Lewkowicz, 2016; Buchan, Paré, & Munhall, 2007; Lansing & McConkie, 2003; Vatikiotis- Bateson, Eigsti, Yano, & Munhall, 1998). Likewise, young infants are sensitive to the correspondence between acoustic and visual speech (Bahrick & Lickliter, 2012), and they also rely on the talker’s mouth during the second half of the first year of life, putatively to help them acquire language by the time they start babbling (Lewkowicz & Hansen-Tift, 2012), and also to aid language differentiation in the case of bilingual infants (Pons, Bosch & Lewkowicz, 2015). The current set of studies provides a detailed examination of the audiovisual (AV) speech cues contribution to speech processing at different language development stages, through the analysis of selective attention patterns when processing speech from talking faces. To do so, I compared different linguistic experience factors (i.e. types of bilingualism – distance between bilinguals’ two languages –, language familiarity and language proficiency) that modulate audiovisual speech perception in first language acquisition during infancy (Studies 1 and 2), early childhood (Studies 3 and 4), and in second language (L2) learning during adulthood (Studies 5, 6 and 7). The findings of the present work demonstrate that (1) perceiving speech audiovisually hampers close bilingual infants’ ability to discriminate their languages, that (2) 15-month-old and 5 year-old close language bilinguals rely more on the mouth cues of a talking face than do their distant bilingual peers, that (3) children’s attention to the mouth follows a clear temporal pattern: it is maximal in the beginning of the presentation and it diminishes gradually as speech continues, and that (4) adults also rely more on the mouth speech cues when they perceive fluent non-native vs. native speech, regardless of their L2 expertise. All in all, these studies shed new light into the field of audiovisual speech perception and language processing by showing that selective attention to a talker’s eyes and mouth is a dynamic, information-seeking process, which is largely modulated by perceivers’ early linguistic experience and the tasks’ demands. These results suggest that selectively attending the redundant speech cues of a talker’s mouth at the adequate moment enhances speech perception and is crucial for normal language development and speech processing, not only in infancy – during first language acquisition – but also in more advanced language stages in childhood, as well as in L2 learning during adulthood. Ultimately, they confirm that mouth reliance is greater in close bilingual environments, where the presence of two related languages increases the necessity for disambiguation and keeping separate language systems., [cat] Atendre selectivament a la boca d’un parlant ens ajuda a beneficiar-nos de la informació audiovisual i processar millor el senyal de la parla, quan el senyal auditiu es torna confús. Paral·lelament, els infants també atenen a la boca durant la segona meitat del primer any de vida, la qual cosa els ajuda en l'adquisició del llenguatge/s. Aquesta tesi examina la contribució del senyal audiovisual al processament de la parla, a través de les anàlisis d'atenció selectiva a una cara parlant. Es comparen diferents factors lingüístics (tipologies de bilingüisme, la familiaritat i la competència amb l'idioma) que modulen la percepció audiovisual de la parla en l'adquisició del llenguatge durant la primera infància (Estudis 1 i 2), en nens d’edat escolar (Estudis 3 i 4) i l’aprenentatge d'una segona llengua durant l'edat adulta (Estudis 5, 6 i 7). Els resultats demostren que (1) la percepció audiovisual de la parla dificulta la capacitat dels infants bilingües de discriminar les seves llengües properes, que (2) els bilingües de llengües properes de 15 mesos i de 5 anys d’edat posen més atenció a les pistes audiovisuals de la boca que els bilingües de llengües distants, que (3) l’atenció dels nens a la boca del parlant és màxima al començament i disminueix gradualment a mesura que continua la parla, i que (4) els adults també es recolzen més en els senyals audiovisuals de la boca quan perceben una llengua no nativa (L2), independentment de la seva competència en aquesta. Aquests estudis demostren que l'atenció selectiva a la cara d'un parlant és un procés dinàmic i de cerca d'informació, i que aquest és modulat per l'experiència lingüística primerenca i les exigències que comporten les situacions comunicatives. Aquests resultats suggereixen que atendre a les pistes audiovisuals de la boca en els moments adequats és crucial per al desenvolupament normal del llenguatge, tan durant la primera infància com en les etapes més avançades del llenguatge, així com en l’aprenentatge de segones llengües. Per últim, aquests resultats confirmen que l’estratègia de recolzar-se en les pistes audiovisuals s’utilitza en major mesura en entorns bilingües propers, on la presència de dues llengües relacionades augmenta la necessitat de desambiguació.

This study analyzed how maternal obesity affected fatty acids (FAs) in breast milk and their association with infant growth and cognition to raise awareness about the programming effect of maternal health and to promote a healthy prenatal weight. Mother&ndash, child pairs (n = 78) were grouped per maternal pre-pregnancy body mass index (BMI): normal-weight (BMI = 18.5&ndash, 24.99), overweight (BMI = 25&ndash, 29.99) and obese (BMI &gt, 30). Colostrum and mature milk FAs were determined. Infant anthropometry at 6, 18 and 36 months of age and cognition at 18 were analyzed. Mature milk exhibited lower arachidonic acid (AA) and docosahexaenoic acid (DHA), among others, than colostrum. Breast milk of non-normal weight mothers presented increased saturated FAs and n6:n3 ratio and decreased &alpha, linolenic acid (ALA), DHA and monounsaturated FAs. Infant BMI-for-age at 6 months of age was inversely associated with colostrum n6 (e.g., AA) and n3 (e.g., DHA) FAs and positively associated with n6:n3 ratio. Depending on the maternal weight, infant cognition was positively influenced by breast milk linoleic acid, n6 PUFAs, ALA, DHA and n3 LC-PUFAs, and negatively affected by n6:n3 ratio. In conclusion, this study shows that maternal pre-pregnancy BMI can influence breast milk FAs and infant growth and cognition, endorsing the importance of a healthy weight in future generations.

Darrera actualització: Setembre 2021, La actividad práctica que se propone aborda el estudio del desarrollo en la infancia, así como de la familia como contexto fundamental de desarrollo, a través de dos instrumentos: • La Tabla de Desarrollo Haizea-Llevant. • HOME (Home Observation for Measurement of the Environment). La actividad se realizará en pequeños grupos de entre tres y cinco estudiantes, llevando a cabo un trabajo de campo con recogida de datos en el hogar de una familia con un/a hijo/a menor de cinco años. La fundamentación teórica de la actividad práctica, así como la formación de los estudiantes para aplicar correctamente los instrumentos y valorar los resultados corre a cargo del profesorado. El documento docente que aquí presentamos es un material de apoyo que incluye: 1. Presentación general de la actividad y objetivos. 2. Pautas para la elaboración del informe escrito. 3. Rúbrica de la actividad práctica “Tabla de Desarrollo Haizea-Llevant y HOME”.

L’embaràs és un període de màxima vulnerabilitat per la influència de múltiples factors de risc ela quals poden ser l'origen de múltiples problemes del desenvolupament, malalties i patologies al llarg de la vida de l’individu. S’han descrit múltiples factors de risc relacionats amb el neurodesenvolupament del nen. Dos d’ells són l'estat nutricional matern i l'exposició prenatal als tòxics. L’objectiu principal d’aquesta tesi és investigar els factors de risc prenatals i perinatals (concretament els nivells d’homocisteïna preconcepcional i l’exposició al fum del tabac) implicats en el desenvolupament neuropsicològic del nen. A més, també ens plantejàvem estudiar la influència dels factors de risc ambientals en el diagnòstic de TDAH, així com analitzar la validesa del Conners 3 AI i de les escales específiques del CBCL/6-18 i del YSR711-18 per a la detecció d'aquest trastorn. Per tal de donar resposta a els objectius plantejats en aquesta tesi, s’han tingut en compte els resultats obtinguts de tres estudis diferents: l’estudi PreC i l’estudi NutCir (ambdós estudis de cohort amb un disseny longitudinal prospectiu) i l’estudi EPINED (estudi transversal de doble fase). Dels resultats obtinguts de la investigació, podem concloure que En conclusió, aquesta tesi ens aporta evidència sobre la importància del període pre- i perinatal en el neurodesenvolupament del nen a llarg termini. Concretament, els resultats ens han permès corroborar que l’estat nutricional de la mare previ a la concepció i l’exposició prenatal al fum del tabac són factors de risc de problemes en el neurodesenvolupament a llarg termini. El embarazo es un período de máxima vulnerabilidad por la influencia de múltiples factores de riesgo los cuales pueden ser el origen de múltiples problemas del desarrollo, enfermedades y patologías a lo largo de la vida del individuo. Se han descrito múltiples factores de riesgo relacionados con el neurodesarrollo del niño. Dos de ellos son el estado nutricional materno y la exposición prenatal a los tóxicos. El objetivo principal de esta tesis es investigar los factores de riesgo prenatales y perinatales (concretamente los niveles de homocisteína preconcepcional y la exposición al humo del tabaco) implicados en el desarrollo neuropsicológico del niño. Además, también nos planteamos estudiar la influencia de los factores de riesgo ambientales en el diagnóstico de TDAH, así como analizar la validez del Conners 3 AI y de las escalas específicas del CBCL / 6-18 y del YSR711-18 para la detección de este trastorno. Para dar respuesta a los objetivos planteados en esta tesis, se han tenido en cuenta los resultados obtenidos de tres estudios diferentes: el estudio PreC y el estudio NutCir (ambos son estudios de cohorte con un diseño longitudinal prospectivo) y el estudio EPINED (estudio transversal de doble fase). De los resultados obtenidos podemos concluir el período prenatal es un período de gran importancia para el neurodesarrollo del niño a largo plazo. Concretamente, los resultados nos han permitido corroborar que el estado nutricional de la madre previo a la concepción y la exposición prenatal al humo del tabaco son factores de riesgo de problemas en el neurodesarrollo a largo plazo. Pregnancy is a period of maximum vulnerability due to the influence of multiple risk factors which can originate multiple developmental problems, diseases and pathologies throughout the life of person. Multiple risk factors related to child neurodevelopment have been described. Two of them are maternal nutritional status and prenatal smoke exposure. The main objective of this thesis is to investigate the prenatal and perinatal risk factors (specifically the levels of preconceptional homocysteine and prenatal smoke exposure) involved in the neuropsychological development of the child. In addition, we also want to study the influence of environmental risk factors on the diagnosis of ADHD, as well as analyze the validity of Conners 3 AI and the specific scales of CBCL / 6-18 and YSR711-18 for the ADHD screening. In order to highlight the aim of this thesis, we considered the results obtained from three different studies: the PreC study, the NutCir study (both are birth cohort studies with a prospective longitudinal design) and the EPINED study (double-phase cross-sectional study). From the results obtained we can conclude that the prenatal period is a period of great importance for the neurodevelopment of the child in the long term. Specifically, the results have allowed us to corroborate that the nutritional status of the mother prior to conception and prenatal smoke exposure are risk factors for neurodevelopmental problems in the long term.

HOME (Home Observation for Measurement of the Environment) (Caldwell y Bradley, 2001) es un instrumento que permite evaluar de forma sistemática la calidad y la cantidad de la estimulación y el apoyo que el niño recibe en el contexto familiar. Esta evaluación puede responder a distintos objetivos: conocer las características del entorno familiar en determinadas poblaciones; relacionar las puntuaciones obtenidas en HOME con medidas de distintos aspectos del desarrollo (cognitivo, lingüístico, etc.); e identificar necesidades de intervención o apoyo familiar, así como servir como guía para esa intervención. Existen cuatro versiones básicas del instrumento, que cubren distintos períodos de edad. Además de las cuatro versiones básicas, el manual también incluye versiones adaptadas para familias con un hijo con discapacidad y para valorar la calidad de las escuelas infantiles como contextos de desarrollo. En este documento presentamos los consejos generales para la aplicación de HOME, así como la traducción al español de las indicaciones para valorar todos los ítems de las versiones correspondientes al período 0-3 y 3-6 años respectivamente. La traducción ha sido realizada por Magda Rivero, con la autorización de Robert H. Bradley, a partir de la edición revisada del manual (Caldwell y Bradley, 2001). Para ilustrar algunos de los ítems se han incluido fotografías obtenidas de bancos de imágenes gratuitas libres de derechos de autor.

Treball Final de Grau de Podologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, curs: 2017-2018, Tutor: Laura Pérez Palma, El gateo es una forma de locomoción cuadrúpeda de aparición y duración irregular que es considerada una etapa importante del desarrollo del ser humano. Pocos son los estudios científicos relacionados con el tema y muchos los mitos o creencias que le otorgan gran repercusión en el desarrollo. No se establece con exactitud a qué edad se debe iniciar el gateo ni tampoco que estilos pueden aparecer y considerarse normales. Los objetivos de este trabajo son: determinar las características normales del patrón del gateo, analizar las similitudes de los diferentes tipos de gateo y verificar la importancia del gateo en el desarrollo psicomotor. La búsqueda bibliográfica se realizó a partir de artículos publicados en las bases de datos ScienceDirect, Scopus y Medline hasta marzo del 2018. Los análisis indican que el gateo se puede presentar en varios estilos diferentes y todos considerados fisiológicos: gateo de oso, estándar, mezcla paso a paso, arrastre, de glúteos y de remo. Esta diversidad puede depender de la edad, de la maduración neural, de las dimensiones corporales o del desarrollo musculo esquelético. La aparición de este hito puede darse entre los cinco y los doce meses de edad, durante este rango es posible que se adapten diferentes posturas de gateo hasta iniciar la marcha bípeda. Aunque es necesaria una mayor investigación para poder sacar conclusiones representativas, se ha demostrado que todos los estilos de gateo se desplazan de manera coordinada y la mayoría utilizan un patrón de extremidades alterno. No se ha relacionado la falta de gateo con posibles retrasos en el desarrollo psicomotor, pero sí se ha demostrado que el gateo es una base importante para el desarrollo físico e intelectual del niño que marcará beneficios en sus aprendizajes posteriores.

Treball Final de Grau de Podologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, curs: 2016-2017, Tutor:Gemma Navarro Román, Existen unos valores normales en el desarrollo psicomotriz del niño que establecen los 12-13 meses como edad para que el niño posea una marcha independiente, aunque no será hasta los 7-8 años cuando se adquiera una marcha madura. El eje femorotibial también sigue un proceso evolutivo a lo largo del crecimiento, consolidándose definitivamente en la misma franja de edad. Los objetivos a seguir en este trabajo se centraron en valorar la relación que existe entre la edad de inicio de la deambulación del bebé y el eje femorotibial infantil en el plano frontal, así como otros parámetros puedan influir en dicho eje. Se realizó una exhaustiva búsqueda para encontrar estudios similares que nos sirvieran de precedentes. Por otro lado, se realizó un estudio observacional descriptivo transversal con una muestra de 64 niños y edades comprendidas entre los 7-9 años. Se entregó a los padres un cuestionario acerca del desarrollo del niño y se realizó un protocolo de exploración infantil para relacionar ambas variables. Se observó que el eje femorotibial infantil no sigue ninguna tendencia lineal en base a la edad de inicio de la marcha, aunque si se evidencian valores clínicos inferiores a los fisiológicos de genu valgo y distancia intermaleolar en niños que inician una deambulación más tardía.

Resumen Fundamento y objetivo Estimar la prevalencia de obesidad y sobrepeso en la poblacion catalana de 2 a 14 anos, conocer su evolucion durante los periodos 2006 y 2010-2012 y evaluar los determinantes sociales y estilos de vida relacionados con la obesidad. Material y metodos Estudio transversal a partir de 4.389 encuestas correspondientes a las ediciones 2006 y 2010-2012 de la Encuesta de Salud de Cataluna. El sobrepeso y la obesidad se determinaron aplicando los criterios de la Organizacion Mundial de la Salud. Los condicionantes evaluados fueron la clase social, el nivel de estudios de los padres/madres, los habitos alimentarios, las actividades de ocio y el sueno. Resultados Durante el periodo 2010-2012, las prevalencias de obesidad y sobrepeso fueron, respectivamente, 15,4 y 20,2%. La obesidad fue superior en ninos (15,5%) que en ninas (12,8%) (p Conclusiones La obesidad y el sobrepeso en la poblacion infantojuvenil catalana se han mantenido estables durante 2006-2012, siendo de las mas altas de Europa. Para afrontar este importante problema de salud publica, es necesario un enfoque integral e interdisciplinario que considere tanto los determinantes sociales como los estilos de vida del entorno infantil.

Treball Final de Grau de Podologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, curs: 2016-2017, Tutor: Laura Pérez Palma, Este proyecto trata principalmente sobre el estudio y la evaluación del desarrollo psicomotor del área gruesa de niños mediante un seguimiento a dos infantes de entre 6 y 21 meses. En este estudio se aplicaron diferentes hitos y escalas de Evaluación del Desarrollo psicomotor para poder desarrollar una herramientas distinta de evaluación que nos permitiera identificar y diagnosticar un retraso en el desarrollo de la motricidad del área gruesa específicamente, de una manera temprana y fiable. Dado que es de suma importancia detectar a tiempo este retraso para poder intervenir y prevenir futuras consecuencias, diagnosticando el problema, y promoviendo el buen desarrollo del infante. Establecer esta nueva escala y parámetros de normalidad permitió obtener y analizar una serie de resultados en nuestros pacientes, así como diseñar una aplicación que permitiera a podólogos estar mejor capacitados para identificar, reconocer, interpretar y apoyar la promoción de la salud, y la prevención en sus pacientes, proponiendo un tratamiento de una forma más temprana.

In order to find the referents of words, infants rely on constrains that guide their interpretations. Currently, little is known about how language environment influences referent identification. Comparisons between bilinguals and monolinguals offer a unique window into this interaction. The aim of this dissertation is to explore how bilinguals and monolinguals acquire words for categories at different ages as well as their use of disambiguation strategies. Specifically, we asked whether bilinguals' early advantage in executive function, together with the need to learn in noisier contexts, may translate into different word learning strategies. In Experiments 1-4, we tested 8-, 15-, and 19-month-old infants with a fast categorization task. We also explored if recently acquired knowledge can be used to boost the learning of other information. In Experiments 5-6, we tested 18- and 19-month-old infants with a familiarization/preferential-looking task on their ability to acquire categories. We asked whether different linguistic experiences may lead bilinguals and monolinguals to form different category representations. Our findings suggest a much more complex picture of the influence of linguistic experience on referent identification than currently acknowledged., Per tal de trobar els referents de les paraules, els infants confien en requeriments que guien les seves interpretacions. Actualment, se sap poc sobre com l'entorn lingüístic influencia la identificació de referents. La comparació de bilingües i monolingües ofereix una finestra única per explorar aquesta interacció. L'objectiu d'aquesta tesi és explorar com bilingües i monolingües adquireixen noms per categories a diferents edats així com l'ús que fan d'estratègies de desambiguació. Específicament, ens preguntem si l'avantatge primerenc en les funcions executives en bilingües junt amb la necessitat d'aprendre en contextos sorollosos, pot traduir-se en estratègies d'aprenentatge de paraules diferents. Als Experiments 1-4, van testejar infants de 8, 15 i 19 mesos amb una tasca de categorització ràpida. També vam explorar si coneixement recentment adquirit pot ser utilitzar per promoure l'aprenentatge d'altra informació. Als Experiments 5-6, vam testejar infants de 18 i 19 mesos amb una tasca de familiarització/mirada-preferencial en l'habilitat d'adquirir categories. Ens preguntem si diferències en l'experiència lingüística poden dur bilingües i monolingües a formar diferents representacions de categories. Els resultats suggereixen una fotografia més complexa sobre la influència de l'experiència lingüística en l'habilitat d'identificar referents del que actualment es reconeix.

OBJECTIU: El nostre objectiu va ser investigar la correlació entre els patrons de creixement de perímetre cefàlic (PC) i l'evolució neurològica entre diferents presentacions etiològiques de microcefàlia en pacients pediàtrics. PACIENTS I MÈTODES: 3.269 gràfiques de PC de pacients d'una Unitat de Neuropediatria terciària van ser revisades i 136 participants microcefàlics seleccionats. Utilitzant les puntuacions Z de les mesures de PC registrades vam definir les variables: PC Mínim(HC min), Caiguda de PC (HC drop) i Recuperació de PC (HC catch-up). Els nens amb evidència de Discapacitat Intel·lectual (QI per sota de 71) van ser classificats dins del grup de Neurològicament Afectats i la resta dels participants en el de Neurològicament No Afectats. Classificàrem els pacients segons la causa de la microcefàlia dins els grups: Idiopàtica, Familiar, Sindròmica, Simptomàtica i Mixta. RESULTATS: Aplicant l'Anàlisi Discriminant es va definir una funció C com a C = PC mínim + Caiguda de PC amb un nivell de tall de C = -4.3. La variable Recuperació de PC no va afegir més informació discriminant a les altres dues. En la nostra cohort el 95% dels pacients amb resultats per sota d'aquest nivell, microcefàlia severa, van ser classificats dins del grup Afectats, mentre que la concordança global va ser del 66%. En els grups de simptomàtiques i mixtes la concordança entre la funció de PC i el resultat va arribar el 82% en contrast amb només el 54% en el grup d'idiopàtiques i sindròmiques (valor P = 0,0002). CONCLUSIONS: Hem definit una funció de creixement del PC que discrimina l'afectació neurològica de pacients microcefàlics pediàtrics millor que els valors de PC aïllats, especialment per a aquells amb etiologies simptomàtiques i mixtes., OBJECTIVE: Our aim was to investigate the correlations between patterns of head circumference (HC) growth and neurological impairment among distinct ætiological presentations of microcephaly in paediatric patients. PATIENTS AND METHODS: 3,269 HC charts of patients from a tertiary Neuropaediatric Unit were reviewed and 136 microcephalic participants selected. Using the Z-scores of registered HC we defined the variables: HC Minimum, HC Drop and HC Catch-up. Children with evidence of intellectual (IQ below 71) were classified within the Neurologically Impaired group and the rest of participants within the Neurologically Not Impaired one. We classified patients according to the cause of microcephaly into: idiopathic, familial, syndromic, symptomatic and mixed. RESULTS: Using Discriminant Analysis a C-function was defined as C = HC min + HC drop with a cut-off level of C = –4.3. HC catch-up did not add any further discriminant information to the other two variables. In our cohort 95% of patients scoring below this level, severe microcephaly, were classified within the Impaired group while the overall concordance was 66 %. In the symptomatic-mixed group the concordance between HC function and outcome reached 82 % in contrast to only 54% in the idiopathic-syndromic group (P-value=0.0002). CONCLUSIONS: We defined a HC growth function which discriminates the neurological outcome of microcephalic patients better than isolated HC measurements, especially for those with symptomatic and mixed ætiologies.

Background: Most standardized nursing care plans for healthy neonates include multiple nursing diagnoses to reflect nurses' judgments on the infant's status; however scientific literature concerning this issue is scarce. Newborn physiological immaturity is a concept in the ATIC terminology (architecture, terminology, interface, information, nursing [infermeria], and knowledge [coneixement]) to represent the natural status of vulnerability of the healthy neonate. Purpose: To identify the essential attributes of the concept and provide its conceptual and operational definition, using the Wilsonian approach. Findings: The concept under analysis embeds a natural cluster of vulnerabilities and environmental interactions that enhance the evolving maturation process. Implications for Practice: The use of this diagnosis may simplify the process of charting the nursing care plans and reduce time needed for documentation while maintaining the integrity of the information. Implications for Research: Consistent development and use of nursing concepts is essential for knowledge building. Studies on the actual use of nursing diagnoses are needed to inform decision making.

The study of change in repeated measures studies or longitudinal studies (cross-sectional and/or cross-sequential) is of considerable interest in the field of developmental psychology. Qualitative and quantitative measures of interindividual and intraindividual variability can be used to capture changes in cognitive development. In the present study, through an empirical analysis of infant cognitive de-velopment, we investigate whether or not longitudinal (cross-sectional/cross-sequential) research designs can be used interchangeably with univariate or multivariate data analysis techniques. Methodologically, longitudinal data can be processed by univariate or multivariate analysis. However, the results and their interpretation may be different, even when the necessary statistical requirements are performed. Current statistical programs incorporate techniques to test for the presence of significant dif-ferences in data, regardless of whether these are evaluated by univariate or multivariate analysis. The results of this study, conducted in infants studied at three time points (18, 21 and 24 months), show that both intraindividual and interindividual variability can be detected by repeated measures analyses. El estudio del cambio en estudios de medidas repetidas o estudios longitudinales (cross-sectional y/o cross-sequential) constituye un area de notable interés en el ámbito de la Psicología del Desarrollo. Las medidas (cualitativas/cuantitativas) que tomamos de participantes, bien intraindividualmente bien interindividualmente, permiten capturar cambios del desarrollo cognitivo. Mediante un estudio empírico de desarrollo cognitivo infantil, comprobaremos si los diseños longitudinales (cross-sectional/cross-sequential) pueden utilizarse o no indistintamente con técnicas de análisis de datos uni- o multivariables. Metodológicamente es posible tratar datos longitudinales en alguna de las soluciones aportadas, uni o multivariable. Sin embargo, y aun cumpliendo los requisitos estadísticos necesaRíos, los resultados y la interpretación de los mismos pueden ser diferentes. Entendemos que hay soluciones en los programas estadísticos actuales que permiten la utilización de técnicas que aseguren si realmente hay diferencias significativas o no en los datos, independientemente de si son tratados con estructuras uni- o multivariables. Los resultados de bebes estudiados en tres momentos temporales (18, 21 y 24 meses) mediante medidas repetidas muestran que la interpretación afecta de igual manera a datos de la variabilidad intra/interindividual.

Las ciudades están densamente pobladas y ofrecen una diversidad cultural, religiosa, étnica, y de costumbres. Suele estar dividida por demarcaciones socioeconómicas. Las desigualdades en el desarrollo infantil temprano son de gran preocupación. El objetivo de esta disertación es describir políticas, planes de salud e intervenciones para abordar las desigualdades sociales en salud y desarrollo temprano infantil en países europeos durante 2010-2013. La tesis se llevó a cabo utilizando métodos de investigación cualitativa y una revisión sistemática. Los resultados sugieren la importancia de poner más esfuerzos en proveer a los responsables de políticas con información necesaria de salud y sus determinantes sociales. Es necesario asegurar que los objetivos de las desigualdades en salud sean incluidos en la agenda política. Estos deberían tener en cuenta la naturaleza multidisciplinaria y multisectorial de reducir las desigualdades en salud. Proveer el acceso a un abanico amplio de servicios universalmente proporcionales durante la edad temprana de calidad, es importante., Cities are densely populated and offer a diversity of cultural backgrounds, religions, ethnicity and customs, frequently divided by socio-economic demarcations. Inequalities in early child development within cities are of great concern. The objective of this dissertation is to describe policies, health plans and interventions to address social inequalities in health and early child development in European countries during 2010-2013. This thesis was carried out using qualitative research methods and a systematic review. Findings suggest the importance of placing more effort on providing policymakers with available information on health and its social determinants. It is necessary to ensure that health inequality aims are included in the political agenda. These should take into account the multidisciplinary and multisectoral nature of tackling health inequalities. Providing access to a comprehensive range of quality universally proportionate services during children’s early years is important

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524, Nuestro objetivo es presentar los recursos de apoyo al estudiante que se aplican en la asignatura “Desarrollo en la infancia”, obligatoria de segundo curso del grado de Psicología, contextualizándolos en el marco de la formación por competencias y de la evaluación continuada y formativa. Los recursos desarrollados para orientar a los estudiantes en su proceso de aprendizaje son: Relacionados con actividades prácticas • Documentos guía • Listas de comprobación (checklists) de tareas • Rúbricas para la elaboración de un informe y para la presentación oral de los trabajos • WebQuest con materiales elaborados por el profesorado • Tutorías individuales y grupales Relacionados con textos obligatorios • Guías de estudio • Cuestionarios de auto-evaluación con feedback En relación con el estudiante y su proceso de aprendizaje, los instrumentos y recursos aplicados contribuyen positivamente a: • Tomar consciencia de cuáles son los objetivos de aprendizaje de la asignatura y de las competencias que se busca desarrollar. • Guiar en la realización de las actividades de aprendizaje y en el trabajo autónomo. • Clarificar los criterios de evaluación. • Orientar a lo largo del proceso de aprendizaje. • Dar elementos para la auto-regulación del aprendizaje. • Contribuir a los buenos resultados académicos. Para guiar la mejora de los recursos de apoyo en el futuro, nos planteamos algunas cuestiones: • ¿Contribuyen de forma eficaz a la auto-regulación del aprendizaje? • ¿Qué aspectos de la guía y apoyo al estudiante pueden vehicularse a través de recursos en la red y cuáles deben ofrecerse de forma presencial? • ¿Cómo establecer la obligatoriedad o no obligatoriedad de algunos de los recursos de apoyo?

En los últimos años una creciente investigación se ha enfocado en comprender cómo el ambiente social y las funciones ejecutivas del infante interactúan entre sí. La parentalidad esta clasificada como el agente social más próximo para los hijos; por esa razón la mayoría de la investigación se ha enfocado en la calidad de la parentalidad en el desarrollo de las funciones ejecutivas de los hijos. Sin embargo, aún existe mucho por comprender sobre esta relación. La presente investigación evalúa y explora los estilos de crianza y las funciones ejecutivas en dos muestras independientes. El primer estudio evalúa los efectos mediadores de las funciones ejecutivas de ambos padres y las funciones ejecutivas del hijo vía los estilos de crianza (i.e. calidez emocional y rechazo). El segundo estudio analiza mediante un diseño transversal, las asociaciones entre la calidez emocional y el rechazo por una parte y las funciones ejecutivas del hijo. Finalmente, el tercer estudio probó un modelo tipo cross-lagged para explorar las relaciones bidireccionales entre la sensibilidad materna y las funciones ejecutivas de los hijos. El análisis fue realizado con modelos de ecuaciones estructurales (SEM, por sus siglas en inglés). Para el primer estudio se usó análisis de mediación, para el segundo estudio se analizó el efecto directo entre ambas variables y en el tercer estudio, se probó un modelo cross- lagged. Los resultados mostraron un efecto consistente y relación entre los estilos parentales negativos y positivos en las funciones ejecutivas del hijo. El primer estudió reportó un efecto parcial mediado por el rechazo entre las funciones ejecutivas de la madre y las funciones ejecutivas del hijo. El segundo estudio reportó una asociación mas fuerte entre el rechazo y las funciones ejecutivas del hijo, que entre la calidez emocional y las funciones ejecutivas del hijo. Finalmente los resultados del tercer estudio demostraron un efecto bidireccional disminuido entre la sensibilidad materna y las funciones ejecutivas del hijo. Los resultados son discutidos en términos del rol que las funciones ejecutivas tienen en el bienestar de las familias y en la transmisión transgeneracional de las funciones ejecutivas (e.g. genética o social) entre padres y sus hijos. Para concluir, el presente trabajo manifiesta lo innovador de esta tema de investigación y la importancia de programas de entrenamiento para padres para incrementar un mejor desempeño de las funciones ejecutivas., In recent years an increasing research have focused on understand how social environment and child executive function interact with each other. Parenting its classified as the most proximal social agent of children, for that reason most of the research have focused on quality parenting on child EF development. However, there still more to understand about it. The follow research evaluates and explores parenting styles and executive functions on two different samples. The first study evaluated mediated effects of both parents EF and child EF via parenting styles (i.e. emotional warmth and rejection). The second, analyzed in a cross-sectional study the associations between both emotional warmth and rejection and child EF. Finally, the third study tested a cross-lagged model to explore bidirectional relations between maternal sensitivity and child EF. The analysis was made with structural equation modeling (SEM). For the first study we used mediated analysis, for the second a direct effect between both variables, and for the third, we tested a cross-lagged model. The results showed a consistent effect and relation between negative and positive parenting styles on child EF. The first study showed a partial mediated effect of rejection between mother EF and child EF. The second study presented a stronger association between rejection and child EF, than emotional warmth and child EF. And the third study demonstrated a diminished bidirectional effect between maternal sensitivity and child EF. The results are discussed on terms of the role of EF on the wellbeing of families, and the trans-generational transmission of EF (i.e. genetic or social training) between parents and children. To conclude, this work states the novelty of the research area, and the importance of treatment to enhance better performance on EF.

Aquest estudi valora la lateralitat manual, podal i ocular de 798 nens de 6 a 15 anys. S'obtenen els fenotips de lateralitat de cada nen (homogeni, creuat o no definit) i es comparen els resultats segons el gènere i l'edat (de 6-7 anys, de 8-10 i de 11-15 anys). Finalment, es correlacionen les proves utilitzades i els coeficients de lateralitat. Segons el nostre estudi, el gènere no influeix en la lateralitat del membre superior, però sí en el membre inferior i en l'ocular. La lateralitat manual es referma entre els 8-10 anys, la podal no es referma a aquestes edats i l'ocular tendeix a la dextralitat en les noies fins als 15 anys, però es referma en els nois als 8-10 anys. Segons els fenotips de lateralitat s'observa la influència de l'edat, amb un augment significatiu de lateralitat homogènia a costa d'una disminució de lateralitat creuada en les edats avaluades, però no del gènere. Les correlacions entre els tres coeficients de lateralitat són baixes. The study assessed the hand, foot and eye laterality of 798 children aged 6 to 15 years. We assessed the laterality phenotype of each child (homogeneous, crossed, or not defined), and we compared the results by gender and age (6-7, 8-10, and 11-15 years). Finally, we correlated the tests by comparing the laterality coefficients. According to our study, gender does not influence the laterality of the arms, but it does affect the legs and eyes. Handedness is set between 8-10 years, footedness is not set at this age and eye laterality tends to dextrality in girls until 15 years of age, but in boys eye laterality is set by 8-10 years. Age seems to be an influencing factor in laterality phenotypes as we observed a significant increase in homogeneous laterality at the cost of decreased cross-laterality in the ages assessed, but gender did not appear to be an influencing factor. The correlations between the three laterality coefficients were low.

Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare hagi pogut viure un temps abans de la concepció d"un fill afecten el creixement del futur nadó. La causa se situaria en els canvis epigenètics provocats pel trauma en qüestió, que afectarien els espermatozous

This study longitudinally explores how mothers and children use and combine pointing and verbal references to objects that are either present or absent in space. Over one year of observations and in five separate sessions, eight Spanish mothers and their 1- and 2-year-old babies were observed while performing daily routines at home. Overall, both mothers and children used the immediate reference more than the displaced reference. Children were less likely to pair pointing with speech in displaced situations than in present situations; instead, they seemed more likely to refer to absent objects using only speech. Mothers, while still are more likely to point in present situations rather than in displaced ones, did use pointing + speech combinations more often than their childreni in displaced situations. Overall, mother and child production of immediate and displaced references across ages were strongly correlated suggesting a new facet of 'motherese' for the early development of referential production.

Màster en Educació Emocional i Benestar, Facultat de Pedagogia, Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, Universitat de Barcelona, curs: 2012-2013, La publicació centra el seu interès en la importància de les emocions estètiques en l’educació dels infants. A partir d’un marc teòric es planteja un programa que pretenen treballar a l’aula les competències emocionals a través de diferents activitats relacionades amb l’art.

DE LA TESISLos prematuros extremos precisan un seguimiento detallado en el cual puede ser útil integrar a los padres mediante la cumplimentación de un cuestionario (escala de desarrollo infantil de Kent: EDIK). La EDIK valora el desarrollo psicomotor hasta los 15 meses, mediante 252 items repartidos en 5 áreas (cognitiva, lenguaje, autonomía, social y motora), que los padres contestan si han observado o no realizar a su hijo/a. La puntuación total es el número de comportamientos observados, y puede transformarse en un coeficiente de desarrollo.OBJETIVOS: El objetivo principal es valorar la utilidad de esta escala para detectar precozmente un retraso psicomotor, comparando la valoración de la EDIK a los 4, 8 y 12 meses de edad corregida con la situación neurológica a los 2 años, determinada como normal, o con secuelas, según el protocolo de seguimiento, y a los 5 años, valorada a través de la exploración neurológica y de tests neuropsicológicos (Kaufman-ABC y Achenbach). También se quiere valorar la utilidad de la variable combinada "riesgo de secuelas al alta" en la predicción de secuelas.RESULTADOS: La comparación entre la escala de Llevant por parte de los prefesionales y los resultados de la EDIK para las mismas edades muestra una alta concordancia. La EDIK muestra un buen valor predictivo respecto a las secuelas a los 2 años, pero no respecto a los 5 años, aunque en ambos casos mejora con la mayor edad de aplicación de la EDIK y si se restringe la muestra a los pacientes que completaron todos los cuestionarios. En el análisis multivariante a los 2 años la mayor aportación independiente a la varianza total fue de la variable "riesgo de secuelas al alta", seguida de la EDIK a los 12 meses y la edad gestacional. A los 5 años la mayor aportación independiente fue también de la variable "riesgo de secuelas al alta", seguida de la edad gestacional y la EDIK a los 8 meses.CONCLUSIONES: La EDIK es fiable para valorar el desarrollo psicomotor de prematuros extremos durante su primer año de vida, y presenta una buena capacidad predictiva respecto a las secuelas mayores a los 2 años (no a los 5 años), y puede por lo tanto ser una excelente herramienta para evaluar el desarrollo psicomotor durante el primer año de vida, tanto en el seguimiento hospitalario como en la valoración habitual en las consultas de atención primaria. La variable combinada "riesgo de secuelas al alta" permite pronosticar mejor que la EG y la EDIK las secuelas tanto a los 2 como a los 5 años.

[spa] Esta tesis doctoral consiste en un estudio sobre la educación emocional en el segundo ciclo de la educación infantil, concretamente en el nivel educativo de P-5 (Parvulario 5 años) con la finalidad de diseñar, desarrollar y evaluar un programa de educación para su aplicación en centros educativos. Para ello se ha revisado y concretado un marco teórico, se han seleccionado instrumentos de evaluación, elaborado materiales curriculares, etc.

Les regressions del desenvolupament poden ser de caire cognitiu, motriu i emocional. En aquest article ens centrarem en les que es troben dins del domini emocional i que poden alterar la relació maternofilial. També ens interessarem per comprovar si hi ha relació entre els períodes de regressió i els de transició, ja que, com veurem més endavant, això ens permetria entendre la funció adaptativa dels períodes de regressió.

El tema de estudio desarrollado en esta tesis es la producción y uso de notaciones y su relación con el conocimiento de los estados mentales en niños de edad preescolar. La primera parte de la tesis se centra en el marco teórico sobre sistemas externos de representación y estados mentales. Los diferentes trabajos sobre los sistemas externos de representación han puesto de manifiesto la importancia que estos sistemas adquieren en los niños y el conocimiento que sobre ellos tienen mucho antes de que entren a la escuela. Por otra parte, las investigaciones sobre Teoría de la Mente sugieren el conocimiento por parte de los niños de los estados mentales en ellos mismos y en los demás a partir de los 4 años aproximadamente. Este conocimiento será determinante en sus relaciones interpersonales ya que les permitirá establecer una forma de comunicación con otros individuos en la que serán capaces de ponerse en el lugar de otra persona y darse cuenta, entre otras cosas, que adaptando un mensaje escrito al estado de conocimiento de otro individuo, podrán lograr que este lo descifre adecudamente.Los objetivos generales de la investigación son:1. Analizar la relación entre la capacidad de producir notaciones funcionalmente comunicativa y la capacidad de diferenciar el estado mental propio y ajeno; y2. Comparar la capacidad de producir notaciones comunicativas con la capacidad de emitir mensajes orales comunicativos, tanto en su formato de veracidad como de engaño.Para lograr estos objetivos, en la segunda parte de la tesis realizamos dos estudios experimentales complementarios, de forma que en el primer estudio se ahondó en la relación entre la función comunicativa de las notaciones y la capacidad de atribución de estados mentales en 240 niñas y niños mexicanos de 3 a 6 años, divididos en dos grupos. Los resultados de este primer estudio sugieren que existe una relación entre la capacidad de diferenciar dos estados mentales (el propio y el ajeno), medida por el éxito en la prueba de la falsa creencia y la capacidad de producir notaciones funcionalmente comunicativas a partir de los 4;6 años. Sin embargo, aunque la capacidad de diferenciar estados mentales constituye una condición necesaria para que se puedan producir notaciones funcionales, no parece ser una condición suficiente. Parece que otras habilidades relacionadas con el conocimiento de los sistemas notacionales y con las habilidades pragmáticas de su uso, juegan un papel importante.En el segundo estudio, el objetivo se centró en la investigación del efecto de los modos de comunicación en los mensajes producidos con la finalidad de comparar la producción y el uso de notaciones y los mensajes orales. Para ello, 270 niñas y niños mexicanos de 3 a 5 años de edad produjeron notaciones y emitieron mensajes bajo 2 condiciones: veracidad y engaño. Los resultados sugieren una mejora en ambos sistemas simbólicos relacionada con la edad, pero un ligero desfase evolutivo entre ambos modos de comunicación. Los niños más pequeños fueron mejores en sus mensajes orales a diferencia de los mayores que supieron adaptar la información de mejor manera en sus notaciones que en sus mensajes orales.Finalmente, en el último capítulo de la tesis se discuten los resultados de los dos estudios experimentales y se mencionan las principales conclusiones extraídas de este trabajo., The thesis focuses en the study of the production and use of notations and their relationship with the mental states knowledge in preschooler children. The first part of the thesis is the theoretical framework which suggests that children develop a great deal of knowledge about external representations before they are formally taught to read or write. In the other hand, research on theory of mind suggests the knowledge of mental states by 4 year old children. This knowledge is determinant in their relationships in the way that it will provide them not only the ability to communicate to others but to adapt a notational message in the way that other person could decode it effectively.The second part of the thesis shows the results of the two experimental studies that were carried out with Mexican children (3-, 4-, 5-, 6- year-olds). In the first study, 240 children passed the false belief task and the notational task. Results showed a relationship between ones and other's mental states and the ability to produce communicative notations at 4;6 years old.In the second study, 270 children (3-, 4-, 5 year-olds) not only produced a notation but communicated orally a message. Results suggested a developmental trend in both symbolic systems (oral/notational), but oral messages were better in 3 year old children while notations were more functional in 5 year old children.Finally, in the last chapters of the thesis, we discuss the results and we mention the main conclusions.

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida. Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial. En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988). Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants. Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena. Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.

Resumen de la revista En este artículo se realiza una descripción histórica y una crítica de las diferentes tendencias que ha seguido el estudio y desarrollo de las teorías psicomotrices en la infancia, así como una propuesta que enfoca la psicomotricidad desde un planteamiento básicamente preventivo y educador. Cataluña ESP

L'Institut Europeu per al Desenvolupament de les Potencialitats de TOTS els Nens va organitzar unes Jornades Europees a Barcelona, els dies 3, 4 i 5 de setembre passat. En les Jornades Tancades es va tractar de la Formació de Formadors amb l'intent d'organitzar una Escola Europea de Formació per a Formadors, que faciliti la preparació contínua dels ensenyants, tot ajudant-los a reflexionar sobre els objectius, els continguts, els mitjans i el material didàctic. Els Grups de Formació de Formadors es van ocupar de temes com la formació del pensament racional i científic, del descobriment i de l'aprenentatge de l'escriptura i de l'educació i les noves tecnologies.

Aquesta tesi pren com a base un estudi longitudinal on un grup d'infants ha estat seguit des del naixement fins als 5 anys, amb etapes intermèdies (4 mesos, 8 mesos, un any, dos anys, tres anys i finalment 5). Aquest estudi es va fer en el marc d'un projecte impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d'Atenció Precoç de la mateixa ciutat, per tal d'establir mesures de prevenció i atenció precoç al llarg del primer any de vida dels infants. Es parteix de la premissa que hi ha una continuïtat entre alguns trets bàsics de la conducta del nadó i posteriors característiques evolutives del nen i que els trets associats al temperament es mantenen estables al llarg del temps, sense que els factors ambientals els modifiquin, encara que els puguin modular. Pel que fa a l'estructura de la tesi, després d'un primer capítol introductori, al capítol 2 s'aborden les diferents teories existents sobre el temperament, el seu orígen i les definicions que fan els diversos autors. S'analitza a més el concepte d'estabilitat, característica que defineix els trets del temperament, on la majoria dels autors semblen estar d'acord, tot i que molts consideren que el temperament també pot canviar. Una vegada descrits els diferents conceptes que s'estudiaran en el decurs d'aquesta tesi, i justificada la importància de considerar-los de forma conjunta, el treball propiament empíric es desenvolupa durant els capítols 3 i 4. El capítol 3 mostra el mètode i els instruments utilitzats, així com el procediment seguit. Pel que fa al capítol 4, es descriuen i analitzen els resultats obtinguts, tant en la primera fase de l'estudi (periode prenatal) com en la segona (periode pre-escolar). Més endavant, en el capítol 5 es presenta la discussió dels resultats i s'exposen les conclusions, i es divideix en tres apartats: valoració crítica del qüestionari DOTS-R, estabilitats dels factors del temperament, i per últim conclusions i síntesi. La tesi acaba amb la presentació de les conclusions generals i la corresponent síntesi. L'objectiu és integrar els resultats obtinguts en cadascuna de les dues fases del treball d'investigació i també reflexionar sobre els resultats experimentals més significatius, així com sobre les implicacions que poden tenir en aquesta àrea d'estudi.

L'Institut Europeu per al Desenvolupament de les Potencialitats de TOTS els Nens va organitzar unes Jornades Europees a Barcelona, els dies 3, 4 i 5 de setembre passat. En les Jornades Tancades es va tractar de la Formació de Formadors amb l'intent d'organitzar una Escola Europea de Formació per a Formadors, que faciliti la preparació contínua dels ensenyants, tot ajudant-los a reflexionar sobre els objectius, els continguts, els mitjans i el material didàctic. Els Grups de Formació de Formadors es van ocupar de temes com la formació del pensament racional i científic, del descobriment i de l'aprenentatge de l'escriptura i de l'educació i les noves tecnologies.

Presentamos a continuación un artículo que describe de manera clara y concreta un marco de referencia para el desarrollo de la Enfermería Pediátrica, definiendo conceptos, clarificando objetivos, todo ello de cara a comprender a los niños y adolescentes como individuos que interactúan con otros seres humanos.

En el llibre de Maite Garaigordobil Juego y desarrollo infantil es mostra com educar l'infant a través del joc és digne de ser considerat per les finalitats pedagògiques que comporta. Per tant, les prioritats educatives del joc han d'aprofitar tot el ventall de possibilitats que aquest ofereix. Quan ens centrem en l'infant observant els seus comportaments i activitats, veiem que el joc envolta tota la seva vida i forma part dels seus interessos Aquest és el motiu que ens porta a comentar aquest llibre. Es dirigeix fonamentalment als educadors interessats en el fenomen del joc infantil, per a la seva tasca amb els nens i nenes.

En el llibre de Maite Garaigordobil Juego y desarrollo infantil es mostra com educar l'infant a través del joc és digne de ser considerat per les finalitats pedagògiques que comporta. Per tant, les prioritats educatives del joc han d'aprofitar tot el ventall de possibilitats que aquest ofereix. Quan ens centrem en l'infant observant els seus comportaments i activitats, veiem que el joc envolta tota la seva vida i forma part dels seus interessos Aquest és el motiu que ens porta a comentar aquest llibre. Es dirigeix fonamentalment als educadors interessats en el fenomen del joc infantil, per a la seva tasca amb els nens i nenes.

Discurs inaugural del curs acadèmic 1918-1919

The aim of the study was to examine the relation between demographic variables, parental characteristics, and cognitive, language and motor skills development in children with intellectual disabilities (ID). A sample of 89 children with ID, aged 20 to 47 months, completed the Bayley Scales of Infant Development to measure cognitive, motor and linguistic development. Parents were administered questionnaires about demographic information and parental anxiety, depression, parental stress, conjugality and familial functioning. Parenting behaviors (affection, responsiveness, encouragement, and teaching) were observed using the Spanish version of PICCOLO (Parenting Interactions with Children: Checklist of Observations Linked to Outcomes). A bivariate analysis showed that cognitive development in infants was significantly related to the mother’s and father’s responsiveness, and to the father’s teaching scores. Infant language development was related to a variety of maternal factors (educational level, anxiety, depression, maternal responsiveness) and to the father’s teaching scores. None of the factors were statistically related to child motor development. A multivariate regression analysis indicated that children’s cognitive development can be predicted by a linear combination of maternal responsiveness and paternal teaching scores. Language development can be predicted by a linear combination of maternal anxiety and responsiveness, and paternal teaching scores. The present study provides evidence of the importance of paternal involvement for cognitive and language development in children with intellectual disabilities, and contributes to the increasing literature about fathering. Gaining knowledge about parental contributions to children’s development is relevant for improving positive parenting in early intervention programs.

El presente estudio analiza las ideas sobre el calendario evolutivo de 1.460 estudiantes que acaban de entrar en la Universidad. Las respuestas dadas a un cuestionario en el que se plantean diversas preguntas sobre la edad en que aparecen determinadas conductas y sobre la edad en que es oportuno interactuar con los niños, son, en términos generales, pesimistas (los estudiantes predicen edades tardías) e inexactas (porcentajes pequeños de aciertos). Se analiza también como las predicciones varían en funcion de determinadas variables (sexo, paternidad, edad, etc.) y en función de los conocimientos adquiridos por los estudiantes tras un año de enseñanza en psicologia evolutiva.