Search

Objectiu: Analitzar el comportament espectral d'una lent intraocular (LIO) trifocal de perfil difractiu sinusoïdal (Acriva Trinova, VSY Biotechnology, The Netherlands). Mètode: L'anàlisi es realitza de forma objectiva en banc òptic, inserint la LIO Acriva Trinova en un ull model. S'utilitza un test objecte il·luminat consecutivament per 3 LEDs de longitud d'ona (λ) igual a 455, 530 i 625 nm i s'utilitzen dues mides de pupil·la, de 3,0 i 4,5 mm al pla de la LIO. A través de la funció de transferència de modulació (MTF) s'analitza la qualitat de les imatges a tot el recorregut al llarg de l'eix òptic, des de la visió de prop fins a la visió de lluny (through-focus) per obtenir, per a cada λ, la localització dels tres focus de la lent i la qualitat òptica a cadascun. S'obté així l'aberració cromàtica longitudinal (ACL) a cada focus i la dependència de la qualitat òptica a cada focus versus λ. Resultats: A les corbes MTF through-focus s'observa manca de concordança entre els resultats proporcionats per la λ per a la qual s'ha dissenyat la lent (λ0≈530 nm) i la resta de longituds d'ona analitzades. Conclusions: La potència i la qualitat òptica de la LIO Acriva Trinova depèn de la longitud d'ona. Aquesta lent té un comportament diferent al d'altres LIOs trifocals segurament per tenir diferent assignació de focus amb els ordres de difracció. Objetivo: Analizar el comportamiento espectral de una lente intraocular (LIO) trifocal de perfil difractivo sinusoidal (Acriva Trinova, VSY Biotechnology, The Netherlands). Método: El análisis se realiza de forma objetiva en banco óptico, insertando la LIO Acriva Trinova en un ojo modelo. Se utiliza un test objeto iluminado consecutivamente por 3 LEDs de longitud de onda (λ) igual a 455, 530 y 625 nm y se utilizan dos tamaños de pupila, de 3,0 y 4,5 mm en el plano de la LIO. A través de la función de transferencia de modulación (MTF) se analiza la calidad de las imágenes en todo el recorrido a lo largo del eje óptico, desde la visión de cerca hasta la visión de lejos (through-focus) para obtener, para cada λ, la localización de los tres focos de la lente y la calidad óptica en cada uno de ellos. Se obtiene así la aberración cromática longitudinal (ACL) en cada foco y la dependencia de la calidad óptica en cada foco versus λ. Resultados: En las curvas MTF through-focus se observa falta de concordancia entre los resultados proporcionados por la λ para la que se ha diseñado la lente (λ0≈530 nm) y el resto de las longitudes de onda analizadas. Conclusiones: La potencia y la calidad óptica de la LIO Acriva Trinova depende de la longitud de onda. Esta lente tiene un comportamiento diferente al de otras LIOs trifocales seguramente por tener diferente asignación de focos con los órdenes de difracción. Objective: To analyze the spectral behavior of a trifocal intraocular lens (IOL) with sinusoidal diffractive profile (Acriva Trinova, VSY Biotechnology, The Netherlands). Method: The analysis is performed objectively on an optical bench, inserting the Acriva Trinova IOL into a model eye. A test object consecutively illuminated by 3 LEDs of wavelength (λ) equal to 455, 530 and 625 nm is used, and two pupil sizes in the plane of the IOL, 3.0 and 4.5 mm, are used. Through the modulation transfer function (MTF), the quality of the images is analyzed throughout the path along the optical axis, from near vision to far vision (through-focus) to obtain, for each λ, the location of the three foci of the lens and the optical quality in each of them. Thus, the longitudinal chromatic aberration (LCA) in each focus and the dependence of the optical quality in each focus versus λ are obtained. Results: In the MTF through-focus curves, a lack of agreement is observed between the results provided by the λ for which the lens has been designed (λ0≈530 nm) and the rest of the analyzed wavelengths. Conclusions: The power and optical quality of the Acriva Trinova IOL depends on the wavelength. This lens behaves differently from other trifocal IOLs, probably because it has a different focus assignment with the diffraction orders.

In this work, we introduce a spatial filtering mechanism that can be effectively utilized by photonic crystals. The phenomenon utterly expressed here is Rayleigh-Wood’s anomaly. Such a mechanism is realized and optimized via RCWA (Rigorous Coupled Wave Analysis) together with a global optimization algorithm for both s and p polarized inputs. The calculated transmission and reflection spectra of such mechanisms show that the Rayleigh anomaly provides the necessary sharp transmission profile near the critical wavelength from which the diffraction can occur.

Earth Observation satellite missions can provide global and frequent coverage. In the past decade we have seen an explosion of these missions based on three unit CubeSats, notably with Planet and Spire constellations of visible and near-infrared imagers and GNSS-Radio Occultations payloads. One of the most important parts of these type of payloads is the antenna, which is limited due to the dimensions of the CubeSats. Today, the largest deployable antenna for CubeSats has a diameter of 50 cm and it was part of RainCube rain radar. ESA is currently sponsoring two studies to develop a 1 m deployable reflector antenna for CubeSats. Although the most common solutions are the deployable reflectors, Fresnel Zone Plate antennas are a simple type of antennas that can overcome some of the technical limitations of these reflectors. In this paper we will present the design and tests of a deployable Fresnel Zone Plate antenna with 155 cm diameter, at a distance of 58 cm from the feeder. During the design, the modularity of the system has been considered, so that other antenna types can also be deployed. This antenna has a triangular shape, and each end is attached to a telescopic carbon fiber rod, which is deployed by means of a toothed belt that pushes them from its inner part. Each toothed belt is pushed with a DC motor. If accepted for a launch of opportunity, this antenna will be used in a GNSS-Radio Occultations payload onboard 3Cat-8, one of the future satellite missions of the UPC NanoSat Lab

The deformation behavior of Ti–6Al–4V processed by laser powder bed fusion (LPBF) is investigated by in situ high-energy synchrotron X-ray diffraction (HEXRD) during uniaxial compression. The initial microstructure of the alloy consists of a fine lamellar a¿+¿ß microstructure where a lamellae are separated by thin continuous ß layers within prior ß grains. The anisotropy of the alloy is studied in the deformation direction using samples that are built at the angles of 0°, 45°, and 90° with respect to the LPBF base plate. The sample oriented at 0° presents higher strength–ductility trade-off compared with the conditions oriented at 45° and 90°. The in situ HEXRD experiments continuously reveal the microstructure response during deformation and that the textures for each orientation are associated with a different activation sequence of deformation mechanisms.

[ES] La búsqueda de nuevos compuestos químicos con propiedades específicas representa uno de los retos más significativos, no sólo para la industria químico-farmacéutica, sino para el mundo científico en general. Los boratos son compuestos con muy buenas prestaciones mecánicas y ópticas que, dopados con tierras raras adquieren propiedades luminiscentes únicas. Para la aplicación de estas propiedades extraordinarias en un sensor de altas prestaciones es necesario garantizar la estabilidad estructural del compuesto y analizar su comportamiento bajo las condiciones de operación. En este trabajo se analiza la estabilidad estructural del borato de tántalo (TaBO4) en un intervalo de presiones desde presión atmosférica hasta 69.3 gigapascales. Para ello, se realizan experimentos de difracción de rayos X de compresión dinámica en los sincrotrones ALBA y DIAMOND light source. Los datos obtenidos son analizados mediante un refinamiento Rietveld. Los resultados validan el potencial de este material como un posible candidato para la construcción de sensores de alta presión., [EN] Research in new advanced materials is a crucial enterprise, not only for the chemical and pharmaceutical industries, but for scientific community. Borates are chemical compounds with very interesting mechanical and optical properties. When doped with lanthanoids or actinoids, borates acquire unique luminescent properties. To leverage such properties in a highperformance pressure sensor, it is necessary to analyze the properties of the material under relevant load conditions and to ensure its stability. In this work, we study the structural evolution of tantalum borate (TaBO4) across a wide pressure range, from atmospheric pressure up to 69.3 gigapascal. To this end, X-ray diffraction experiments under dynamic compression were conducted at the ALBA and DIAMOND light source synchrotron. The data generated were analyzed using a Rietveld refinement strategy. Our results validate the potential of tantalum borate for use as a high-pressure sensor, [CA] La cerca de nous compostos químics amb propietats cada vegada més específiques representa un dels reptes més significatius no sols per a la industria químico-farmecèutica, sinó per al món científic en general. Els borats són compostos amb molt bones prestacions mecàniques i òptiques que, dopats amb terres rares adquireixen propietats luminescents úniques. Per a l’aplicació d’aquestes propietats extraordinàries en un sensor d’elevades prestacions és necessari assegurar la estabilitat estructural del compost i analitzar el comportament d’aquest baix les condicions d’operació. En aquest treball s’analitza la estabilitat estructural del borat de tàntal (TaBO4) en un interval de pressions des de la pressió atmosfèrica fins a 69.3 gigapascals. Amb tal fi, es realitzen experiments de difracció de raigs X de compressió dinàmica en los sincrotrones ALBA y DIAMOND light source. Les dades obtingudes són analitzades amb un refinament Rietveld. Els resultats validen el potencial d’aquest material com a un plausible candidat per a la construcció de sensors d’altes pressions.

Purpose: Compare subjective (Rx) and objective (ObjRx) refractions outcomes with two autorefractors models and an aberrometer in eyes implanted with a hydrophobic trifocal IOL (FineVision POD F GF, Physiol, Liége, Belgium) and a hydrophilic one (FineVision POD F, Physiol, Liége, Belgium). Methods: Prospective comparative cohort study, with 100 subjects randomly assigned to either the POD F group (n = 50) or the POD F-GF group (n = 50). Postoperative eye examinations at 1-month visit included seven result sets, one for each assessment method: Rx, AR (automated refraction measured with the autorefractor KR8800), WF-P (Zernike-coefficients-based objective refraction, photopic pupil size), WF-M (Zernike-coefficients-based objective refraction, mesopic pupil size), WF-4 (Zernike-coefficients-based objective refraction, 4 mm pupil), OPD-C (automated refraction measured with the aberrometer OPD in the central pupil/photopic conditions), and OPD-M (automated refraction measured with the aberrometer OPD under mesopic conditions). Results: Mean differences between ObjRx and Rx reached statistical significance for sphere and spherical equivalent (M) only with OPD-C in the POD F-GF group. All ObjRx methods showed significant differences with Rx in the POD F group, with some values differing by more than 0.50 D (-0.58 D in M for the WF-P). Bland Altman plots showed better agreement for the astigmatic components, and for sphere and spherical equivalents in both IOL groups measured with AR and OPD-M. Conclusions: None of the objective methods of refraction evaluated in this study were as reliable as the subjective refraction, irrespective of the lens material, but POD F-GF ObjRx seems to differ less with Rx than POD F ObjRx values. Award-winning

Vacuum fluctuations are known to produce electron diffraction leading to decoherence and self-interference. These effects have so far been studied as either an extension of the Aharonov–Bohm effect in front of a planar perfect conductor or through path integral analysis. Here, we present a simpler, general, and rigorous derivation based on a direct solution of the quantum electrodynamic aloof interaction between the electron and a material structure in the temporal gauge. Our approach allows us to study dissipative media, for which we show examples of electron wave function shaping due to the interaction with real-metal surfaces. We further present a proof of the relation between the phase associated with vacuum fluctuations and the Aharonov–Bohm effect produced by the image self-interaction that is valid for arbitrary geometries. Besides their fundamental interest, our results could be useful for on-demand patterning of electron beams with potential application in nondestructive nanoscale imaging and spectroscopy.

A dual model with a nonlinear proton Regge trajectory in the missing mass (M2X) channel is constructed. A background based on a direct-channel exotic trajectory, developed and applied earlier for the inclusive electron-proton cross section description in the nucleon resonance region, is used. The parameters of the model are determined from the extrapolations to earlier experiments. Predictions for the low-mass (2 < M2X < 8 GeV2) diffraction dissociation cross sections at the LHC energies are given.

Among the severe plastic deformation techniques, the equal channel angular pressing (ECAP) has drastically improved the mechanical properties of the processed alloys. However, information regarding friction phenomenon, which modifies the deformation at the surface and the heterogeneity microstrain state produced by the process itself, is still scarce. In the present work, the deformation heterogeneity and the friction effect, at the surface in the bulk material of the 6061-T6 aluminum alloy processed by ECAP, is presented and discussed. The residual stress (RS) measurements were performed by means of X-Ray diffraction. By means of synchrotron diffraction, volumetric sections of the ECAPed samples were characterized. Finite element analysis showed a good agreement with the experimentally obtained residual stress and microhardness mapping results. The study also showed that the highest deformation zones were located at the outer parts of the deformed samples (top and bottom), while the inner zone showed strain oscillations of up to 49±2 MPa.

OBJECTIUS: La motivació principal que a conduït la realització d’aquest treball ha sigut estudiar els obstacles amb els que es troben diàriament els òptics-optometristes durant la realització dels exàmens visuals (Refracció, sensibilitat al contrast, agudesa visual entre d’altres) a pacients pseudofàquics, en especial, implantats amb LIOs trifocals. Obstacles provocats tant pels dissenys avançats d’aquestes, els fenòmens òptics que es donen en el seu funcionament com per la seva interacció amb els instruments optomètrics durant la realització d’aquestes proves. METODOLOGIA; La metodologia seguida ha sigut l’estudi i l’anàlisi de diferents articles científics realitzant així una recerca bibliogràfica àmplia que ha permès l’extracció de resultats els quals s’han comparat i han donat lloc a unes conlusions. CONCLUSIONS: En presència de LIO trifocal, en aquest treball, difractiva, tots els mètodes objectius utilitzats en la mesura de la refracció (Equivalent esfèric i ambdós components cilíndrics J0 i J45) han mostrat valors més negatius que la refracció subjectiva o manifesta. Aquests errors van ésser deguts tan a la geometria i òptica de la lent ja que aquesta influeix directament en l’aberració esfèrica i per tant en la qualitat de la imatge (l’increment de l’aberració esfèrica guarda, a la vegada, una estreta correlació amb l’error esfèric corregit) com a altres variables tals com el diàmetre pupil·lar del pacient en diferents condicions de llum. Malgrat les petites diferències, aquests mètodes objectius poden donar-se com a correctes si són utilitzats com a punt de partida en l'avaluació de la refracció de pacients implantats amb lents intraoculars trifocals

The paper demonstrates spatial filtering in reflection based on meta-mirrors, composed of periodic subwavelength gratings. The periodic modulation of the refraction index on the sub-micron scale exhibits optical beam shaping with transverse invariance. The paper starts with a theoretical model for the proposed metamirrors based on multiple scattering theory. The results from the proposed analytical model coincide with the that from FDTD simulations. The analytical studies in the paper show that the filtering performance is enhanced by structured cavities where Mie resonances occur. Observations of different Mie resonances for varying units of the meta-mirrors are also presented in this paper. The metamirror may serve as a versatile tool for narrowing beam with high efficiency and transverse invariance.

Propòsit: Determinar la informació de difusió intraocular del paràmetre FSI en pacients sans i pacients amb alteracions cornials. Disseny: Es tracta d'un estudi experimental, observacional, transversal i prospectiu de casos no consecutius. Mètode: 33 ulls de pacients sans i 28 ulls amb patologies cornials s'han inclòs en aquest estudi (6 amb còrnia guttata, 8 amb distròfia de Fuchs i 14 amb distròfia de la membrana basal). Tots els pacients van ser avaluats, diagnosticats i classificats per oftalmòlegs de l'Institut de Microcirugía Ocular (IMO). Les variables analitzades estadísticament van ser les següents: Agudesa Visual (AV) logMAR, mesures de qualitat òptica ocular, Sthrel ràtio, MTFcut-*off, OSI i FSI amb l'instrument HD Analyzer i RMS d'alt ordre amb el aberrómetro WASCA Analyzer. El paràmetre FSI es va obtenir mitjançant el processament d'imatges de doble pas (DP) en diferents excentricitats. Resultats: S'han trobat correlacions estadísticament significatives entre les HOA respecte a OSI (r=0.444

[eng] In physics, it is common to find different phenomena being described by similar equations. A good analogy can make us look at a problem from a different point of view. In that way, ideas may be transferred from one field of science to another, allowing to model new phenomena after previous, well-studied ones. In the case of the field of analogue gravity, systems that mimic certain aspects of the physics of curved spacetimes are studied. In this thesis, we are interested in the analogy between geometry and media. It has been known for several decades that light propagation in a gravitational field is formally equivalent to that in a bianisotropic medium. On the one hand, ray paths are bent due to spacetime curvature. On the other hand, spatial variations of the permittivity and permeability of a material can make light follow curved trajectories. These two phenomena can be related mathematically in the context of transformation optics, which provides the tools to determine the medium parameters necessary to mimic a certain coordinate transformation. Materials with these specific properties are not naturally occurring, therefore, the emergence of metamaterial science at the beginning of the century was needed to realize them. Metamaterials are artificial composite materials with sub-wavelength constitutive elements that exhibit exotic properties. They have been one of the hot topics of the past years given the variety of opportunities they offer: negative refraction, superlenses, indefinite dispersion, invisibility, among many others. In this thesis we study the analogues of two static spacetimes from the point of view of transformation optics: one with spherical symmetry and one with conical geometry. Both cases are inspired by solutions to Einstein’s equations: the Schwarzschild black hole and the cosmic string, respectively. For each case, we derive the permittivity and permeability of the analogous material using Plebanski’s formulation of the electromagnetic constitutive equations. We solve numerically the wave equation in the metamaterial and compare the results with analytical theories. We find that the spherically symmetric spacetime can be mimicked by either an anisotropic or isotropic medium due to its rotational symmetries. This is achieved by performing a coordinate transformation of the general metric to a conformally flat form. We obtain the medium parameters for both cases and apply the results to the case of the Schwarzschild black hole. We simulate the propagation of a Gaussian beam in the two materials and compare the numerical results with the null-geodesics in the Schwarzschild spacetime, finding a good agreement. The cosmic string is an example of a topological defect with conical geometry. A conical space can be interpreted as flat space with a wedge removed. We make use of this transformation to study the wave equation in the cosmic string background. We apply asymptotic diffraction theories to obtain analytical models that describe wave propagation of electromagnetic or gravitational waves (in a certain gauge). We find that our expressions reproduce accurately the results of the numerical simulations in the analogous metamaterial. Moreover, with our models, we can understand the observed diffraction pattern as the interference of four characteristic waves. With this interpretation we can introduce the Fresnel observation zones, which are related to the diffraction maxima. They help localize the regions – in either space or frequency – where the wave effects are more significant. In fact, in the diffraction by a non-compact object such as the cosmic string, we find that the contribution to the field of wave effects such as interference or diffraction can be of the same order as the geometrical optics terms. Furthermore, the conical topology also appears in condensed matter systems as disclinations or wedge dislocations, therefore we expect our results to be applicable in those systems as well., [spa] La investigación en gravitación análoga consiste en el estudio de sistemas físicos donde se pueden reproducir algunos de los fenómenos propios de relatividad general. Esta tesis se centra en la conocida propagación análoga de las ondas electromagnéticas en un espacio-tiempo curvado y en un medio con una permitividad y permeabilidad generalmente anisótropas. Para la realización de este tipo de medios, fue necesaria la aparición de los metamateriales, materiales artificiales diseñados para tener propiedades electromagnéticas fuera de lo común. En este contexto, se estudian modelos análogos a dos objetos estáticos con distinta simetría: uno con simetría esférica y otro con topología cónica. Ambos casos están motivados por soluciones a las ecuaciones de Einstein: el agujero negro de Schwarzschild y la cuerda cósmica, respectivamente. A través de las ecuaciones de óptica de transformación, determinamos los parámetros de los medios análogos a estos espacio-tiempos. Estudiamos la propagación de ondas electromagnéticas en los materiales obtenidos mediante simulaciones numéricas y comparamos los resultados con teorías analíticas, encontrando muy buen acuerdo. Por un lado, los contrastamos con las geodésicas en los espacio-tiempos considerados a través del formalismo Hamiltoniano. Por otro lado, desarrollamos modelos analíticos para describir la difracción de una onda (en principio tanto electromagnética como gravitatoria) debido a la cuerda cósmica. Para ello, usamos teorías asintóticas de difracción en un espacio virtual plano con un déficit de ángulo, ya que es una representación equivalente a la geometría cónica de la cuerda. De este modo, se obtienen expresiones que nos permiten explicar detalladamente los fenómenos ondulatorios de interferencia y difracción que se producen en este espacio-tiempo. Observamos que estos efectos pueden ser comparables a los términos de óptica geométrica: añaden una modulación en la amplificación del campo relacionada con la formación de imágenes dobles propia de la topología de la cuerda. Cabe destacar que estos fenómenos son conceptualmente distintos a los que se podrían esperar en la difracción sobre un objeto sólido como una barra. Utilizando nuestros modelos analíticos, obtenemos el patrón de difracción característico de la cuerda cósmica, que podría ser de interés para su detección.

Materials science and engineering / A 717, 134 - 143 (2018). doi:10.1016/j.msea.2018.01.077, The sequence of activation of deformation mechanisms in a near-β Ti-5Al-5Mo-5V-3Cr alloy quenched from the β-field is investigated as a function of strain during uniaxial compression at 0.001 s$^{−1}$ up to $ε$ = 0.041. Bulk in situ high energy synchrotron X-ray diffraction is applied to follow continuously the evolution of the microstructure of the alloy during deformation and is complemented with metallographic analysis. Stress induced β → α″ transformation takes place together with grain rotation of $β$ upon reaching the yield stress of the alloy at ε = 0.021. During further loading, formation of β sub-grain cells is activated at 4ε ≥4 0.03. The stress-induced martensite forms with a strong texture of {200} α″ planes perpendicular to the compression direction., Published by Elsevier, Amsterdam

Hohner Automáticos S.L. és una empresa principalment dedicada a la fabricació d’encoders.Aquesta tesi doctoral s’ha centrat en la millora i innovació respecte a un tipus de producte anomenat encoder rotatori incremental òptic. Aquest tipus de sensor mesura la posició, velocitat i acceleració a la qual gira un eix d’un motor. L’objectiu ha estat solucionar tres problemes que apareixen quan l’encoder assoleix altes resolucions de mesura: obtenir un compta-voltes (senyal de referència Z) precís, augmentar la resolució al generar un senyal de naturalesa òptica necessari per poder utilitzar un procediment d’interpolació electrònica (encoder amb senyals output de tipus sin/cos) i atacar un problema d’industrialització com és l’Air-Gap entre disc i màscara, el qual esdevé críticament petit ( 30μm) per a resolucions altes. Partint d’una base teórica matemàtica (repassant Series i Integrals de Fourier) i física (Òptica de Fourier i Difracció), s’ha arribat a tres solucions de forma analítica (una per cada problema), les quals s’han implementat de forma numèrica i experimental amb molt bons resultats. L’empresa Hohner Automáticos S.L. ha aplicat dues d’aquestes solucions a la seva gama de productes, amb intenció d’implementar la tercera immediatament. A causa de la magnitud innovadora de dues d’aquestes idees dins el mercat, s’ha demanat una sol·licitud de patent per protegir la Propietat Intel·lectual de les invencions. Hohner Automáticos S.L. is a company mainly dedicated to the manufacture of encoders. This doctoral thesis has been focused on the improvement and innovation related to a type of product called optical incremental rotary encoder. This type of sensor measures the position, speed and acceleration of the shaft of a motor. The objective has been to solve three problems that appear when the encoder reaches high resolution of measurement: obtain a precise turn counter (signal of reference Z), increase the resolution when generating a signal by optical means which has to be able to use in a procedure called 'Electronic interpolation’ (encoder with output signals of sin/cos type) and target an industrialization problem such as the Air-Gap between disc and mask, which becomes critically small (30μm) for high resolutions. Based on a mathematical theoretical basis (reviewing Fourier Series and Integrals) and physics (Fourier Optics and Diffraction), three solutions have been analyzed (one for each problem), which have been implemented in a numerical way and experimental with very good results. Hohner Automáticos S.L. has applied two of these solutions to their products, with the intention of implementing the third one immediately. Due to the innovative magnitude of two of these ideas in the market, a patent application has been requested to protect the Intellectual Property of inventions.

Propòsit: Avaluar clínicament la correlació entre la difusió intraocular (DIO) i les aberracions oculars (ABO) mitjançant l’anàlisi de les imatges de doble pas (DP) en ulls amb cataractes. Metodologia: L’estudi va comptar amb 80 ulls diagnosticats de cataractes nuclears (34), corticals (6), subcapsulars posteriors (3) o mixtes (37), i 22 ulls sans. A tots els pacients se’ls va realitzar un examen refractiu, mesura de l’agudesa visual, i la gradació de les cataractes mitjançant el Sistema de Classificació d’Opacitats de Lents (LOCS III). El protocol també incloïa la mesura de l’índex OSI amb l’HDAnalyzer, ABO mitjançant el sistema de Hartmann- Shack i l’straylight (log[s]) per mitjà del C-Quant. El paràmetre MTFDF es va obtenir per processament de les imatges DP. Resultats: Es van trobar correlacions estadísticament significatives entre OSI i les ABO. D’altra banda, MTFDF va obtenir valors de correlació baixos amb les ABO. Log(s) va presentar una baixa correlació amb ambdós índexs de difusió (OSI i MTFDF) així com amb les ABO. Conclusions: En condicions de laboratori, el paràmetre MTFDF es mostra com una bona eina per mesurar l’efecte de la DIO. Els resultats d’OSI indiquen que és un bon paràmetre de mesura de la DIO en pacients amb cataractes. OSI sembla tenir més influència de ABO que l’índex MTFDF.

We introduce a new method for producing optical needles with tunable length and almost constant irradiance based on the evaluation of the on-axis power content of the light distribution at the focal area. According to theoretical considerations, we propose an adaptive modulating continuous function that presents a large derivative and a zero value jump at the entrance pupil of the focusing system. This distribution is displayed on liquid crystal devices using holographic techniques. In this way, a polarized input beam is shaped and subsequently focused using a high numerical aperture (NA) objective lens. As a result, needles with variable length and nearly constant irradiance are produced using conventional optics components. This procedure is experimentally demonstrated obtaining a 53λ-long and 0.8λ-wide needle.

Making use of the diffraction phenomenon, it is designed and developed a versatile low-cost optic spectrometer. After its wavelength calibration using diodes-lasers and amplitude calibration using a continuous source, it is possible to characterize the spectrum of different light sources. Results are compared with ones are obtained with a commercial spectrometer., En aquesta memòria es detalla el procés de disseny, desenvolupament i prototipatge d’un sistema de mesura de l’espectre visible. L’objectiu a complir és l’obtenció d’un dispositiu reproduïble, competitiu a nivell tècnic amb els models comercials de docència actuals, amb un preu més econòmic i totalment accessible. El dispositiu resultant reuneix les característiques de ser portàtil, versàtil, compacte, econòmic, accessible i distribuïble. El cor del projecte és el software, que com a característica clau permet ser utilitzat amb pràcticament qualsevol càmera, és fàcilment modificable i permet ser executat després d’una instal·lació bàsica. El prototipatge s’ha realitzat amb una càmera comercial amb connexió USB amb la fi de trobar un balanç entre assequibilitat i resolució del producte final: un preu vint voltes més econòmic i una resolució que s’aproxima a l’espectrofotòmetre comercial emprat com a referència.

The thermal stability and the quantification of the different transformation processes involved in the overall crystallization of the FeCrMoCB amorphous alloy were investigated by several characterization techniques. Formation of various metastable and stable phases during the devitrification process in the sequence α-Fe, χ-CrFeMo, M(C,B), MC, η-FeMoC and FeMoB (with M = Fe, Cr, Mo), was observed by in-situ synchrotron high energy X-ray diffraction and in-situ transmission electron microscopy. By combining these techniques with differential scanning calorimetry data, the crystallization states and their temperature range of stability under continuous heating were related with the evolution of the crystallized fraction and the phase sequence as a function of temperature, revealing structural and chemical details of the different transformation mechanisms., We acknowledge T. Harzer and A. Szczepaniak for their great assistance in sample preparation for in-situ TEM measurements. D.C. acknowledges the support of MINECO (Grant FIS2014-54734-P) and Generalitat de Catalunya (Grant 2014SGR00581). Portions of this research were carried out at the light source Petra III at Desy, a member of the Helmholtz Associatioin (HGF).

We show that modulation instability (MI) can be suppressed in vertical external cavity surface emitting lasers (VECSELs) by introducing a periodic spatio-temporal modulation of the pump profile which in turn allows a simple flat-mirror configuration. The stability analysis of such pump modulated flat-mirror VECSELs is performed by a modified Floquet method and results are confirmed by full numerical integration of the model equations. It is found that the amplitude of the modulation as well as its spatial and temporal frequencies are crucial parameters for high spatial beam quality emission. We identify regions of complete and partial stabilization in parameter space for VECSELs with different external cavity lengths. The proposed method is shown to efficiently stabilize VECSELs with cavity lengths ranging from millimetres up to centimetres. However, the applicability of this method becomes limited for micro-meter-long cavities due to strong intrinsic relaxation oscillations.

Adoptem la noció de difracció proposada per Karen Barad (2007) per reavaluar les relacions entre l'art contemporani convencional (ACC) i l'art dels nous mitjans (ANM), sobre les quals s'ha discutit durant molts anys com a part d'un debat un xic controvertit. La nostra lectura difractiva posa en relleu diferències, grans i petites però conseqüents, entre aquestes pràctiques artístiques. No suavitzarem les tensions que destaquen en anteriors debats sobre ANM i MCA, sinó que utilitzarem el terme de Barad, «embolic», per suggerir que hi ha «embolics» generatius, així com diferències productives, entre aquestes pràctiques. Ampliem el debat considerant quines diferències importen, per a qui (artistes, galeristes, científics) i com aquestes diferències emergeixen a través d'intraaccions materials i discursives. Propugnem un nou terme, «pràctiques artístiques difractives», i suggerim que aquestes pràctiques artístiques van més enllà de la bifurcació d’ANM i MCA per a reconfigurar parcialment les pràctiques entre art, informàtica i humanitats., We engage with Karen Barad’s notion of diffraction (2007) to re-evaluate the relations between mainstream contemporary art (MCA) and new media art (NMA) that have been discussed for many years as part of a somewhat contentious debate. Our diffractive reading highlights both large and small but consequential differences between these art practices. We do not smooth over the tensions highlighted in earlier discussions of NMA and MCA. Instead we use Barad’s term ‘entanglement’ to suggest that there are generative ‘entanglements’, as well as productive differences, between these practices. We extend the debate by considering which differences matter, for whom (artists, gallerists, scientists) and how these differences emerge through material-discursive intra-actions. We argue for a new term, diffractive art practices, and suggest that such art practices move beyond the bifurcation of NMA and MCA to partially reconfigure the practices between art, computation and humanities., Adoptamos la noción de difracción propuesta por Karen Barad (2007) para reevaluar las relaciones entre el arte contemporáneo convencional (ACC) y el arte de los nuevos medios (ANM), sobre las que se ha discutido durante muchos años como parte de un debate algo controvertido. Nuestra lectura difractiva pone de relieve diferencias, grandes y pequeñas pero consecuentes, entre estas prácticas artísticas. No suavizamos las tensiones puestas de relieve en anteriores debates acerca de ANM y MCA, sino que utilizamos el término de Barad, «enredo», para sugerir que existen «enredos» generativos, así como diferencias productivas, entre dichas prácticas. Ampliamos el debate considerando qué diferencias importan, para quién (artistas, galeristas, científicos) y cómo dichas diferencias emergen a través de intra-acciones materiales y discursivas. Propugnamos un nuevo término, «prácticas artísticas difractivas», y sugerimos que dichas prácticas artísticas van más allá de la bifurcación de ANM y MCA para reconfigurar parcialmente las prácticas entre arte, informática y humanidades.

The object is the identification of the micro-crystalline precipitates appearing in historical painting layers produced during the production and also due to the reactivity of the various compounds. For this reason different procedures of preparation of the samples (polishing over glass a substratum or micro-tomming of the samples previously embodied in resin. Each has specific instrumental setups which will be developed in two experiments in the Alba Synchrotron, one in BL04-MSPD beamline (number 2014060905) for painting layer on glass and in the second for the wall paint X-Ray Diffraction is a technique used in materials science to identify the crystalline structures that can appear on the object of interest. In this project, the materials of interest are samples extracted from historical painting and pieces of decorated glass and glazed ceramics. The micrometric size of the paint layers as well as of the colour decoration layers in glass or glazed ceramics requires of a micrometric size beam. Moreover, the complexity of compounds found on those layers (a mixture of original, reaction, weathering and aging compounds) require also of a high brilliance monochromatic beam with tunnable energy. All these requirements force to perform the experiments at a synchrotron light facility. The main goal is to learn about the information that can be obtained from an X-ray diffraction analysis as well as its limitations and in particular the importance of sample preparation. La difracción de rayos X es una técnica utilizada en la ciencia de materiales para identificar las estructuras cristalinas que pueden aparecer en el objeto de estudio. En este proyecto, los materiales de interés son muestras extraídas de pinturas históricas y piezas de vidrio decorado y cerámica vidriada. Debido al tamaño micrométrico de las capas de pintura, así como de las capas de las decoraciones de colores en vidrio o cerámica vidriada, es necesaria el uso de un haz de tamaño micrométrico. Por otra parte, la complejidad de compuestos que se encuentran en las capas (una mezcla de las reacciones resultante de la intemperie y el envejecimiento con los compuestos originales) requieren la utilización de un haz monocromático de alto brillo y energía regulable. Todos estos requisitos obligan a realizar los experimentos en una instalación de luz de sincrotrón. El objetivo principal es aprender sobre la información que se puede obtener a partir de un análisis de difracción de rayos X, así como sus limitaciones y, en particular, la importancia de la preparación de la muestra. La difracció de raigs X és una tècnica utilitzada en la ciència de materials per identificar les estructures cristal·lines que poden aparèixer en l’objecte d’estudi. En aquest projecte, els materials d'interès són mostres extretes de pintures històriques i peces de vidre decorat i ceràmica vidriada. Degut a la mida micromètrica de les capes de pintura, així com de les capes de les decoracions de colors en vidre o ceràmica vidriada, és necessària l’ús d'un feix de mida micromètrica. D'altra banda, la complexitat de compostos que es troben en les capes (una barreja de les reaccions resultant de la intempèrie i l'envelliment amb els compostos originals) requereixen la utilització d'un feix monocromàtic d'alta brillantor i energia regulable. Tots aquests requisits obliguen a realitzar els experiments en una instal·lació de llum de sincrotró. L'objectiu principal és aprendre sobre la informació que es pot obtenir a partir d'una anàlisi de difracció de raigs X, així com les seves limitacions i, en particular, la importància de la preparació de la mostra.

Al context del debat sobre gènere, feminismes i TIC creiem important que, en lloc d'instistir en al necessitat de reduir l'escletxa de gènere a través de l'apropament dels subjectes femeneitzats a les TIC, es desenvolupen projectes que redefineixin les TIC en base als seus desitjos i/o als feministes. Per això, és necessari generar reflexions i debats col·lectius als que, en aquest article, volem contribuir de forma específica quant a les dinàmiques pedagògiques. En un primer moment, dialogarem amb les teòriques sobre la generització dels Espais Virtuals d'Aprenentatge (EVA) i les propostes de les pedagogies feministes cap a la conformació d'una pedagogia cyberfeminista. Seguidament, a partir de l'experiència realitzada al Curs d'introducció de metodologia d'investigació feminista (2011), intentarem identificar factors que afavoreixen el reconeixement de la necessitat d'investigar sobre els processos d'aprenentatge virtual des del feminisme, presentar eines per l'anàlisi, millorar una experiència en curs, i, finalment, oferir uns primers resultats sobre els que seguir reflexionant., Within the context of debates around gender, feminism and ICTs, much effort has been put on pointing out the need for reducing the digital gap by means of approaching the feminized subjects to ICT. In our approach, effort needs to be put in developing projects to redefine ICTs, in order to match feminized subjects’s (and feminist) needs and wishes. To that end, it is crucial to develop a debate and a collective reflection on the subject, and that is the objective of our proposal, particularly, in the pedagogic dynamics of the process. In a first step, we establish a dialog with theorists about the gendering of Virtual Learning Spaces (VLS), and with the proposals of feminist pedagogies, in order to build a cyberfeminist pedagogy. Afterwards, drawing from the experiences carried on the Introductory Course on Feminist Research Methodology (2011 edition), we identify two factors that can either facilitate or obstruct the key elements to building a cyberfeminist pedagogy, equal participation and networking. Our work contributes in building the recognition for the need to investigate virtual learning processes from a feminist perspective, in offering tools for the analysis, in improving an ongoing experience, and finally, in offering some results to reflect upon., En el contexto del debate sobre género, feminismos y TIC creemos importante que, en lugar de insistir en la necesidad de reducir la brecha de género a través del acercamiento de los sujetos feminizados a las TIC, se desarrollen proyectos que redefinan las TIC en base a sus deseos y/o a los feministas. Para ello, es necesario generar reflexiones y debates colectivos a los que, en este artículo, queremos contribuir de forma específica en lo que refiere a las dinámicas pedagógicas. En un primer momento dialogaremos con las teóricas sobre la generización de los Espacios Virtuales de Aprendizaje (EVA) y las propuestas de las pedagogías feministas hacia la conformación de una pedagogía cyberfeminista. Seguidamente, a partir de la experiencia realizada en el Curso de introducción de metodología de investigación feminista (2011), intentaremos identificar factores que favorecen o dificultan dos elementos claves de la pedagogía cyberfeminista: la participación paritaria y el networking. Nuestro trabajo pretende favorecer el reconocimiento de la necesidad de investigar sobre los procesos de aprendizaje virtual desde el feminismo, presentar herramientas para el análisis, mejorar una experiencia en curso y, finalmente, ofrecer unos primeros resultados sobre los que seguir reflexionando.

The energy distribution between the distance and near images formed in a model eye by three different apodized diffractive multifocal intraocular lenses (IOLs) is experimentally determined in an optical bench. The model eye has an artificial cornea with positive spherical aberration (SA) similar to human cornea. The level of SA upon the IOL, which is pupil size dependent, is controlled using a Hartmann-Shack wave sensor. The energy of the distance and near images as a function of the pupil size is experimentally obtained from image analysis. All three IOLs have the same base refractive power (20D) but different designs (aspheric, spherical) and add powers (+4.0 D, +3.0 D). The results show that in all the cases, the energy efficiency of the distance image decreases for large pupils, in contrast with the theoretical and simulated results that only consider the diffractive profile of the lens. As for the near image, since the diffractive zone responsible for the formation of this image has the same apodization factor in the spherical and aspheric lenses and the apertures involved are small (and so the level of SA), the results turn out to be similar for all the three IOL designs.