Search

Aquest volum és resultat del projecte R+D+i EDU2010-15783 Discurso Académico en lengua extranjera: Aprendizaje y evaluación de contenidos científicos en el aula multilingüe, finançat pel MICINN. El present volum és el resultat de la selecció de les millors comunicacions presentades en la primera Taula Rodona Internacional TRI-CLIL sobre Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües (AICLE). El congrés va aconseguir reunir professionals de la docència i de la recerca, tant de matèries escolars, llengües estrangeres i llengües considerades oficials o co-oficials a diferents territoris, que esdevenen llengües addicionals per a la població escolar migrada.

Selección de referencias bibliográficas, revistas y portales de Internet donde localizar propuestas para llevar al aula el aprendizaje integrado de lengua y contenidos.

En España y en Europa se asiste a un crecimiento de la oferta de programas educativos que incluyen la enseñanza de una o más áreas del currículo en inglés o en otras lenguas segundas o extranjeras. Estos programas reciben denominaciones diversas: programa integrado, bilingüe, de inmersión, semi-inmersión o doble inmersión. El término genérico utilizado en este artículo es el de Aprendizaje integrado de contenidos y lengua (AICLE). El AICLE engloba aquellas realidades educativas que consisten en la enseñanza y aprendizaje de materias curriculares o contenidos académicos mediante una lengua vehicular en desarrollo. De esta lengua, los aprendices tienen una competencia comunicativa incipiente o avanzada. Este artículo se centra en los programas AICLE en lengua extranjera en régimen de semi-inversión. Cuando el número de horas que se cursan en inglés o en otra lengua extranjera no supera el 50 por ciento del horario lectivo del aprendiz. Entre las preguntas que se responden en relación a estos programas están: si el método funciona; qué alumnos son buenos candidatos para cursar estos programas; qué materias son las más adecuadas; cuáles se deben evitar; cuál es la mejor edad para cursarlos, se baja el nivel académico y qué formación debe tener el profesorado. Cataluña Madrid (Comunidad Autónoma). Servicio de Formación del Profesorado. CRIF Las Acacias; Calle General Ricardos, 179; 28025 Madrid; Tel. +34915250893; Fax +34914660991; SRPPIDE@madrid.org ESP

Uno de los nuevos ejes estratégicos de las distintas reformas e intervenciones educativas, junto con las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación), es el aprendizaje de idiomas, una de las grandes asignaturas pendientes del currículo. Más si cabe en un mundo crecientemente globalizado, donde los intercambios de todo tipo exigen el dominio de lenguas, y de modo especial del inglés. En este "Tema del Mes" se pone de relieve el nuevo paradigma: ya no se trata de aprender inglés u otras lenguas extranjeras sino de aprender distintos contenidos de las diferentes etapas educativas en estos idiomas. Un paso por el que apuestan los centros bilingües -cada vez más solicitados por la población- y los programas integrados de Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lengua (AICLE). En los textos que siguen se presentan los fundamentos didácticos y metodológicos de este nuevo enfoque, con el relato de algunas estrategias y experiencias que se están llevando a cabo en Educación Infantil, Primaria y Secundaria.

L’inici de l’itinerari «Grau d’Educació Primària – Docència Universitària en Anglès» (GEP-DUA) dins del context català va ser una decisió valenta de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, i la seva entrada en funcionament, un èxit —avalat, entre d’altres indicadors, per la bona acceptació dels estudiants. Tanmateix, el seu desplegament no ha estat exempt de tensions i reptes que s’han abordat amb un enfocament exploratori que ha mirat de trobar solucions viables sobre el terreny. En aquest treball es reflexiona de manera crítica sobre els tres primers cursos de desplegament del GEP-DUA a partir de les mirades dels estudiants i del professorat. L’article conclou amb un resum de les temàtiques centrals i la seva projecció de futur._______________________________________________________________________Dans le contexte catalan, le « Grade d’Enseignement primaire – Cours universitaires en anglais » (GEP-DUA) est le fruit d’une décision courageuse de la faculté des sciences de l’éducation de l’UAB et son lancement a été un succès à en juger, notamment, d’après le bon accueil reçu auprès des étudiants. Cependant, le déploiement de ce grade a suscité des tensions et des difficultés, qui ont été abordées dans un esprit de recherche en vue de trouver des solutions viables dans la pratique. Ce travail entame une réflexion critique sur les trois premières années de déploiement du GEP-DUA à partir de la vision des étudiants et des enseignants. L’article conclut sur un résumé des thématiques centrales et sur leur projection d’avenir., The courageous decision of the UAB’s Faculty of Education to launch the Bachelor’s Degree in Primary Education – University Teaching in English (GEP-DUA) in the Catalan context has proved a success when we consider such indicators as how well it has been received by students. However, its rollout has not been free of tensions and challenges, which have been addressed by taking an exploratory focus to look for viable solutions on the ground. This paper reflects critically on the first three academic years of the rollout of the GEP-DUA by examining the perspectives of students and teaching staff and it concludes with a summary of the central themes and the degree’s future prospects., El comienzo del itinerario «Grado de Educación Primaria – Docencia Universitaria en Inglés» (GEP-DUI) en el contexto catalán fue una decisión valiente de la Facultad de Ciencias de la Educación de la UAB, y su entrada en funcionamiento, un éxito —avalado, entre otros indicadores, por la buena aceptación de los estudiantes. Sin embargo, su despliegue no ha estado exento de tensiones y retos que se han abordado con un enfoque exploratorio que ha perseguido encontrar soluciones viables sobre el terreno. En este trabajo se reflexiona de manera crítica sobre los tres primeros cursos de despliegue del GEP-DUI a partir de las miradas de los estudiantes y del profesorado. El artículo concluye con un resumen de las temáticas centrales y su proyección de futuro.

En aquest article els autors comparen el rendiment acadèmic de dos grups d'alumnes del Grau d'Educació Primària (GEP) de la UAB, en dues edicions (2012-13 i 2013-14). D'una banda, el GEP-DUA, amb docència majoritàriament en anglès, i, de l'altra, el GEP-cat, amb docència quasi exclusivament en català. Així, es pretén detectar si hi ha diferències en els resultats de les avaluacions de les assignatures en funció de si aquestes es cursen en català o en anglès. Els resultats permeten evidenciar que no hi ha diferències estadísticament significatives entre el rendiment del GEP-DUA i el del GEP-cat en les assignatures cursades en català i en anglès.

En aquest article els autors comparen el rendiment acadèmic de dos grups d’alumnes del Grau d’Educació Primària (GEP) de la UAB, en dues edicions (2012-13 i 2013-14). D’una banda, el GEP-DUA, amb docència majoritàriament en anglès, i, de l’altra, el GEP-cat, amb docència quasi exclusivament en català. Així, es pretén detectar si hi ha diferències en els resultats de les avaluacions de les assignatures en funció de si aquestes es cursen en català o en anglès. Els resultats permeten evidenciar que no hi ha diferències estadísticament significatives entre el rendiment del GEP-DUA i el del GEP-cat en les assignatures cursades en català i en anglès.______________________________________________________________________Dans cet article, les auteurs comparent le rendement académique de deux groupes d’élèves du Grade d’Enseignement primaire (GEP) de l’UAB, au cours de deux années universitaires (2012-2013 et 2013-2014) : d’un côté, le GEP-DUA, dont la plupart des cours sont dispensés en anglais, et de l’autre, le GEP-cat, où tous les cours sont presque exclusivement en catalan. Cette approche vise ainsi à déterminer s’il existe des différences dans les résultats des évaluations des matières, selon la langue dans laquelle les cours sont dispensés (catalan ou anglais). Les résultats montrent qu’il n’existe pas de différences significatives sur le plan statistique entre le rendement académique du GEP-DUA et celui du GEP-cat dans les matières dispensées en catalan et en anglais., In this paper, the authors compare the academic performance of two groups of students in two different years (2012-2013 and 2013-2014) of the Bachelor’s Degree in Primary Education at the UAB. One version is the GEP-DUA, in which the language of instruction is largely English, while the other is GEP-cat, in which the language of instruction is almost exclusively Catalan. The aim is to identify whether there are any differences in the students’ subject assessment results as a function of their pursuing the degree in Catalan or in English. The results point to no statistically significant differences in academic performance between GEP-DUA and GEP-cat in subjects taken in Catalan and in English., En este artículo los autores comparan el rendimiento académico de dos grupos de alumnos del Grado de Educación Primaria (GEP) de la UAB, en dos ediciones (2012-13 y 2013-14). Por un lado, el GEP-DUI, con docencia mayoritariamente en inglés y, por otra parte, el GEP-cat, con docencia casi exclusiva en catalán. Así, el objetivo es detectar si existen diferencias en los resultados de las evaluaciones de las asignaturas dependiendo si éstas son cursadas en catalán o en inglés. Los resultados permiten demostrar que no hay diferencias estadísticamente significativas entre el rendimiento del GEP-DUI y del GEP-cat en las asignaturas en catalán y en inglés.

L'article analitza l'efecte del dispositiu didàctic Guideway en el «Grau d'Educació Primària-Docència en Anglès» (GEP-DUA). El dispositiu, dissenyat segons els principis pedagògics ICLES, té com a finalitat el desenvolupament del discurs acadèmic escrit en anglès dels estudiants. En aquest treball s'examinen les millores observades en coherència i cohesió en el redactat de textos argumentatius per part d'alumnes de primer i segon cursos del GEP-DUA, classificats també depe- nent de si rebien o no classes extracurriculars d'anglès. Els resultats constaten (1) que els informants obtenen millors resultats en el post-test que en el pre-test, (2) que els alumnes de segon obtenen millors resultats que els de primer, (3) que la millora és superior en la coherència que en la cohesió, i (4) que els informants que no reben classes extracurriculars d'anglès obtenen millors resultats que els que sí que en reben. En definitiva, l'estudi indica que la competència discursiva en l'argumentació acadèmica escrita pot millorar en un context ICLES mitjançant l'ús d'un dispositiu pedagògic amb tasques guiades per a l'escriptura. El artículo analiza el efecto del dispositivo didáctico Guideway en el «Grado de Educación Primaria- Docencia en Inglés» (GEP-DUI). El dispositivo, diseñado según los principios pedagógicos ICLES, tiene como meta el desarrollo del discurso académico escrito en inglés de los estudiantes. En este trabajo se examinan las mejoras observadas en coherencia y cohesión en el redactado de textos argumentativos por parte de alumnos de primer y segundo cursos del GEP-DUI, clasificados también dependiendo de si recibían o no clases extracurriculares de inglés. Los resultados constatan (1) que los informantes obtienen mejores resultados en el post-test que en el pre-test, (2) que los alumnos de segundo curso obtienen mejores resultados que los de primero, (3) que la mejora es superior en la coherencia que en la cohesión, y (4) que los informantes que no reciben instrucción extracurricular de inglés obtienen mejores resultados que los que sí la reciben. En definitiva, el estudio indica que la competencia discursiva en la argumentación académica escrita puede mejorar en un contexto ICLES mediante el uso de un dispositivo pedagógico con tareas guiadas para la escritura. L'article analyse l'effet du dispositif didactique Guideway dans le "Grade d'Enseignement primaire -Cours universitaires en anglais" (GEP-DUA). Le dispositif, conçu selon les principes pédagogiques EMILE, vise à développer le discours académique écrit en anglais des étudiants. Cette étude examine les progrès observés, en matière de cohérence et de cohésion, dans les textes argumentatifs rédigés par des élèves de première et deuxième années de GEP-DUA, ces derniers étant classés en outre selon qu'ils suivaient ou pas des cours particuliers d'anglais. Les résultats montrent (1) que les élèves concernés obtiennent de meilleurs résultats dans l'épreuve finale que dans l'épreuve préliminaire, (2) que les élèves de deuxième année obtiennent de meilleurs résultats que ceux de première année, (3) que les progrès sont supérieurs en matière de cohérence que de cohésion, et (4) que les élèves qui ne suivent pas de cours particuliers d'anglais obtiennent de meilleurs résultats que ceux qui en suivent. En définitive, l'étude indique que la compétence discursive dans l'argumentation académique écrite peut être améliorée dans un contexte EMILE grâce à la mise en place d'un dispositif pédagogique prévoyant une assistance dans les tâches d'écriture. This paper analyses the effect of the Guideway guidance mechanism in the Bachelor's Degree in Primary Education - University Teaching in English (GEP-DUA). The aim of the guidance mechanism, which was designed in accordance with ICLHE teaching principles, is to develop the students' written academic discourse in English. The paper examines the improvements in coherence and cohesion observed in texts presenting arguments by first- and second-year students in the GEP-DUA. The students are also grouped according to whether they were receiving extracurricular classes in English. The results show that (1) the informants obtained better results in the post-test than in the pre-test, (2) second-year students obtained better results than first-year students, (3) the improvement was greater in coherence than in cohesion, and (4) the informants who were not receiving extra-curricular classes in English obtained better results than those who were. In short, the study indicates that discourse competence in written academic argumentation can improve in an ICLHE context through the use of a guidance mechanism with scaffolded writing tasks.

L'inici de l'itinerari «Grau d'Educació Primària - Docència Universitària en Anglès» (GEP-DUA) dins del context català va ser una decisió valenta de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB, i la seva entrada en funcionament, un èxit -avalat, entre d'altres indicadors, per la bona acceptació dels estudiants. Tanmateix, el seu desplegament no ha estat exempt de tensions i reptes que s'han abordat amb un enfocament exploratori que ha mirat de trobar solucions viables sobre el terreny. En aquest treball es reflexiona de manera crítica sobre els tres primers cursos de desplegament del GEP-DUA a partir de les mirades dels estudiants i del professorat. L'article conclou amb un resum de les temàtiques centrals i la seva projecció de futur. Comienzo del itinerario «Grado de Educación Primaria - Docencia Universitaria en Inglés» (GEP-DUI) en el contexto catalán fue una decisión valiente de la Facultad de Ciencias de la Educación de la UAB, y su entrada en funcionamiento, un éxito -avalado, entre otros indicadores, por la buena aceptación de los estudiantes. Sin embargo, su despliegue no ha estado exento de tensiones y retos que se han abordado con un enfoque exploratorio que ha perseguido encontrar soluciones viables sobre el terreno. En este trabajo se reflexiona de manera crítica sobre los tres primeros cursos de despliegue del GEP-DUI a partir de las miradas de los estudiantes y del profesorado. El artículo concluye con un resumen de las temáticas centrales y su proyección de futuro. Dans le contexte catalan, le "Grade d'Enseignement primaire - Cours universitaires en anglais" (GEP-DUA) est le fruit d'une décision courageuse de la faculté des sciences de l'éducation de l'UAB et son lancement a été un succès à en juger, notamment, d'après le bon accueil reçu auprès des étudiants. Cependant, le déploiement de ce grade a suscité des tensions et des difficultés, qui ont été abordées dans un esprit de recherche en vue de trouver des solutions viables dans la pratique. Ce travail entame une réflexion critique sur les trois premières années de déploiement du GEP-DUA à partir de la vision des étudiants et des enseignants. L'article conclut sur un résumé des thématiques centrales et sur leur projection d'avenir. The courageous decision of the UAB's Faculty of Education to launch the Bachelor's Degree in Primary Education - University Teaching in English (GEP-DUA) in the Catalan context has proved a success when we consider such indicators as how well it has been received by students. However, its rollout has not been free of tensions and challenges, which have been addressed by taking an exploratory focus to look for viable solutions on the ground. This paper reflects critically on the first three academic years of the rollout of the GEP-DUA by examining the perspectives of students and teaching staff and it concludes with a summary of the central themes and the degree's future prospects.

L’enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua) en l’educació primària exigeix professionals formats per actuar com a docents en aquest tipus de contexts. Sensible a aquesta qüestió, la UAB va posar en marxa al 2012 un programa pilot d’internacionalització a casa denominat "Grau d’Educació Primària – Docència Universitària en Anglès» (GEP-DUA), amb un 65-80% dels crèdits en anglès i amb un sistema d’accés propi. L’article situa el programa pilot en el context català i europeu d’internacionalització de l’educació superior, analitza el procés de presa de decisions que van confluir en les etapes de gènesi i disseny del GEP-DUA, i presenta un resum de les conclusions preliminars dels estudis realitzats sobre el GEP-DUA., The CLIL (Content and Language Integrated Learning) approach in primary education calls for professionals trained to perform as teachers in contexts of this sort. Recognizing the importance of this issue, the UAB launched a pilot programme on internationalization at home in 2012. Called the “Bachelor’s Degree in Primary Education – Universi-ty Teaching in English (GEP-DUA)”, it required 65-80% of its credits in English and had its own admission system. This paper situates the pilot programme in the Catalan and European context of internationalization in higher education, analyses the decision-making process in the creation and design stages of the GEP-DUA, and presents a summary of the preliminary conclusions drawn from studies conducted on the GEP-DUA., Pour mettre en œuvre une approche EMILE (Enseignement de matières par l’intégration d’une langue étrangère) dans l’enseignement primaire, les professionnels doivent être formés au préalable pour pouvoir enseigner dans ce type de contextes. Sensible à cette question, l’UAB a mis en place en 2012 un programme pilote d’internationalisation à domicile, désigné sous le nom de « Grade d’Enseignement primaire – Cours universitaires en anglais » (GEP-DUA), dont 65 à 80 % des matières sont dispensées en anglais et qui a son propre système d’accès. L’article situe le programme pilote dans le contexte catalan et européen d’internationalisation de l’enseignement supérieur, puis analyse le processus de prise de décision ayant abouti aux étapes de création et de conception du GEP-DUA. Et enfin, il présente un résumé des conclusions préliminaires des études réalisées sur le GEP-DUA., El enfoque (Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lengua) en la educación primaria exige profesionales formados para actuar como docentes en este tipo de contextos. Sensible a esta cuestión, la UAB puso en marcha en el 2012 un programa piloto de internacionalización en casa denominado «Grado de Educación Primaria–Docencia en Inglés» (GEP-DUI), en el cual un 65-80% de los créditos se cursa en inglés y que cuenta con un sistema de acceso propio. El artículo sitúa el programa piloto en el contexto catalán y europeo de internacionalización de la educación superior, analiza el proceso de toma de decisiones que confluyeron en las etapas de génesis y diseño del GEP-DUI, y presen-ta un resumen de las conclusiones preliminares de los estudios realizados sobre el GEP-DUI.

L’article analitza l’efecte del dispositiu didàctic Guideway en el «Grau d’Educació Primària–Docència en Anglès» (GEP-DUA). El dispositiu, dissenyat segons els principis pedagògics ICLES, té com a finalitat el desenvolupament del discurs acadèmic escrit en anglès dels estudiants. En aquest treball s’examinen les millores observades en coherència i cohesió en el redactat de textos argumentatius per part d’alumnes de primer i segon cursos del GEP-DUA, classificats també depenent de si rebien o no classes extracurriculars d’anglès. Els resultats constaten (1) que els informants obtenen millors resultats en el post-test que en el pre-test, (2) que els alumnes de segon obtenen millors resultats que els de primer, (3) que la millora és superior en la coherència que en la cohesió, i (4) que els informants que no reben classes extracurriculars d’anglès obtenen millors resultats que els que sí que en reben. En definitiva, l’estudi indica que la competència discursiva en l’argumentació acadèmica escrita pot millorar en un context ICLES mitjançant l’ús d’un dispositiu pedagògic amb tasques guiades per a l’escriptura.____________________________________________________________________L’article analyse l’effet du dispositif didactique Guideway dans le « Grade d’Enseignement primaire – Cours universitaires en anglais » (GEP-DUA). Le dispositif, conçu selon les principes pédagogiques EMILE, vise à développer le discours académique écrit en anglais des étudiants. Cette étude examine les progrès observés, en matière de cohérence et de cohésion, dans les textes argumentatifs rédigés par des élèves de première et deuxième années de GEP-DUA, ces derniers étant classés en outre selon qu’ils suivaient ou pas des cours particuliers d’anglais. Les résultats montrent (1) que les élèves concernés obtiennent de meilleurs résultats dans l’épreuve finale que dans l’épreuve préliminaire, (2) que les élèves de deuxième année obtiennent de meilleurs résultats que ceux de première année, (3) que les progrès sont supérieurs en matière de cohérence que de cohésion, et (4) que les élèves qui ne suivent pas de cours particuliers d’anglais obtiennent de meilleurs résultats que ceux qui en suivent. En définitive, l’étude indique que la compétence discursive dans l’argumentation académique écrite peut être améliorée dans un contexte EMILE grâce à la mise en place d’un dispositif pédagogique prévoyant une assistance dans les tâches d’écriture., This paper analyses the effect of the Guideway guidance mechanism in the Bachelor’s Degree in Primary Education – University Teaching in English (GEP-DUA). The aim of the guidance mechanism, which was designed in accordance with ICLHE teaching principles, is to develop the students’ written academic discourse in English. The paper examines the improvements in coherence and cohesion observed in texts presenting arguments by first- and second-year students in the GEP-DUA. The students are also grouped according to whether they were receiving extracurricular classes in English. The results show that (1) the informants obtained better results in the post-test than in the pre-test, (2) second-year students obtained better results than first-year students, (3) the improvement was greater in coherence than in cohesion, and (4) the informants who were not receiving extracurricular classes in English obtained better results than those who were. In short, the study indicates that discourse competence in written academic argumentation can improve in an ICLHE context through the use of a guidance mechanism with scaffolded writing tasks., El artículo analiza el efecto del dispositivo didáctico Guideway en el «Grado de Educación Primaria–Docencia en Inglés» (GEP-DUI). El dispositivo, diseñado según los principios pedagógicos ICLES, tiene como meta el desarrollo del discurso académico escrito en inglés de los estudiantes. En este trabajo se examinan las mejoras observadas en coherencia y cohesión en el redactado de textos argumentativos por parte de alumnos de primer y segundo cursos del GEP-DUI, clasificados también dependiendo de si recibían o no clases extracurriculares de inglés. Los resultados constatan (1) que los informantes obtienen mejores resultados en el post-test que en el pre-test, (2) que los alumnos de segundo curso obtienen mejores resultados que los de primero, (3) que la mejora es superior en la coherencia que en la cohesión, y (4) que los informantes que no reciben instrucción extracurricular de inglés obtienen mejores resultados que los que sí la reciben. En definitiva, el estudio indica que la competencia discursiva en la argumentación académica escrita puede mejorar en un contexto ICLES mediante el uso de un dispositivo pedagógico con tareas guiadas para la escritura.

L'enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua) en l'educació primària exigeix professionals formats per actuar com a docents en aquest tipus de contexts. Sensible a aquesta qüestió, la UAB va posar en marxa al 2012 un programa pilot d'internacionalització a casa denominat «Grau d'Educació Primària - Docència Universitària en Anglès» (GEP-DUA), amb un 65-80% dels crèdits en anglès i amb un sistema d'accés propi. L'article situa el programa pilot en el context català i europeu d'internacionalització de l'educació superior, analitza el procés de presa de decisions que van confluir en les etapes de gènesi i disseny del GEP-DUA, i presenta un resum de les conclusions preliminars dels estudis realitzats sobre el GEP-DUA. El enfoque (Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lengua) en la educación primaria exige profesionales formados para actuar como docentes en este tipo de contextos. Sensible a esta cuestión, la UAB puso en marcha en el 2012 un programa piloto de internacionalización en casa denominado «Grado de Educación Primaria-Docencia en Inglés» (GEP-DUI), en el cual un 65-80% de los créditos se cursa en inglés y que cuenta con un sistema de acceso propio. El artículo sitúa el programa piloto en el contexto catalán y europeo de internacionalización de la educación superior, analiza el proceso de toma de decisiones que confluyeron en las etapas de génesis y diseño del GEP-DUI, y presenta un resumen de las conclusiones preliminares de los estudios realizados sobre el GEP-DUI. Pour mettre en œuvre une approche EMILE (Enseignement de matières par l'intégration d'une langue étrangère) dans l'enseignement primaire, les professionnels doivent être formés au préalable pour pouvoir enseigner dans ce type de contextes. Sensible à cette question, l'UAB a mis en place en 2012 un programme pilote d'internationalisation à domicile, désigné sous le nom de « Grade d'Enseignement primaire - Cours universitaires en anglais » (GEP-DUA), dont 65 à 80 % des matières sont dispensées en anglais et qui a son propre système d'accès. L'article situe le programme pilote dans le contexte catalan et européen d'internationalisation de l'enseignement supérieur, puis analyse le processus de prise de décision ayant abouti aux étapes de création et de conception du GEP-DUA. Et enfin, il présente un résumé des conclusions préliminaires des études réalisées sur le GEP-DUA. The CLIL (Content and Language Integrated Learning) approach in primary education calls for professionals trained to perform as teachers in contexts of this sort. Recognizing the importance of this issue, the UAB launched a pilot programme on internationalization at home in 2012. Called the "Bachelor's Degree in Primary Education - University Teaching in English (GEP-DUA)", it required 65-80% of its credits in English and had its own admission system. This paper situates the pilot programme in the Catalan and European context of internationalization in higher education, analyses the decision-making process in the creation and design stages of the GEP-DUA, and presents a summary of the preliminary conclusions drawn from studies conducted on the GEP- DUA.

L’aparició de la demanda d’un nou tipus de professor de primària i secundària, que ha d’afegir a les competències professionals fins ara exigibles de tot bon professor, la capacitat d’ensenyar la seva matèria a través d’una llengua estrangera en aules denominades AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua) en Semiimmersió (SI) justifica el treball desenvolupat en el marc del projecte 2006ARIE10011. Els formadors del Màster en Formació Inicial del Professorat de Secundària (FIPS) de la UAB (especialitats d’anglès, ciències socials i ciències naturals) i del Curs de Qualificació Pedagògica (CQP) de la UdL (especialitat d’anglès) han col•laborat en el disseny d’un component formatiu en tècniques d’ensenyament AICLE (CLILC), com a constituent del futur Màster Oficial que habilitarà per al exercici de la professió Professor d’Educació Secundaria Obligatòria i Batxillerat (ORDEN ECI/3858/2007, de 27 desembre; BOE 312)(...)

This paper presents the results of a pre-experimental study into language learning in inclusive Content and Language Integrated Learning (CLIL) classrooms at secondary school, in which Science content was taught in English. The pedagogical experience lasted four weeks. The main pedagogical approach followed was the use of learning tasks carried out by students working in dyads. Through the use different indicators extensively employed in the field, the study attempts to measure the gains that students show in fluency and lexical repertoire in a pretest / treatment / post-test research design. The post-test demonstrated significant progress in the assessed indicators. The study also showed that improvements transcend purely formal linguistic aspects and that it is necessary to find other measurement tools which may help us to capture the extent of those improvements. The limited scope of the sample does not allow us to make strong claims about the suitability of pedagogical decisions adopted; however the outcomes encourage us to continue to explore how cooperation among students influences learning in CLIL classrooms., Este trabajo presenta los resultados de un estudio pre-experimental sobre aprendizajes lingüísticos en aulas inclusivas de Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lengua (AICLE) de secundaria, donde se impartieron contenidos de Ciencias Naturales (CN) en inglés, en una experiencia pedagógica de cuatro semanas de duración, cuya principal opción didáctica fue la realización de tareas en díadas de aprendices. El estudio tuvo como objetivo determinar los avances de los estudiantes en repertorio léxico y fluidez, mediante la utilización de diferentes indicadores ampliamente utilizados en estos ámbitos de investigación. Para ello se recurrió a un diseño del tipo pretest / tratamiento / posttest. El postest demostró progresos significativos en los indicadores evaluados. También puso en evidencia que el progreso transciende los aspectos puramente formales, y que se precisan medidas más mejor ajustadas, que puedan contribuir a capturar el alcance de dichos progresos. La extensión limitada de la muestra no nos permite formular conclusiones definitivas sobre la adecuación de las decisiones pedagógicas adoptadas; sin embargo los resultados nos animan a continuar explorando cómo la cooperación entre estudiantes influye sobre el aprendizaje en las aulas AICLE.

Selección de referencias bibliográficas, revistas y portales de Internet donde localizar propuestas para llevar al aula el aprendizaje integrado de lengua y contenidos.

This paper presents the results of a pre-experimental study into language learning in inclusive Content and Language Integrated Learning (CLIL) classrooms at secondary school, in which Science content was taught in English. The pedagogical experience lasted four weeks. The main pedagogical approach followed was the use of learning tasks carried out by students working in dyads. Through the use different indicators extensively employed in the field, the study attempts to measure the gains that students show in fluency and lexical repertoire in a pretest / treatment / post-test research design. The post-test demonstrated significant progress in the assessed indicators. The study also showed that improvements transcend purely formal linguistic aspects and that it is necessary to find other measurement tools which may help us to capture the extent of those improvements. The limited scope of the sample does not allow us to make strong claims about the suitability of pedagogical decisions adopted; however the outcomes encourage us to continue to explore how cooperation among students influences learning in CLIL classrooms Este trabajo presenta los resultados de un estudio pre-experimental sobre aprendizajes lingüísticos en aulas inclusivas de Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lengua (AICLE) de secundaria, donde se impartieron contenidos de Ciencias Naturales (CN) en inglés, en una experiencia pedagógica de cuatro semanas de duración, cuya principal opción didáctica fue la realización de tareas en díadas de aprendices. El estudio tuvo como objetivo determinar los avances de los estudiantes en repertorio léxico y fluidez, mediante la utilización de diferentes indicadores ampliamente utilizados en estos ámbitos de investigación. Para ello se recurrió a un diseño del tipo pretest / tratamiento / posttest. El postest demostró progresos significativos en los indicadores evaluados. También puso en evidencia que el progreso transciende los aspectos puramente formales, y que se precisan medidas más mejor ajustadas, que puedan contribuir a capturar el alcance de dichos progresos. La extensión limitada de la muestra no nos permite formular conclusiones definitivas sobre la adecuación de las decisiones pedagógicas adoptadas; sin embargo los resultados nos animan a continuar explorando cómo la cooperación entre estudiantes influye sobre el aprendizaje en las aulas AICLE

Reflexión sobre la utilización del portafolios como importante herramienta pedagógica de evaluación. La autora es consciente de las posibles dificultades que pueden surgir por parte de los alumnos en la comprensión y selección de los descriptores; ante esto se sugieren estrategias docentes para facilitar a los alumnos esta actividad. Cataluña Universitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall d'Hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034; ESP

This Master's dissertation aims to explore the views of student-teachers towards coteaching. Coteaching is an emergent teaching initiative widely used in the current educational system, as a way to promote collaborative work and more inclusive classrooms. While this teaching approach has been extensively studied in some respects, little is known about student-teachers' views and preparedness to implement coteaching as well as the training they are offered during their studies. Therefore, this research project wants to find out about what student-teachers have to say about coteaching. Through an online survey, 28 student-teachers from a Catalan university, who experienced coteaching during their internship, have been asked to share their rational views and emotional perspectives on coteaching. Afterwards, a thematic analysis has been conducted to examine the student-teachers' answers. By the end of the article, in the chapter were conclusions are written, we see that the majority of participants in the questionnaire declare to have had a positive and enriching experience with coteaching. All in all, this research project offers a view of student-teachers' perspectives on coteaching towards inclusion and future professional development and improvement. Aquest treball té com a objectiu explorar la codocència des del punt de vista dels estudiants en pràctiques. La codocència és una iniciativa cada cop més utilitzada en el sistema educatiu actual com a eina per a promoure el treball cooperatiu i la inclusió. Tot i que aquesta pràctica docent s'ha estudiat àmpliament en alguns aspectes, hi ha molt poca informació sobre quina preparació tenen els estudiants en pràctiques en la codocència i la formació que se'ls ofereix per poder impartir-la. Així doncs, aquest projecte pretén descobrir què en pensen 28 estudiants en pràctiques d'una universitat catalana que han tingut experiència amb la codocència. A través d'una enquesta online se'ls ha demanat que expressin les idees racionals, així com també les percepcions emocionals que tenen envers la codocència. Posteriorment, s'ha dut a terme una anàlisi temàtica per tal d'examinar les respostes dels estudiants. Al final de l'article, on es presenten les conclusions, podem observar que la majoria de participants explica haver tingut una experiència molt positiva amb la codocència. En resum, aquest treball ofereix la visió que tenen un grup d'estudiants en pràctiques de la codocència com a eina cap a la inclusió i el desenvolupament i la millora professional.

This thesis aims to narrate a coteaching experience in real context during an internship period in a Catalan high-school. This narration exposes how the interns implemented a predesigned TeachingUnit in a ninth-grade classroom as well as its challenges and opportunities encountered in this implementation. The theoretical framework of this paper presents the common types, benefits, and drawbacks of this educational methodology. Additionally, it shows coteaching's modalities implemented during the Teaching Unit's lessons in order to set the baseline of this research. Video, voice recordings and teachers' notes are collected to contextualize the description of the experience. These data helped to conclude that having three teachers in the classroom can be beneficial not only for students but also for teachers. Common coteaching challenges can be overcomed when establishing open communication, good organization and working together to achieve a common goal. Time management, assessment, grading, and students and teachers' readiness can no longer be seen as obstacles when collaborative teaching is a school-wide project in which teachers and students feel included and as a part of the center. For this innovative projects to be successful, they should also receive the administration's assistance to create a bigger impact in the Catalan education system. Aquesta tesi té com a objectiu narrar una experiència de codocència viscuda en un context real durant el període de pràctiques en un institut Català. La narració exposa com les estudiants de pràctiques van implementar una unitat didàctica prèviament dissenyada en una classe de quart d'ESO, alhora que mostra els reptes i oportunitats que se'n van derivar. El marc teòric d'aquest treball presenta els tipus, beneficis i inconvenients d'aquesta pràctica docent. A més, mostra les modalitats adoptades durant la implementació de la unitat didàctica per elaborar el punt de partida d'aquest estudi. Per tal de contextualitzar l'experiència, s'han utilitzat les dades més rellevants d'entre gravacions de veu i video i notes del professorat de pràctiques. Aquest material ha ajudat a concloure que tenir tres docents dins l'aula pot ser beneficiós no només per als estudiants sinó per a les professores. Els reptes més comuns de la codocència es poden superar establint una comunicació oberta, una bona organització i treballant juntes cap a un objectiu comú. La gestió del temps, l'avaluació, les qualificacions i la disposició tant d'alumnes com del professorat ja no es poden veure com a obstacles si la docència col·laborativa forma part d'un projecte escolar. Aquest projecte global ha d'acollir els mestres i estudiants i ha de tenir el recolzament de l'administració per tal de ser exitós. El reforçament d'aquesta ajuda pot generar un impacte encara major en el sistema educatiu Català.

This dissertation conducts a literature review that explores the concept of coteaching, an innovative educational approach emerged over the last decades which stands as an efficient strategy not only to enhance students' academic performance but also to embody 21st century keystone values such as collaborative learning and inclusion. The main aims of the dissertation are, on the one hand, to identify the main requirements needed to successfully implement coteaching not only regarding teachers, but also other stakeholders of the educational community such as schools and institutions. On the other hand, the implementation of coteaching combined with other innovative approaches in Foreign Language Education (FLE) contexts will also be explored, specifically in Content and Language Integrated Learning (CLIL) contexts. The aim is to determine the potential contributions that these two innovative instructional approaches can add to each other. In order to do so, several research articles have been selected from the literature according to specific criteria, and they will be analysed to retrieve information that helps answering the main aims previously mentioned. The evidence collected provides a wide and specific list of measures and requirements in order to achieve a successful implementation of coteaching. Furthermore, the information extracted from research articles conducted in Catalonia suggests a promising and reciprocal relationship between coteaching and CLIL. All the research questions have been answered and further research lines and professional development opportunities have also been settled. Aquest treball consisteix en una revisió de la literatura existent respecte el concepte de la docència compartida o coteaching, una metodologia innovadora que ha aparegut amb força durant els darrers anys i que es presenta com una estratègia eficaç no només per a millorar el rendiment acadèmic dels alumnes, sinó també per a integrar dos dels valors més importants en el context educatiu del segle XXI com són l'aprenentatge col·laboratiu i la inclusió. Els objectius principals de la recerca són, d'una banda, identificar els requisits bàsics per a assolir una implementació correcta i reeixida de la docència compartida no només pel que fa als docents sinó també per part d'altres membres de la comunitat educativa com ara les escoles i les institucions. D'altra banda, també s'ha estudiat la possible implementació de la docència compartida combinada amb altres metodologies innovadores en l'àmbit de llengües estrangeres com per exemple l'AICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengües Estrangeres) amb l'objectiu d'esbrinar les possibles contribucions que aquestes metodologies es poden aportar entre elles. Per a fer-ho, s'han triat diversos articles de recerca d'acord amb uns criteris establerts i s'han analitzat per a extreure'n informació que ajudi a respondre les preguntes de recerca. Les dades recollides proporcionen una àmplia llista de requisits concrets necessaris per a assolir una implementació exitosa de la docència compartida. A més, la informació extreta d'articles de recerca que s'han dut a terme a Catalunya suggereixen que pot existir una relació recíproca entre la docència compartida i l'AICLE. S'han assolit tots els objectius de recerca i s'han establert futures línies d'investigació i desenvolupament professional.

This paper focuses on learners' talk while doing group work in grade 8 of secondary education in Catalonia. It aims to gain understanding of the interactional strategies deployed by the students as they try to reach an agreement. The basis of the study is Mercer's definition of exploratory talk, as well as Storch's concept of equality and her patterns of interaction. The analysis reveals that the groups observed show distinct proficiency levels in their deployment of interactional strategies. The study concludes with a pedagogical proposal designed in collaboration with Algueró 2020 so that the activity can be improved for future occasions. Aquest treball es centra en la parla dels estudiants de segon d'ESO a Catalunya mentre duen a terme el treball en grup. L'article intenta entendre millor les estratègies interaccionals utilitzades pels estudiants mentre intenten arribar a un acord. La base de l'estudi és la definició de conversa exploratòria oferta per Mercer, així com també el concepte d'igualtat de Storch i els seus patrons d'interacció. L'anàlisi demostra que els grups observats mostren diversos nivells de domini en el seu desplegament d'estratègies interaccionals. L'estudi conclou amb una proposta pedagògica dissenyada conjuntament amb Algueró 2020 per tal que l'activitat pugui ser millorada en futures ocasions.

Sota un enfocament qualitatiu, aquesta tesi, la qual està estructurada com un estudi de cas múltiple transnacional realitzat en dues universitats internacionals, una Colòmbia i l'altra al Brasil, va apuntar a comprendre com la Docència Universitària en Anglès o DUA afecta els rols que l'anglès juga en contextos universitaris internacionals a Amèrica Llatina i quins rols específics, o funcions comunicatives, té l'anglès en aquests contextos. L'estudi es va acollir al principi de replicació, per la qual cosa la recol·lecció de dades va incloure entrevistes en profunditat amb professors que exerceixen la DUA i revisió documental en totes dues universitats. Així mateix, polítiques lingüístiques i d'educació nacionals van ser examinades amb la finalitat d'obtenir una comprensió més profunda dels casos estudiats. Les dimensions del model ROAD-MAPPING, i més específicament la de Rols de l'Anglès (RoA) (Dafouz & Smit, 2017, 2020), van servir com un punt de partida per a l'anàlisi de les dades. Després d'un processament iteratiu de les dades, un llibre de codis construït a través d'una amalgama d'elements emergents tant de la teoria com de les dades es va constituir en el mètode primordial per a dur a terme un procés d'anàlisi de dades sistemàtic i rigorós. Les dades obtingudes de cada cas van ser primer analitzats individualment; després, es va dur a terme una anàlisi comparativa entre tots dos casos. Les troballes suggereixen que les maneres en les quals la DUA afecta els RoA en contextos universitaris internacionals a Amèrica Llatina depenen fonamentalment de cinc factors: socials, comunicatius, institucionals, pedagògics i individuals o personals. Els primers quatre factors van ser proposats per Dafouz i Smit (2017, 2020); el cinquè factor va emergir d'aquest estudi de cas múltiple transnacional, constituint així una evidència que els RoA en programes DUA són situats i sensibles al context. Addicionalment, disset (17) RoA determinats per elements discursius significatius presents en la riquesa de les dades conversacionals i documentals van emergir en l'estudi. Encara que va haver-hi algunes diferències (p. ex., alguns rols van ser evidenciats en una universitat, però no pas en l'altra), tretze de disset (13/17) RoA van ser presents en tots dos casos. Es va trobar que, tant el context nacional (p. ex., els rols històricament assignats a la llengua nacional) com el context institucional (p. ex., una universitat era privada i l'altra pública) tenien una influència en les diferències i les similituds trobades en les troballes. D'aquest estudi es dedueixen implicacions pedagògiques que podrien tenir potencial utilitat en altres contextos DUA incloent, però no limitant-se, a Amèrica Llatina. Primer, les universitats internacionals que adoptin la DUA han de reconèixer el valor del plurilingüisme des del principi perquè així els professors i estudiants no hagin d'estar sota la pressió d'una política de només anglès. De fet, s'ha comprovat que l'ús de la L1 a l'aula DUA enforteix l'aprenentatge i la motivació dels estudiants. Segon, els professors que imparteixin els seus cursos a través de l'anglès haurien d'ésser conscients que la DUA pot originar canvis en les seves identitats professionals; el fet que les universitats tinguin cura d'informar els professors sobre aquestes qüestions abans d'adoptar programes DUA (p.ex., a través del desenvolupament professional), ajudaria a prevenir sentiments d'incomoditat, ansietat o frustració. Finalment, les universitats amb programes DUA haurien d'oferir oportunitats perquè els professors s'involucrin en comunitats de pràctica (CP) professionals amb altres col·legues que imparteixin DUA i, d'aquesta manera, assegurar espais per a la col·laboració en la recerca i el suport entre iguals. Bajo un enfoque cualitativo, esta tesis, la cual está estructurada como un estudio de caso múltiple transnacional realizado en dos universidades internacionales, una Colombia y la otra en Brasil, apuntó a comprender cómo la Docencia Universitaria en Inglés o DUI afecta los roles que el inglés juega en contextos universitarios internacionales en América Latina y qué roles específicos, o funciones comunicativas, tiene el inglés en dichos contextos. El estudio se acogió al principio de replicación, por lo que la recolección de datos incluyó entrevistas en profundidad con profesores que ejercen la DUI y revisión documental en ambas universidades. Asimismo, políticas lingüísticas y de educación nacionales fueron examinadas con el fin de obtener una comprensión más profunda de los casos estudiados. Las dimensiones del modelo ROAD-MAPPING, y más específicamente la de Roles del Inglés (RoI) (Dafouz & Smit, 2017, 2020), sirvieron como un punto de partida para el análisis de los datos. Después de un procesamiento iterativo de los datos, un libro de códigos construido a través de una mezcla de elementos emergentes tanto de la teoría como de los datos se constituyó en el método primordial para llevar a cabo un proceso de análisis de datos sistemático y riguroso. Los datos obtenidos de cada caso fueron primero analizados individualmente; luego, un análisis comparativo entre ambos casos fue realizado. Los hallazgos sugieren que las maneras en las que la DUI afecta los RoI en contextos universitarios internacionales en América Latina dependen fundamentalmente de cinco factores: societales, comunicativos, institucionales, pedagógicos e individuales o personales. Los primeros cuatro factores fueron propuestos por Dafouz y Smit (2017, 2020); el quinto factor emergió de este estudio de caso múltiple transnacional, constituyendo así una evidencia de que los RoI en programas DUI son situados y sensibles al contexto. Adicionalmente, diecisiete (17) RoI determinados por elementos discursivos significativos presentes en la riqueza de los datos conversacionales y documentales emergieron en el estudio. Aunque hubo algunas diferencias (i.e., algunos roles fueron evidenciados en una universidad, pero no en la otra), trece de diecisiete (13/17) RoI estuvieron presentes en ambos casos. Se encontró que, tanto el contexto nacional (p. ej., los roles históricamente asignados a la lengua nacional) como el contexto institucional (p. ej., una universidad era privada y la otra pública) tenían una influencia en las diferencias y las similitudes encontradas en los hallazgos. Este estudio también produjo una serie de implicaciones pedagógicas que podrían tener potencial utilidad en otros contextos DUI incluyendo, pero no limitándose, a América Latina. Primero, las universidades internacionales que adopten la DUI deben reconocer el valor del plurilingüismo desde el principio para que así los profesores y estudiantes no tengan que estar bajo la presión de una política de sólo inglés. De hecho, se ha comprobado que el uso de la L1 en el aula DUI fortalece el aprendizaje y la motivación de los estudiantes. Segundo, los profesores que impartan sus cursos a través del inglés deben estar conscientes de que la DUI puede originar cambios en sus identidades profesionales; si las universidades tienen el cuidado de informar a los profesores sobre esto antes de adoptar programas DUI (p. ej., a través del desarrollo profesional), les estarían previniendo sentimientos de incomodidad, ansiedad o frustración. Finalmente, las universidades que adopten programas DUI deberían ofrecer oportunidades para que los profesores se involucren en comunidades de práctica profesionales (CP) con otros colegas que impartan la DUI y, de esta manera, asegurar espacios para la colaboración en la investigación y el apoyo por pares entre el profesorado. By adopting a qualitative approach, the thesis, which was framed as a transnational multiple-case study conducted in two international universities, one in Colombia and one in Brazil, aimed to gain an understanding of how English as a medium of instruction or EMI affects the roles that English plays in international university settings in Latin America and which specific roles, or functions, English performs in these settings. The study followed the principle of replication, so data collection included in-depth interviews with EMI professors and institutional documents in both universities. Also, national education and language policies were examined in order to gain a deeper understanding of the cases under study. The dimensions of the ROAD-MAPPING framework, and more specifically Roles of English (RoE) (Dafouz & Smit, 2017, 2020), served as a starting point for data analysis. After the iterative processing of the data, a codebook built upon a mixture of theory-driven and data-driven elements became the prime method for conducting a systematic and rigorous analysis process. The data drawn from each case we, first, analyzed individually; then, a contrastive analysis across cases was performed. Findings suggest that the ways in which EMI affects RoE in international university settings in Latin America are highly dependent on five factors: societal, communicational, institutional, pedagogical, and individual or personal. The first four factors were proposed by Dafouz and Smit (2017, 2020); the fifth factor emerged from this transnational multiple-case study, thus, providing evidence that RoE in EMI settings are situated and context-sensitive. In addition, seventeen (17) different RoE shaped by the meaningful discursive elements drawn from the rich conversational and documentary data emerged in this study. While there were a few differences (i.e., certain roles were present in one university, but not in the other), thirteen out of seventeen RoE (13/17) were found in both cases. Both the national context (e.g., the role historically assigned to the national language) and the institutional context (e.g., one university was private while the other one was public) were found to exert an influence on both the differences and the similarities identified in the findings. The study also yielded to a set of pedagogical implications which may be of potential use in other EMI settings including but not limited to Latin America. First, international universities adopting EMI should recognize the value of plurilingualism from the beginning so that professors and students would not have to be under the pressure of an English-only policy. In fact, the use of the L1 in the EMI classroom has proved to enhance student learning and motivation. Second, professors teaching through English should be aware that EMI may bring about changes to their professional identities; if universities are careful enough to inform professors of this prior to the adoption of EMI (e.g., through professional development), they would be preventing feelings of inadequacy, anxiety, or frustration among professors. Last, universities which adopt EMI should offer opportunities for professors to engage in professional communities of practice (CoPs) with other colleagues who are teaching EMI courses, thus, ensuring spaces for research collaboration and peer support among professors.

La DUA (Docència Universitària en Anglès) fa referència a l’anglès com a llengua vehicular en assignatures acadèmiques als països on l’anglès no es parla com a idioma principal. En el cas d’Espanya, i d’altres països de parla no anglesa, la DUA ha estat adoptada pels responsables de nombroses universitats amb l’objectiu de contribuir al domini d’aquest idioma com a llengua addicional (ILA) per part dels estudiants. Aquest enfocament educatiu plurilingüe és també conegut pel terme “Integració de continguts i llengua a l’educació superior” (ICLES). No obstant això, es discuteix la utilitat d’aquest enfocament en el foment de l’aprenentatge de l’idioma, ja que, la bibliografia disponible diu que els especialistes en les matèries corresponents rebutgen de manera sistemàtica incorporar el desenvolupament lingüístic dels seus estudiants com una de les seves responsabilitats docents. Aquest estudi exploratori se centra en els programes de Grau d’Educació Primària-Docència en Anglès (GEP-DUA), amb la finalitat de donar llum sobre els enfocaments específics adoptats en aquests programes de formació de futurs docents de primària i, molt probablement, dels futurs docents AICLE. En altres paraules, aquest estudi pretén proporcionar informació sobre els principis pedagògics dels docents sobre l’ensenyament, l’avaluació DUA, i les pràctiques explícites en aquest tipus de programes. Concretament, l’estudi té com a objectiu explorar les percepcions del professorat DUA sobre la funcionalitat de la llengua addicional en el procés d’ensenyament i avaluació, així com l’impacte del component de l’idioma als resultats acadèmics dels estudiants. Per abordar el tema, es va optar per una metodologia qualitativa. Es van seleccionar sis informants no nadius d’anglès, de tres diferents programes GEP-DUA de Catalunya, en funció de la seva experiència en l’ensenyament de les assignatures en anglès. Les seves percepcions es van recopilar per mitjà d’entrevistes semiestructurades en profunditat amb preguntes obertes, documents institucionals, evidències d’avaluació, així com exàmens omplerts per l’alumnat. Després de la transcripció de les entrevistes, es van identificar i interpretar patrons o temes dins del discurs docent, seguint el procediment suggerit per Miles i Huberman (1994). Entre altres resultats, l’anàlisi inicial proposa que les assignatures DUA no es van estipular ni objectius ni resultats explícits relacionats amb l’aprenentatge de l’anglès. D’altra banda, la majoria del professorat entrevistat va rebutjar ser considerat “docent d’anglès”, i va declinar explícitament actuar com a tal. Tot i això, després de reflexionar sobre algunes de les seves pràctiques específiques, els docents van admetre que la qualitat de l’anglès dels seus alumnes va jugar un paper rellevant en les assignatures DUA que ells van impartir. Aquest posicionament paradoxal, juntament amb la reticència del professorat per acceptar responsabilitats envers l’aprenentatge d’idiomes dels seus alumnes, semblen estar relacionades amb la seva identitat professional. En tot cas, pel que fa als contextos DUA analitzats, s’aprecien evidències que mostren que l’ensenyament integrat de continguts i llengua juguen un paper destacat, encara que la integració no sigui una prioritat pel docent. De l’anàlisi també s’infereix que desconnectar la llengua i el contingut és difícil, gairebé impossible. L’avaluació és el context precís on aquesta realitat emergeix de manera particularment evident. Finalment, hi ha indicis clars que els especialistes en continguts podrien beneficiar-se de l’ajuda d’experts en educació plurilingüe, que contribueixin a orientar-los en la presa de decisions, en l’adaptació d’estratègies docents i criteris d’avaluació als contextos de DUA. Las últimas décadas han traído muchos cambios en la educación superior. En Europa, por ejemplo, tanto el Proceso de Bolonia, como el programa de intercambio interuniversitario “Erasmus”, han ampliado las oportunidades educativas y han creado una perspectiva diferente sobre el perfil de la universidad para el siglo XXI. Una de las tendencias que tienen lugar en los países de habla no inglesa tanto en Europa como en otras partes, es la oferta de programas de grado en inglés, en su totalidad o de forma parcial, que promueven la diversidad cultural e internacional. Las razones de esta tendencia son variadas, y van desde la preocupación por los rankings universitarios o el crecimiento derivado de los intercambios internacionales del estudiantado y profesorado universitario, hasta el deseo de contribuir al desarrollo de habilidades en idiomas extranjeros de los estudiantes, preparándolos mejor para el mercado laboral. La DUI (Docencia Universitaria en Inglés), hace referencia al inglés como lengua vehicular en asignaturas académicas en los países donde el inglés no se habla como idioma principal. En el caso de España, y otros países de habla no inglesa, la DUI ha sido adoptada por los responsables de numerosas universidades con el objetivo de contribuir al dominio de dicho idioma como lengua adicional (ILA) por parte de los estudiantes. Este enfoque educativo plurilingüe es también conocido por el término “Integración de contenidos y lengua en la educación superior” (ICLES). Sin embargo, la utilidad de este enfoque en el fomento del aprendizaje del idioma y el contenido en está discutida, ya que, la bibliografía disponible informa de que los especialistas en las materias rechazan de forma sistemática incorporar el desarrollo lingüístico de sus estudiantes como una de sus responsabilidades docentes. Este estudio exploratorio se centra en los programas de Grado de Educación Primaria-Docencia en Inglés (GEP-DUI), con el objetivo de arrojar luz sobre los enfoques específicos adoptados en estos programas de formación de futuros docentes de primaria y, muy probablemente, de los docentes AICLE del futuro próximo. En otras palabras, este estudio pretende proporcionar información sobre los principios pedagógicos de los docentes sobre la enseñanza, la evaluación DUI, así como sus prácticas declaradas en dicho tipo de programas. En particular, este estudio tiene como objetivo explorar las percepciones del profesorado DUI sobre el papel que juega la lengua adicional en el proceso de enseñanza y evaluación, así como el impacto del componente del idioma en los resultados de los estudiantes. Para el abordaje del tema se optó por una metodología cualitativa. Se seleccionaron seis informantes no nativos de inglés, de tres programas GEP-DUI diferentes de Cataluña, en función de su experiencia en la enseñanza de sus asignaturas en inglés. Sus percepciones se recopilaron por medio de entrevistas semiestructuradas en profundidad con preguntas abiertas, evidencias de evaluación, tales como exámenes completados por los estudiantes, y documentos institucionales. Tras la transcripción de las entrevistas, se identificaron e interpretaron patrones o temas dentro del discurso docente, siguiendo el procedimiento sugerido por Miles y Huberman (1994). Entre otros resultados, el análisis inicial sugiere que en las asignaturas DUI no se estipularon ni objetivos ni resultados explícitos relacionados con el aprendizaje del inglés. Por otra parte, la mayoría del profesorado entrevistado rechazó ser considerada “docente de inglés”, y declinó explícitamente actuar como tal. Sin embargo, tras reflexionar sobre algunas de sus prácticas específicas, los docentes admitieron que la calidad del inglés de sus alumnos jugó un papel relevante en las asignaturas DUI que ellos impartieron. Este posicionamiento paradójico, junto con la reticencia del profesorado a aceptar responsabilidades en el aprendizaje de idiomas de sus alumnos parecen estar relacionadas con su identidad profesional. No obstante, se aprecian evidencias de que la enseñanza integrada de contenidos y lengua efectivamente juegan un papel destacado en los contextos DUI estudiados, aunque la integración no sea una prioridad docente. Del análisis también se infiere que disociar lengua y contenido es difícil, si no imposible. La evaluación es el contexto preciso donde esta realidad emerge de forma particularmente evidente. Por último, existen claros indicios de que los especialistas en contenidos podrían beneficiarse de la ayuda de expertos en educación plurilingüe, que contribuya a orientarlos en su toma de decisiones en relación con la adaptación de estrategias docentes y criterios de evaluación a los contextos de DUI. One of the trends taking place in non-English-speaking countries in both Europe and elsewhere, which promotes cultural and international diversity, is the offering of degree programmes either partly or wholly in English. The reasons for this trend are varied and range from a concern with university rankings and the enrichment deriving from international exchanges of both students and university professors to a desire to provide students with foreign language skills to better prepare them for the labour market. English Medium Instruction (EMI) refers to the use of English to deliver academic subjects in countries where English is not spoken as an L1. In the case of Spain and several other non-English speaking countries, EMI has been adopted by policy makers by many universities, the goal being to develop students’ command of English as an additional language (EAL). This plurilingual educational approach is often referred to as ‘Integrating Content and Language in Higher Education’ (ICLHE). Yet, the ability of this approach to foster the learning of language and content in equal measure is debatable, as the literature available reports that subject-matter specialists consistently refuse to take into account their students’ language development into their teaching duties. The focus of this exploratory study is EMI primary teacher education degree (PTED) programmes, the goal being to shed light on the specific approaches taken in these programmes to educating future primary teachers, and most probably future CLIL teachers. In other words, this study sought to provide insights into instructors’ teaching and assessment principles and declared practices in EMI teacher-education programmes. In particular, this study aimed at exploring the EMI instructors’ perceptions of the role the additional language plays in the process of teaching and assessment, as well as the impact of the language component on their students’ outcomes. A qualitative methodology was chosen to approach the issue. Six informants, none of them native English speakers, from three different PTED programmes in Catalonia were selected on the basis of their experience in teaching their academic courses in English. Their insights were collected by means of in-depth, semi-structured interviews with open-ended questions, assessment evidence such as students’ exam papers, and institutional documents. After the interviews were transcribed, patterns or themes were identified within the discourse and interpreted following the analytical steps suggested by Miles and Huberman (1994). Among other results, the analysis initially appeared to show that, on the one hand, no explicit language-related goals or expected outcomes were stipulated for these EMI courses, and, on the other, a majority of the instructors rejected being considered “English teachers” and explicitly refused to act as such. However, after reflecting on some of their specific practices, the instructors admitted that the quality of their students’ English did play a role in the EMI courses they taught. This paradoxical stance and the instructors’ reluctance to accept any responsibility for their students’ language learning seem to be related to their professional identity. However, there is evidence that the integrated teaching of content and language does play a prominent role in the EMI contexts under research, even if not a priority one. From the analysis, it is also clear that separating content from language is in many cases difficult if not impossible. Assessment is the one context where this becomes particular evident. Finally, there are strong indications that content specialists might benefit from the assistance of experts in plurilingual education to help them orient their decision-making in relation to the adjustment of teaching strategies and assessment criteria to EMI contexts. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació