Con el interés de revisar el abandono temprano de la universidad, este estudio se propuso como objetivo analizar la relación entre patrones de aprendizaje, estrés académico, esfuerzo y rendimiento en el primer año de estudios superiores. En él participan 146 alumnos que cursan carreras del área de las Ciencias de la Educación. Se sigue un diseño transversal basado en cuestionarios. Los patrones que incluyen autorregulación y estrategias de procesamiento profundo muestran menor relación con el estrés académico. Por lo contrario, se hallaron relaciones significativas entre los patrones más superficiales con los factores estresantes y menores recursos de afrontamiento con un menor rendimiento académico. Se aprecia la importancia de las estrategias de afrontamiento y el esfuerzo con relación al rendimiento académico. Se concluye que los estudiantes con patrón MD, los más autorregulados, parecen estar más preparados ante las demandas y exigencias de la metodología universitaria y el afrontamiento del estrés. Contrariamente, el patrón UD parece predecir el bajo rendimiento, asociado a la mayoría de estresores, sin estrategias de afrontamiento y, consecuentemente, manifestando todas las reacciones. En su conjunto, los resultados inspiran para el diseño de acciones formativas que favorezcan la transición a la universidad. Amb l’interès de revisar l’abandonament primerenc de la universitat, aquest estudi es va proposar com a objectiu analitzar la relació entre patrons d’aprenentatge, estrès acadèmic, esforç i rendiment en el primer any d’estudis superiors. Hi participen 146 alumnes que cursen carreres a l’àrea de les Ciències de l’Educació. S’hi segueix un disseny transversal basat en qüestionaris. Els patrons que inclouen autoregulació i estratègies de processament profund mostren una relació més baixa amb l’estrès acadèmic. Al contrari, es van trobar relacions significatives entre els patrons més superficials amb els factors estressants i menys recursos d’afrontament amb un rendiment acadèmic més baix. S’hi aprecia la importàn-cia de les estratègies d’afrontament i l’esforç amb relació al rendiment acadèmic. S’hi conclou que els estudiants amb patró MD, els més autoregulats, sembla que estiguin més preparats davant les demandes i les exigències de la metodologia universitària i l’afronta-ment de l’estrès. Contràriament, el patró UD sembla que predigui el baix rendiment, associat a la majoria de factors d’estrès, sense estratègies d’afrontament i, consegüentment, manifesta totes les reaccions. En conjunt, els resultats inspiren per dissenyar accions formatives que afavoreixin la transició a la universitat. In order to analyse early university dropout, this study aimed to analyse the relationship between learning styles, academic stress, effort and performance in the first year of univer-sity. A total of 146 students from the field of educational sciences participated in the study. A cross-sectional design based on questionnaires was followed. Learning styles that include self-regulation and deep processing strategies show a lesser relationship with academic stress. In contrast, significant relationships were found between more superficial approach-es and stress factors, and more limited coping resources with lower academic performance. The importance of coping strategies and approaches to effort in relation to academic performance is apparent. It is concluded that students with a meaning-directed learning style of learning, the most self-regulated, seem to be more prepared for the demands and requirements of university methodology and coping with stress. In contrast, the undi-rected learning style seems to predict low performance, and is associated with most stress-ors, no coping strategies and, consequently, exhibiting all reactions. Taken as a whole, the results suggest designing training actions that favour the transition to university.