Search

Purpose: To assess efficacy and safety of sarilumab, a human anti-interleukin-6 receptor antibody, for treatment of posterior segment noninfectious uveitis (NIU). Design: Randomized, double-masked, placebo-controlled, phase 2 study. Participants: Fifty-eight patients (eyes) with noninfectious intermediate, posterior, or panuveitis. Methods: Eyes received treatment every 2 weeks for 16 weeks with subcutaneous sarilumab 200 mg or placebo. Main Outcome Measures: The primary end point was the proportion of patients with >= 2-step reduction in vitreous haze (VH) on the Miami scale or with a reduction of systemic corticosteroids (prednisolone or equivalent) to a dose of = 2-step reduction in VH or corticosteroid dose = 2 at baseline, the mean VH reduction from baseline to week 16 was significantly greater with sarilumab vs. placebo regardless of assessment by the central reading center (-2.1 [n = 11] vs. -1.7 [n = 3], respectively; P = 0.0255) or investigator (-2.5 [n = 19] vs. -1.2 [n = 11], respectively; P = 0.0170). The mean best-corrected visual acuity gain from baseline to week 16 was greater with sarilumab vs. placebo in the overall population (8.9 vs. 3.6 letters, respectively; P = 0.0333) and in the subgroup of eyes with central subfield thickness (CST) >= 300 mu m at baseline (12.2 [n = 13] vs. 2.1 [n = 7] letters, respectively; P = 0.0517). Corresponding changes in CST were -46.8 vs. +2.6 mu m (P = 0.0683) in the overall population and -112.5 [n = 13] vs. -1.8 [n = 6] mu m (P = 0.1317) in the subgroup of eyes with CST >= 300 mu m at baseline, respectively. The most common ocular adverse events were worsening of uveitis (0 [placebo] and 3 [sarilumab] patients) and retinal infiltrates (1 [placebo] and 2 [sarilumab] patients). Conclusions: Subcutaneous sarilumab may provide clinical benefits in the management of NIU of the posterior segment, especially in eyes with uveitic macular edema. (C) 2018 by the American Academy of Ophthalmology Regeneron Pharmaceuticals (Tarry-town, NY); Sanofi (Paris, France) The SATURN study was funded by Regeneron Pharmaceuticals (Tarry-town, NY) and Sanofi (Paris, France). The sponsor participated with the investigators in the design and conduct of the study, analysis of the data, and preparation of the manuscript.

Treballs d'Educació Farmacèutica als ciutadans. Unitat Docent d'Estades en Pràctiques Tutelades. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Curs: 2017-2018. Tutors: Montserrat Iracheta i Marian March Pujol., Pràcticament tothom sent dolor en algun moment de la seva vida; quan et fas un tall al dit, quan tens mal de cap... És la manera que té el nostre cos d’avisar que alguna cosa no va bé. Un cop el mal es cura, ja no es té més dolor. A diferència del dolor agut, entès com un signe d’alarma i reacció del cos davant d’una agressió, en el dolor crònic no sempre trobem una causa òbvia que l’expliqui en tota la seva magnitud. El dolor, en aquest cas, és un dels símptomes d’un terme més ampli que és el patiment, on aspectes psicològics i socials juguen un paper molt important. És un dolor que perdura setmanes, mesos o, fins i tot, anys.

ANTECEDENTS DEL TEMA: La valoració de la coroides s’ha fet fins el 2005 amb l’angiografia amb verd d’indocianina (AVI), mètode invasiu que requereix l’ injecció d’un contrast per vena antecubital. A partir del 2010, amb la tomografia de coherència òptica d’alta penetració, s’ha aconseguit valorar-la amb un mètode no invasiu. Però, l’ interpretació d’aquest mètode és lleugerament subjectiva i laboriosa, ja que requereix mesurar el gruix de la coroides de forma manual. Per tant, no és aplicable a la clínica diària. A partir del 2013 comença la tecnologia swept source. HIPÒTESI: Amb la utilització d’una tomografia de coherència òptica tipus swept source (SS-OCT), l’aparell es capaç de valorar automàticament el gruix coroïdal; la qual cosa pot permetre tenir una mesura objectiva de l’esmentat gruix i poder valorar l’evolució de les coroïditis estromals primàries (CEP) de forma més fiable, ràpida i no invasiva. OBJECTIUS: 1- Valorar les alteracions qualitatives de la coroides en les CEP en la fase aguda i crònica. 2- Valorar les alteracions quantitatives (variacions del gruix coroïdal) en la fase aguda per a valorar la resposta al tractament segons l’evolució del gruix coroïdal. 3- Valorar les alteracions quantitatives (variacions del gruix coroïdal) en la fase crònica/ convalescent per valorar la repercussió de la cicatrització i les recidives. 4- Valorar la diferencia entre el gruix coroïdal subfoveal i el promig del gruix de l’àrea corresponent a la reixeta de l’EDTRS en les CEP. METODOLOGIA UTILITZADA: Estudi prospectiu, longitudinal i cas-control dels pacients diagnosticats al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge des de finals del 2013 fins a finals del 2016. Realització d’una SS-OCT (prototipus Atlantis DRI-1 OCT, Topcon Corporation) en el diagnòstic i seguiment de les CEP [Síndrome de Vogt-Koyanagi-Harada (VKH) i malaltia de birdshot o corioretinopatia en perdigonada (BD)]. RESULTATS : 1- En la corioretinopatia en perdigonada, la SS-OCT ens confirma l’existència d’inflamació retiniana i coroïdal, gracies a les alteracions qualitatives observades; però, degut al poc engruiximent de la coroides i a la manca d’observació directa dels granulomes (pel seu petit tamany), no substitueix la informació obtinguda amb l’AVI. Tanmateix, son exploracions complementaries, ja que la SS-OCT ens permet discernir si les lesions hipofluorescents de l’angiografia son veritables zones inflamades o be zones atròfiques, i per tant, curades. Hi ha hagut una correlació positiva en el 60 % de les visites entre els resultats obtinguts amb la SS-OCT i la resta de les exploracions utilitzades fins ara pel seguiment de la malaltia ( camp visual, AVI i electroretinograma). 2- En la síndrome de VKH aguda, la SS-OCT ha demostrat ser molt útil pel diagnòstic (alteracions qualitatives: despreniments serosos multifocals bilaterals, septes,...i alteracions qualitatives: engruiximent coroïdal), i per a valorar la resposta al tractament (engruiximent coroïdal basal que es va aprimant). En la forma recidivant ha permès detectar l’augment del gruix coroïdal en les recidives; i en les formes curades, fer el seguiment de la malaltia (aprimament progressiu de la coroide) i diagnosticar recidives. La SS-OCT ha diagnosticat recidives coroïdals asimptomàtiques (sense pèrdua d’agudesa visual) que haurien passat desapercebudes. Del total de les recidives: 62.5 % en aguts, 42 % en recidivants i 25 % en curats, van ser diagnosticades amb SS-OCT). 3- En tots els casos s’ha confirmat la inflamació coroïdal detectada amb la SS-OCT mitjançant la realització d’una AVI. CONCLUSIONS: 1- La medició automàtica del gruix coroïdal amb la SS-OCT és una exploració ràpida, incruenta i objectiva que ha permès fer un millor seguiment de les CEP. 2- En la BD ens dona informació complementària a les exploracions que disposàvem fins ara. 3- En la VKH en fase aguda ha permès valorar la resposta al tractament i les recidives. En la fase convalescent/crònica ha permès valorar les recidives i la tendència a l’aprimament coroïdal. 4- La SS-OCT ha diagnosticat recidives coroïdals asimptomàtiques. 5- La SS-OCT podria estalviar l’AVI quan el diagnòstic de recaiguda és evident., Background: Since 2010, high-penetration optic-coherence tomography (OCT) has been used to measure choroidal thickness manually. However, the choroid can be now be be measured automatically with swept-source OCT (SS-OCT). Hypothesis: Using the automatic measurement feature of SS-OCT to qualitatively and quantitatively assess changes in primary stromal choroiditis (PSC) may provide a rapid and accurate approach to monitoring these patients. Methods: Prospective, longitudinal case-control study of PSC [Vogt-Koyanagi-Harada syndrome (VKH) and birdshot disease (BD)] in a tertiary university hospital with a 3-year follow-up period (from 2013 to 2016). SS-OCT was performed at each visit and choroidal thickness was measured automatically. The study sample consisted of the following: 12 BD patients and 35 VKH patients (9 acute and 26 convalescent/chronic) and 17 healthy controls. There were no statistically differences between the groups in terms of sex or age at baseline. Patients with more than 3 diopters of myopia or hypermetropia were excluded. Results: 1- BD: SS-OCT confirms retinal and choroidal inflammation. However, the small size of the choroidal granulomas, together with the small increase in choroidal thickness, suggest that SS-OCT is best used as a complement to other methods, including visual acuity assessment, indocyanine green angiography (ICGA), electroretinogram, and visual field testing (which was perfectly correlated with SS-OCT in nearly 60% of patients) . 2- VKH: SS-OCT was useful in the diagnosis of VKH, helping to detect both qualitative (multifocal bilateral serous retinal detachments, retinal pigmentary epithelial folds, and ondulations) and quantitative changes (choroidal thickening). In addition, SS-OCT was valuable for follow-up, enabling detection of post-treatment decreases in choroidal thickness and increases in patients with VKH relapse: 62% of acute VKH choroidal relapses (42% of these relapses in the convalescent/chronic group) were diagnosed with SS-OCT based on increased choroidal thickness without loss of visual acuity and no intraocular signs of inflammation. 3- All the choroidal relapses were confirmed with inflammatory signs evidenced on ICGA. Conclusions: SS-OCT is a non-invasive and rapid approach to assessing choroidal and retinal changes in patients with primary stromal choroiditis (VKH and BD), providing a simple method of monitoring the course of these diseases. SS-OCT complements conventional tests in BD and decreases the need for ICGA in VKH.

Macular coloboma is a congenital defect of the retina and choroid in the macular region. It may appear due to an intrauterine inflammation or a developmental abnormality. Familial hypomagnesemia with hypercalciuria and nephrocalcinosis (FHHNC) is a result of malformation of the renal tubule. Its combination with ocular manifestations may be genetic, specifically in case of claudin-19 (CLDN-19) gene mutations. The combination of FHHNC and ocular manifestations is not always present in these patients. Optical coherence tomography (OCT) helps us diagnose this condition by allowing us to evaluate and confirm the absence of retina layers without histological examination. Although genetic testing is necessary to diagnose mutational alterations of the CLDN-19 gene, in our case, it was not necessary to diagnose the FHHNC patient with macular coloboma, since the diagnosis of ocular damage had been already accurately established by the OCT.