Search

Codi del Projecte: 2020PID-UB/001, Grup d'innovació docent consolidat IDCCFF (GINDOC-UB/157), En els darrers anys, el professorat del primer curs de l’ensenyament de Podologia hem percebut una reducció significativa de l’assistència de l’alumnat a les classes de teoria. Per fomentar-la, el professorat de les assignatures Fisiologia, Bioquímica i Biofísica hem modificat l'estructura de les classes de teoria i el sistema d'avaluació. En els cursos 2020-21 (online), 2021-22 i 2022-23 (presencial), les classes de teoria han estat estructurades en blocs de 15-20 minuts que alternaven la transmissió d'informació amb activitats de participació activa i activitats avaluables. Pel que fa al sistema d'avaluació continuada, les proves parcials han estat substituïdes per les diverses activitats avaluables realitzades durant les sessions teòriques. S'ha observat una assistència superior al 70% en la majoria de classes. Les principals causes d’absentisme han estat: estudiar altres assignatures i raons de salut. L'alumnat ha valorat millor els seminaris i les pràctiques que les classes de teoria en relació a l'aprenentatge assolit. Pel que fa al sistema d'avaluació, l'alumnat l'ha puntuat amb un notable. Pel què fa al professorat, malgrat haver incrementat el número d'hores de preparació i correcció d'activitats, no ha percebut una major implicació i motivació de l'alumnat, ni una millora dels resultats acadèmics en comparació amb cursos anteriors.

Projecte: 2014PID-UB/028; 2018PID UB/B03, Grupo de Innovación Docente GID-IDCCFFII (GINDOC UB/157), Introducción. Se puede enseñar de dos maneras, a la pasiva y a la activa. En la forma pasiva, el estudiante actúa como receptor, y el profesor como donador de una serie de conceptos e ideas que ha trabajado y transmite al alumno. Los estudiantes aprenden de memoria los conceptos sin haber hecho un trabajo personal. Por otro lado, en la forma activa, el profesor propone un problema, no una teoría, y el estudiante busca la solución, y durante el camino va hallando los conceptos y la teoría que entiende, asimila e interioriza debido a que la ha trabajado en la práctica y no se le ha dado en bandeja como en el anterior caso. Esta es la base del Aprendizaje Basado en Problemas, conocido como ABP. El ABP es una estrategia didáctica innovadora centrada en el estudiante, que facilita la adquisición de habilidades y competencias profesionales indispensables. Asimismo, proporciona el contexto adecuado para favorecer el trabajo en grupo y el aprendizaje significativo. El objetivo del presente estudio es el de conocer si la metodología ABP obtiene mejores resultados en el rendimiento académico (notas) en comparación con las metodologías habituales de enseñanza (clases magistrales). Metodología: En los grados de Ciencias Biomédicas, Enfermería, Odontología y Podología se ha llevado a cabo la metodología ABP desde el año 2019 hasta la actualidad, dividiendo a los alumnos en “ABP” y “no ABP”. Hemos analizado las notas de ambos grupos y las hemos comparado. Profesores de nuestro Campus han asesorado, diseñado y adaptado de forma innovadora esta metodología docente para tanto asignaturas troncales como optativas de los distintos cursos. El número de alumnos participantes ha sido variable. Se ha aplicado el ABP de forma generalizada a todos los estudiantes o de forma particular a modo de prueba piloto. Se ha utilizado mayoritariamente en actividades prácticas o seminarios que permiten trabajar en grupos reducidos. En general, los resultados han sido muy satisfactorios ya que, a partir del análisis de las diferentes experiencias, se han obtenido evidencias que permiten reajustar esta metodología a la idiosincrasia particular de cada contexto para futuras ediciones. Los resultados muestran que el grupo ABP tienen mejores resultados que los que no han hecho ABP. Conclusión: El autoaprendizaje del alumno es más efectivo y satisfactorio tanto a nivel académico como a nivel personal.

Grup de Treball. Perspectiva de Gènere en la Docència, la Recerca i la Transferència, Les rúbriques transversals despleguen les recomanacions recollides en el III Pla d’Igualtat de la Universitat de Barcelona. S’han proposat seguint el model de la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els plans docents i les assignatures de la Universitat de Barcelona (2021) elaborada per la Comissió d’Igualtat que, al seu torn, s’ajusta al que disposa l’AQU en el seu Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en docència (2018). Les rúbriques poden ser d’aplicació a tots els graus i màsters de la Universitat de Barcelona. Som conscients que no tots els ensenyaments poden aplicar la perspectiva de gènere a la docència de la mateixa manera, per això cada centre i cada ensenyament haurà de prendre la decisió estratègica que més afavoreixi l’ensenyament dels continguts de l’àrea. Es pot fer incorporant-hi una assignatura sencera sobre perspectiva de gènere (com s’ha distingit incloent la casella “temàtica” en les rúbriques transversals). També es pot decidir, segons convingui, adaptar metodologies, fer canvis en els entorns d’aprenentatge o en les referències bibliogràfiques, o idear una combinació de diferents pràctiques transversals o específiques.

Introduction. Induced lactation is a method by which a non-pregnant mother can breastfeed her baby. New family models such as homosexual couples, surrogate gestation and adoption are the typical cases in which you can choose to carry out this process. The existing methods for induction are pharmacological and non-pharmacological, both included in specific protocols. Objectives. To delve into the mechanism that allows lactation induction, the types of existing protocols, detailing what techniques were used and determining what are the success factors for successful induction. Material and methods. Bibliographic research in the following databases: Pubmed, Web of Science, Cinahl. The search is expanded in the Journal of Human Lactation and Musas. Sixteen case articles related to lactation induction were selected. Results. Most mothers manage to establish lactation thanks to personal motivation, emotional support, breast stimulation and sucking. Conclusions. There is a need to inform health professionals and consultants so that they can promote and advise on induced lactation when needed. More studies are necessary to be able to standardize inductive methods and to be able to individualize them according to the case, objectives, and expectations, since, based on these, the success of the induction will be determined., Introducción. La lactancia inducida es un método a través del cual una madre no gestante puede dar el pecho a su bebé. Los nuevos modelos de familia formados por parejas homosexuales, gestación por sustitución y adopción son los casos típicos en los que se puede optar por llevar a cabo este proceso. Los métodos existentes para la inducción son farmacológicos y no farmacológicos, ambos recogidos en unos protocolos específicos. Objetivos. Profundizar sobre el mecanismo que permite la inducción de la lactancia, los tipos de protocolos existentes, detallando qué técnicas se usaron y determinando cuáles son los factores de éxito para una inducción satisfactoria. Material y métodos. Búsqueda bibliográfica en las siguientes bases de datos: Pubmed, Web of Science, Cinahl. Se amplía la búsqueda en Journal of Human Lactation y la revista Musas. Fueron seleccionados 16 artículos de casos relacionados con la inducción a la lactancia. Resultados. La mayoría de las madres consiguen instaurar la lactancia gracias a la motivación personal, el apoyo emocional y la estimulación y succión del pecho. Conclusiones. Surge la necesidad de informar a los sanitarios y consultores para que promuevan y asesoren sobre la lactancia inducida. Son necesarios más estudios para poder estandarizar los métodos inductivos y poderlos individualizar en función del caso, objetivos y expectativas, ya que, en función de estos, se determinará el éxito de la inducción.

Objectives. The aim of this bibliographic review is to provide information on the origin and consequences of gender bias, analyzing the limitations that it produces in clinical practice and proposing multiple points that must be addressed in the future so that the current panorama can be modified. Material and methods. A bibliographic search is performed on the Pubmed, Google Scholar and Dialnet databases, where 241 non-duplicate records are obtained. Following the application of the exclusion criteria, they are reduced to 37 articles, from which other 21 relevant items are identified by snowball sampling. Results. The content of the 33 articles that have been relevant to the research is briefly commented. Discussion. The gender bias in health care is caused by its presence in the production and dissemination of knowledge, leading to a bias in the diagnostic and therapeutic effort. This has consequences related to medical knowledge, clinical management and the provision of health care that have an impact on the health of women, but also of men. The highlighting study limitation is that the impact of gender bias in health professionals, both in their training and in their work practice, and in specific pathologies is not addressed. Conclusions. Currently, there are limitations related to gender bias in the field of research, dissemination of knowledge and clinical practice. Therefore, this will continue to be an important search field in the coming years, since the integration of gender medicine is a key item consider within personalized medicine and patient-centered care to achieve a holistic approach of patients and diseases., Objetivo. El objetivo de esta revisión bibliográfica es aportar información sobre el origen y las consecuencias del sesgo de género en la actualidad, analizando las limitaciones que produce en la práctica clínica y proponiendo múltiples puntos que se deben abordar en un futuro para modificar el panorama actual. Material y método. Se ha realizado una búsqueda bibliográfica en bases de datos como Pubmed, Google Scholar y Dialnet, donde se han obtenido 241 registros no duplicados. Después de aplicar los criterios de exclusión, se reducen a 37, a partir de los cuales se identifican otros 21 artículos relevantes en bola de nieve. Resultados. Se comenta brevemente el contenido de los 33 artículos que han sido relevantes para la investigación. Discusión. El sesgo de género en la asistencia sanitaria es causado por su presencia en la producción y la difusión del conocimiento, dando lugar a un sesgo en el esfuerzo diagnóstico y terapéutico. Este hecho tiene consecuencias relacionadas con el conocimiento médico, el manejo clínico y la prestación de la asistencia sanitaria que repercuten en la salud de las mujeres, pero también de los hombres. Como limitaciones del estudio, cabe destacar que no se abordan la repercusión del sesgo de género en el colectivo sanitario, tanto en su formación como en su práctica laboral, ni en patologías concretas. Conclusiones. Actualmente, se encuentran limitaciones relacionadas con el sesgo de género en el ámbito de la investigación, la difusión de conocimientos y la práctica clínica. Por ello, este continuará siendo un campo de investigación importante durante los próximos años, ya que la integración de la medicina de género es un elemento clave a tener en cuenta dentro de la medicina personalizada y la atención centrada en el paciente para alcanzar un enfoque holístico de los pacientes y las enfermedades.

Este documento es un sumario de las experiencias de innovación docente que han tenido lugar dentro del proyecto RIMDA en el Campus de Bellvitge en relación a la Metodología del Aprendizaje Basado en Problemas (ABP). En la presentación se describen las experiencias de ABP aplicadas en el Campus de Bellvitge durante el curso 2018-2019 en las diferentes enseñanzas: Medicina, Odontología, Podología y en diferentes cursos y tipos de docencia (Teórica, Obligatoria, Optativa y Prácticas).

Projecte: 2014PID_UB/028, Aprendizaje basado en problemes (ABP): Se basa en un conjunto de casos relacionados con la materia que permiten a los estudiantes poner en práctica sus conocimientos teóricos y adquirir nuevos conocimientos en el proceso de aprendizaje que realizan para resolver la situación.

Projecte: 2015PID/UB017, Estos documentos resumen en un póster los resultados obtenidos en el proyecto de innovación 2015PID/UB017 realizado durante tres cursos (2015-2018) para conseguir integrar conceptos de Fisiología, Bioquímica y Biofísica mediante la realización de trabajo cooperativo para las tres materias, de forma que los conceptos básicos cubren significado en un contexto real y significativo para su futura práctica profesional.

Glioblastoma (GBM) still remains an incurable disease being radiotherapy (RT) the mainstay treatment. Glioblastoma intra-tumoral heterogeneity and GlioblastomaInitiating Cells (GICs) challenge the design of effective therapies. We investigated GICs and non-GICs response to RT in a paired in-vitro model and addressed molecular programs activated in GICs after RT. Established GICs heterogeneously expressed several GICs markers and displayed a mesenchymal signature. Upon fractionated RT, GICs reported higher radioresistance compared to non-GICs and showed lower α- and β-values, according to the Linear Quadratic Model interpretation of the survival curves. Moreover, a significant correlation was observed between GICs radiosensitivity and patient disease-free survival. Transcriptome analysis of GICs after acquisition of a radioresistant phenotype reported significant activation of Proneural-to-Mesenchymal transition (PMT) and pro-inflammatory pathways, being STAT3 and IL6 the major players. Our findings support a leading role of mesenchymal GICs in defining patient response to RT and provide the grounds for targeted therapies based on the blockade of inflammatory pathways to overcome GBM radioresistance.

Sir, The treatment of infertility through assisted reproduction technology (ART) is currently helping hundreds of thousands of people each year to achieve parenthood. This branch of medicine is also undergoing substan tial technological development. While the technology is implemented quickly, solid clinical data become available slowly, resulting in a growing gap between current ART practices and evidence-based standards.

Memòria final del projecte d'innovació: 2015 PID-UB/017 Integració de coneixements: “Donant sentit al que estudia un futur Podòleg”, Al grau de Podologia existeix una certa reticència per part dels estudiants a veure la necessitat d’estudiar conceptes bàsics de matèries de primer que per a ells resulten molt allunyats de la seva futura pràctica professional. L’actual model d’assignatures independents i no coordinades temporalment dificulta la connexió dels coneixements de les diferents matèries de primer. Per aquest motiu ens vam proposar el professorat de Fisiologia, Bioquímica i Biofísica portar a terme el projecte d’integració de coneixements. Aquest projecte s’emmarca en les directrius de l’ESEE i te en compte les noves tendències per promoure curriculums més integrats i interdisciplinaris en el camp de les ciències de la salut (Rosell et al 2002, Vicedo et al. 2009). Aquest projecte s’ha portat a terme durant el primer quadrimestre del curs 2015-16 i s’han elaborat treballs d’integració de coneixements entorn a temes generals i d’altres més específics del camp de la Podologia amb l’objectiu aconseguir una major coordinació entre les diferents disciplines participants i a la vegada proporcionar contextos significatius d’aprenentatge. La iniciativa va tenir una gran acollida per part dels estudiants i es van formar 6 grups de treball d’entre 7-10 participants. Aquesta memòria recull l’experiència realitzada i analitza la incidència positiva del treball d’integració en els resultats de l’assignatura valorats mitjançant enquestes i preguntes específiques d’integració a la prova d’avaluació final.

Alba Gomà,1,* Roser Mir,1–3,* Fina Martínez-Soler,1,4 Avelina Tortosa,4 August Vidal,5,6 Enric Condom,5,6 Ricardo Pérez–Tomás,6 Pepita Giménez-Bonafé1 1Departament de Ciències Fisiològiques II, Faculty of Medicine, Campus of Health Sciences of Bellvitge, Universitat de Barcelona, IDIBELL, Barcelona, Spain; 2División de Investigación Básica, Instituto Nacional de Cancerología, México DF, Mexico; 3Instituto de Física, Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), México DF, Mexico; 4Department of Basic Nursing, School of Nursing of the Health Campus of Bellvitge, Universitat de Barcelona, 5Department of Pathology, Hospital Universitari de Bellvitge, 6Department of Pathology and Experimental Therapeutics, Universitat de Barcelona, IDIBELL, Barcelona, Spain*These authors contributed equally to this work Background: One of the problems in prostate cancer (CaP) treatment is the appearance of the multidrug resistance phenotype, in which ATP-binding cassette transporters such as multidrug resistance protein 1 (MRP1) play a role. Different localizations of the transporter have been reported, some of them related to the chemoresistant phenotype.Aim: This study aimed to compare the localization of MRP1 in three prostate cell lines (normal, androgen-sensitive, and androgen-independent) in order to understand its possible role in CaP chemoresistance.Methods: MRP1 and caveolae protein markers were detected using confocal microscopy, performing colocalization techniques. Lipid raft isolation made it possible to detect these proteins by Western blot analysis. Caveolae and prostasomes were identified by electron microscopy.Results: We show that MRP1 is found in lipid raft fractions of tumor cells and that the number of caveolae increases with malignancy acquisition. MRP1 is found not only in the plasma membrane associated with lipid rafts but also in cytoplasmic accumulations colocalizing with the prostasome markers Caveolin-1 and CD59, suggesting that in CaP cells, MRP1 is localized in prostasomes.Conclusion: We hypothesize that the presence of MRP1 in prostasomes could serve as a reservoir of MRP1; thus, taking advantage of the release of their content, MRP1 could be translocated to the plasma membrane contributing to the chemoresistant phenotype. The presence of MRP1 in prostasomes could serve as a predictor of malignancy in CaP.Keywords: prostate cancer, MRP1, Caveolin-1, lipid rafts, caveolae, prostasomes

La major part del treball està enfocat en l'estudi de les proteïnes nuclears bàsiques espermàtiques, també anomenades protamines.Les protamines són proteïnes que tenen la funció de compactar el DNA espermàtic nuclear per a mantenir-lo en un volum reduït. L'estudi d'aquestes proteïnes ens dóna un idea sobre quins són els minims requeriments per interaccionar amb el DNA, com s'estructura la cromatina espermàtica, etc. Un dels aspectes més interessants és la extraordinària variabilitat evolutiva que presenten. Les protamines són el grup de proteïnes més heterogeni que cumpleixen una mateixa funció.Els resultats de l'estructura primària d'aquestes molècules i el seu estudi tant dins del seu context taxonòmic com biològic, ens dóna un millor coneixement de l'evolució de les proteïnes.CAPÍTOL III.A. Eledone cirrhosaEl grup dels Cefalòpodes presenta fonamentalment dos grans grups: els decàpodes (sèpies i calamars) i els pops.Eledone cirrhosa és un pop que pertany a la família Octopodidae. En aquest primer capítol hem estudiat el procés de nucleomorfogènesi de l'espermatozoide, així com la protamina que s'encarrega de mantenir la forma tan rígida i espiralitzada del nucli. L'aspecte més interessant és l'estadi on l'espermàtida presenta un nucli allargat, amb una cromatina condensada i secció cilíndrica, nucli doblegat diverses vegades, i envoltat per una sèrie de microtúbuls amb una disposició molt estreta vers al nucli. Aquests microtúbuls entren en contracció i exerceixen unes forces en el nucli de tal manera que el posen recte i al mateix temps l'espiralitzen. Destaca la presència d'una estructura que anomenen "complexe periacrosomal" que podria ser un centre de reorganització d'aquests microtúbuls.S'han purificat nuclis espermàtics i s'ha vist que el DNA està compactat per una sola protamina. Aquesta proteïna s'ha purificat i seqüenciat, i s'ha vist que és una proteïna extraordinàriament rica en cisteïna, aminoàcid que forma ponts disulfurs de manera que estabilitza la forma espiral del nucli i el manté rígid.S'han fet experiments de detecció dels ponts disulfur tant en cues com en nuclis espermàtics, mitjançant el marcatge amb MMNA, i s'ha demostrat que són aquests enllaços covalents els que procuren la rigidesa al nucli.CAPÍTOL III.B. Octopus vulgarisQuan es va estudiar el contingut proteic nuclear d' Eledone cirrhosa, només es coneixien, a més a més, les protamines de les sèpies i calamars. Així doncs, varem decidir estudiar el què passava en un altre pop, Octopus vulgaris, espècie que pertanya a la mateixa família que l'anterior.Tot i la pròxima posició taxonòmica, les protamines d'.O. vulgaris presenten una estructura primària més propera als decàpodes que a E. cirrhosa.A l'igual que ocorre amb els decàpodes, les protamines d' O. vulgaris provenen de molècules precursores, arribant-se a trobar restes de precursors en l'espermatozoide madur. A més a més, les protamines d'aquest pop comparteixen més similarituds amb les protamines de les sèpies i calamars que amb l'altre pop, particularment l'elevada basicitat representada per només l'arginina i la seva organització en clusters. Entre els resultats obtinguts en aquesta part és important resaltar el fet de l'enorme simplicitat que la protamina principal d' O. vulgaris presenta, constituïda per només tres tipus d'aminoàcids diferents, i organitzada en clusters del tipus (GRn)m, proteïna que es troba fosforilada en la gònada i es defosforila en l'epidídim.Comparació entre les protamines dels CefalòpodesHem comparat les protamines dels cefalòpodes conegudes per així millor poder entendre el tipus d'evolució que han seguit. Suggerim tres tipus de canvis de tipus evolutiu per les protamines dels cefalòpodes:- Petits canvis en la molècula (mutacions puntuals, petits indels, etc). Aquests canvis s'expliquen en les protamines dels decàpodes, on es mostra que totes dues protamines són homòlogues, presentant un orígen comú, on el gen ancestral es va duplicar i posteriorment cada còpia es va modificar experimentant petites mutacions a nivell de proteïna.- Canvis importants que continuen respectant el model d'organització de la molècula. Aquest canvis es mostren quan es comparen les protamines dels decàpodes amb les protamines d'O. vulgaris. Encara que no es pot garantir una homologia (origen comú) per totes elles, sí que presenten una organització molt similar.- Canvis repentins que afecten a tota la protamina i per tant canvien al complert el model molecular d'organització. És el que s'ha pogut observar en la divergència de la protamina d'Eledone respecte les protamines d'Octopus i respecte les protamines dels decàpodes. Aquesta divergència està associada amb canvis a diferents nivells, corn la forma nuclear, l'estructura i forma de l'espermatozoide, el tipus de fecundació, etc. La protamina d'E. cirrhosa no és homòloga amb la resta de protamines dels cefalòpodes. És un model nou de protamina que ha aparegut simultàniament amb un nou model d'espermatozoide.CAPÍTOL III.C. Murex brandarisEn aquest treball hem completat l'estudi de caracterització de les protamines del cenogastròpode Murex brandaris , i d'aquesta manera hem pogut fer una comparació més exhaustiva pel que fa referència a les protamines dels arqueogastròpodes, mol.luscs amb fecundació externa (vers la fecundació interna dels cenogastròpodes).CAPÍTOL III.D. Subordre GasterosteoideiEl grup de peixos ossis Gasterosteiformes representa un grup que ha sofert una ràpida evolució. L'espècie ancestral d'aquest grup era marina, i a causa d'una desglaciació soferta a finals del Pleistocè es van formar bona part dels llacs de la Columbia Britànica (Canadà), donant-se una invasió d'algunes formes marines cap aquests nous nitxos ecològics lliures, espècies que van sofrir una ràpida especiació/ adaptació.Hem pogut comparar diferents poblacions que pertanyen a una mateixa espècie, diferents espècies que pertanyen a un mateix gènere, diferents gèneres que pertanyen a una mateixa família, i diferents famílies que pertanyen a un mateix subordre, i això ens ha permés arribar a la conclusió de que l'ancestre de la protamina dels Gasterosteiformes podria tenir un origen comú a la protamina ancestral de l'ordre Perciformes, protamina típica de peixos ossis.CAPÍTOL III.E. Dicentrarchus labraxEn aquest darrer apartat hem fet un estudi preliminar de l'activitat descondensadora present en l'oòcit de l'espècie D. labrax front l'espermatozoide de la mateixa espècie un cop s'ha donat la fecundació.Els resultats mostren que existeix una activitat de desplaçament de la protamina nuclear espermàtica quan es fan incubacions amb extractes d'oòcits, inflant-se la cromatina espermàtica. Aquesta activitat és possiblement atribuïble a diverses proteïnes presents en l'oòcit, i no només a una sola (nucleoplasmina). Aquestes proteïnes, però, s'han de caracteritzar i s'ha de fer un estudi més profund del tema.CAPÍTOL IV. DISCUSSIÓProposem que les proteïnes espermàtiques bàsiques (protamines) s'han de considerar almenys, dintre de tres nivells d'organització diferents, on la selecció natural actuaria sobre cadascun d'ells, impedint, afavorint o provocant diferents tipus de canvis. Aquests tres nivells d'organització serien:- Nivell molecular: interacció DNA-SNBP. Aquest és el nivell més simple on sempre s'han estudiat les protamines a nivell evolutiu. Petits canvis es donen per millorar la interacció de la protamina amb el DNA, canvis que poden ser neutres. Quan es comparen les estructures primàries que han sofert una divergència evolutiva, es pot establir una relació d'homologia.- Nucli espermàtic considerat com a una identitat. De vegades ocorre que entre dues espècies properes es dóna un canvi en la forma del nucli espermàtic. En aquest cas és el nucli el que rep la pressió de la selección natural, pressió que afecta indirectament a la protamina present en e1 nucli. La protamina canvia per tal de permetre la nova forma nuclear.- L'espermatozoide senser com a una unitat irreductible. El cas d'E. cirrhosa ens dóna un exemple d'aquest nivell. L'aparició, disposició, activitat i destrucció dels microtúbuls que actuen al llarg de l'espermiogènesi d'aqueste espècie, juntament amb d'altres processos, ha de seguir un control coordinat juntament amb la síntesi d'una protamina, la seva entrada al nucli, interacció amb el DNA i el control final de la formación dels enllaços disulfur. Cadascun de tots aquests aconteixements porta a l'aparició d'un tipus nou d'espermatozoide, processos que només tenen sentit si es donen en el seu context biològic. La selecció natural ha actuat sobre l'espermatozoide sencer, sobre tota la cèl.lula sensera com si fos un únic nivell d'organització.Analitzem també cinc mecanismes principals que permeten els canvis en la evolució de les protamines, i finalment discutim alguns casos particulars de protamines riques en cisteïna i protamines que provenen de molècules precursores., The main objective of our work has been to examine some protamines which are special cases to study for the better understanding of the chemist and the ways which protamines have evolved.The study of the spermiogenesis and the protamine of the octopus "Eledone cirhosa" has allowed us to understand some of the cellular processes that module the final shape of the sperm nucleus, and the need of a disteine rich protamine. The protamines of another octopus have also been studied ("Octopus vulgaris"), in order to establish the main characteristics of the evolved changes in the protamine model of the cephalopod molluscs.The final primary structure of the protamines of "Murex brandaris" cenogastropod has been established. "M. brandaris" protamines apparently are not homologous to their ancestral protamines (those of Archaeogastropods), and may have arisen from the multiplication of an ancestral minigen. The protamines are synthesized as precursors, which suffer a large number of small N-terminus deletions that take place at the same time as the chromatin condensation process.On the other hand, we have studied a group of bony fishes that has had a very fast evolution: "Gasterosteoidei" suborder. We have chosen this group of fish as well as the geographical region (British Columbia, Canada) for the following reasons: The ancestral species of "Gasterosteus" were exclusively sea forms and remained invariable for 5-6 millions years.However, at the end of the Pliocene an invasion took place into the recently formed lakes. When sea forms invaded the lakes, they found a high variety of free ecological niches that caused the species "G. aculeatus" to evolve quickly. Subsequently, in a short period of time, a hundred new species appeared. Due to the fact that we are in front of a group of quick evolution and because of the knowledge of bony fish protamines, we decided to study the primary structure of 4 protamines belonging to different populations.To finish, we have also studied the removing activity of the sperm chromatin by "Dicentrarchus labrax" oocytes, being a preliminary study of the descondensating activity of the sperm chromatin present inside the oocytes of a species not studied at present.

El colecho es la circunstancia en la que el bebé duerme en la misma superficie que la madre, lo que favorece la lactancia materna. El copecho, por otro lado, se refiere a amamantar durante el colecho. Hoy en día existe mucha controversia sobre los peligros que conlleva dormir con el bebé. Entre ellos, una posible asfixia, aplastamiento o muerte súbita.

El objetivo principal de esta Tesis es demostrar el potencial de la citometría de flujo para la transferencia del laboratorio de investigación a la clínica, que se encuentra a diferentes niveles: el primer nivel es metodológico, especialmente mediante los métodos de mínima manipulación de la muestra. En el segundo nivel se encuentra la adaptación de otras técnicas a la citometría de flujo. En el tercer nivel se demuestran las ventajas de la implementación de tecnologías en pruebas clínicas. Y, en el cuarto nivel la validación de nuevas herramientas diagnósticas para el diagnóstico de enfermedades hematológicas y del sistema inmunitario. Para demostrar los diferentes niveles de transferencia de la citometría de flujo, se han realizado cuatro estudios con objetivos concretos: Del primer estudio: Demostrar las ventajas y aplicabilidad de metodologías que permiten la mínima manipulación posible de las muestras biológicas y sus ventajas para identificar células patológicas. Del segundo estudio: Aplicar la transferencia de la citometría de flujo sobre el método citoquímico de la determinación de la actividad fosfatasa alcalina granulocitaria, mediante la mínima manipulación de las muestras para detectar dicha actividad en su estado nativo a nivel celular. Del tercer estudio: Demostrar que la determinación de progenitores hematopoyéticos CD34+ puede realizarse con mayor precisión gracias a la utilización de sistemas volumétricos reales y excitación con láseres de 561 nm como estrategia de implementación de las recomendaciones ISHAGE. Del cuarto estudio: Otorgar la acreditación CE-IVD a una larga serie de anticuerpos monoclonales para su posterior utilización en procedimientos de diagnóstico clínico.

[eng] Glioblastoma (GBM) is the most frequent and malignant primary brain tumor. The current standard of care for adult patient with diagnosed GBM is surgery followed by radiotherapy (RT) plus concomitant and adjuvant temozolomide (TMZ) chemotherapy. Despite intense patient management, conventional therapies are not able to achieve long-term remissions and eventually almost every tumor recurs. The impossibility of extensive tumor debulking, the marked heterogeneity of lesions, the poor drug delivery in the brain and the presence of cancer cells with stem features (Cancer Stem Cells, CSCs) within the bulk of the tumor contribute significantly to the lack of effective treatment options. We ought to develop an in-vitro model to investigate molecular mechanisms underlying GBM resistance based on two major cornerstones: (i) the key duality between Glioblastoma Initiating Cells (GICs) and the bulk of the tumor; and (ii) the intratumoral heterogeneity. Consequently, we conceived a paired model where both GICs and differentiated GBM cells depicting the bulk of the tumor were represented. Both culture models were derived from the same GBM post- surgical specimen, but were established and maintained in different culturing conditions. Moreover, we aimed to design a model that could preserve as much as possible the intratumoral heterogeneity of GBM, within the known limits of in-vitro cultures. Consequently, cultures obtained from GBM specimens were not sorted for expression of putative cancer stem cells markers. Six different GBM patients’ samples were processed and established in-vitro as both Differentiated Glial Cells (DGC) and GICs cultures. Established GICs cultures and corresponding tumor-of-origin were analysed according to the molecular subtypes defined on the basis of transcriptomic signature and both were classified as predominantly Mesenchymal. DGC and GICs deriving from the same patient and growing in cultures as monolayer and neurospheres respectively, were compared side-by-side and stem’s functional features and markers expression were investigated. Neurosphere cultures demonstrated to be enriched in GICs, whereas monolayer cultures were not, as indicated by their poor clonogenic capacity and absent CSCs markers expression. In addition, CSCs markers’ expression patterns highlighted the heterogeneous nature of GICs cultures. Consequently, we demonstated that the neurosphere culture method is a proper approach to isolate GICs within the GBM tumor mass, preserving GICs heterogenic nature. Radiosensitivity of four established culture pairs was investigated by means of clonogenic assay and all established unsorted GICs-enriched cultures ended up being more radioresistant than their differentiated counterparts. Importantly, radiation response of irradiated GICs, but not of DGC, correlates with patient’s outcome, thus supporting the GICs leading role in defining patient treatment response. In conclusion, we propose a quick and affordable method to faithfully determine cancer cells’ treatment response and potentially predict patient outcome based on empirical data. Following clinically relevant fractionated radiotherapy we detected, by means of transcriptomic analysis, marked activation of inflammatory-related pathways, ECM remodeling, cell migration and intercellular crosstalk in GICs. Strikingly, several genes pointed to epithelial/mesenchymal transition processes via IL6/JAK/STAT3 and TNF-α/NFkβ pathways. A small signature of radiation-induced Mes-associated genes was defined in GICs: ICAM1, COX2, CTGF, IL6, LIF and NNMT. In addition, the possible involvement of ITGA6 in GICs response to ionizing radiation was investigated. The knock-down of ITGA6 in GICs-enriched culture enhanced their radiosensitivity, potentially improving tumor radiocurability, and reported decreased capacity to retain stemness after radiotherapy., [spa] El Glioblastoma (GBM) es el tumor cerebral primario maligno más frecuente en adultos. El tratamiento actual, consiste en cirugía seguida de radioterapia (RT) más quimioterapia, no evita las recidivas a largo plazo. Para investigar los mecanismos moleculares que subyacen a la resistencia de GBM a la RT, se ha desarrollado un modelo in-vitro basado en dos pilares fundamentales: (i) la dualidad entre las Glioblastoma Initiating Cells (GICs) y el resto de células neoplásicas (células diferenciadas, DGC); y (ii) la heterogeneidad intratumoral. Los cultivos de GICs y las muestras de tumor homólogas se clasificaron como de tipo mesenquimal. Se compararon los cultivos DGC y GICs por sus características funcionales y metabólicas, la expresión de marcadores de células madres tumorales y la respuesta a la RT. Los cultivos GICs demostraron estar enriquecidos en CSCs, y el patrón de expresión de marcadores de CSCs evidenció su heterogeneidad, a diferencia de lo observado en DGC. Además, todos los cultivos enriquecidos en GICs fueron, a largo plazo, más resistentes a la RT en comparación con sus homólogos diferenciados. Es importante destacar que la radioresistencia de las GICs, pero no de las DGC, se correlaciona con el pronóstico de los pacientes, apoyando así el papel de las GICs en la respuesta al tratamiento. En conclusión, se propone un método rápido y económico para determinar fielmente la respuesta al tratamiento con RT de las células tumorales y potencialmente predecir la evolución del paciente basado en datos empíricos. Para entender mejor el fenómeno de la resistencia a la RT de las GICs se realizó un análisis transcriptómico de DGC y GICs postirradiación. Exclusivamente en las GICs se detectó una activación significativa de las vías relacionadas con la inflamación, remodelación de la matriz extracelular, migración celular, interacción célula-célula y transición epitelio- mesénquima mediado por STAT3 y NF-κβ. Se identificó un grupo de genes asociados al perfil mesenquimal e inducidos por la radiación en GICs: ICAM1, COX2, CTGF, IL-6, LIF y NNMT. Finalmente, se investigó la posible implicación de ITGA6, previamente descrito como marcador de CSCs en GBM, en la respuesta de GICs a la RT. La inhibición de ITGA6 en los cultivos enriquecidos en GICs aumentó la sensibilidad a la RT, mejorando potencialmente la respuesta al tratamiento.

[cat] El càncer d’ovari (CaOV) és el quart càncer ginecològic més comú després del càncer de mama, endometri i cèrvix i representa la cinquena causa de mort per càncer en la població femenina. El CaOV epitelial (EOC) representa el 90% de tots els tumors ovàrics i és el més letal, amb una mort anual mundial de 115.000 dones, aproximadament. La majoria de les pacients amb CaOV es diagnostiquen quan la malaltia està molt avançada. El tractament es basa en citorreducció quirúrgica seguit de quimioteràpia basada en platí i taxans, però la majoria de les pacients presenten recurrència i acaben morint a conseqüència de la metàstasi. El cisplatí (CDDP) és l’agent citotòxic utilitzat en la teràpia del CaOV, però genera quimioresistència, l’obstacle més gran per tractar les pacients amb la malaltia recurrent. Les proteïnes de resistència MDR (Multidrug resistant proteins), els processos de reparació NER o Mismatch Repair i les alteracions de la via de p53, són exemples de mecanismes que poden adquirir les cèl•lules tumorals resistents al CDDP. L'objectiu del present estudi ha estat comprendre els mecanismes de quimioresistència al CDDP del CaOV humà. L'estudi s’ha centrat en la combinació de nous fàrmacs amb el CDDP per sensibilitzar les cèl•lules resistents al CDDP. Es van establir cultius primaris de CaOV com a model ex vivo per analitzar la resposta als nous tractaments, amb origen tant de tumors sòlids com de líquid ascitic (LASC). La majoria de mostres processades van ser viables, van créixer amb èxit i es van poder congelar per l’ús experimental. El CDDP és un fàrmac genotòxic que dirigeix a les cèl•lules cap a apoptosi a través de l'activació de la via de p53. Una senyalització defectuosa en aquesta via, compromet la funció de p53, i com a conseqüència el CDDP no indueix apoptosi. Un nou grup de molècules petites no genotòxiques, les Nutlines (Nut3a) han estat desenvolupades per inhibir la unió de p53-Mdm2, induint apoptosi en tumors quimiorresistents a través de l’activació de la via de p53. En el present estudi, Nut3a es va usar per sensibilitzar la línia cel•lular resistent A2780cis al CDDP. Els resultats van mostrar que Nut3a actuava de forma sinèrgica amb el CDDP, induint aturada a la fase G2/M del cicle cel•lular i potenciant la mort cel•lular per apoptosi de la línia resistent A2780cis. A més, la combinació de CDDP+Nut3a també va induir apoptosi i senescència als cultius primaris amb p53 salvatge. Com a conclusió, la Nut3a sensibilitzava a les cèl•lules de CaOV quimiorresistents al CDDP, augmentant l’apoptosi a les línies cel•lulars i als cultius primaris de CaOV. Juntament amb la inducción d’apoptosi es va trobar una disminució del gen Survivina. Survivina, membre de la família de proteïnes anti-apoptòtiques (IAP) es troba altament expressada en tots tipus de tumors i absent en teixits adults diferenciats normals, i és responsable de la progressió del càncer i resistència a fàrmacs en molts tipus de càncer. L’YM155, és un petit compost que inhibeix selectivament l'expressió del promotor de la Survivina induint apoptosi a cèl•lules tumorals in vitro i in vivo. Estudis suggereixen que l’YM155 també és un agent que genera dany al DNA. En el present treball, es va determinar l’eficàcia de l’YM155 en combinació amb el CDDP in vitro i in vivo. Els resultats van mostrar que l’YM155 combinat amb el CDDP va intuir aturada en G2/M del cicle cel•lular, apoptosi i augment del dany al DNA a la línia A2780cis, sensibilitzant les cèl•lules al CDDP. De la mateixa manera, la combinació de l’YM155 amb el CDDP va sensibilitzar als cultius primaris de CaOV al CDDP induint també apoptosi i senescència. Treballs in vivo mostren com la combinació de CDDP i YM155 va disminuir significativament la mida tumoral dels xenoinjerts de CaOV, i va ser ben tolerat pels ratolins. Els nostres resultats suggereixen que les combinacions de Nut3a i/o YM155 amb el CDDP podrien ser una bona opció per la teràpia de CaOV resistent al CDDP, éssent la combinació amb la Nut3a exclusiva pels tumors amb p53 salvatge, i amb l’YM155 independent de l’estat de p53., [eng] Ovarian cancer (OVCa) is the fourth most common gynecological cancer followed by breast, endometrial and cervical cancer, representing the fifth cause of death for cancer in female population. Epithelial OVCa (EOC) represents 90% of all ovarian tumors and is the most lethal, killing approximately 115.000 women annually world-wide. The majority of patients with EOC are diagnosed with advanced disease, and managed with surgical cytoreduction followed by platinum and taxane-based chemotherapy, but the majority of them will eventually suffer from recurrence of disease and death as a consequence of metastasis. Cisplatin (CDDP) is the cytotoxic agent used in OVCa as therapy, but it leads to chemoresistance, the largest obstacle in treating patients with recurrent disease. Multidrug Resistance Proteins (MDR), Mismatch Repair processes and alterations in the p53 pathway are examples of properties within tumor cells that may lead to CDDP resistance. The aim of the present study has been to understand the mechanisms of human epithelial OVCa chemoresistance to CDDP. The study was focused in the combination of novel drugs with CDDP to sensitize OVCa resistant cells to the chemotherapeutic agent. OVCa primary cell culture was established as an ex vivo model for analyzing the response to new treatments. Primary cell cultures were obtained from both solid tumors and ascites (LASC). The majorities of samples processed were viable, growth successfully and could be frozen for experimental use. CDDP is a genotoxic drug that leads cells to apoptosi through the activation of the p53 pathway. Defective signaling in this pathway compromises p53 function, and thus CDDP does not induce apoptosi. A new group of non-genotoxic small molecules called Nutlins (Nut3a) have been developed to inhibit p53-Mdm2 binding, inducing apoptosi in chemoresistant tumors through the activation of the p53 pathway. In the present study, Nut3a was used to sensitize the resistant OVCA cell line A2780cis to CDDP. The results showed that Nut3a synergized with CDDP, inducing cell cycle arrest in G2/M and potentiating apoptotic cell death in the A2780cis resistant cell line. In addition, the combination CDDP+Nut3a also induced apoptosi and senescence in wild type TP53 primary cell cultures. Nut3a sensitized chemoresistant OVCa cells to CDDP, increasing apoptosi both in cell lines and in primary tumor cell lines. Together with the induction of apoptosi, there was a decrease of the Survivin gene. Survivin, a member of the anti-apoptotic protein family (IAP), is highly expressed in all types of tumor and is missing in normal differentiated adult tissues, and it is responsible for cancer progression and drug resistance in many types of cancer. YM155 is a small chemical compound that selectively suppresses the Survivin promotor, inducing apoptosi in cancer cells both in vitro and in vivo. Studies also suggest that YM155 is a DNA damaging agent. In the present study, the efficacy of YM155 in combination with CDDP was determined both in vitro and in vivo. The results showed that YM155 combined with CDDP induced G2/M cell cycle arrest, apoptosi and increased DNA damage in the A2780cis resistant cell line sensitizing these cells to CDDP. Additionally, YM155 in combination with CDDP sensitized primary cell cultures to CDDP inducing apoptosi and senescence. Studies in vivo show how the CDDP+YM155 combination significantly decreased the tumor size of the OVCa xenografts, being well tolerated by mice. Our results suggested that the combination of Nut3a and/or YM155 with CDDP could be a good option for the therapy of CDDP resistant OVCa, being the Nut3a combination exclusive for wild type p53 tumors, and YM155 combination independently of p53 status.

El glioblastoma multiforme és una de les neoplàsies més agressives de l’adult, malgrat els esforços realitzats en millorar el seu tractament, la supervivència dels pacients continua sent dolenta. L’objectiu global d’aquesta tesi ha estat l’estudi dels mecanismes moleculars implicats en la inducció de mort, parada de cicle pels inhibidors de MDM2 i els inhibidors de survivina en el glioblastoma multiforme humà, a més ha permès l’establiment de cultius primaris de glioblastoma humà. L’efecte dels compostos s’ha estudiat ex vivo en els cultius primaris i línies cel•lulars de glioblastoma multiforme humà. Les Nutlines són antagonistes de MDM2 que actuen, amb una gran especificitat, desplaçant la unió de la proteïna p53 del seu inhibidor MDM2 a un rang de dosi nanomolar, el qual comporta l’estabilització de la molècula de p53 i la posterior activació de la seva via de senyalització. Els resultats del tractament de cultius primaris i línies cel•lulars de glioblastoma demostren que la Nultina-3a és capaç de induir parada de cicle cel•lular (p21), apoptosi (Noxa i Puma), a més de induir senescència (marcatge amb SA-βGal) en aquelles cèl•lules amb un p53 funcional. Per el contrari, les línies cel•lulars i cultius primaris amb un p53 no funcional, són resistents al tractament degut a l’incapacitat de aquestes cèl•lules per activar la via de p53. El pretractament amb Nutlina-3a sensibilitza la línia cel•lular U87-MG enfront la radioteràpia. Això suggereix que la utilització de inhibidors de MDM2 podria ser una nova estratègia terapèutica, ja sigui de forma individual o combinada amb radioteràpia en el tractament de pacients amb glioblastoma multiforme amb una proteïna p53 funcional. YM155 (1-(2-metoxietil)-2-metil-4,9-dioxo-3-(piracina-2 ymetil)-4,9-dihidro-1H-nafto[2,3-d ]bromuro de imidazolium), és una petita molècula inhibidora de la proteïna antiapoptòtica Survivina. YM155 va ser seleccionat mitjançant un cribratge d’alt rendiment com supressor específic de l'expressió de survivina per inhibició del seu promotor. La survivina es troba sobreexpressada en la majoria dels tumors. La survivina es troba altament expressada en gliomes a més està associada amb una menor supervivència i amb un augment de la recurrència tumoral. En aquest apartat de la tesi es va estudiar l’efecte de YM155 en línies cel•lulars i un cultiu primari de glioblastoma humà. Els resultats obtinguts mostren que el tractament amb YM155 provoca una disminució de la viabilitat cel•lular, així com inducció d’apoptosi, que s’acompanya d’una disminució dels nivells proteics de survivina en totes les línies cel•lulars de glioma avaluades. La incubació de les línies cel•lulars i del cultius primari mostra canvis en el patró de cicle cel•lular, provocant aturada tant en fase G0/G1 o en fase S depenent de la línia cel•lular avaluada. El pretractament amb YM155 abans de la radioteràpia indueix un augment en el nombre de focus de γ-H2AX. Els resultats de aquest apartat de la tesis suggereixen que la inhibició de la Survivina podria ser una nova eina terapèutica que permetria augmentar la sensibilitat a la radioteràpia en pacients amb glioblastoma multiforme., Glioblastoma multiforme is the most common and aggressive primary brain tumor in adults, despite efforts to improve their treatment, patients survival remains poor. The purpose of this thesis is the study of molecular mechanism involved in the induction of apoptosis, cells cycle arrest as a consequence of the treatment with MDM2 and Survivin inhibitors in human glioblatoma multiforme. This effect has been studied ex vivo in glioma cell lines and primary cultured glioblastoma. Nutlins small-molecule antagonist of MDM2, have been developed to inhibit p53-MDM2 interaction and activate p53 signaling in cancer cells. Nutlin-3a can induce cell cycle arrest (p21), apoptosi (PUMA and Noxa) in those cells with a functional p53 protein. In addiction Nutlin can induce cellular senescence (SA-βGal). In primary cultures and cells lines with a mutated p53 protein, Nutlin-3a fails to induce apoptosis and cell cycle arrest. Moreover Nutlin-3a pre-treatment in U87 cells sensitizes to radiotherapy. YM155 is a small molecule inhibitor of antiapoptotic protein survivin. Survivin is overexpressed in glioma and is associated with decreased survival and increases tumor recurrence. YM155 treatment induces a decrease in cell viability, as well as an apoptosis induction. This is accompanied by a decreased in survivin protein levels in all glioma cell lines tested. Glioma cell line and primary culture incubation show changes in the cell cycle pattern, causing arrest either in G0/G1 or S depending of the cell line tested.

Aquest treball consta d'una part principal, on hem estudiat les causes o factors que intervenen en la nucleomorfogènesi espermàtica de dues espècies de cefalòpodes: el decàpode Sepia officinalis i l'octòpode Octopus vulgaris. També consta d'una segona part que l'exposem en forma d'annex, on hem fet uns experiments concrets sobre l'anàlisi i estructura del gen la proteïna phi0, una proteïna específica de l'espermatozoide que interacciona i organitza el genoma de l'Equinoderm Holothuria tubulosa. Hem fet una reexaminació exhaustiva del procés de condensació de la cromatina i nucleomorfogènesi espermàtica de Sepia officinalis i Octopus vulgaris (Apts. IV.1.2 i IV.2.2 respectivament).Hem estudiat i caracteritzat amb detall les proteïnes de la gònada de Sepia officinalis (Apt. IV.1.2b.4),i també mitjançant la generació d'anticossos específics contra dues d'aquestes proteïnes gonadals, hem dut a terme un estudi immunològic que ens ha permès saber quina és la composició de proteïnes de les diferents estructures que adopta la cromatina espermiogènica. Aquests estudis ens han ajudat a comprendre millor la transició proteica que experimenta nucli de l'espermàtida durant l'espermiogènesi de Sepia officinalis.Per altra banda, amb l'objectiu principal de conèixer la naturalesa del tipus d'unió que hem observat en Octopus vulgaris entre la MNP (Matriu Nuclear Polar) i la cromatina, hem iniciat uns estudis preliminars per estudiar-ne les seves propietats fisico-químiques. (Apt. IV.2.2d)Finalment, en la discussió d'aquesta primera part, fem un anàlisi de quina ha estat l'evolució del nucli espermàtic en els cefalòpodes: Sepia officinalis -> Octopus vulgaris -> Eledone.També, amb l'objectiu de corroborar si la proteïna phi0 d'Holothuria tubulosa té el seu propi gen o bé és resultat d'una modificació post-traduccional del gen de la histona H1, hem analitzat l'ARNm de phi0 mitjançant la tècnica de RACE (Rapid Amplification of cDNA Ends) (Annex I).