Search

Grup de Treball. Perspectiva de Gènere en la Docència, la Recerca i la Transferència, Les rúbriques transversals despleguen les recomanacions recollides en el III Pla d’Igualtat de la Universitat de Barcelona. S’han proposat seguint el model de la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els plans docents i les assignatures de la Universitat de Barcelona (2021) elaborada per la Comissió d’Igualtat que, al seu torn, s’ajusta al que disposa l’AQU en el seu Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en docència (2018). Les rúbriques poden ser d’aplicació a tots els graus i màsters de la Universitat de Barcelona. Som conscients que no tots els ensenyaments poden aplicar la perspectiva de gènere a la docència de la mateixa manera, per això cada centre i cada ensenyament haurà de prendre la decisió estratègica que més afavoreixi l’ensenyament dels continguts de l’àrea. Es pot fer incorporant-hi una assignatura sencera sobre perspectiva de gènere (com s’ha distingit incloent la casella “temàtica” en les rúbriques transversals). També es pot decidir, segons convingui, adaptar metodologies, fer canvis en els entorns d’aprenentatge o en les referències bibliogràfiques, o idear una combinació de diferents pràctiques transversals o específiques.

La Universitat de Barcelona, en el seu III Pla d’igualtat, s’ha compromès a incloure i desplegar la perspectiva de gènere en tots els seus àmbits d’actuació. Un dels eixos que estructuren aquest pla (concretament, l’eix 4) està dedicat a la perspectiva de gènere en la docència. La Comissió d’Igualtat, el Vicerectorat de Política Docent, el Vicerectorat de Política Acadèmica i Qualitat, el Vicerectorat d’Igualtat i Gènere i la Unitat d’Igualtat volem facilitar-vos la tasca d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les assignatures. Us proposem d’avançar cap a una UB més inclusiva començant pels plans docents, tal com preveu la legislació vigent. Aquesta proposta s’anirà acompanyant, al llarg del curs, d’accions de formació i d’altres materials que esperem que us siguin útils.

Aquest article analitza l’impacte de la Sentència 31/2010, de 28 de juny, del Tribunal Constitucional, sobre la regulació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria de govern local. En concret, se centra en les dues qüestions més rellevants: l’atribució de competències a la Generalitat en l’àmbit local i la regulació estatutària de les vegueries. En relació amb la primera qüestió, es parteix d’una exhaustiva anàlisi de l’estat de la jurisprudència del Tribunal Constitucional en la matèria, i, seguidament, s’aprofundeix en el contingut de la regulació estatutària i de la mateixa Sentència. A partir d’aquí, es conclou, en termes generals, que el Tribunal no ha variat les línies fonamentals de la seva jurisprudència, i ha frustrat així l’intent d’incrementar el pes competencial autonòmic dut a terme pel legislador estatutari. Respecte a les vegueries, l’anàlisi se centra en el respecte de l’Estatut a la garantia constitucional de la província. La interpretació del Tribunal Constitucional parteix també aquí del manteniment de la seva jurisprudència tradicional, impedint qualsevol intent de substitució de la província, si bé deixa en mans del legislador català la concreta determinació de la naturalesa de la vegueria. En aquest context, té un interès particular l’estudi de la recent Llei de vegueries, que, segons defensa el text, ha hagut de partir de la identificació entre província i vegueria., This article analyses the impact of Ruling 31/2010 of 28 June by the Constitutional Court on the regulation of the Statute of Autonomy of Catalonia on the subject of local governance. Specifi cally, it is focussed on the two most important questions: the conferring of powers to the Generalitat in the local sphere and the statutory regulation of the historical administrative demarcations (veguerías). In relation to the first of these questions, there is an exhaustive analysis of the state of jurisprudence of the Constitutional Court on this matter, in order to later consider the content of the statutory regulations and the Ruling itself. From this, it concludes that in general terms the Court has not changed the basic lines of its jurisprudence, thus frustrating the attempt to increase the weight of autonomous powers set out by the statutory legislator. With respect to the veguerías, the analysis centres on the relation of the State to the constitutional guarantee of the province. The starting point for the interpretation by the Constitutional Court is also the maintenance of its traditional jurisprudence, preventing any attempt of substitution of the province, although it does leave the specific determination of the nature of the veguería in the hands of the Catalan legislator. In this sense, there is particular interest in the study of the recent Law of veguerias, which according to the text, sets out from the identification of the difference between vegueria and province., Este artículo analiza el impacto de la Sentencia 31/2010, de 28 de junio, del Tribunal Constitucional sobre la regulación del Estatuto de Autonomía de Cataluña en materia de gobierno local. En concreto, se centra en las dos cuestiones más relevantes: la atribución de competencias a la Generalitat en el ámbito local y la regulación estatutaria de las veguerías. En relación con la primera de las cuestiones, se parte de un exhaustivo análisis del estado de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional en la materia, para, seguidamente, dar cuenta del contenido de la regulación estatutaria y de la propia Sentencia. A partir de ello, se concluye, en términos generales, que el Tribunal no ha variado las líneas fundamentales de su jurisprudencia, frustrando así el intento de incrementar el peso competencial autonómico llevado a cabo por el legislador estatutario. Respecto a las veguerías, el análisis se centra en el respeto del Estatuto a la garantía constitucional de la provincia. La interpretación del Tribunal Constitucional parte también aquí del mantenimiento de su jurisprudencia tradicional, impidiendo cualquier intento de sustitución de la provincia, si bien deja en manos del legislador catalán la concreta determinación de la naturaleza de la veguería. En este contexto, reviste particular interés el estudio de la reciente Ley de veguerías, que, según defiende el texto, ha debido partir de la identificación entre provincia y veguería.