Search

L'estudi té com a objectiu analitzar els valors agregats de la producció, els objectius dels grups d’interès i la competitivitat del negoci de batik tulis. L'estudi utilitza un mètode mixt, una combinació d'anàlisi quantitativa i qualitativa. Les dades s'analitzen utilitzant diversos mètodes, és a dir, anàlisi de contingut, anàlisi de la cadena de valor i anàlisi dels grups d’interès. L'anàlisi de contingut s'ha fet per identificar i explicar la cadena de subministrament de la producció de batik tulis. L'anàlisi de la cadena de valor pretén identificar les etapes existents de la cadena de valor a la producció de batik tulis. L'anàlisi dels grups d’interès s’usa per analitzar els objectius i la competitivitat del negoci de batik tulis. Els resultats revelen que la cadena de valor de la producció de batik tulis s'inicia des de l'adquisició de primeres matèries, processos de producció i vendes. Els valors agregats més alts obtinguts ho són a través de les vendes a majoristes i detallistes en comparació de les vendes a través de l'exhibició dels productes a galeries. El marge d'utilitat mitjana obtingut per cada empresari supera el 50% dels costos de producció principals. Els guanys i la reputació es revelen com els dos objectius dels grups d’interès que tenen les influències més fortes i dominants a la indústria. S'espera que els empresaris optimitzin encara més les activitats que aporten els valors agregats més grans per ser més eficients en la gestió dels costos de producció i en mantenir la interrelació dels empresaris de batik tulis amb altres actors, així com amb els proveïdors de matèries primeres perquè la cooperació es pot dur a terme amb eficàcia., The study aims to analyze the values added of batik tulis production and to analyze stakeholders’ objectives and competitiveness of batik tulis business. The study used a mixed method, a combination of quantitative and qualitative analysis. The data were analyzed using several analyses namely content analysis, value chain analysis, and stakeholder analysis. The content analysis was carried out to identify and to explain the supply chain of batik tulis production. The value chain analysis was undertaken to identify the existing stages of the value chain in batik tulis production. The stakeholders analysis was used to analyze stakeholders’ objectives and competitiveness of batik tulis business. The results revealed that the value chain of batik tulis production started from the procurement of raw materials, production processes, and sales. The highest added values obtained were through sales to wholesalers and retailers as compared to sales by displaying the products in galleries. The average profit margin earned by each entrepreneur exceeded 50% of the main production costs. Profit and reputation were revealed as the two stakeholders’ objectives that have the strongest and the most dominant influences in the industry. The entrepreneurs are expected to further optimize the activities that contribute the highest added values to be more efficient in managing the production costs, and in maintaining the interrelationship with other players of batik tulis entrepreneurs as well as with the suppliers of raw materials so that the cooperation can be carried out effectively., El estudio tiene como objetivo analizar los valores agregados de la producción, los objetivos de los grupos de interés y la competitividad del negocio de batik tulis. El estudio utiliza un método mixto, una combinación de análisis cuantitativo y cualitativo. Los datos se analizan utilizando varios métodos, a saber, análisis de contenido, análisis de la cadena de valor y análisis de grupos de interés. El análisis de contenido se ha llevado a cabo para identificar y explicar la cadena de suministro de la producción de batik tulis. El análisis de la cadena de valor pretende identificar las etapas existentes de la cadena de valor en la producción de batik tulis. El análisis de los grupos de interés se utiliza para analizar sus objetivos y la competitividad del negocio de batik tulis. Los resultados revelan que la cadena de valor de la producción de batik tulis se inicia desde la adquisición de materias primas, procesos de producción y ventas. Los valores agregados más altos obtenidos fueron a través de las ventas a mayoristas y minoristas en comparación con las ventas a través de la exhibición de los productos en galerías. El margen de utilidad promedio obtenido por cada empresario superó el 50% de los principales costos de producción. Las ganancias y la reputación se revelaron como los dos objetivos de los grupos de interés que tienen las influencias más fuertes y dominantes en la industria. Se espera que los empresarios optimicen aún más las actividades que aportan los mayores valores agregados para ser más eficientes en la gestión de los costos de producción y en mantener la interrelación de los empresarios de batik tulis con otros actores, así como con los proveedores de materias primas para que la cooperación se puede llevar a cabo con eficacia.

Espanya mai adoptà formalment el patró or, en part, perquè les seves aspiracions de convertibilitat toparen amb les necessitats financeres del Tresor. Aquest article il·lustra com la preferència per la convertibilitat, és a dir, la predilecció per tipus de canvi estables, va ser compartida pels representants parlamentaris de les províncies industrialitzades, la dependència importadora de les quals (carbó i cotó) els va dur a prioritzar l’estabilitat monetària a l’efecte protector d’una depreciació. Aquesta preferència per l’estabilitat monetària, però, no s’explica al marge de la política comercial vigent. Sense la protecció atorgada al tèxtil cotoner durant el període 1876-1913 i a la metal·lúrgia des del 1891, la renúncia a l’efecte protector d’una depreciació podria haver estat menys evident. Així, doncs, el cas d’Espanya dona suport a la hipòtesi segons la qual l’estructura de costos d’un sector influeix en les preferències monetàries, alhora que reforça l’argument que la política comercial és clau per entendre l’economia política del tipus de canvi., Spain never formally joined the classical gold standard, partly because its aspiration for gold convertibility did not match the financing needs of the Treasury. This paper illustrates how preferences for convertibility, that is, for fixed exchange rates, were shared by the parliamentary representatives of its manufacturing provinces because of their dependency on imported inputs (coal and cotton). However, to explain their preference for currency stability, trade policy must be considered. Without the high tariffs that the cotton industry enjoyed thorough the whole period and the steel industry from 1891 onwards, the renouncement of a procompetitive depreciating peseta might not have been so clear-cut. Thus, beyond the Spanish case, this paper supports the theoretical assumption that the input-output structure of a productive sector influences its currency stance, while reinforcing the argument that trade policy plays a key role in the understanding of currency politics. This article is now available in open access until March 27, 2022, España nunca adoptó formalmente el patrón oro, en parte, porque sus aspiraciones de convertibilidad chocaron con las necesidades financieras del Tesoro. Este artículo ilustra como la preferencia por la convertibilidad, es decir, la preferencia por tipos de cambio estables fue compartida por los representantes parlamentarios de provincias industrializadas, cuya dependencia importadora (carbón y algodón) los llevó a priorizar la estabilidad monetaria al efecto protector de una depreciación. Esta preferencia por la estabilidad monetaria, sin embargo, no se explica al margen de la política comercial en vigor. Sin la protección deparada al textil algodonero a lo largo del período 1876-1913 y a la metalurgia desde 1891, la renuncia al efecto protector de una depreciación podría no haber sido tan clara. De esta forma, el caso de España apoya la hipótesis de que la estructura de costes de un sector influye en sus preferencias monetarias, al tiempo que apoya el argumento de que la política comercial es clave para entender la economía política del tipo de cambio.

The study provides a chronological review of public relations (PR) analysed from the perspective of psychology, highlighting milestones, concepts, theories and models. It offers a synthesis of its origins in Europe and how it was imported to the United States, where it was strongly implemented at the academic, political and business levels. The foundations of the emergence and development of PR have psychology as a fundamental pillar (Bernays, 1928) in understanding the propagandistic effects on people's social behaviour. Therefore, it seems that it would be practically impossible to understand and apply this construct throughout history without this joint interdisciplinary work, both in explaining individual and collective response and in diachronically changing behaviour in organizations (Grunig, 1976). An in-depth exploration is carried out of the international manuscripts published to date which highlight the interactions of PR with psychology in terms of public behaviour, leadership and behaviour within organizations. The results bring to light an international perspective of basic contributions and some historic gaps along the way. The identification of several key events from the past helps to understand better the general conceptual framework that connects PR and psychology. The research reveals that there is still a gap regarding the existence of a general theory to explain the history of PR psychology. Nevertheless, from a PR perspective, its psychological influence on the behaviours of the population and the persuasion of stakeholders seems indisputable. En aquest estudi es fa una revisió cronològica de les relacions públiques (RP) analitzada des del prisma de la psicologia i posant en relleu fites, conceptes, teories i models. S'hi ofereix una síntesi dels seus orígens a Europa i de com es van importar als Estats Units, on es van implementar amb força en els àmbits acadèmic, polític i empresarial. Les bases de l'aparició i desenvolupament de les RP compten amb la psicologia com a pilar fonamental (Bernays, 1928) a l'hora d'entendre els efectes propagandístics en la conducta social de les persones. Per tant, sembla que resultaria pràcticament impossible entendre i aplicar aquest constructe al llarg de la història sense aquesta labor conjunta interdisciplinària, tant a l'hora d'explicar la resposta individual i col·lectiva, com a l'hora de canviar diacrònicament el comportament de les organitzacions (Grunig, 1976). Es realitza una exploració en profunditat dels manuscrits internacionals publicats fins avui que posin de manifest les interaccions de les RP amb la psicologia en termes de comportament del públic, lideratge i conducta dins de les organitzacions. Els resultats treuen a la llum una perspectiva internacional d'aportacions bàsiques i algunes llacunes històriques en el camí. La identificació de diversos esdeveniments clau del passat ajuda a comprendre millor el marc conceptual general que connecta les relacions públiques i la psicologia. La recerca revela que encara existeix un buit quant a l'existència d'una teoria general que expliqui la història de la psicologia de les RP. No obstant això, des de la perspectiva de les RP sembla indiscutible la importància i la influència psicològica en la gestió dels comportaments de la població general, així com la persuasió i la comunicació amb els grups d'interès. En este estudio se realiza una revisión cronológica de las relaciones públicas (RR. PP.) analizada desde el prisma de la psicología y poniendo de relieve hitos, conceptos, teorías y modelos. Se ofrece una síntesis de sus orígenes en Europa y de cómo se importaron a Estados Unidos, donde se implementaron con fuerza en los ámbitos académico, político y empresarial. Las bases de la aparición y desarrollo de las RR. PP. cuentan con la psicología como pilar fundamental (Bernays, 1928) a la hora de entender los efectos propagandísticos en la conducta social de las personas. Por tanto, parece que resultaría prácticamente imposible entender y aplicar dicho constructo a lo largo de la historia sin esta labor conjunta interdisciplinar, tanto a la hora de explicar la respuesta individual y colectiva, como a la hora de cambiar diacrónicamente el comportamiento de las organizaciones (Grunig, 1976). Se realiza una exploración en profundidad de los manuscritos internacionales publicados hasta la fecha que pongan de manifiesto las interacciones de las RR. PP. con la psicología en términos de comportamiento del público, liderazgo y conducta dentro de las organizaciones. Los resultados sacan a la luz una perspectiva internacional de aportaciones básicas y algunas lagunas históricas en el camino. La identificación de varios acontecimientos clave del pasado ayuda a comprender mejor el marco conceptual general que conecta las relaciones públicas y la psicología. La investigación revela que todavía existe un vacío en cuanto a la existencia de una teoría general que explique la historia de la psicología de las RR. PP. No obstante, desde la perspectiva de las RR. PP. parece indiscutible la importancia y la influencia psicológica en la gestión de los comportamientos de la población general, así como la persuasión y la comunicación con los grupos de interés.

En els darrers anys diverses regulacions entorn la transparència i l'activitat dels grups d'interès es presenten com un dels millors instruments per combatre la corrupció. La present recerca analitza l'impacte de les diferents normes administratives i penals en la comissió del delicte de tràfic d'influències tant en l'àmbit internacional, europeu, espanyol, i específicament el català. Des d'un punt de vista preventiu, el Public Compliance permet aplicar els paràmetres dels programes de compliment normatiu d'exempció de responsabilitat penal de les persones jurídiques, a l'àmbit de les Administracions Públiques amb la construcció dels anomenats sistemes d'integritat pública. A partir de l'elaboració d'un mapa conceptual d'interrelacions dels diferents elements que integren un marc d'integritat públic i una avaluació del clima ètic dels alts càrrecs i directius públics de la Generalitat de Catalunya, a través d'un experiment social basat en problemàtiques ètiques, la recerca aporta un element innovador en una tesis jurídica amb l'ús de metodologies de recerca de les ciències socials. D'altra banda, les disfuncions de la regulació actual del tràfic d'influències tant des del punt de vista preventiu però també retributiu, abonen la necessitat d'una reforma de la seva configuració especialment pel que fa a la conducta delictiva. Així es proposa posar el focus en les cadenes de favors de les grans xarxes clientelars de corrupció, deixant de banda altres tipus menors d'influències il·legals susceptibles de responsabilitat administrativa o que es podien subsumir en altres figures delictives, així com la possibilitat d'implementar processos de justícia restaurativa en aquest tipus de delictes vinculats a la corrupció. En los últimos años diversas regulaciones en torno a la transparencia y la actividad de los grupos de interés se presentan como uno de los mejores instrumentos para combatir la corrupción. La presente investigación analiza el impacto de las distintas normas administrativas y penales en la comisión del delito de tráfico de influencias. Desde un punto de vista preventivo, el Public Compliance permite aplicar los parámetros de los programas de cumplimiento normativo de exención de responsabilidad penal de las personas jurídicas, en el ámbito de las Administraciones Públicas con la construcción de los llamados sistemas de integridad pública. A partir de la elaboración de un mapa conceptual de interrelaciones de los distintos elementos que integran un marco de integridad público y una evaluación del clima ético de los altos cargos y directivos públicos de la Generalidad de Cataluña, a través de un experimento social basado en problemáticas éticas, la investigación aporta un elemento innovador en una tesis jurídica con el uso de metodologías de investigación de las ciencias sociales. Por otra parte, las disfunciones de la regulación actual del tráfico de influencias tanto desde el punto de vista preventivo, pero también retributivo, respaldan la necesidad de una reforma de su configuración, especialmente en lo que respecta a la conducta delictiva. Así se propone poner el foco en las cadenas de favores de las grandes redes clientelares de corrupción, dejando a un lado otros tipos menores de influencias ilegales susceptibles de responsabilidad administrativa o que se podían subsumir en otras figuras delictivas, así como la posibilidad de implementar procesos de justicia restaurativa en este tipo de delitos vinculados a la corrupción. In recent years, various regulations on transparency and lobbies activity have been presented as one of the best instruments for combating corruption. This research analyses the impact of the different administrative and criminal rules on the commission of the crime of influence peddling. From a preventive point of view, Public Compliance makes it possible to apply the parameters of regulatory compliance programmes for the exemption of legal persons from criminal liability in the field of Public Administrations with the construction of the so-called public integrity systems. Based on the elaboration of a conceptual map of interrelationships of the different elements that make up a public integrity framework and an evaluation of the ethical climate of senior officials and public managers of the Catalan Government, through a social experiment based on ethical issues. The research provides an innovative element in a legal thesis with the use of research methodologies from the social sciences. On the other hand, the dysfunctions of the current regulation of influence peddling, both from a preventive and retributive point of view, support the need for a reform of its configuration, especially with regard to criminal conduct. Thus, it is proposed to focus on the chains of favours of the large clientelist networks of corruption, leaving aside other minor types of illegal influences that could be liable to administrative responsibility or subsumed under other criminal offences, as well as the possibility of implementing restorative justice processes in this type of corruption-related crimes.

En la complejidad actual de la comunicación pública destaca el debate sobre la relación de las organizaciones con sus grupos de interés o stakeholders y, en especial, la responsabilidad del mundo de los negocios. En este contexto, la discusión académica en los últimos lustros ha incrementado su interés por el papel de la comunicación en la empresa. Sin embargo, desde la academia no se ha abordado de manera explícita su relación con un proceso directivo tan fundamental como es la toma de decisiones estratégicas. ¿En qué medida una buena gestión de los vínculos comunicativos otorga a los directivos buenas pautas en su acción de gobierno? Este artículo contribuye a clarificar la relación entre comunicación empresarial y toma de decisiones con el objetivo de analizar si el establecimiento de relaciones comunicativas con grupos de interés enriquece la difícil tarea de tomar decisiones. De este modo, y para fomentar un diálogo interdisciplinar, se analizan las propuestas doctrinales más significativas, como las disciplinas de relaciones públicas, comunicación corporativa y la teoría de los stakeholders en la gestión empresarial. Por último, de esta revisión surge una propuesta que clarifica conceptos y ofrece a la profesión algunas claves para que la comunicación realice una contribución estratégica en procesos directivos., En la complexitat actual de la comunicació pública destaca el debat sobre la relació de les organitzacions amb els seus públics d'interès o stakeholders i, especialment, la responsabilitat del món dels negocis. En aquest context, la discussió acadèmica en els últims lustres ha incrementat el seu interès pel paper de la comunicació en l'empresa. No obstant això, des de l'acadèmia no se n'ha abordat explícitament la relació amb un procés directiu tan fonamental com és la presa de decisions estratègiques. En quina mesura una bona gestió dels vincles comunicatius atorga als directius bones pautes en la seva acció de govern? Aquest article contribueix a aclarir la relació entre comunicació empresarial i presa de decisions amb l'objectiu d'analitzar si l'establiment de relacions comunicatives amb públics d'interès enriqueix la difícil tasca de prendre decisions. D'aquesta manera, i per tal de fomentar un diàleg interdisciplinari, s'analitzen les propostes doctrinals més significatives, com les disciplines de relacions públiques, comunicació corporativa i teoria dels stakeholders en la gestió empresarial. Finalment, d'aquesta revisió sorgeix una proposta que aclareix conceptes i ofereix a la professió algunes claus perquè la comunicació faci una contribució estratègica en processos directius., In the current complexity of public communication, the debate regarding relationships between organizations and their stakeholders demands special attention, in particular the responsibility of business in social contexts and environmental sustainability. Academic discussion in recent decades has increased the interest in the role of communication in the professional sphere. However, academia has not explicitly addressed its relationship with the key leadership process that is decision-making. To what extent does good management of communication links provide managers with good guidelines for corporate governance? Taking an original approach, this article aims to analyze to what extent communication and the establishment of relationships with stakeholders enrich the difficult task of making decisions in the company. For this purpose, the authors encourage an interdisciplinary discussion that examines the most significant doctrinal concepts: public relations, corporate communications and the stakeholder theory. Finally, the article makes a proposal that clarifies concepts and provides business with some keys for using communication to make a strategic contribution.

En el TFM, se elabora y propone una guía de acciones destinadas a las agencias de evaluación y a las universidades, buscando mejorar la participación y la implicación de los estudiantes en la gestión y cultura de calidad de las universidades. La participación de los estudiantes en las universidades es un aspecto que puede mejorarse y para ello hemos tenido en cuenta la normativa vigente en cuanto a los ESG y el EEES, las agencias de evaluación y sus guías de certificación de implantación de SGIC, junto con los planes estratégicos y SGIC de las universidades. Teniendo en cuenta que la normativa promueve la participación de los estudiantes y las universidades mencionan la necesidad de una mayor participación, se analizan las expectativas y las causas de la baja participación de los estudiantes para con todo ello, elaborar una guía de acciones que busca potenciar las expectativas y minimizar las causas de la baja participación de los estudiantes, proponiendo acciones a implementar por parte de las agencias de evaluación y de las universidades para lograr una mayor participación e implicación de los estudiantes en las universidades a través de la cultura de calidad. In the TFM, an action guide is developed and proposed for evaluation agencies and universities, seeking to improve the participation and involvement of students in the quality management and culture of universities. The participation of students in universities is an aspect that can be improved and for this we have taken into account the current regulations regarding ESG and the EHEA, the evaluation agencies and their IQAS implementation certification guides, together with the strategic plans and IQAS of the universities. Taking into account that the regulations promote the participation of students and universities mention the need for greater participation, the expectations and causes of low student participation are analyzed in order to do all this, develop an action guide that seeks to promote expectations and minimize the causes of low student participation, proposing actions to be implemented by evaluation agencies and universities to achieve greater participation and involvement of students in universities through a culture of quality. En el TFM, s'elabora i proposa una guia d'accions destinades a les agències d'avaluació i a les universitats, buscant millorar la participació i la implicació dels estudiants en la gestió i cultura de qualitat de les universitats. La participació dels estudiants en les universitats és un aspecte que pot millorar-se i per a això hem tingut en compte la normativa vigent pel que fa als ESG i l'EEES, les agències d'avaluació i les seves guies de certificació d'implantació de SGIQ, juntament amb els plans estratègics i SGIQ de les universitats. Tenint en compte que la normativa promou la participació dels estudiants i les universitats esmenten la necessitat d'una major participació, s'analitzen les expectatives i les causes de la baixa participació dels estudiants envers tot això, elaborar una guia d'accions que busca potenciar les expectatives i minimitzar les causes de la baixa participació dels estudiants, proposant accions a implementar per part de les agències d'avaluació i de les universitats per aconseguir una major participació i implicació dels estudiants en les universitats a través de la cultura de qualitat.

La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), dedica el seu títol VI (arts. 127 a 133) a regular amb caràcter bàsic l'elaboració de disposicions generals; preceptes que, juntament amb altres previsions de la LPAC, van ser objecte del recurs d'inconstitucionalitat núm. 3268-2016, interposat per la Generalitat de Catalunya, resolt per la Sentència del Tribunal Constitucional de 24 de maig de 2018. En aquest context, el present treball té per objecte l'estudi de la consulta prèvia en l'elaboració de disposicions reglamentàries autonòmiques. En particular, s'examinen els aspectes més destacats en la configuració legal de la consulta prèvia incorporada a l'art. 133 de la Llei 39/2015; els pronunciaments continguts en l'STC de 24 de maig de 2018 i els seus efectes en l'elaboració de reglaments autonòmics; els termes en els quals, fins ara, s'ha dut a terme la consulta prèvia; així com les perspectives de futur d'aquest tràmit participatiu., Law 39/2015, of 1 October, on the common administrative procedure of public administrations, otherwise known as the LPAC, dedicates Title VI (articles 127 to 133) to regulating the power to issue regulations and other provisions. These regulatory principles, along with other provisions of the LPAC, were subject to constitutional appeal number 3268-2016, filed by the Government of Catalonia and resolved by a Spanish Constitutional Court judgement made on24 May 2018. This paper seeks to study the concept of prior consultation in the drafting of regulatory provisions in autonomous communities. More precisely, it examines (1) the most outstanding aspects of the legal configuration of prior consultation in Article 133 of the LPAC; (2) the pronouncements from the previously mentioned Spanish Constitutional Court judgement and their impact on the drafting of autonomous regulations; (3) the terms under which, to date, prior consultations have been carried out; and (4) the future prospects of this participatory procedure., La Ley 39/2015, de 1 de octubre, de Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, dedica su título VI (arts. 127 a 133) a regular con carácter básico la elaboración de disposiciones generales; preceptos que, junto con otras previsiones de la LPAC, fueron objeto del recurso de inconstitucionalidad núm. 3268-2016, interpuesto por la Generalitat de Cataluña, resuelto por la Sentencia del Tribunal Constitucional de 24 de mayo de 2018. En este contexto, el presente trabajo tiene por objeto el estudio de la consulta previa en la elaboración de disposiciones reglamentarias autonómicas. En particular, se examinan los aspectos más destacados en la configuración legal de la consulta previa incorporada en el art. 133 de la Ley 39/2015; los pronunciamientos contenidos en la STC de 24 de mayo de 2018 y sus efectos en la elaboración de reglamentos autonómicos; los términos en los que, hasta la fecha, se ha llevado a cabo la consulta previa, así como las perspectivas de futuro de este trámite participativo.

Interest groups must conduct their activities before public administrations transparently, guaranteeing the integrity of public servants and the interest groups themselves. They must also ensure equality in their access to public institutions, so this activity can have a positive impact on public decision-making and the drafting of legislation, promoting good governanceand good administration overall. This article offers a detailed analysis of the concept of the interest group as it is defined by the regulations in force in Catalonia and the mechanisms derived from them to guarantee the transparency of interest groups’ activities and the integrity of their relations with senior officials. The article also evaluates the regulations in forcein view of the experience acquired since their entry into force. Last, by way of conclusion, it identifies ten elements that should be taken into account when regulating the activity of interest groups, and at the time these regulations are applied., Los grupos de interés han de desarrollar su actividad ante las administraciones públicas con transparencia i garantizando la integridad tanto de los servidores públicos como de los mismos grupos de interés, como también la igualdad en su acceso a las instituciones públicas, para que esta actividad pueda tener un impacto positivo en la toma de decisiones públicas y la elaboración de normas y, en general, promover el buen gobierno y la buena administración. Este artículo analiza en detalle el concepto de grupo de interés que se deriva de la normativa vigente en Cataluña y expone los mecanismos que prevé la regulación catalana para garantizar la transparencia de la actividad de los grupos de interés y la integridad en las relaciones entre los altos cargos y los grupos de interés. El artículo también hace una valoración de la normativa vigente en vista de la experiencia alcanzada desde su entrada en vigor. Finalmente, a modo de conclusión, identifica diez elementos que se tendrían que tener bien presentes a la hora de regular la actividad de los grupos de interés y en el momento de aplicar esta regulación., Els grups d’interès han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions públiques amb transparència i garantint la integritat tant dels servidors públics com dels mateixos grups d’interès, com també la igualtat en el seu accés a les institucions públiques, perquè aquesta activitat pugui tenir un impacte positiu en la presa de decisions públiques i l’elaboració de normes i, en general, promoure el bon govern i la bona administració. Aquest article analitza en detall el concepte de grup d’interès que es deriva de la normativa vigent a Catalunya i exposa els mecanismes que preveu la regulació catalana per garantir la transparència de l’activitat dels grups d’interès i la integritat en les relacions entre els alts càrrecs i els grups d’interès. L’article també fa una valoració de la normativa vigent en vista de l’experiència assolida des de la seva entrada en vigor. Finalment, a mode de conclusió, identifica deu elements que s’haurien de tenirben presents a l’hora de regular l’activitat dels grups d’interès i en el moment d’aplicar aquesta regulació.

1. Una Llei necessària 2. Un canvi major 3. Continguts principals de la nova regulació 3.1. Àmbit subjectiu d’aplicació 3.2. Publicitat activa 3.3. El dret d’accés a la informació pública 3.4. Els grups d’interès 3.5. El bon govern i el govern obert 3.6. Les garanties 4. Desplegament, aplicació i avaluació de la Llei 5. La funció fa l’òrgan: la nova organització administrativa de la transparència

La tesi se centra en els equips d'alt rendiment com a instrument de la gestió del coneixement en les organitzacions públiques espanyoles, estudiant si permeten, d'una banda, sistematitzar la compartició i creació de coneixement en aquestes organitzacions; i per altra banda, si satisfan les necessitats i les expectatives dels seus grups d'interès (empleats, clients / usuaris, proveïdors, societat en general, altres administracions, etc.). La tesi estudia i analitza els equips d'alt rendiment a través d'un estudi prospectiu Delphi, recollint l'opinió dels experts en relació a la seva aplicació en el sector públic espanyol i la possible evolució futura, i contrasta aquests resultats amb algunes entrevistes en profunditat , i amb l'estudi del cas d'una organització pública en què s'han implementat alguns equips d'alt rendiment, descrivint el seu procés d'implantació, les seves aplicacions, avantatges i inconvenients. Per valorar les aportacions d'aquesta tesi cal tenir present que la bibliografia general sobre els equips d'alt rendiment en les organitzacions públiques és molt escassa, i la majoria de les referències trobades estan orientades a aplicacions concretes sobre el sistema de treball en equips de millora i, a més, no tots els autors coincideixen en analitzar o descriure aquest sistema de treball., La tesis se centra en los equipos de alto rendimiento como instrumento de la gestión del conocimiento en las organizaciones públicas españolas, estudiando si permiten, por una parte, sistematizar la compartición y creación de conocimiento en estas organizaciones; y por otra parte, si satisfacen las necesidades y las expectativas de sus grupos de interés (empleados, clientes/usuarios, proveedores, sociedad en general, otras Administraciones, etc.). La tesis estudia y analiza a los equipos de alto rendimiento a través de un estudio prospectivo Delphi, recogiendo la opinión de los expertos en relación a su aplicación en el sector público español y la posible evolución futura, y contrasta estos resultados con algunas entrevistas en profundidad, y con el estudio del caso de una organización pública en la que se han implementado algunos equipos de alto rendimiento, describiendo su proceso de implantación, sus aplicaciones, ventajas e inconvenientes. Para valorar las aportaciones de esta tesis hay que tener presente que la bibliografía general sobre los equipos de alto rendimiento en las organizaciones públicas es muy escasa, y la mayoría de las referencias encontradas están orientadas a aplicaciones concretas sobre el sistema de trabajo en equipos de mejora, y además, no todos los autores coinciden al analizar o describir este sistema de trabajo., This thesis focuses on high-performance teams as a tool for knowledge management in the Spanish public organizations, in particular on its ability of systematization of the sharing and creation of knowledge, and on the other hand, on the fulfillment of the needs and expectations of its stakeholders (employees, clients/customers, suppliers, society in general, other administrations, etc.). This thesis studies and analyzes high-performance teams through a Delphi prospective study, collecting experts opinions about its application to the Spanish public sector and its possible future developments, and contrasts these results with some in-depth interviews, and with the case study of a public organization in which some high-performance teams were implemented, describing the process of implementation, applications, advantages and disadvantages. The contributions of this thesis have been made regardless of the scarce literature about high-performance teams in public organizations. Most of the references found were geared to specific applications of work systems in improvement teams, and also, not all authors agreed to the analysis or the description of the work system studied in this thesis.