Search

[spa] En este trabajo se analiza una inscripción ibérica realizada en la pared exterior de un vaso caliciforme de cerámica ibérica. Aunque carece de contexto estratigráfico, todo apunta a que debe de ser anterior a la destrucción del poblado a finales del s. III a. C. El elemento más destacable del texto es baika, que aparece casi siempre en forma baikar, exclusivamente en vasos para líquidos que normalmente se asocian a actos cultuales. Un posible paralelo epigráfico para baikar podría ser el elemento latino pocolom, 'copa', que aparece exclusivamente en inscripciones votivas asociado al nombre de la divinidad, que en este caso podría ser kuni, si el paralelo fuese correcto. Otro elemento interesante de esta inscripción es kutan, que podría estar relacionado con el par kutun/kutur, de también plausible contexto cultual., [eng] We analyse an Iberian inscription made on the outer surface of a goblet of Iberian pottery. Despite the lack of stratigraphical context, the inscription was probably made before the destruction of the town at the end of the third century BC. The most notable element of the text is baika, which almost always appears in the baikar form, and exclusively in small recipients for liquids associated with worship activities. A possible epigraphic parallel for baikar could be the Latin element pocolom, 'cup', which appears exclusively in votive inscriptions associated with the name of the deity, which in this case could be kuni, if the parallel is correct. Another interesting element of this inscription is kutan, which could be related to the kutun / kutur pair, of also plausible religious context.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Jaume Noguera Guillén, [cat] El període comprès entre finals del segle III aC i inicis del segle II aC en el nord-est de la península ibèrica és extraordinàriament convuls. Primer va ser l’escenari de l’enfrontament entre els exèrcits púnics i romans, i més tard és on es van produir els primers aixecaments indígenes contra els romans. En aquest breu lapse de temps històric la recerca arqueològica ha identificat transformacions en molts jaciments ibers, un nombre significatiu dels quals, poc després, són destruïts violentament o abandonats. En definitiva, es tracta d’un període on els assentaments ibèrics del nord-est peninsular presenten canvis i novetats en el seu urbanisme i sistemes defensius, probablement causats en primer lloc per les notícies de l’arribada dels cartaginesos des del sud, i després pel desembarcament dels romans i la seva ocupació posterior. Destaca el fet que els assentaments on es detecten aquests canvis semblen ser els nuclis principals, les ciutats, on es concentrava la població i residia l’elit política i econòmica. En primer lloc es presenta un estat de la qüestió, un inventari dels jaciments que presenten aquestes evidencies (reformes, destruccions, abandonaments, noves fundacions, etc.) entre l’arribada cartaginesa a la península Ibèrica (237 aC), la Segona Guerra Púnica (218-206 aC) i les immediates revoltes ibèriques contra la dominació romana (205-190 aC). Finalment, s’analitzen aquestes evidències per intentar valorar el context històric en què es van produir., [eng] The period between the end of the 3rd century BC and the beginning of the 2nd century BC in the northeast of the Iberian Peninsula is extraordinarily turbulent. First it was the scene of the confrontation between the Punic and Roman armies, and later it was where the first indigenous uprisings against the Romans took place. In this brief historical time archaeological research has identified transformations in many Iberian sites. Soon after many of them are violently destroyed or abandoned. In short, this is a period where the Iberian settlements of the northeast of the peninsula present changes and novelties in their urbanism and defensive systems, probably caused first by the news of the arrival of the Carthaginians from the south, and then by the landing of the Romans and his later occupation. Significantly, the settlements where these changes are detected seem to be the main nuclei, the cities, where the population was concentrated and the political and economic elite resided. First, a state of investigation is presented, an inventory of sites that present these evidence (reforms, destructions, abandonments, new foundations, etc.) between the Carthaginian arrival in the Iberian Peninsula (237 BC), the Second Punic War (218-206 BC) and the immediate Iberian revolts against Roman rule (205- 190 BC). Finally, this evidence is analyzed to value the historical context in which it occurred.

[cat] Aquest treball analitza la presència militar cartaginesa entre l'Ebre i els Pirineus en el nord-est peninsular durant la Segona Guerra Púnica. En primer lloc, s'estudien les referències de les fonts escrites i els indicis arqueològics. En segon lloc, s'analitzen les mencions dels autors antics sobre la forma i disposició dels campaments de campanya cartaginesos i, finalment, es presen- ten aquelles restes mobles que ens permeten localitzar aquests campaments, bàsicament, mone- des, restes d'armament i ceràmiques., [eng] This work analyzes the Carthaginian military presence between the Ebro river and the Pyrenees in the northeast of the Iberian Peninsula during the Second Punic War. In first place, references to written sources and archaeological evidence are studied. Secondly, the mentions of the ancient sources concerning the disposition and structure of the Carthaginian military camps are analyzed. Finally, we present the movables related to those encampments; mainly coins, weaponry and pottery.

El treball ha estat purament bibliogràfic, elaborat a partir del buidatge de diferents fonts documentals i es centra en explicar la primera fase de la intervenció romana a la Península, compresa entre l’inici de la segona Guerra Púnica (218 a.C.) i la posterior sufocació de la Gran revolta per part del cònsol Marc Porci Cató (195 a.C.).

This article deals with an architectural complex, dated to the second half of the third century b.C., which is composed of two rooms that comunicate with one of the towers of the settlement wall. In one of them there were excavated two waterproof deposits, which provided evidence of the production of linen from flax., Se presentan los resultados de la excavación de un conjunto arquitectónico de la segunda mitad de siglo III a.C. compuesto por dos estancias que se comunican con una de las torres del recinto fortificado. En una de dichas estancias se han documentado dos depósitos impermeabilizados y estancos donde se procedía al enriado de la planta del lino para extraer la fibra.