Search

La major part dels éssers vius són microorganismes, és a dir, organismes invisibles a l'ull nu. Tradicionalment, s'han definit com a organismes tan petits que només són visibles amb un microscopi. El límit de resolució de l'ull humà és d'uns 0,2 mm. Això vol dir que som incapaços de veure de forma individual dos punts que es trobin més propers entre si de 0,2 mm. En canvi, el poder de resolució del microscopi òptic és mil vegades més gran, uns 0,2 micròmetres (o micres; el símbol és μm). Els virus no els podem veure amb el microscopi òptic, però sí la majoria dels bacteris.

La mayor parte de los seres vivos son microorganismos, es decir, organismos invisibles a simple vista. Tradicionalmente, se han definido como organismos tan pequeños que solo son visibles con un microscopio. El límite de resolución del ojo humano es de unos 0,2 mm. Eso quiere decir que somos incapaces de ver de forma individual dos puntos que se encuentran más cercanos entre sí de 0,2 mm. En cambio, el poder de resolución del microscopio óptico es mil veces mayor, unos 0,2 micrómetros (o micras, μm). Con el microscopio óptico no podemos ver los virus, pero sí la mayoría de bacterias.

La microbiota humana es el conjunto de microorganismos que habitan las superficies externas e internas de nuestro cuerpo: toda la piel, el aparato digestivo, incluida la boca, y el aparato genitourinario. Estos microorganismos colonizan nuestro cuerpo desde el vientre materno, principalmente a partir del parto, cuando entramos en contacto con el medio externo: el cuerpo de la madre y el ambiente que nos rodea. El estudio de las poblaciones microbianas comensales del intestino de los humanos y otros animales, así como su papel en la salud del huésped, empezó a generar interés ya en la década de 1960. Las tecnologías de secuenciación del ADN -en concreto, el análisis de la secuencia en el gen ARNr 16S y el análisis metagenómico del genoma entero- fueron utilizadas por primera vez en la década de 1980 para estudiar las comunidades microbianas de los ecosistemas oceánicos y terrestres. Los investigadores del campo de la biomedicina adoptaron este enfoque para explorar la diversidad microbiana presente en el cuerpo humano. El siglo XXI ha sido testigo de una explosión en la investigación de la microbiota, con más de 20.000 artículos publicados solo en 2020, que ha conducido a una mejor comprensión de su estructura y función

La microbiota humana és el conjunt de microorganismes que habiten les superfícies externes i internes del nostre cos: tota la pell, l'aparell digestiu, inclosa la boca, i l'aparell genitourinari. Aquests microorganismes colonitzen el nostre cos des del ventre matern, principalment a partir del part, quan entrem en contacte amb el medi extern: el cos de la mare i l'ambient que ens envolta.

Los seres humanos tenemos principalmente tres tipos de «armas» externas para controlar las enfermedades infecciosas: la higiene, la vacunación y los fármacos antimicrobianos (como, por ejemplo, los antibióticos). Y un arma propia: nuestro sistema inmunitario. Y todas son necesarias, porque las enfermedades infecciosas están muy extendidas entre los humanos. Aunque se pueden sufrir a cualquier edad, los grupos de mayor riesgo son los niños (porque es la primera vez que entran en contacto con los microorganismos patógenos), las mujeres embarazadas y la gente mayor. El descubrimiento de los antibióticos y su aplicación en el tratamiento de las enfermedades infecciosas son dos de los hitos más importantes de la medicina durante el siglo xx. Los resultados casi «milagrosos» observados con la penicilina a partir de 1941 promovieron una investigación masiva para obtener más tipos de antibióticos con diferentes dianas de acción. Estos esfuerzos se tradujeron en un gran número de nuevos compuestos útiles para la medicina obtenidos durante las décadas posteriores a la utilización clínica de la penicilina. En las últimas décadas, la incidencia e impacto de las epidemias infecciosas de origen bacteriano se han reducido espectacularmente. En 2010, la tasa de mortalidad por las enfermedades infecciosas se redujo al 3 %. Y aunque los antibióticos se desarrollaron inicialmente para el tratamiento de enfermedades infecciosas en los humanos, los potentes y evidentes efectos conseguidos llevaron lógicamente a usarlos en animales (ganadería y animales de compañía) y en plantas (agricultura). En la actualidad, el 30 % de los antibióticos se usan en el tratamiento y profilaxis de las enfermedades infecciosas bacterianas en humanos, mientras que en agricultura y ganadería se utiliza el 70 % de la producción.

El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial Contra el Càncer, malaltia que suposa un dels més apassionants enigmes biològics de l'actualitat | 'De les dues cares que tenen els microorganismes la societat només percep la que produeix destrucció o mort'

Tot i que els microbis són uns organismes molt especials, i per tant interessants per si mateixos, també ho són perquè afecten tots els aspectes de l'existència dels humans i de la resta d'éssers vius amb els seus efectes positius o perjudicials. Malauradament, tenim més presents els seus aspectes negatius.

Aquesta curiosa descripció d'un animal que segurament hem vist en els nostres boscos ombrívols i humits, apareix en el tom VI del Diccionario de autoridades, publicat per la Real Academia de la Lengua Española en 1739. Evidentment, la salamandra no és un insecte, sinó un amfibi urodel (és a dir, «amb cua»), té mascles i femelles (en algunes subespècies larvípares) i, per descomptat, no resisteix el foc. Però el primer Diccionario de la RAE segueix la creença medieval d'un animal fabulós amb la llengua en forma de dard i tot el dors cobert amb una renglera d'estrelles. I així és representat en molts llibres antics. Per una altra part, probablement hem vist en una casa antiga una gran «salamandra» de ferro colat, què és una estufa panxuda on es crema carbó, amb una finestra d'un vidre gruixut que permet de veure el foc interior.

The European Pregnancy and Paediatric HIV Cohort Collaboration (EPPICC) study group., [Objective]: The aim of this study was to describe growth during puberty in young people with vertically acquired HIV. [Design]: Pooled data from 12 paediatric HIV cohorts in Europe and Thailand. [Methods]: One thousand and ninety-four children initiating a nonnucleoside reverse transcriptase inhibitor or boosted protease inhibitor based regimen aged 1–10 years were included. Super Imposition by Translation And Rotation (SITAR) models described growth from age 8 years using three parameters (average height, timing and shape of the growth spurt), dependent on age and height-for-age z-score (HAZ) (WHO references) at antiretroviral therapy (ART) initiation. Multivariate regression explored characteristics associated with these three parameters. [Results]: At ART initiation, median age and HAZ was 6.4 [interquartile range (IQR): 2.8, 9.0] years and −1.2 (IQR: −2.3 to −0.2), respectively. Median follow-up was 9.1 (IQR: 6.9, 11.4) years. In girls, older age and lower HAZ at ART initiation were independently associated with a growth spurt which occurred 0.41 (95% confidence interval 0.20–0.62) years later in children starting ART age 6 to 10 years compared with 1 to 2 years and 1.50 (1.21–1.78) years later in those starting with HAZ less than −3 compared with HAZ at least −1. Later growth spurts in girls resulted in continued height growth into later adolescence. In boys starting ART with HAZ less than −1, growth spurts were later in children starting ART in the oldest age group, but for HAZ at least −1, there was no association with age. Girls and boys who initiated ART with HAZ at least −1 maintained a similar height to the WHO reference mean. [Conclusion]: Stunting at ART initiation was associated with later growth spurts in girls. Children with HAZ at least −1 at ART initiation grew in height at the level expected in HIV negative children of a comparable age., This work has been partially funded by the Fundación para la Investigación y Prevención de SIDA en España (FIPSE) (FIPSE 3608229/09, FIPSE 240800/09, FIPSE 361910/10), Red Temática de Investigación en SIDA (RED RIS) supported by Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) (RD12/0017/0035 and RD12/0017/0037), project as part of the Plan R+D+I and cofinanced by ISCIII- Subdirección General de Evaluación and Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER),Mutua Madrileña 2012/0077, Gilead Fellowship 2013/0071, FIS PI15/00694,CoRISpe (RED RIS RD06/0006/0035 y RD06/0006/0021).

CoRISpe (Cohorte Nacional de VIH pediátrica de la RED RIS)., [Background] Combination antiretroviral therapy (cART) is associated with marked immune reconstitution. Although a long term viral suppression is achievable, not all children however, attain complete immunological recovery due to persistent immune activation. We use CD4/CD8 ratio like a marker of immune reconstitution., [Methods] Perinatal HIV-infected children who underwent a first-line cART, achieved viral suppression in the first year and maintained it for more than 5 years, with no viral rebound were included. Logistic models were applied to estimate the prognostic factors, clinical characteristics at cART start, of a lower CD4/CD8 ratio at the last visit., [Results] 146 HIV-infected children were included: 77% Caucasian, 45% male and 28% CDC C. Median age at cART initiation was 2.3 years (IQR: 0.5–6.2). 42 (30%) children received mono-dual therapy previously to cART. Time of undetectable viral load was 9.5 years (IQR: 7.8, 12.5). 33% of the children not achieved CD4/CD8 ratio >1. Univariate analysis showed an association between CD4/CD8, [Conclusions] CD4/CD8 >1 was not achieved in 33% of the children. Lower CD4 nadir and previous exposure to suboptimal therapy, before initiating cART, are factors showing independently association with a worse immune recovery (CD4/CD8 < 1).

No existeix cap altre premi en l'entorn intel·lectual i científic amb el prestigi dels premis Nobel. La llista de guanyadors del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina des del primer (concedit el 1901) fins a l'actualitat presenta el nom de molts microbiòlegs i indica la importància de la microbiologia en la recerca biomèdica. Una visió general d'aquests premis Nobel dona una perspectiva fascinant dels importants progressos que s'han fet en microbiologia en els últims cent quinze anys, des del descobriment de l'etiologia de moltes malalties infeccioses a les idees fonamentals que s'han incorporat a la biomedicina en general. No obstant això, alguns avenços notables en microbiologia no han estat premiats pel Comitè Nobel, tot i la seva vàlua. D'altra banda, hi ha investigadors que, encara que no van rebre el Premi Nobel, han participat molt activament en alguns camps que sí que han estat guardonats. La ciència depèn d'un col·lectiu de pensament, i en últim terme de la naturalesa humana; per tant, quan se selecciona i premia una persona no sempre les decisions són encertades o justes. Ara bé, amb polèmiques i encerts, els premis Nobel són d'una importància cabdal a l'hora de fer visibles els principals avenços científics de la humanitat., No other intellectual or scientific award carries the same prestige as the Nobel Prize. The list of laureates since the first Nobel Prize in Physiology or Medicine (awarded in 1901) to the present day includes many microbiologists, exemplifying the significance of microbiology to biological research. An overview of those Nobel laureates provides a fascinating insight into the major progress made in microbiology over the last 115 years: from the discovery of the aetiology of many infectious diseases to the incorporation of fundamental ideas into biomedicine. Nevertheless, a number of substantial developments in microbiology failed to receive a prize from the Nobel committee despite their value. On the other hand, certain researchers who have not yet been awarded a Nobel Prize have indeed been actively involved in certain fields that have received the prize. Science relies on collective thinking and, ultimately, on human nature; therefore, when an individual is selected and awarded a prize, the choice is not always the right one or indeed fair. However, controversy and good decisions excepted, Nobel prizes are unquestionably vital when it comes to showcasing mankind's foremost scientific developments.

Les dades estadístiques de població només existeixen des dels últims dos o tres segles. Fins i tot al segle xviii pocs governs es dedicaven a realitzar un cens de població exacte. Es pensa que fa 100.000 anys la població mundial de la nostra espècie, Homo sapiens sapiens, no arribava al milió de persones. A l'any 8000 aC, érem 8 milions; en 1000 aC, 50 milions; en 500 dC, 190 milions; i al 1000 dC, 265 milions. [...]

Un llac és el tret més bell i expressiu del paisatge. És l'ull de la terra. En contemplar-lo, l'espectador mesura la profunditat de la seva pròpia natura. Els arbres fluvials de les riberes són les delicades pestanyes que l'emmarquen, i els turons boscosos i els penya-segats les celles que el dominen.» Aquestes belles paraules són de l'escriptor i protoecòleg romàntic nord-americà Henry David Thoreau (1817-1862), per descriure el llac Walden, prop de la petita ciutat de Concord, a l'estat de Massachusetts. A Catalunya també hi ha un llac que ha merescut belles paraules d'escriptors i poetes: el llac, o estany, de Banyoles, a la vora de la ciutat del mateix nom...

El pintor flamenc Jheronimus van Aken, el Bosch, va néixer i morir a 's-Hertogenbosch (1450?-1516), una petita ciutat del ducat de Brabant, a Flandes, actualment al sud d'Holanda. El pintor va agafar la darrera síl·laba del nom de la ciutat -que significa "bosc del duc"- per al sobrenom amb què signava les seves pintures: Jheronimus Bosch. El Bosch va néixer en una família ben situada i vinculada a la pintura. El seu avi, el seu pare, dos dels seus oncles materns i els seus dos germans també van ser pintors. Va dibuixar i pintar profusament, però molts dels seus treballs van ser destruïts en els segles XVI i XVII, perquè la reforma protestant els considerava immorals.

Hi ha dues coses en les quals s'assemblen els microbis i els estels. La primera és ben evident: per a observar-los, tant els diminuts microbis com els gegantins estels, es necessiten instruments basats en les ones electromagnètiques. Els microbis solament es poden veure a través de microscopis, bé sigui els que utilitzen la radiació de la llum visible (microscopis òptics, amb una longitud d'ona d'entre 400 i 700 nanòmetres), o bé els que usen la ra­diació dels electrons, amb unes longituds d'ona molt més petites. I encara que a ull nu podem veure només uns quants centenars d'estels, per a observar-ne la major part necessitem telescopis de llum visible i altres tipus d'instruments que detecten un espectre ampli de radiacions, des de les més curtes, com els raigs X, a les més llargues, com les de ràdio...

«Ja el nàixer és un gran plor», ens canta Raimon. Hi ha dos moments crucials que fiten tota vida humana: el naixement i la mort.

L'any del Senyor de 1263, el pare Pere de Praga dubtava de la transsubstanciació del cos i de la sang de Crist en l'eucaristia. Així, va anar en pelegrinatge a Roma, en cerca de (...)

Els tapissos microbians són comunitats microbianes estratificades verticalment que es desenvolupen en microgradients físico-químics establerts en les interfícies d'aigua i substrats sòlids. Formen biopel·lícules (biofilms) amb diverses capes laminades, les quals, a causa del seu metabolisme, alteren intensament els microgradients. Aquests sistemes actius tan diversos físicament i química estabilitzen la superfície del sediment i prevenen l'erosió de les superfícies dels llocs on s'han establert. Les restes litificades dels tapissos microbians, conegudes com estromatòlits, poden ser molt antigues. De fet, els estromatòlits són els microfòsils més antics coneguts, i daten de fa més de 3500 milions d'anys. Per tant, els tapissos microbians han estat considerats com ecosistemes primerencs, probablement els més primitius. Tot i que en l'actualitat poden assolir un alt grau de complexitat, en l'Eó Arqueà haurien estat sistemes senzills i això encaixa amb el concepte d'ecosistema mínim. Els microorganismes en els tapissos o en biofilms complexos constitueixen comunitats funcionals coordinades molt més eficients que les poblacions mixtes d'organismes planctònics que neden lliurament en l'aigua. Els tapissos microbians s'assemblen als teixits formats per animals i plantes tant en la seva cooperació fisiològica com en el fet de protegir “l'organisme” de les variacions en les condicions ambientals, mitjançant una espècie d'homeòstasi proporcionada per la matriu del biofilm o els límits del tapís. El valor de supervivència d'aquesta estratègia a la Terra primerenca pot considerar-se la principal raó de la resiliència de la vida davant les condicions ambientals adverses. A més, podem proposar que la “invenció” de l'ecosistema ha permès el reciclatge dels elements químics, escassos i limitats, sobre la superfície del nostre planeta, cosa que ha permès l'evolució d'altres i més diverses formes de vida, i la persistència de la vida com a un fenomen planetari., Microbial mats are vertically stratifi ed microbial communities that develop in the physical-chemical microgradients established at the interfaces of water and solid substrates. They form laminated multilayered biofi lms, which as a result of their metabolism notably alter those microgradients. As highly diverse, physically and chemically active systems, microbial mats stabilize the sediment surface and prevent erosion of the surfaces where they are established. Lithifi ed remains of microbial mats, known as stromatolites, may be very old. In fact, the oldest known microfossils are stromatolites that date back from more than 3500 million years ago. Therefore, microbial mats are considered to have constituted early ecosystems, probably the earliest ones. Although they now reach high degrees of complexity, during the Archean Eon they must have been very simple and thus fi t well with the concept of a minimal ecosystem. Microorganisms in mats or in complex biofi lms form coordinated functional communities that are much more effi cient than mixed populations of fl oating planktonic organisms. Microbial mats resemble tissues formed by animals and plants in both their physiological cooperativity and in the extent to which they protect the “organism” from variations in environmental conditions, by a kind of homeostasis provided by the matrix or the boundaries of the mat. The survival value of this strategy in the milieu of the early Earth can be considered the main clue to the resilience of life against adverse environmental conditions. Furthermore, the “invention” of the ecosystem has promoted recycling of the scarce and limited chemical elements on the surface of our planet, thus allowing the evolution of other, more diverse forms of life and the persistence of life as a planetary phenomenon.

Al centre de l"Antàrtida, sota l"estació russa Vostok (l""est", en rus), a prop del Pol Sud, hi ha un llac enorme, de forma allargada, de prop de 14.000 quilòmetres quadrats d"extensió (un 30 % més que la província de València).

La publicació d'aquest número d'Omnis Cellula (i d'aquest «Racó»), coincideix amb l'acabament de la celebració del Centenari de la Societat Catalana de Biologia. Han passat cent anys des del 1912 i ara, a l'inici del segle XXI, coneixem moltes més malalties infeccioses, sobretot víriques, disposem d'un dels descobriments més importants del segle XX, els antibiòtics, i hem estudiat amb profunditat molts dels mecanismes patogènics. Però no hem guanyat la batalla als microbis. Les infeccions són encara una causa important de mort, i sabem que molts microbis han desenvolupat diversos mecanismes de resistència als antibiòtics. En alguns casos, s'ha descobert que malalties que no es creia que eren produïdes per microbis en realitat també estan causades per un patogen, que pot ser atacat i controlat per antibiòtics específics. Un exemple destacat va ser l'úlcera gastroduodenal, causada per un bacteri (i no per l'estrès o l'herència), el coneixement del qual ha merescut als seus descobridors el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 2005.

Els éssers vius sorprenen per la seva diversitat. El nombre total d'espècies actuals es calcula en més de trenta milions, i ara sabem que moltes més espècies han viscut, i s'han extingit, al llarg de la història de la vida. De totes les espècies que hi ha o hi ha hagut a la Terra, la immensa majoria són microorganismes. La ciència que estudia els microorganismes és la microbiologia. Les idees i avançaments de la microbiologia influeixen en la vida quotidiana i ajuden a crear noves perspectives per al benestar de la humanitat. Les interaccions entre els humans i els microorganismes tenen conseqüències molt importants que, positivament o negativament, afecten la nostra espècie: a) els microorganismes són els principals agents dels cicles biogeoquímics dels elements en la biosfera i els principals agents de degradació de contaminants, b) els microorganismes s'utilitzen en l'elaboració d'una gran varietat d'aliments i productes farmacèutics. Al contrari: c) els microorganismes poden ser la causa de malalties infeccioses i deteriorament dels aliments, materials, obres d'art, etc. No obstant això, els microorganismes aporten a la biosfera més beneficis que inconvenients. L'extrema varietat metabòlica i ecològica del món microbià representa un recurs ampli i inexplorat de biodiversitat d'enorme valor per al futur., The microbiologies and the changes of paradigms. Living beings surprise because of their diversity. The total number of current species has been estimated to be more than 30 million and we know that many more species have lived and have become extinguished. A great majority of the species that are now or have been on Earth are microorganisms. The science that studies microorganisms is microbiology. The ideas and advancements of microbiology influence everyday life and help to create new perspectives for the welfare of humanity. The interactions between humans and microorganisms have very important consequences that, either positively or negatively, affect our species: a) microorganisms are the main agents of biogeochemical cycles of elements in the biosphere and the main agents of pollutants’ degradation, b) microorganisms are used in the preparation of a great variety of foods and pharmaceuticals. On the contrary: c) microorganisms may be the cause of infectious diseases and deterioration of food, materials, artworks, et cetera. Nevertheless, microorganisms contribute to the biosphere with more benefits than disadvantages. The extreme metabolic and ecological variety of the microbial world represents a wide, unexplored resource for biodiversity of great value for the future.

En los años en que Darwin desarrolló sus ideas, era poco lo que se sabía de los microorganismos. Darwin conocía de su existencia y los trabajos que estaban haciendo otros científicos . A pesar de todo, es fácil imaginar que en su época no había gran interés en explorar la diversidad microbiana, las plantas, los animales y los hongos constituyeron la base sobre la que Darwin estableció su teoría de la selección natural. El fue incapaz, como muchos otros, de darse cuenta de la importancia de las bacterias en el origen y mantenimiento de la vida, y en la sostenibilidad del Planeta