Search

Amb aquest treball pretenc fer un estudi des d'una basant moderna del bàsquet. Descobrirem en profunditat tot el que té a veure amb aquest esport: des de la seva internacionalització fins a la seva normativa i terminologia. A més a més, veurem com canvia tant el reglament com les unitats de traducció en 2 idiomes (català i anglès). Aquest estudi ens ajudarà a obtenir una visió del bàsquet més completa i a comprendre millor aquest esport, que és un dels més populars després del futbol, per tal de ser capaços de gaudir qualsevol partit d'aquest joc de pilota. A més a més, destacar el fet que hi ha una gran diferència entre les dues llengües que analitzaré atès que tenen un abast molt diferent. Per una banda, l'anglès és una llengua de milions de parlants vehicular en el món i, per l'altra el català encara a dia d'avui s'està recuperant desprès d'haver patit el franquisme. A més a més, és una llengua no funcional, ja que, per exemple, al jutjat encara es parla en castellà, per aquesta mateixa raó trobo interessant fer la comparativa entre aquests dues llengües. Con este trabajo pretendo hacer un estudio desde una base moderna del baloncesto. Descubriremos en profundidad todo lo que tiene que ver con este deporte: desde su internacionalización hasta su normativa y terminología. Además, veremos cómo cambian tanto el reglamento como las unidades de traducción en 2 idiomas (catalán e inglés). Este estudio nos ayudará a obtener una visión del baloncesto más completa y comprender mejor este deporte, que es uno de los más populares después del fútbol, para ser capaces de disfrutar cualquier partido de este juego de pelota. Además, destacar el hecho de que hay una gran diferencia entre las dos lenguas que analizaré dado que tienen un alcance muy diferente. Por un lado, el inglés es una lengua de millones de hablantes vehicular en el mundo y, por la otra el catalán aún a día de hoy se está recuperando después de haber sufrido el franquismo. Además, es una lengua no funcional, ya que, por ejemplo, al juzgado todavía se habla en castellano, por esta misma razón encuentro interesante hacer la comparativa entre estos dos lenguas. With this work I intend to make a study from a modern basis of basketball. We will discover in depth everything that has to do with this sport: from its internationalization to its rules and terminology. Furthermore, we will see how both the regulations and the translation units change in 2 languages (Catalan and English). This study will help us to obtain a more complete vision of basketball and to better understand this sport in order to be able to enjoy any game of basketball. Furthermore, I would like to emphasize the fact that there is a great difference between the two languages that I will analyze, as they have a very different scope. On the one hand, English is a language with millions of vehicular speakers in the world and, on the other hand, Catalan is still recovering after having suffered the Franco regime. Moreover, it is a non-functional language, since, for example, in court it is still spoken in Spanish, for this reason I find it interesting to make a comparison between these two languages.

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Joan Molet Petit, A començament del segle passat, viatjar esdevingué un fet natural pels artistes. La modernització dels mitjans de transport possibilità el desplaçament a qualsevol racó de la terra en només qüestió de setmanes i l'aparició d'infraestructures cada vegada més sofisticades permeté al gran nombre de viatgers avançar cap al seu destí sense obstacles. Entre 1900 i 1914, molts artistes joves emprengueren viatges a terres llunyanes, després d'haver visitat els importants centres d'art europeus sense trobar-hi el que buscaven. La perspectiva d'un viatge s'obria davant seu com un camí, no només per superar les velles convencions acadèmiques de l'art, sinó també per superar estils d'avantguarda recent, com el realisme, l'impressionisme i el neoimpressionisme, que consideraven massa preocupats per la modernitat. Destinacions com l'Orient, el Nord d'Àfrica, Tunísia o l'Índia es convertiren aviat en perfectes alternatives a la tradicional estada a Roma o París. Alguns d'aquests artistes abandonaren Europa atrets per l'art i la cultura dels pobles indígenes, llavors anomenats “pobles primitius”, en els que trobaven una autenticitat que els semblava mancar tant en l'art com en l'estil de vida del seu temps. Emil Nolde (1867-1956) fou un d'ells. En el curs de la seva vida, passà llargues temporades a Suïssa, Dinamarca, França i Itàlia, a més de visitar Suècia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, els Països Baixos i el sud d'Espanya, on freqüentà els assentaments gitanos.3 A finals de 1913, a l'edat de quaranta-sis anys, la seva voluntat de cercar els orígens de l'home, de l'art i de la vida, el portà a prendre part en una expedició medico-demogràfica a les colònies alemanyes de Nova Guinea, on esperava trobar la naturalesa en el seu estat primordial. Aquest viatge, que s'estengué al llarg d'un any, fou una de les experiències centrals de la seva vida...