Search

Since 2008, structural adjustment policies have deregulated the labor market in Spain. After the destruction of thousands of jobs over the last years, the social and solidarity economy and, in particular, worker cooperatives have been pointed out as more "resilient" enterprises during periods of crisis. Some institutions have taken measures to promote this "faster recovery" sector by making direct investments in social and solidarity economy projects, providing bureaucratic and financial facilities and offering advice and free training in this area. The article addresses the role of institutions in the current growth of the social and solidarity economy in Catalonia and the effects of this close relationship through various ethnographic cases. Are the practices being socialized or are they being emptied of their political content? Who is setting up the agenda for this articulation? What are the greatest tensions that emerge in these relationships? What are the effects of this growth for cooperative workers? Desde 2008 las políticas de ajuste estructural han desregulado el mercado laboral en España. Después de la destrucción de miles de puestos de trabajo a lo largo de estos últimos años, se ha señalado al sector de la economía social y solidaria, y en particular a las cooperativas de trabajo, como empresas “resilientes” durante los periodos de crisis. Algunas instituciones han tomado medidas para promover este sector de “más rápida recuperación” haciendo inversiones directas en los proyectos de economía social y solidaria, proporcionando facilidades burocráticas y financieras y ofreciendo asesoramiento y formación gratuita en esta área. El artículo aborda el papel de las instituciones en el presente crecimiento de la economía social y solidaria en Cataluña y los efectos de esta estrecha relación a través de diversos casos etnográficos. ¿Se están socializando las prácticas o se están vaciando de su contenido político? ¿Quién está estableciendo la agenda de esta articulación? ¿Cuáles son las mayores tensiones que emergen en estas relaciones? ¿Cuáles son los efectos de este crecimiento para las personas socias-trabajadoras de las cooperativas?

Les pàgines 327 a 336, ambdós incloses, ha estat retirat seguint instruccions de l’autora de la tesi, en contenir imatges sobre les quals no es disposava dels drets de reproducció / Las pàgines 327 a 336, ambas incluidas, se han retirado siguiendo instrucciones de la autora, al contener imágenes de las que no se disponía de los derechos de reproducción. / Pages 327-336, inclusive, have withdrawn on instructions from the author, containing images which were not available copyrights, [cat] Ens trobem en una crisi ecològica entesa en el sentit més ampli. Oîkos com a llar: crisi econòmica, política, alimentària, ambiental, social… La interpretació del planeta en situació de crisi ecològica resulta del desenvolupament d’una sèrie de condicions que posen o poden posar en qüestió la supervivència de l’espècie humana. Aquestes condicions són o bé naturalitzades i objectivades per certs discursos científics, o bé considerades com a històriques i contextuals per alguns sectors crítics amb el discurs de la crisi. La conceptualització occidental de l’espècie humana i la natura com a entitats separades i les formes de relació entre l'una i l’altra, basades en l’explotació i la conservació, juguen un paper fonamental en la cerca de velles i noves vies d’afrontar la crisi ecològica. En aquest sentit, diversos autors afirmen que les solucions per sortir de la crisi ecològica no requereixen només d’estratègies de protecció de la natura, sinó sobretot un canvi profund en la idea d’espècie humana, de natura i de cultura. Aquest treball vol, justament, reflexionar sobre les possibilitats de trencar els dualismes natura/cultura i explotació/protecció típics del pensament occidental. Per fer-ho, analitza críticament els discursos que, d'una banda, emet l’ecologia científica, centrant-se en l’obra de l’ecòleg Ramon Margalef, i, de l'altra, el que genera l’agroecologia, a partir d'un treball etnogràfic sobre diverses cooperatives de consum ecològic. Ara bé, ni el discurs ecològic margalefià ni el que emergeix de les pràctiques de les CCE deconstrueixen el dualisme natura/cultura, encara que, tant un com l'altre, en certa mesura el desplacen: Margalef subsumeix la cultura en la natura, i les pràctiques de les CCE hibriden allò social amb allò natural. Pel que fa als modes de relació, tant el pensament margalefià com les pràctiques de les cooperatives de consum ecològic plantegen i practiquen, respectivament, modes de relació amb l'entorn que van més enllà de l'explotació i la protecció: tots dos casos apunten vincles basats en la reciprocitat, que es caracteritzen per relacions bidireccionals i horitzontals i que superen el dualisme explotació/conservació. Així mateix, observem que, si es tenen en compte les dimensions socioeconòmiques i polítiques de l'espècie humana en la teoricopraxi ecològica, es facilita el desplaçament dels dualismes natura/Homo sapiens i explotació/conservació. Aquest és un aspecte absent en l'ecologia científica margalefiana; al contrari, les CCE vinculen estretament les relacions socials, econòmiques i polítiques amb les relacions amb l’entorn al llarg dels processos de producció-distribució-consum. Finalment, s’observa com l’ecologia científica ha estat “consensuada” per ser integrada en el discurs hegemònic del desenvolupament sostenible. Les institucions i empreses “enverdides” dels poders politicoeconòmics integren, despolititzant-la, qualsevol veu de la polifonia ecològica en un discurs únic que legitima el creixement econòmic il•limitat. Aquest procés d’integració, en canvi, encara no ha atès completament les cooperatives de consum ecològic, perquè estan basades en la pràctica i encara no tenen un discurs estandarditzat., [eng] "Nature/culture dualism in Ecology: An analysis of Margalefian ecological thought and practices in ecological consumer cooperatives" We live in a time of ecological crisis, understood in the broadest sense of the term. The oikos, as our house, is undergoing an economic, political, food, environmental and social crisis. Interpreting the planet as in a crisis situation results from the development of a series of conditions that endanger or may question the survival of the human species. These conditions are either naturalized or objectified by certain scientific discourses, or else considered as historical and contextual conditions by some critical sectors by using the crisis discourse.The traditional Western concept of the human species and nature as separated entities, and their ways of relating to one another – based on exploitation and conservation – play a key role in the search for old and new ways to tackle the ecological crisis. This paper explores the possibilities of breaking the nature/culture and exploitation/conservation dualisms that characterise Western thought. To this end, it analyzes with a critical perspective, on the one hand, the discourses of scientific ecology by focusing on the work of ecologist Ramon Margalef, and on the other, the discourse that emerges from agroecology practices in ecological consumer cooperatives (ECC) inBarcelona. Neither the Margalefian discourse nor the one emerging from practices in ECCs deconstruct the nature/culture dualism, though both of them displace it to some extent: Margalef subsumes culture in nature while the ECC practices hybridize social organization with nature. Regarding the modes of relationship, both Ramon Margalef and ECCs point to links beyond exploitation and protection based on reciprocity. This paper shows that taking into account the socio-economic and political dimensions of the human species in ecological theoretical praxis facilitates the displacement of nature/culture and exploitation/conservation dualisms. Finally, the paper explains how scientific ecology has been integrated into the hegemonic discourse of sustainable development. Institutions and ‘green’ companies integrate, by means of de-politization, the diversity of voices in the area of Ecology into a singular ecological discourse that legitimates unlimited economic growth. This process of integration, however, is not yet completed in ECCs, since they are based in practice and have yet to develop a standardized discourse.