Search

International audience; RÉSUMÉ. Une nouvelle loi de comportement globale non linéaire cyclique pour des membranes en béton armé est présentée. Elle est formulée en tenant compte de quatre mécanismes physiques dissipatifs : la fissuration du béton, l’endommagement (ou micro-fissuration) du béton, le glissement relatif entre le béton et les barres d’acier et la plastification des aciers qui se produit au droit des fissures. La formulation de la loi constitutive est réalisée dans le cadre de la thermodynamique des processus irréversibles et elle est obtenue à l’aide d’une homogénéisation analytique d’une bielle en béton armé. Enfin, des cas tests sont présentés où la loi de comportement est appliquée à des chargements cycliques de traction-compression et cisaillement.ABSTRACT. A new cyclic nonlinear global constitutive model for reinforced concrete panels is presented. Its formulation takes into account four different dissipative physic mechanisms: concrete cracking, concrete damage (or micro-cracking), relative slip between concrete and steel bars and steel yielding concentrated at cracks. Formulation follows the framework of thermodynamics of irreversible processes and it is obtained by means of an analytical homogenization of a reinforced concrete tie. The constitutive model is applied to cyclic loadings of tension-compression and shear.MOTS-CLÉS : Loi de comportement, Béton armé, Fissuration, Endommagement, Glissement acier-béton, Plastification des aciers

L'estació de metro de Maragall (L4 i L5) és una de les poques estacions de la xarxa de metro de Barcelona que no ha estat remodelada amb l'objectiu d'adequar-la a l'accessibilitat de les persones de mobilitat reduïda. A més, el càlcul de la seva capacitat d'evacuació mostra que no compleix la normativa de seguretat en cas d'incendi. La importància de l'estació de Maragall pel que fa a la connexió entre les línies L4 i L5 dóna objecte a la redacció del present projecte constructiu, la raó d'ésser del qual és solucionar aquestes mancances.Després d'un anàlisi detallat de l'estat actual de l'estació i d'una comparativa entre les diferents alternatives proposades, s'arriba a la conclusió que la solució òptima és la de construir un nou vestíbul a l'extrem Llucmajor de l'estació de L4 i ampliar el petit vestíbul existent a l'extrem Guinardó de la mateixa estació. Aquestes actuacions s'afegeixen a les relativament moderades actuacions als dos vestíbuls existents de l'estació de L5 i al passadís de connexió entre les dues estacions per tal d'adaptar-los a l'accessibilitat de les PMR.El present projecte inclou tots els documents necessaris per tal de definir completament les obres que s'hi han de realitzar, i inclou també les justificacions de les estructures a construir, dels treballs geotècnics a realitzar i dels temps d'evacuació de l'estació tant per la configuració actual com per la solució adoptada, entre d'altres.

L’estudi de l’acció del vent sobre edificis complexes (estadis, torres de gran altura...) requereix sovint una precisió superior a l'obtinguda mitjançant l’aplicació directa de les normatives (Eurocodi 1-4) i avui dia s’està generalitzant l’ús d’assajos en un túnel de vent sobre una maqueta de l’edifici. Aquests assajos, però, donen “masses” resultats en el sentit que els enginyers encarregats de fer la verificació de la estructura disposen d’un temps limitat i només solen explotar una part molt reduïda de tota la informació disponible per mitjà de simplificacions. Aquesta tesina vol proposar un mètode per a treure el màxim profit a totes les dades de l’assaig en túnel de vent amb l’objectiu de crear un sistema de càrregues a aplicar al model d’elements finits de la estructura que sigui el més pròxim al que realment actuarà sobre la estructura (separació de les càrregues de pressió del vent de les càrregues dinàmiques). De la mateixa manera, s’implementarà el mètode a SCILAB (MATLAB) amb l’objectiu d’automatitzar-lo el màxim possible i es verificarà amb la seva aplicació a l’estudi de l'efecte del vent a la Tour Majunga a la Défense (Paris).