Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, García-Escudero, Daniel, Gastón Guirao, Cristina, Ferrer Sala, Manuel, López Alonso, Ignacio, Florit Femenias, Joan, Anson Alsina, Pol, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, García-Escudero, Daniel, Gastón Guirao, Cristina, Ferrer Sala, Manuel, López Alonso, Ignacio, Florit Femenias, Joan, and Anson Alsina, Pol
Un element important del paisatge és el sòl, que ha estat modulat per l’acció de diferents elements reològics, pels agents atmosfèrics i, també, per l’acció dels humans. El sòl ha estat utilitzat, al llarg de la història, com a element principal de suport de l’activitat humana i, per tant, de les seves construccions. Però a l’interior d’aquest hi ha grans oportunitats, ja que a través dels processos de formació naturals, s’han generat buits que tenen unes característiques físiques i espacials que, a través de l’arquitectura, i sobre la base dels seus valors intrínsecs, s’han treballat i potenciat. D’altra banda també hi ha preexistències en superfície que ofereixen possibilitats a l’arquitectura per desenvolupar-hi construccions de buits. En ambdós casos, a partir de diferents preexistències de materialitat i d’ubicació, s’aconsegueix crear espais singulars i únics que respecten l’entorn i el potencien. Aquesta recerca s’ha realitzat partint de la relació inicial dels humans amb l’entorn i el paisatge, amb la utilització de construccions naturals per formar el primer hàbitat, establint una relació entre ells i els elements preexistents dins del sòl, que han estat emprades al llarg dels anys. La base de la recerca s’ha fet sobre cinc temes: El projecte de l’espai, l’emplaçament i el paisatge, la materialitat, la circulació i la llum. Aquests temes s’han analitzat individualment a través de la recerca d’informació i la creació de tota la documentació gràfica dels cinc casos d’estudi: l’església Temppeliaukio (1969), SRMS House (2018), La Fundació César Manrique (1968), Els Jameos del Agua (1966), i la proposta arquitectònica de la primera escenografia de Schinkel per l’òpera de la Flauta Màgica., Un elemento importante del paisaje es el suelo, que ha sido modulado por la acción de distintos elementos reológicos, por los agentes atmosféricos y, también, por la acción de los humanos. El suelo ha sido utilizado, a lo largo de la historia, como elemento principal de apoyo de la actividad humana y, por tanto, de sus construcciones. Pero en el interior de éste existen grandes oportunidades, ya que a través de los procesos de formación naturales, se han generado vacíos que tienen unas características físicas y espaciales que, a través de la arquitectura, y en base a los sus valores intrínsecos, se han trabajado y potenciado. Por otra parte, también existen preexistencias en superficie que ofrecen posibilidades a la arquitectura para desarrollar construcciones de vacíos. En ambos casos, a partir de diferentes preexistencias de materialidad y ubicación, se consigue crear espacios singulares y únicos que respeten el entorno y lo potencien. Esta investigación se ha realizado partiendo de la relación inicial de los humanos con el entorno y el paisaje, utilizando construcciones naturales para formar el primer hábitat, estableciendo una relación entre ellos y los elementos preexistentes dentro del suelo, que han sido utilizadas a lo largo de los años. La base de la investigación se ha realizado sobre cinco temas: El proyecto del espacio, el emplazamiento y el paisaje, la materialidad, la circulación y la luz. Estos temas se han analizado individualmente a través de la búsqueda de información y la creación de toda la documentación gráfica de los cinco casos de estudio: la iglesia Temppeliaukio (1969), SRMS House (2018), La Fundació César Manrique (1968), Los Jameos del Agua (1966), y la propuesta arquitectónica de la primera escenografía de Schinkel por la ópera de la Flauta Mágica., An important element of the landscape is the soil, which has been modulated by the action of different rheological elements, by atmospheric agents and also by the action of humans. Throughout history, the soil has been used as the main support element for human activity and, therefore, for its constructions. But inside this there are great opportunities, since through natural formation processes, voids have been generated that have physical and spatial characteristics that, through architecture, and on the basis of their intrinsic values, have been worked on and enhanced. On the other hand, there are also pre-existences on the surface that offer possibilities to architecture to develop void constructions. In both cases, based on different pre-existences of materiality and location, it is possible to create singular and unique spaces that respect the environment and enhance it. This research has been carried out starting from the initial relationship of humans with the environment and the landscape, with the use of natural constructions to form the first habitat, establishing a relationship between them and the pre-existing elements within the soil, which have been used along the years. The research was based on five themes: The project of space, location and landscape, materiality, circulation and light. These topics have been analyzed individually through the search for information and the creation of all the graphic documentation, for the five case studies: Temppeliaukio Church (1969), SRMS House (2018), The Foundation César Manrique (1968), Els Jameos del Agua (1966), and the architectural proposal for Schinkel’s first scenography for the opera La Flauta Mágica., Award-winning