Search

[cat] El cava és un vi escumós amb Denominació d’Origen on la varietat vinífera, el clima i el sòl en fan d’ell l’elegància en l’aroma, el sabor i el color que presenta. És un producte elaborat mitjançant el mètode tradicional Champenoise de segona fermentació i criança a la mateixa ampolla que constitueix, avui en dia, un referent de qualitat dins i fora de les nostres fronteres. Per dur a terme aquesta tesi doctoral s’ha estudiat quatre famílies d’anàlits – àcids orgànics de baix pes molecular, polifenols, amines biògenes i composició elemental – involucrades en les diferents etapes del procés d’elaboració del cava (most, vi base i cava) en diferents varietats i qualitats de raïm. També s’ha valorat un estudi de tasts en mostres de vins base considerades les més descriptives organolèpticament. Pel tractament de les dades composicionals i organolèptiques, s’ha utilitzat una fusió de diagrames de barra, radials i de caixa combinats amb eines quimiomètriques que han aportat resultats molt satisfactoris. Els tasts han estat centrats en mostres de les varietats pinot noir i xarel·lo de diferents qualitats, on s’ha vist que els consumidors han seguit les tendències detectades pels experts, on la varietat pinot noir ha destacat més organolèpticament enfront de la xarel·lo. Els àcids orgànics estan associats a la qualitat, control químic i organolèptic dels mostos, vins i caves. Donat que les indústries vinícoles utilitzen mètodes lents i poc econòmics per determinar-los, en aquesta tesi es presenta un nou mètode ràpid, robust, selectiu, simple i fiable per a la determinació de vuit àcids orgànics importants en el procés d’elaboració del cava mitjançant la cromatografia de líquids d’alta resolució amb detecció al ultraviolat – visible (HPLC–UV/vis) . El mètode optimitzat ha resultat ser molt exitós i els resultats han mostrat que l’àcid tartàric i l’àcid màlic són compostos molt influents i importants en el tipus de mostres estudiades sent marcadors de qualitat. Els polifenols són compostos responsables d’algunes propietats sensorials del vi i participen en nombrosos processos de protecció d’aquest. La metodologia emprada per determinar-los ha estat HPLC–UV/vis. Els resultats han mostrat que la varietat chardonnay té una gran riquesa fenòlica i que els àcids cafeic i caftàric han sigut marcadors de qualitat. Les amines biògenes són indicadores de les condicions i l’evolució fermentativa dels vins i caves. El mètode desenvolupat per cromatografia de líquids amb detecció per fluorescència (HPLC–FLD) ha resultat ser molt exitós. Els resultats han mostrat que les amines biògenes tenen el seu màxim després de la primera fermentació i de la fermentació malolàctica. La composició elemental és l’empremta geoquímica d’un sòl. És d’especial importància, perquè els metalls poden causar un efecte nutricional i toxicològic en el sòl, la planta i el fruit, on també és fonamental per detectar pràctiques fraudulentes i adulteracions. Les metodologies emprades per a la seva detecció han sigut l’espectroscòpia d’emissió atòmica amb plasma acoblat inductivament (ICP–OES) i l’espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament (ICP–MS). Els resultats han mostrat que pocs metalls passen del sòl al most i posteriorment al cava. La major part s’adquireixen a través dels diferents additius emprats en el procés d’elaboració del cava. També s’ha vist que cap metall ha superat els límits màxims residuals (LMRs) permesos per legislació. Finalment, s’ha optat per fer una fusió de les dades obtingudes d’aquestes quatre famílies d’anàlits per aconseguir una caracterització de les mostres més globals. S’ha observat que la fusió de dues famílies d’anàlits ha aportat resultats rellevants, però a més variables involucrades, la complexitat dels models ha sigut major i la capacitat descriptiva dels compostos s’ha vist més limitada., [eng] Cava is a sparkling wine with Protected Origin Designation and long tradition and unique personality. The grape variety, climate and soil, make it, the elegance in the aroma, in the taste and in the color that presents. It is a product produced by the Champenoise method of second fermentation and aging in the bottle. It is today a benchmark of quality within and outside our borders. In this project, four families of analytes have been studied including low weight organic acids, polyphenols, biogenic amines and elemental composition – involved in the different stages of the elaboration process of cava (musts, base wines, and cava samples) in different grape varieties and qualities. To identify and quantify these substances, high-resolution liquid chromatography with ultraviolet-visible detector (HPLC–UV/vis) was used for organic acids and polyphenols, high-resolution liquid chromatography with fluorescence detector (HPLC-FLD) for biogenic amines, and inductively coupled plasma atomic emission spectroscopy (ICP-OES) and inductively coupled plasma mass spectrometry (ICP-MS) for elemental composition. To study the relationship between the chemical and sensory information, it was carried out tastings of base wines among a group of experts and consumers to determine if the organoleptic properties perceived by winemakers are also for consumers. All data was treated using bar charts, box plots and chemometric tools. Results showed that all the methods used provided satisfactory results, thus being appropriate to analyze this kind of samples. The results of tastings showed that consumers followed the trends found for the experts, and the pinot noir variety stood out organoleptically from xarel·lo. Organic acids showed that tartaric and malic acids were very influential and important compounds in the studied samples being quality markers. From polyphenols, caffeic and caftaric acids were the ones that denoted quality. The concentrations of biogenic amines were low, and their maximum concentrations were after the first fermentation and malolactic fermentation. From the elemental composition, it was seen that few metals pass from the soil to the must and subsequently to the cava. Most of them are acquired through the different additives used in the cava production process.

Cette intervention montre comment la via Domitia, le plus grand vestige romain de la région, doit être comprise comme un monument linéaire actif, et doit donc être présentée en soulignant sa fonction de lien, à la fois géographique et historique. Après la découverte en 1988 dans la commune du Perelló d’un tronçon de la via Augusta de 3 540 m de long en assez bon état de conservation, l’auteur a dressé pour le Service d’archéologie de la Generalitat de Catalunya un projet de plan d’étude et de restauration de ce tronçon. Ce travail pilote a pour but, à terme, de présenter au public le monument linéaire dans son contexte historique et géographique en proposant les moyens de sa conservation et de son utilisation (aire de repos, chemin de randonnée, piste équestre, etc.). This intervention shows how the via Domitia, the most important Roman remains in Languedoc‑Roussillon, must be regarded as an active linear monument, and when presenting it, we have to stress both its geographical and historical link function. After the discovery (1988) in the district of Perelló, of a 3.540 m long section of the via Augusta, rather well‑preserved, the author made plans to study and restore this section for the Archeological Department of the Generalitat of Catalonia. In the end, this experiment aims at showing to the public this linear monument in its historical and geographical background, by offering the means of its preservation and of its use (area for relaxing, hiking lanes, horse‑riding tracks, etc.). Aquesta intervendó mostra com la via Domitia, el major vestigi romà de la regió, s’ha d’entendre com un monument lineal actiu i s’ha de presentar dones insistint en la seva funció de lligam a la vegada geogràfic i històric. Després de la descoberta l’any 1988 en el munidpi del Perelló d’un tram de la via Augusta de 3.540 m. de llarg i en prou bon estat de conservadó, l’autor ha aixecat per al Servei Arqueòlogic de la Generalitat de Catalunya un projecte de pla d’estudi i restauradó del tram presentat aquí. Aquest treball pilot té per a objectlu, a terne, la presentado al públic d’aquest monument lineari amb el seu context històric i geogràfic, proposant els mitjans de la seva conservadó i de la seva utilització (era de descanq, camí de recorregut, pista equestre, etc.). Esta intervención muestra como la via Domitia, el mayor vestigio de la región, ha de ser entendido como un monumento linearlo activo y debe pues, ser presentado subrayando su función de lazo, a la vez geogràfico e histórico. A raíz del descubrimiento el año 1988 dentro del municipio del Perelló de un tramo de la via Augusta de 3540 m. de longitud y en un estado bastante bueno de conservación el autor ha trazado para el Servicio Arqueológico de la Generalitat de Catalunya un proyecto de plano de estudio y restauración del tramo presentado aquí. Este trabajo piloto tiene por objectivo a plazo, la presentación al público de este monumento linearlo con su contexto histórico y geográfico, proponiendo los medios de su conservación y de su uso (área de descanso, camino de recorrido, pista ecuestre, etc.).

espanolEl objetivo de la investigacion es caracterizar el impacto positivo que tuvo en la formacion inicial de profesores de ciencias una innovacion en el Practicum, en la cual interactuaron los profesores en formacion, su profesor universitario y el profesor guia en la escuela de practicas. La innovacion consistio en aplicar en la clase de ciencias, unidades didacticas basadas en la indagacion cientifica utilizando el diagrama de Gowin como instrumento para sostener los procesos de argumentacion y dialogo que son propios de la actividad cientifica. En el marco de esta propuesta didactica se genero un clima de dialogo y reflexion en la triada formativa que permitio llegar a algunas conclusiones sobre el rol del profesor guia o tutor de practicas desde el analisis del discurso de los participantes, mediante el uso de redes sistemicas. Como resultado de la reflexion sobre la accion emerge la caracterizacion del rol del profesor tutor de practicas en: proporcionar apoyo emocional, pedagogico-didactico y retroalimentacion, tambien las limitaciones percibidas por la escasa relacion entre la Escuela y la Universidad. Por ello, se aportan datos a favor de que la labor del profesor tutor incluya conversaciones profesionales transformadoras para dar lugar a una “mentoria reflexiva” EnglishThe objective of this research is to characterize the positive impact in pre-service science teachers when applying one innovation in the Practicum, asking for an authentic interaction between the student future teacher, the university teacher, and the mentor teacher in the school of practices. The innovation consisted of developing in science class, didactic units based on scientific inquiry using the Gowin diagram as an instrument to support the argumentation and dialogue processes that are typical of scientific activity. Within the framework of this didactic proposal, a climate of dialogue and reflection was generated in the formative triad. It allowed us to reach some conclusions about the role of the mentor teachers of practices from a discourse analysis of the participants, through the use of systemic networks. As a result of the reflection on the action, the characterization of the role of the mentor teachers of practices in aspects as providing emotional, pedagogical-didactic support and feedback, also the perceived limitations due to the scarce relationship between the School and the University. For this reason, was provided data evidencing the necessity of mentor teachers should include transformative professional conversations leading to a "reflexive mentoring". portuguesO objetivo da investigacao e caracterizar o impacto positivo que tuvo na formacao inicial dos professores de ciencia uma inovacao no Practicum na interacao pessoal dos professores em formacao, seu professor universitario e o professor guia na escola de praticas. A inovacao consistiu em aplicar, na aula de ciencias, unidades didaticas baseadas na investigacao cientifica, nas quais o diagrama de Gowin foi utilizado como instrumento para apoiar os processos de argumentacao e dialogo tipico da atividade cientifica. No âmbito dessa proposta didatica, gerou-se um clima de dialogo e reflexao na triade formativa que permitiu chegar a algumas conclusoes sobre o papel do professor guia ou tutor de praticas a partir da analise do discurso dos participantes, atraves do uso de redes sistemicas. Como resultado da reflexao sobre a acao, emerge a caracterizacao do papel do professor-tutor de praticas: fornecer apoio e feedback emocional, pedagogico-didatico, alem das limitacoes percebidas devido a escassa relacao entre a Escola e a Universidade. Portanto, sao fornecidos dados a favor do trabalho do tutor, incluindo conversas profissionais transformadoras para dar origem a uma “orientacao reflexiva”

En este artículo se aplica el modelo de S. Toulmin a la evolución del concepto de afinidad en la historia de la química, entre 1710 y 1810. Este análisis se sitŭa en el área de la racionalidad del cambio cientifico. Hemos escogido el concepto de afinidad química para comprobar si el modelo de Toulmin, considerado como un metasistema conceptual, permite explicar el cambio científico a través de la evolución de los conceptos científicos. Nuestro análisis se basa en la obra de Stahl, Geoffroy, Black, Macquer, Bergman, Lavoisier y Berthollet, todos ellos químicos que vivieron durante elsiglo XVIII. Este artículo consta de diversas partes. La primera de ellas es un estudio historiográfico del concepto "afinidad química" durante el tiempo considerado. La segunda consiste en una presentación del modelo de Toulmin y en la tercera se evalúa el modelo,considerando su utilidad para representar la evolución del concepto de "afinidad" en la Historia de la Química. Finalmente, se presentan algunas conclusiones en función del análisis realizado. Mercé Izquierdo ha realizado la aproximación histórica y Anna Estany, la filosófica. Esto no significa, sin embargo, que se trate de dos trabajos independientes, sino que el artículo es el resultado de la colaboración en el análisis del concepto "afinidad" de dos diferentes puntos de vista, es decir, de la Historia de la Ciencia y de la Filosofía de la Ciencia. The aim of this paper is the application of S. Toulmin's model to the evolution of the concept of affinity in the History of Science since 1710 till 1810. This analysis can be placed in the area of the rationality of scientific change. We take the concept of affinity to shouw if Toulmin's model, considered as conceptual metasystem, is able to explain the evolution of scientific concepts. We have founded our analysis on Stahl, Geoffroy, Black, Macquer, Bergman, Lavoisier and Berthollet, chemist during the 18th century. This paper has several sections: first of all, a historiographical study on the concept of affinity during the time considered. The second part is an account of Toulmin's model, the third one is an evaluation of the model, showing if Toulmin's model fits the evolution of the concept of affinity in the History of Chemistry and finally, several conclusions are based on the previous analysis. Mercê Izquierdo has realized the historical approach and Anna Estany the philosophical one. This does not mean that they are two independent works but the result of the colaboration in the analysis of the concept of affinity from two different points of view, that is to say, from History of Science and from Philosophy of Science.

Se presentan resultados de un análisis de contenido realizado a nueve textos escolares de física, editados en Chile y España, a partir del cual se identificaron distintos modelos utilizados para representar fenómenos ondulatorios. Dichos modelos son utilizados en los textos para conectar la teoría con los fenómenos del mundo real, y articulan las llamadas Formaciones Semióticas mediante las cuales se presentan las ideas a los lectores. Los resultados dan cuenta de la desconexión existente entre los modelos identificados dentro de un mismo libro y una tendencia hacia confundir dichos modelos con los fenómenos propiamente tal, dado el rol semiótico que poseen. Se discuten implicancias didácticas para la enseñanza de la física y la construcción de significados en ciencia.

[ES] Preproducció d'un llibre il·lustrat que pretén fer una reflexió sobre les idees hegemòniques d'amor i visibilitzar la diversitat de les relacions de forma clara i accessible., [EN] Pre-production of a picture book, which aims to reflect on the hegemonic ideas of love and make visible the diversity of relationships in a clear and accessible way.

La elaboración de un texto nombrado por el alumnado "Una receta de cocina científica" permite analizar la capacidad de elaborar explicaciones de los cambios químicos por el alumnado. Se estudiaron los tipos de explicaciones del cambio químico y la estructura de los textos. El artículo muestra las conclusiones e implicaciones didácticas del estudio.

El reto actual de la clase de Ciencias no es tanto transmitir información como enseñar a utilizarla, a establecer relaciones entre informaciones aparentemente dispares y, muy especialmente, a comunicar nuestras ideas e interpretar las expresadas por los demás. Este artículo sostiene la idea de que enseñar a hablar y escribir ciencia ha de ser uno de los objetivos prioritarios de las clases, para que muchas más personas accedan a esta forma de conocimiento.

En este artículo se reflexiona sobre la importancia de la epistemologia en el momento de elaborar el curriculum de ciencias. Esta reflexión se desarrolla en tres partes. En la primera se subrayan los aspectos de la docencia de las ciencias que hacen más necesaria una formulación epistemológica. En la segunda parte se presentan diferentes modelos de progreso de las ciencias desde una perspectiva de racionalidad y se defiende un modelo de "racionalidad moderada". Finalmente, en la tercera parte se presentan algunas orientaciones para la enseñanza de las ciencias basadas en la epistemología. El artículo finaliza con unas conclusiones relacionadas, en lineas generales, con su contenido. This article deals with the importance of the epistemology when the Science syllabus is compiled. The article is divided up into three parts. First of all, we emphasized the aspects of Science teaching that make an epistemological model more necessary. In the second part, we present different models of science progress from the standpoint of rationality and we defend a model of "moderate rationality". Finally, in the third part, we introduce some guidelines for the teaching of Science based on epistemology. The article ends with some conclusions related, in general terms, with its contents.

We hypothesized that the implementation of evidence-based interventions shaping a bundle approach could significantly reduce the incidence of ventilator-associated pneumonia (VAP) in the neonatal intensive care unit.

Visual impairment (VI) can significantly interfere in the child's daily activities and quality of life, having a negative effect on their development and learning. The aim of the study was to determine the prevalence of VI and associated demographic factors in students examined during the program "Mocambique te vejo melhor ". This study was cross-sectional and retrospective, based on the 2018/19 edition of the program. Eye examinations were performed in secondary school students, aged between 12 and 20 years, of five districts in Nampula province. The examination included visual acuity, non-cycloplegic refraction and assessment of the anterior and posterior segment and ocular adnexa. The prevalence of uncorrected, presenting and best-corrected VI found was 18.3%, 10.8%, and 5.0%, respectively. Refractive error (RE) had a prevalence of 24.7%, and the age groups between 15-17 years and 18-20 years were significantly associated with myopia (with OR: 4.9 and OR: 8.8, respectively), as well as the 11th and 12th grade (OR: 8.1 and OR: 10.7, respectively), and Malema district had association with myopia (ORa: 0.4) and hyperopia (ORa: 0.4 and OR: 0.3) as a protective factor. The prevalence of RE and VI was relatively high, showing the need for greater intervention at the school level.

Seminari organitzat pel grup de recerca LIEC (Llenguatge i Educació Científica) pertanyent al Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El grup de recerca LIEC (Llenguatge i Ensenyament de les ciències) durant el curs 2012-13 ha focalitzat part del seu treball en aprofundir tan a nivell teòric com pràctic sobre el paper que el context té en l'ensenyament de les ciències i en la transferència dels coneixements apresos. Aquest treball s'ha difós en diferents àmbits com la presentació d' un simposi al congrés 2013 ESERA celebrat a Xipre que ha recollit les aportacions de diferents especialistes en didàctica de les ciències ibero-americans sobre la diversitat de perspectives en la conceptualització i aplicació pràctica del context en l'educació científica. També en el marc del IX Congreso de Investigación en Didáctica de las Ciencias celebrat a Girona s'ha presentat un simposi sobre la promoció i el desenvolupament de competències científiques a partir d'activitats en context. Aquest seminari pretén continuar la reflexió tot generant un espai més ampli per a aprofundir de manera crítica sobre les aportacions teòriques i pràctiques de diferents perspectives que s'utilitzen actualment per comprendre el context en la didàctica de les ciències. La metodologia de treball s'estructurarà al voltant de set contribucions temàtiques amb la finalitat d'animar una discussió per part de tots els participants que faci emergir els reptes que planteja la contextualització en l'educació científica.

Desde el ámbito de la didáctica de las ciencias se analizan las finalidades de la enseñanza de las ciencias, los modelos de ciencia existentes, la relación entre el conocimiento cotidiano y el científico, así como el problema de qué ciencia conviene enseñar en la educación obligatoria, considerando si el referente debe ser la ciencia mecanicista o la ciencia compleja.

Prácticas realizadas con un grupo de alumnos de octavo de EGB de la escuela «Sant Gregori» de Barcelona. El alumno va aprendiendo a ver los fenómenos químicos, a diferenciar los materiales, clasificándolos por su comportamiento, propiedades y características; además, de describir los cambios producidos por la reacción química mediante ecuaciones sencillas.

En este artículo se propone utilizar la V de Gowin para centrar la atención de profesores y alumnos en las características del conocimiento tal como lo presentan actualmente las ciencias cognitivas: un conocimiento que sea algo más que información, que sea dinámico y utilizable. Un conocimiento con estas características ha de vincularse intencionadamente con hechos, problemas y situaciones del mundo real sobre las cuales nos preguntamos. Desde esta perspectiva, el proceso de construcción del conocimiento científico escolar se nos presenta como una dinámica de preguntas-respuestas que se produce en un marco concreto: la clase de ciencias. Las explicaciones científicas escritas deben conectar significativamente con este proceso, y deben ser consideradas respuestas argumentadas a preguntas especialmente bien formuladas. Creemos que el uso sistemático de esta V algo modificada respecto a la propuesta inicial de Gowin ayudará a razonar sobre los hechos a conciencia, es decir, de acuerdo con una finalidad, y procurando que el razonamiento sirva para vincular significativamente unos hechos con otros, unas ideas con otras y hechos e ideas, entre sí.

Chemistry in the xixth century has built a «chemical atom» that has permitted to write formulae and chemical equations, to relate properties of substances with their structure, to assign a valence to the elements and to classify chemical elements in a periodic table. But many chemists didn't agree with the real existence of the particle «atom». It was necessary to obtain new evidences until a general acceptance the «physical atom» was achieved: a complex particle with an internal structure. In this paper some ideas derived from the analysis of textbooks in the first half of the xxth century are proposed. The final conclusions (transitory, because the research is not ended) show the evolution of the rhetoric and the explanations about the structure of the electronic atom and, also, the influence of the periodic table in its. Several considerations about teaching chemistry will be made

Se reconoce el trabajo realizado por Ronald Giere, de John Gilbert en enseñanza de las ciencias y Claude Gaulin en enseñanza de las matemáticas. Se explican sus principales logros y contribuciones. .

To analyze the population-based survival of breast cancer (CM) diagnosed in early stages estimating the time trends of excess mortality (EM) in the long term in annual and five-year time intervals, and to determine, if possible, a proportion of patients who can be considered cured. Method: We included women diagnosed with BC under the age of 60 years in stages I and II in Girona and Tarragona (N = 2453). The observed (OS) and relative survival (RS) were calculated up to 20 years of follow-up. RS was also estimated at annual (RSI) and in five-year intervals (RS5) to graphically assess the EM. The results are presented by age groups (≤49 and 50-59), stage (I/II) and diagnostic period (1985-1994 and 1995-2004). Results: In stage I, OS and RS were higher during 1995-2004 compared to 1985-1994: 3.5% at 15 years of follow-up and 4.5% at 20-years of follow-up. In 1995-2004, the OS surpassed 80% in stage I patients whereas in stage II it remained below 70%. During 1995-2004, the long-term EM did not level off towards 0 (RSI

The G2-S16 polyanionic carbosilane dendrimer is a promising microbicide that inhibits HSV-2 infection in vitro and in vivo in mice models. This G2-S16 dendrimer inhibits HSV-2 infection even in the presence of semen. Murine models, such as BALB/c female mice, are generally used to characterize host-pathogen interactions within the vaginal tract. However, the composition of endogenous vaginal flora remains largely undefined with modern microbiome analyses. It is important to note that the G2-S16 dendrimer does not change healthy mouse vaginal microbiome where Pseudomonas (10.2-79.1%) and Janthinobacterium (0.7-13%) are the more abundant genera. The HSV-2 vaginally infected female mice showed a significant microbiome alteration because an increase of Staphylococcus (up to 98.8%) and Escherichia (30.76%) levels were observed becoming these bacteria the predominant genera. BALB/c female mice vaginally-treated with the G2-S16 dendrimer and infected with the HSV-2 maintained a healthy vaginal microbiome similar to uninfected female mice. Summarizing, the G2-S16 polyanionic carbosilane dendrimer inhibits the HSV-2 infection in the presence of semen and prevents the alteration of mice female vaginal microbiome.