Search

En 2005 el CEJFE publicó la primera investigación sobre la tasa de reincidencia general en la justicia de menores, ofreciendo datos sobre los jóvenes infractores desde que en 2001 había entrado en vigor la Ley Orgánica de Responsabilidad Penal del Menor (LORPM 5/2000). A partir de los resultados de esa investigación se puso de manifiesto la necesidad de introducir herramientas de análisis clínico estructurado en las formas de actuar de los profesionales que trabajan en el sector de la Justicia juvenil. El estudio que presentamos ahora actualiza la tasa de reincidencia en la justicia de menores después de 10 años desde la 1ª investigación, y para ello se siguió a todos los jóvenes que en 2010 finalizaron totalmente una causa penal en la justicia juvenil en Cataluña (N = 4.753). El período de seguimiento para medir la reincidencia fue desde la finalización de la causa base hasta el 31 de diciembre de 2013, con una media de 3,5 años de seguimiento (mínimo de 3 y máximo de 4 años). Posteriormente, se actualizaron los datos de la reincidencia en un período de seguimiento hasta el 31 de diciembre de 2015 (5,5 años de media) para evaluar si aparecían nuevos reincidentes en este período y decidir si era necesario ampliar el tiempo de seguimiento. Por primera vez en estudios sobre reincidencia se han recogido los datos de la evaluación del riesgo hechos con el SAVRY. El número de casos de los que se tiene información son N=855 y pertenecen mayoritariamente a jóvenes a los que se ha aplicado medidas de libertad vigilada e internamiento, ya que no se suele utilizar para otros programas o medidas. Los resultados permiten actualizar la tasa de reincidencia de Justicia Juvenil, y volver a examinar los perfiles y características de los jóvenes infractores, y específicamente de los jóvenes infractores reincidentes para poder orientar mejores actuaciones preventivas de la reincidencia.

La Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil va posar en marxa, el mes de novembre de 2014, el Projecte pilot d’Atenció a Víctimes de Menors Infractors amb l’objectiu d’atendre les eventuals necessitats de les víctimes i de donar-les suport, contactant amb elles de manera proactiva, personalitzada i individualitzada. Aquest estudi presenta els resultats de l’avaluació d’aquest Projecte durant els primers anys de la seva aplicació. La recerca dona informació sobre les característiques de les víctimes de menors que van ser ateses entre novembre de 2015 i juny de 2016 i sobre la valoració que fan del suport rebut, a partir de les dades recollides a través de qüestionaris dissenyats ad hoc per a la recerca i d’enquestes telefòniques fetes a les víctimes després de la intervenció. Es recull, també, l’opinió dels professionals que les atenen. L’estudi treballa amb informació relativa a 1.347 víctimes, i més en concret amb les 935 (69,4%) que es van contactar telefònicament per saber si tenien alguna necessitat d’intervenció. Amb 329 d’elles (una de cada quatre) efectivament es van fer d’altres intervencions que s’expliquen a l’estudi. L’estudi avalua l’eficàcia d’aquestes intervencions a partir dels objectius definits en el projecte pilot i valora la reducció de la victimització de la persona atesa a partir de mesurar el seu nivell d’afectació a conseqüència del delicte abans de la intervenció dels professionals i després de la intervenció. Les conclusions obtingudes permetran optimitzar els recursos i ajustar les actuacions professionals en el projecte definitiu.

L’any 2005 el CEJFE va publicar la primera recerca sobre la taxa de reincidència general en la justícia de menors, donant dades sobre els joves infractors des de que l’any 2001 havia entrat en vigor la Llei Orgànica de Responsabilitat Penal del Menor (LORPM 5/2000). A partir dels resultats d’aquella recerca es va fer palesa la necessitat d’introduir eines d’anàlisi clínic estructurat en les formes de procedir dels professionals que treballen en el sector de la Justícia juvenil. L’estudi que presentem ara actualitza la taxa de reincidència en la justícia de menors desprès de 10 anys de la 1a recerca, i per fer-ho s’han seguit tots els joves que l’any 2010 van finalitzar totalment una causa penal en la justícia juvenil a Catalunya (N=4.753). El període de seguiment de la reincidència va des de la finalització de la causa base fins al 31 de desembre de 2013, amb una mitjana de 3,5 anys de seguiment (mínim de 3 i màxim de 4 anys). Posteriorment es van actualitzar les dades de la reincidència amb un període de seguiment fins el 31 de desembre de 2015 (5,5 anys de mitjana) per tal d’avaluar si apareixien nous reincidents en el període ampliat que recomanessin ampliar el temps de seguiment. Per primer cop en els estudis de reincidència s’han recollit també les dades de l’avaluació del risc fetes amb el SAVRY. El nombre de casos dels quals es té informació són N=855 i pertanyen majoritàriament a joves a qui s’ha aplicat mesures de llibertat vigilada i internament, ja que no se sol utilitzar per a altres programes o mesures. Els resultats permeten actualitzar la taxa de reincidència de Justícia Juvenil, i tornar a examinar els perfils i característiques dels joves infractors i específicament dels joves infractors reincidents per poder orientar millors actuacions preventives de la reincidència.

Informe executiu de la investigació "La reincidència en mesures penals alternatives 2015" Informe ejecutivo de la investigación "La reincidencia en medidas penales alternativas 2015" Executive report of "The recidivism in the community sanctions and measures 2015"

L'estudi recull per primer cop la taxa global de reincidència de les mesures penals alternatives (MPA) a Catalunya i també les taxes específiques de les mesures –Treballs en Benefici a la Comunitat, Programes Formatius; Tractaments Terapèutics Ambulatoris i Internaments Terapèutics- que s'apliquen com obligacions, suspensions o penes directes. També aporta informació actualitzada, quantitativa i global de les variables personals, penals i criminològiques de les persones que compleixen aquest tipus de mesures d'execució penal en la comunitat. La població estudiada ha estat tota aquella que l'any 2010 va finalitzar una MPA (N=8.839 persones), i se'ls ha seguit fins a 31/12/2014 per saber si han tornat al sistema d'execució penal, amb una nova MPA o bé amb un ingrés penitenciari, per un delicte posterior al de la data de finalització de la mesura. El període de seguiment ha estat de 4,5 anys de mitjana amb un mínim de 4 i un màxim de 5 anys. Juntament amb les mesures esmentades, s'han estudiat també específicament dues tipologies delictives amb una alta incidència en les MPA en el moment d'aquest estudi: els delictes de trànsit i els delictes de violència de gènere. Per fer-ho, a part de desenvolupar un exhaustiu anàlisi del perfil de les persones que cometen aquests tipus de delictes, s'ha comparat amb el perfil de les persones que aquell mateix any 2010 van sortir de presó per condemnes relacionades amb delictes de trànsit (N=227 persones) o de violència de gènere (N=156) El estudio recoge por primera vez la tasa global de reincidencia de las medidas penales alternativas (MPA) en Cataluña y también las tasas específicas de las medidas -Trabajos en Beneficio a la Comunidad, Programas Formativos, Tratamientos Terapéuticos Ambulatorios e Internamientos Terapéuticos- que se aplican como obligaciones, suspensiones o penas directas. También aporta información actualizada, cuantitativa y global de las variables personales, penales y criminológicas de las personas que cumplen este tipo de medidas de ejecución penal en la comunidad. La población estudiada ha sido toda aquella que en 2010 finalizó una MPA (N= 8.839 personas), y se les ha seguido hasta 31/12/2014 para saber si han vuelto al sistema de ejecución penal, con una nueva MPA o bien con un ingreso penitenciario, por un delito posterior al de la fecha de finalización de la medida. El período de seguimiento fue de 4,5 años de media, con un mínimo de 4 y un máximo de 5 años. Junto con las medidas mencionadas, se han estudiado también específicamente dos tipologías delictivas con una alta incidencia en las MPA en el momento de este estudio: los delitos de tráfico y los delitos de violencia de género. Para ello, aparte de desarrollar un exhaustivo análisis del perfil de las personas que cometen este tipo de delitos, se ha comparado con el perfil de las personas que ese mismo año 2010 salieron de prisión por condenas relacionadas con delitos de tráfico (N= 227 personas) o de violencia de género (N= 156). The study shows for the first time the global rate of recidivism and the specific rates of each community sanction and measure (CSM) in Catalonia (as community works, training programs, outpatient therapeutic treatments and therapeutic commitment) applied as obligations, suspensions or direct sentences. It also provides updated, quantitative and comprehensive information on personal, criminal and criminological variables who meet this type of criminal sanctions and measures in the community. The target public was all those who in 2010 finished a CSM (N=8,839 people). We also followed them until 12/31/2014 to know if they had commited a re-offence and had a new punishment either in CSM or in prison. The follow-up period was 4.5 years on average. We payed special attention to two criminal types with a high incidence in the CSM system at the time of this study: traffic offenses and violence against women. To do this, apart from developing a thorough analysis of the profile of people who commit such crimes, it has been compared with the profile of people that the same year 2010 left prison because of traffic offenses (N= 227 inmates) or violence against women (N = 156 inmates).