11 results on '"López-Aguilà S"'
Search Results
2. PIH43 Changes in Health-Related Behaviours and their Impact on Academic Achievement and Health-Related Quality of Life (HRQOL) Among Spanish Adolescents
- Author
-
Rajmil, L., primary, López-Aguilà, S., additional, Palacio-Vieira, J.A., additional, and Alonso, J., additional
- Published
- 2011
- Full Text
- View/download PDF
3. Predictive model for emergency hospital admission and 6-month readmission
- Author
-
López-Aguilà S, Jc, Contel, Farré J, Jl, Campuzano, and Luis Rajmil
4. Effect on Health-related Quality of Life of changes in mental health in children and adolescents
- Author
-
Villalonga-Olives Ester, López-Aguilà Sílvia, Herdman Michael, Palacio-Vieira Jorge A, Rajmil Luis, Valderas Josep M, Espallargues Mireia, and Alonso Jordi
- Subjects
Computer applications to medicine. Medical informatics ,R858-859.7 - Abstract
Abstract Background The objective of the study was to assess the effect of changes in mental health status on health-related quality of life (HRQOL) in children and adolescents aged 8 - 18 years. Methods A representative sample of Spanish children and adolescents aged 8-18 years completed the self-administered KIDSCREEN-52 questionnaire at baseline and after 3 years. Mental health status was measured using the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ). Changes on SDQ scores over time were used to classify respondents in one of 3 categories (improved, stable, worsened). Data was also collected on gender, undesirable life events, and family socio-economic status. Changes in HRQOL were evaluated using effect sizes (ES). A multivariate analysis was performed to identify predictors of poor HRQOL at follow-up. Results Response rate at follow-up was 54% (n = 454). HRQOL deteriorated in all groups on most KIDSCREEN dimensions. Respondents who worsened on the SDQ showed the greatest deterioration, particularly on Psychological well-being (ES = -0.81). Factors most strongly associated with a decrease in HRQOL scores were undesirable life events and worsening SDQ score. Conclusions Changes in mental health status affect children and adolescents' HRQOL. Improvements in mental health status protect against poorer HRQOL while a worsening in mental health status is a risk factor for poorer HRQOL.
- Published
- 2009
- Full Text
- View/download PDF
5. Dolor de genoll: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge
- Author
-
López-Aguilà, Sílvia, Almazán, Cari, Surís, Xavier, Larrosa, Marta, Galimany, Jordi, Pueyo, Maria J., [López-Aguilà S, Almazán C] Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Surís X, Larrosa M] Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Galimany J, Pueyo MJ] Direcció General de Planificació i Recerca en Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain, and Departament de Salut
- Subjects
Diagnòstic per la imatge ,Diagnosis::Diagnostic Techniques and Procedures::Diagnostic Imaging [ANALYTICAL, DIAGNOSTIC AND THERAPEUTIC TECHNIQUES AND EQUIPMENT] ,Heridas y Traumatismos::Traumatismos de la Pierna::Traumatismos de la Rodilla [ENFERMEDADES] ,diagnóstico::técnicas y procedimientos diagnósticos::diagnóstico por imagen [TÉCNICAS Y EQUIPOS ANALÍTICOS, DIAGNÓSTICOS Y TERAPÉUTICOS] ,Genolls - Malalties - Imatges ,Other subheadings::/diagnosis [Other subheadings] ,Otros calificadores::/diagnóstico [Otros calificadores] ,heridas y lesiones::traumatismos de la pierna::traumatismos de la rodilla [ENFERMEDADES] ,Wounds and Injuries::Leg Injuries::Knee Injuries [DISEASES] - Abstract
Dolor de genoll; Diagnòstic per la imatge knee pain; Diagnostic imaging Dolor de rodilla; Diagnóstico por la imagen Objectius: L’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor del genoll no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: S’ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l’adequació de les proves de diagnòstic per la imatge. Es van convidar 40 clínics de diverses especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d’atenció primària) a participar en l’estudi per puntuar d’1 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies de diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en el nostre context, durant tres rondes consecutives. Resultats: La radiologia simple, la ressonància magnètica i l’ecografia poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada i la gammagrafia no es valoren com apropiades en cap dels escenaris proposats. Conclusions: La radiologia simple és l’exploració indicada en els pacients amb sospita clínica d’artrosi, la ressonància magnètica en lesions meniscals i l’ecografia en lesions d’estructures toves extraarticulars. Objetivos: El objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor de la rodilla no traumático, con el fin de reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: Se ha utilizado el método Delphi para alcanzar el consenso en un grupo de clínicos sobre la adecuación de las pruebas de diagnóstico por la imagen. Se invitaron a 40 clínicos de diversas especialidades (radiólogos, reumatólogos, ortopedas, rehabilitadores y médicos de atención primaria) a participar en el estudio para puntuar de 1 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías de diagnóstico por la imagen en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes en nuestro contexto, durante tres rondas consecutivas. Resultados: La radiología simple, la resonancia magnética y la ecografía pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. La tomografía computarizada y la gammagrafía no se valoran como apropiadas en ninguno de los escenarios propuestos. Conclusiones: La radiología simple es la exploración indicada en los pacientes con sospecha clínica de artrosis, la resonancia magnética en lesiones meniscales y la ecografía en lesiones de estructuras blandas extraarticulares. Objectives: The aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic knee pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: We used the Delphi method to achieve consensus in a group of physicians on the appropriateness of diagnostic imaging tests. Were invited to 40 different clinical specialties (radiologists, rheumatologists, orthopedists, rehabilitation and primary care physicians) to participate in the study rated from 1 (not appropriate) to 9 (very appropriate) use of five technologies diagnostic imaging in six different clinical situations considered common in our context, for 3 consecutive rounds. Results: In knee pain conventional radiology, magnetic resonance imaging and ultrasound may be appropriate in the different described clinical situations. The tomography hasn’t been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: Conventional radiology examination is appropriate in patients with clinical suspicion of osteoarthritis, magnetic resonance imaging in meniscal lesions and ultrasound in soft tissue in lesions of extraarticular structures.
- Published
- 2013
6. Dolor cervical: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge
- Author
-
López-Aguilà, Sílvia, Almazán, Cari, Surís, Xavier, Larrosa, Marta, Galimany, Jordi, [López-Aguilà S, Almazán C] Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Surís X, Larrosa M] Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Galimany J] Direcció General de Planificació i Recerca en Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain, and Departament de Salut
- Subjects
Diagnòstic per la imatge ,Diagnosis::Diagnostic Techniques and Procedures::Diagnostic Imaging [ANALYTICAL, DIAGNOSTIC AND THERAPEUTIC TECHNIQUES AND EQUIPMENT] ,afecciones patológicas, signos y síntomas::signos y síntomas::manifestaciones neurológicas::dolor::dolor de cuello [ENFERMEDADES] ,Nervous System Diseases::Neurologic Manifestations::Pain::Neck Pain [DISEASES] ,diagnóstico::técnicas y procedimientos diagnósticos::diagnóstico por imagen [TÉCNICAS Y EQUIPOS ANALÍTICOS, DIAGNÓSTICOS Y TERAPÉUTICOS] ,Cervicàlgia - Abstract
Dolor cervical; Proves; Diagnòstic per la imatge Dolor cervical; Pruebas; Diagnóstico por imagen Neck pain; Tests; Diagnostic imaging tests Objectius: L’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor cervical no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: S’ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l’adequació de les proves de diagnòstic per imatge. Es van convidar 41 clínics de diverses especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d’atenció primària) a participar en l’estudi per puntuar de 0 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies de diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en el nostre context, durant tres rondes consecutives. Resultats En el dolor cervical no traumàtic la radiologia simple, la ressonància magnètica i la gammagrafia òssia poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada no ha estat valorada com a apropiada en cap de les situacions clíniques proposades. Conclusions: La cervicàlgia aguda simple no complicada no requereix cap tipus de prova de diagnòstic per la imatge. En la resta de situacions clíniques la radiologia simple pot ser pertinent així com algunes de les altres proves d’imatge avaluades. Objetivos: El objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor cervical no traumático, con el fin de reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: Se ha utilizado el método Delphi para alcanzar el consenso en un grupo de clínicos sobre la adecuación de las pruebas de diagnóstico por imagen. Se invitaron a 41 clínicos de diversas especialidades (radiólogos, reumatólogos, ortopedas, rehabilitadores y médicos de atención primaria) a participar en el estudio para puntuar de 0 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías de diagnóstico por imagen en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes en nuestro contexto, durante tres rondas consecutivas. Resultados: En el dolor cervical no traumático la radiología simple, la resonancia magnética y la gammagrafía ósea pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. La tomografía computarizada no ha sido valorada como apropiada en ninguna de las situaciones clínicas propuestas. Conclusiones: La cervicalgia aguda simple no complicada no requiere ningún tipo de prueba de diagnóstico por la imagen. En el resto de situaciones clínicas la radiología simple puede ser pertinente así como algunas de las otras pruebas de imagen evaluadas Objectives: The aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic neck pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: We used the Delphi method to achieve consensus in a group of physicians on the appropriateness of diagnostic imaging tests. Were invited to 41 different clinical specialties (radiologists, rheumatologists, orthopedists, rehabilitation and primary care physicians) to participate in the study rated from 0 (not appropriate) to 9 (very appropriate) use of five technologies diagnostic imaging in six different clinical situations considered common in our context, for 3 consecutive rounds. Results: In the neck pain conventional radiology, magnetic resonance imaging and scintigraphy may be appropriate in the different described clinical situations. The tomography hasn’t been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: The simple and uncomplicated neck pain does not require any diagnostic imaging proof. In other clinical situations simple radiology may be enough relevant and some other imaging tests could be indicated.
- Published
- 2012
7. Reingressos hospitalaris no programats a Catalunya
- Author
-
López-Aguilà, Sílvia, Rajmil, Luis, [López-Aguilà S, Rajmil L] CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), Madrid, Spain, and Departament de Salut
- Subjects
Catalonia ,Cataluña ,Terapéutica::Atención al Paciente::Hospitalización::Readmisión del Paciente [TÉCNICAS Y EQUIPOS ANALÍTICOS, DIAGNÓSTICOS Y TERAPÉUTICOS] ,terapéutica::asistencia al paciente::hospitalización::reingreso de pacientes [TÉCNICAS Y EQUIPOS ANALÍTICOS, DIAGNÓSTICOS Y TERAPÉUTICOS] ,Hospitals - Ingressos i altes ,Therapeutics::Patient Care::Hospitalization::Patient Readmission [ANALYTICAL, DIAGNOSTIC AND THERAPEUTIC TECHNIQUES AND EQUIPMENT] - Abstract
Factors de risc; Reingrés hospitalari no programat; Catalunya Factores de riesgo; Reingreso hospitalario no programado; Cataluña Risk factors; Unscheduled hospital readmission; Catalonia Objectius: estudiar els factors de risc i la probabilitat de reingrés hospitalari no programat a Catalunya durant l’any 2007. Metodologia: es tracta d’un estudi de cohorts retrospectiu en població de més de 14 anys d’edat atesa en els hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP). La variable dependent ha estat el reingrés urgent a 6 mesos. S’ha considerat com a primer ingrés urgent o ingrés índex, tot ingrés urgent succeït entre l’01/01/07 i el 31/12/07; i reingrés no programat, tot reingrés succeït en els 6 mesos següents a l‘ingrés índex. Les variables independents han estat: sociodemogràfiques (sexe, edat i regió sanitària), de morbiditat (nombre de diagnòstics concurrents, diabetis, cardiopatia isquèmica, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma, emfisema, bronquiectasi i insuficiència cardíaca) i d’ús de serveis hospitalaris en el dos anys previs a l’ingrés índex (ingressos urgents, ingressos programats i l’estada urgent i programada). S’ha utilitzat regressió logística per tal d’estudiar els factors associats al reingrés. Resultats: de les 195.729 persones ingressades urgents durant l’any 2007, el 19,5% va reingressar als 180 dies. Els factors associats al reingrés han estat: ser home, tenir ≥65 anys, tenir ≥5 diagnòstics concurrents, els diagnòstics d’insuficiència cardíaca, MPOC, diabetis, i ≥2 ingressos urgents al 2006 o 2005. Els factors amb més poder predictiu han estat: tenir ≥5 diagnòstics concurrents (OR=4,37; IC95%=4,23-4,52), la insuficiència cardíaca (2,89; 2,78-3,01) i l’MPOC (2,76; 2,63-2,90). L’àrea sota la corba Receiver Operating Characteristic (ROC) ha estat de 0,74. Conclusions: el model predictiu basat en els antecedents de consum hospitalari permet la identificació individual de pacients en funció del risc de reingrés hospitalari i pot suposar una reducció anual de 27.302 (3%) altes hospitalàries. Objetivos: estudiar los factores de riesgo y la probabilidad de reingreso hospitalario no programado en Cataluña durante el año 2007. Metodología: se trata de un estudio de cohortes retrospectivo en población de más de 14 años de edad atendida en los hospitales de la red hospitalaria de utilización pública de Cataluña (XHUP, de la sigla en catalán). La variable dependiente fue el reingreso urgente a 6 meses. Se ha considerado como primer ingreso urgente o ingreso índice, todo ingreso urgente sucedido entre el 01/01/07 y el 31/12/07, y reingreso no programado, el reingreso sucedido en los 6 meses siguientes al ingreso índice. Las variables independientes han sido: sociodemográficas (sexo, edad y región sanitaria), de morbilidad (número de diagnósticos concurrentes, diabetes, cardiopatía isquémica, enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), asma, enfisema, bronquiectasia e insuficiencia cardiaca) y de uso de servicios hospitalarios en los dos años previos al ingreso índice (ingresos urgentes, ingresos programados y la estancia urgente y programada). Se ha utilizado regresión logística para estudiar los factores asociados al reingreso. Resultados: de las 195.729 personas ingresadas urgentes durante el año 2007, el 19,5% reingresó a 180 días. Los factores asociados al reingreso han sido: ser hombre, tener ≥65 años, tener ≥5 diagnósticos concurrentes, los diagnósticos de insuficiencia cardiaca, EPOC, diabetes, y ≥2 ingresos urgentes en 2006 o 2005. Los factores con más poder predictivo han sido: tener ≥5 diagnósticos concurrentes (OR=4,37; IC95%=4,23-4,52), la insuficiencia cardiaca (2,89; 2,78 a 3,01) y la EPOC (2,76; 2.63-2.90). El área bajo la curva Receiver Operating Characteristic (ROC) fue de 0,74. Conclusiones: el modelo predictivo basado en los antecedentes de consumo hospitalario permite la identificación individual de pacientes en función del riesgo de reingreso hospitalario y puede suponer una reducción anual de 27.302 (3%) altas hospitalarias. Objectives: to study the risk factors and the likelihood of unexpected hospital readmissions in Catalonia during 2007. Methodology: this is a retrospective cohort study in population over 14 years of age admitted to hospitals of the public hospital network (PHN). The dependent variable was the emergency readmission at 6 months. First emergency admission or index admission was considered all emergency admissions occurred between 01/01/07 and 31/12/07; and emergency readmission were all readmissions occurred in the 6 months following index admission. The independent variables were: sociodemographic (gender, age and health region), morbidity (number of concurrent diagnoses, diabetes, ischemic heart disease, chronic obstructive pulmonary disease (COPD), asthma, emphysema, bronchiectasis, and heart failure) and use of hospital services during two years before index admission (emergency and programmed admissions, and programmed emergency and scheduled stay). Logistic regression models were adjusted to study factors associated with readmission. Results: of the 195729 persons urgently admitted in 2007, 19.5% was readmitted during the next 6 moths. Factors associated with readmission were being a male, having ≥65, having ≥5 concurrent diagnoses, heart failure, COPD, diabetes and ≥2 emergency admissions in 2006 or 2005. The factors with strongest association were having ≥5 concurrent diagnoses (OR = 4.37, 95% CI = 4.23 to 4.52), having heart failure (2.89, 2.78 to 3.01) and COPD (2.76, 2.63 to 2.90). The area under the Receiver Operating Characteristic curve (ROC) was 0.74. Conclusions: the predictive model allows the identification of patients at risk of hospital readmission and may represent an annual reduction of 27,302 (3%) hospital discharge.
- Published
- 2011
8. Dolor d’espatlla: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge
- Author
-
López-Aguilà, Sílvia, Almazán, Cari, Surís, Xavier, Larrosa, Marta, Galimany, Jordi, Solà-Morales, Oriol de, [López-Aguilà S, Almazán C, Solà-Morales O] Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Surís X, Larrosa M] Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Galimany J] Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris, Programa per al Desenvolupament del Diagnòstic per la Imatge, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain, and Departament de Salut
- Subjects
Diagnòstic per la imatge ,Diagnosis::Diagnostic Techniques and Procedures::Diagnostic Imaging [ANALYTICAL, DIAGNOSTIC AND THERAPEUTIC TECHNIQUES AND EQUIPMENT] ,diagnóstico::técnicas y procedimientos diagnósticos::diagnóstico por imagen [TÉCNICAS Y EQUIPOS ANALÍTICOS, DIAGNÓSTICOS Y TERAPÉUTICOS] ,afecciones patológicas, signos y síntomas::signos y síntomas::manifestaciones neurológicas::dolor::artralgia::hombro doloroso [ENFERMEDADES] ,Other subheadings::/diagnosis [Other subheadings] ,Otros calificadores::/diagnóstico [Otros calificadores] ,Espatlles - Malalties - Imatges ,Musculoskeletal Diseases::Joint Diseases::Arthralgia::Shoulder Pain [DISEASES] - Abstract
Dolor d'espatlla; Diagnòstic per la imatge Dolor de hombro; Diagnóstico por la imagen Shoulder pain; Diagnostic imaging Objectius: l’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor d’espatlla no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: seguint el model de l’ACR (American College of Radilogy) i els seus grups de diagnòstic apropiat (appropriateness criteria) es va aplicar el mètode RAND modificat. Es va demanar a un grup de professionals (reumatòlegs, traumatòlegs, rehabilitadors i metges d’atenció primària) que puntuessin de 0 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents durant tres rondes consecutives. Resultats: en el dolor d’espatlla la radiologia convencional, l’ecografia i la ressonància magnètica poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. Al contrari la tomografia computada i la gammagrafia òssia no es valoren com a apropiades en cap dels escenaris proposats. Conclusions: la radiologia convencional és l’exploració inicial apropiada en les situacions clíniques proposades. En algunes d’elles no serà suficient i caldrà complementar-la amb l’ecografia i/o ressonància magnètica. Objetivos: el objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor de hombro no traumático, para reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: siguiendo el modelo de la ACR (American College of Radilogy) y sus grupos de diagnóstico apropiado (appropriateness criteria) se aplicó el método RAND modificado. Se pidió a un grupo de profesionales (reumatólogos, traumatólogos, rehabilitadores y médicos de atención primaria) que puntuaran de 0 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes durante tres rondas consecutivas. Resultados: en el dolor de hombro la radiología convencional, la ecografía y la resonancia magnética pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. Por el contrario la tomografía computarizada y la gammagrafía ósea no se valoran como apropiadas en ninguno de los escenarios propuestos. Conclusiones: la radiología convencional es la exploración inicial apropiada en las situaciones clínicas propuestas. En algunas de ellas no será suficiente y habrá que complementarla con la ecografía y/o resonancia magnética. Objectives: the aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic shoulder pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: Following the model of ACR (American College of Radiology) and their appropriate diagnosis groups (appropriateness criteria) was applied the RAND method. We asked a group of professionals (rheumatologists, traumatologists, rehabilitation, radiologist and primary care physicians) who scored from 0 (not appropriate) to 9 (very appropriate) the use of five technologies in six different and frequent clinical situations during three consecutive rounds. Results: in the shoulder pain conventional radiology, ultrasound and magnetic resonance imaging may be appropriate in the different described clinical situations. The contrast computed tomography and scintigraphy hasn't been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: conventional radiology examination is appropriate in the initial clinical situations proposed. Some of them will not suffice and must be complemented with ultrasound and / or MRI.
- Published
- 2011
9. Parent-child agreement on health-related quality of life (HRQOL): a longitudinal study.
- Author
-
Rajmil L, López AR, López-Aguilà S, and Alonso J
- Subjects
- Adolescent, Adult, Child, Female, Follow-Up Studies, Germany, Humans, Longitudinal Studies, Male, Parents education, Personal Autonomy, Proxy psychology, Proxy statistics & numerical data, Socioeconomic Factors, Surveys and Questionnaires, Time Factors, Young Adult, Parent-Child Relations, Quality Indicators, Health Care, Quality of Life, Social Class
- Abstract
Background: Few studies have evaluated changes on parent-child agreement in HRQOL over time. The objectives of the study were to assess parent-child agreement on child's HRQOL in a 3-year longitudinal study, and to identify factors associated with possible disagreement., Methods: A sample of Spanish children/adolescents aged 8-18 years and their parents both completed the KIDSCREEN-27 questionnaire. Data on age, gender, family socioeconomic status (SES), and mental health (Strengths and Difficulties Questionnaire, SDQ) was also collected at baseline (2003), and again after 3 years (2006). Changes in family composition were collected at follow-up. Agreement was assessed through intraclass correlation coefficient (ICC), and Bland and Altman plots. Generalizing Estimating Equation (GEE) models were built to analyze factors associated with parent-child disagreement., Results: A total of 418 parent-child pairs were analyzed. At baseline the level of agreement on HRQOL was low to moderate and it was related to the level of HRQOL reported. Physical well-being at baseline showed the highest level of parent-child agreement (ICC=0.59; 0.53-0.65) while less "observable" dimensions presented lower levels of agreement, (i.e. Psychological well-being: ICC= 0.46; 0.38-0.53). Agreement parent-child was lower at follow-up. Some interactions were found between rater and child's age; with increasing age, child scored lower than parents on Parents relationships and Autonomy (Beta [B] -0.47; -0.71 / -0.23) and the KIDSCREEN-10 (-0.49; -0.73 /-0.25)., Conclusions: Parent-child agreement on child's HRQOL is moderate to low and tends to diminish with children age. Measuring HRQOL of children/adolescents mainly in healthy population samples might require direct self-assessments.
- Published
- 2013
- Full Text
- View/download PDF
10. Predictive model for emergency hospital admission and 6-month readmission.
- Author
-
López-Aguilà S, Contel JC, Farré J, Campuzano JL, and Rajmil L
- Subjects
- Age Factors, Aged, Aging, Databases, Factual, Female, Humans, Logistic Models, Male, Models, Organizational, Prognosis, Retrospective Studies, Risk Factors, Spain, Emergency Service, Hospital statistics & numerical data, Patient Readmission statistics & numerical data
- Abstract
Objectives: To study risk factors for and likelihood of unplanned hospital admission and readmission in persons aged >65 years in Catalonia, Spain., Study Design: Retrospective cohort study., Methods: We used data from clinical records of the primary care centers, pharmacy database, and hospital discharge records for persons aged >65 years registered in primary care centers of referral hospitals in the Baix Llobregat healthcare area. Unplanned hospital admission was defined as any unscheduled hospitalization in 2008; unplanned readmission was defined as any unscheduled admission occurring within 6 months after discharge date of index admission. Logistic regression analysis was used to identify predictors of unplanned hospital admission and readmission., Results: The population included 28,430 individuals. Among them, 2103 (7%) experienced an unplanned admission and 365 (1.3%) an unplanned readmission. The readmission rate for the admitted population was 18.7%. The strongest predictive factor of unplanned admission was >2 admissions in the previous 2 years (odds ratio [OR] 24.9, 95% confidence interval [CI] 16.0-38.7 for 2007; OR 15.6, 95% CI 8.6-28.0 for 2006). Factors associated with unplanned readmission were aged >80 years (OR 4.6, 95% CI 3.1-7.1) and >2 admissions during the previous year (OR 20.4, 95% CI 14.1-29.5). The area under the receiver operating characteristics curve was 0.78 for unplanned admission and 0.85 for unplanned readmission in the development sample and 0.76 and 0.81, respectively, in the validation sample., Conclusions: Aged persons and those who used more hospital services in previous years had a higher probability of hospital admission and readmission.
- Published
- 2011
11. [Gender and self-perceived health in childhood and adolescence in Spain].
- Author
-
Vélez Galárraga R, López Aguilà S, and Rajmil L
- Subjects
- Adolescent, Child, Female, Humans, Male, Sex Factors, Spain, Young Adult, Health Status, Quality of Life, Self Concept
- Abstract
Objective: To describe gender differences in self-perceived health and health-related quality of life (HRQoL) in childhood and adolescence in Spain, to compare the results in distinct studies using different HRQoL instruments, and to analyze the influence of sociodemographic factors and reported morbidity on self-perceived health and HRQoL according to gender., Methods: We analyzed data from previous studies of HRQoL: the Child Health and Illness Profile (child and adolescent editions, n=2451), the KIDSCREEN (n=908), and Vecú Perçue et Santé de l'Adolescent (n=1,242). Logistic regression models of worse perceived health (good/fair/poor vs. excellent/very good) and worse HRQoL (less than 0.8 standard deviations from the mean vs. the remaining distribution) were adjusted to analyze gender differences. A summary measure of differences in perceived health according to gender was obtained., Results: The response rates varied among the studies (total sample n=4.601). Girls showed a higher odds ratio (OR) than boys for perceiving worse overall health and physical and emotional health, but a lower OR in school environment dimensions. The overall OR for worse perceived health was 1.28 (95% confidence interval [95%CI]: 0.97-1.68) in younger girls and was 2.17 (95%CI: 1.88-2.51) in adolescent girls., Conclusions: Girls were twice as likely as boys to perceive worse health, as well as worse HRQoL in the physical and emotional dimensions. Gender perspective should be taken into account when implementing preventive and health promotion measures for children and adolescents.
- Published
- 2009
- Full Text
- View/download PDF
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.