Search

Antecedents: Les lents intraoculars multifocals difractives mostren una dependència singular amb longitud d'ona. Les mesures realitzades in vitro van revelar una distribució asimètrica d’energia entre el focus de lluny i de prop segons la longitud d’ona. Estudis posteriors realitzats en pacients implantats van mostrar una alteració de la visió espai-cromàtica depenent de la distància d'observació i la longitud d'ona utilitzada. Els resultats clínics van ser consistents amb els obtinguts in-vitro. El propòsit d'aquest treball és determinar si aquestes alteracions de la visió cromàtica poden ser detectades amb els tests clínics estàndard que avaluen la visió del color. Mètodes: Avaluació de la visió cromàtica en 12 ulls corresponents a 8 pacients entre 52 i 68 anys implantats amb la LIO difractiva FineVision POD F (PhysIOL) mitjançant el test d'Ishihara i el test de Farnsworth Munsell 100 (FM-100) en visió llunyana i visió propera. Resultats: L'anàlisi combinat de tots els subtests del test FM-100 va revelar diferències estadísticament significatives en la percepció de la visió del color entre el focus de lluny i el focus de prop (p = 0,031). En canvi, aquesta troballa no es va donar utilitzant el test d'Ishihara (p = 0,707). Conclusions: Els dissenys de LIO multifocals difractives produeixen asimetries a la visió cromàtica més enllà de les alteracions degudes a l'aberració cromàtica longitudinal (ACL). L'asimetria a la visió del color entre el focus de lluny i el focus de prop és clínicament detectable en subjectes implantats amb la LIO FineVision POD F amb el test FM-100. Tot i la reduïda mostra de pacients, aquestes alteracions podrien ser degudes a les característiques del disseny difractiu de la lent, en particular als ordres de difracció utilitzats per a la correcció de la visió llunyana i la presbícia juntament amb la distribució de l'eficiència energètica (EE) que es produeix en cada ordre., Antecedentes: Las lentes intraoculares multifocales difractivas muestran una dependencia singular con la longitud de onda. Las medidas realizadas in vitro revelaron una distribución asimétrica de energía entre el foco de lejos y de cerca según la longitud de onda. Estudios posteriores realizados en pacientes implantados, mostraron una alteración de la visión espacio-cromática dependiendo de la distancia de observación y la longitud de onda utilizada. Los resultados clínicos fueron consistentes con los obtenidos in-vitro. El propósito de este trabajo es determinar si dichas alteraciones de la visión cromática pueden ser detectadas con los tests clínicos standard que evalúan la visión del color. Métodos: Evaluación de la visión cromática en 12 ojos correspondientes a 8 pacientes de entre 52 y 68 años implantados con la LIO difractiva FineVision POD F (PhysIOL) mediante el test de Ishihara y el test de Farnsworth Munsell 100 (FM-100) en visión lejana y visión cercana. Resultados: El análisis combinado de todos los subtests del test FM-100 reveló diferencias estadísticamente significativas en la percepción de la visión del color entre el foco de lejos y el foco de cerca (p = 0,031). En cambio, este hallazgo no se encontró utilizando el test de Ishihara (p = 0,707). Conclusiones: Los diseños de LIO multifocales difractivas producen asimetrías en la visión cromática más allá de las alteraciones debidas a la aberración cromática longitudinal (ACL). La asimetría en la visión del color entre el foco de lejos y el foco de cerca es clínicamente detectable en sujetos implantados con la LIO FineVision POD F con el test FM-100. A pesar del reducido tamaño muestral, dichas alteraciones podrían ser debidas a las características del diseño difractivo de la lente, en particular a los órdenes de difracción utilizados para la corrección de la visión lejana y la presbicia junto con la distribución de la eficiencia energética (EE) que se produce en cada orden., Background: Diffractive multifocal intraocular lenses show a unique dependence on wavelength. The in vitro measurements revealed an asymmetric energy distribution between the far and near focus according to the wavelength. Subsequent studies carried out in implanted patients showed an alteration of space- chromatic vision depending on the observation distance and the wavelength used. The clinical results were consistent with those obtained in vitro. The purpose of this study is to determine whether such alterations of chromatic vision can be detected with standard clinical tests that evaluate color vision. Methods: Evaluation of chromatic vision in 12 eyes corresponding to 8 patients aged between 52 and 68 years implanted with the diffractive IOL FineVision POD F (PhysIOL) using the Ishihara test and the Farnsworth Munsell 100 test (FM-100) in far and near vision. Results: The combined analysis of all subtests of the FM-100 test revealed statistically significant differences in the perception of color vision between the far and near focus (p = 0,031). However, this finding was not found using the Ishihara test (p = 0,707). Conclusions: Diffractive multifocal IOL designs produce asymmetries in chromatic vision beyond the alterations due to longitudinal chromatic aberration (LCA). The asymmetry in color vision between the far and near focus is clinically detectable in subjects implanted with the IOL FineVision POD F with the FM-100 test. Despite the small sample size, such alterations could be due to the characteristics of the diffractive design of the lens, in particular the diffraction orders used for the correction of far vision and presbycy along with the distribution of the energy efficiency (EE) that occurs in each order.

En aquest estudi s'avaluarà la rx postoperatòria en pacients pseudofacs implantats (LIOs) multifocals difractives, comparant la rx subjectiva habitual realitzada per un optometrista i la rx objectiva calculada a partir de l'aberrometria total de l'ull.Obj: Avaluar si les diferències entre la rx subjectiva realitzada per un optometrista experimentat i la rx objectiva obtinguda mitjançant un aberròmetre en pacients sotmesos a cirurgia de cataractes amb implant de (LIO) prèmium són significatives. Mèt: Aquest estudi s’ha dut a terme mitjançant la recollida de dades de controls pre i postoperatius en un centre oftalmològic. Es va registrar una mostra de pacients consecutius sotmesos a cirurgia de cataractes amb implantació de lent Prèmium trifocal Optiflex trio (Full Range of Vision (FVR)). Els pacients es van incloure en l'estudi seguint els criteris d'exclusió i inclusió de les normes ISO (Organización Internacional de Normalización) de l'any 2024 per les "Investigacions clíniques de lents intraoculars per la correcció de l’afàquia". L'estudi s'ha dut a terme d'acord amb les normes ètiques establertes a la Declaració de Hèlsinki amb el consentiment informat obtingut. Resultats: En un estudi de 11 ulls de 6 pacients operats de cataractes, es va comparar la rx pre i postoperatòria mesurada per un optometrista i un aberròmetre Pentacam®. Les mesures preoperatòries de l’equivalent esfèric (SE) van mostrar variacions significatives entre els dos mètodes, amb el Pentacam® donant un valor mitjà més negatiu (-0,32D vs. 0,42D). Al postop, també es van observar diferències, amb el Pentacam® donant una mitjana de ( -0,92D comparat amb 0,12D) de l’optometrista. La concordança general va ser bona, però amb diferències clínicament significatives en SE. Conclus: En pacients operats de cataractes amb facoemulsificació i implantació de lents intraoculars Prèmium difractives, la mesura de la refracció postoperatòria amb l'aberròmetre Pentacam® mostra bona concordança amb la graduació d, En este estudio se evaluará la refracción postoperatoria en pacientes pseudofáquicos implantados con lentes intraoculares (LIOs) multifocales difractivas, comparando la refracción subjetiva habitual realizada por un optometrista y la refracción objetiva calculada a partir de la aberrometría total del ojo. Objetivo: Evaluar si las diferencias entre la refracción subjetiva realizada por un optometrista experimentado y la refracción objetiva obtenida mediante un aberrómetro en pacientes sometidos a cirugía de cataratas con implante de LIO premium son significativas.Método: Este estudio se ha llevado a cabo mediante la recogida de datos de controles pre y postoperatorios en un centro oftalmológico. Se registró una muestra de pacientes consecutivos sometidos a cirugía de cataratas con implantación de lente trifocal premium Optiflex Trio (Full Range of Vision (FVR)). Los pacientes se incluyeron en el estudio siguiendo los criterios de exclusión e inclusión de las normas ISO (Organización Internacional de Normalización) del año 2024 para las "Investigaciones clínicas de lentes intraoculares para la corrección de la afaquia". El estudio se ha realizado de acuerdo con las normas éticas establecidas en la Declaración de Helsinki con el consentimiento informado obtenido. Resultados: En un estudio de 11 ojos de 6 pacientes operados de cataratas, se comparó la refracción pre y postoperatoria medida por un optometrista y un aberrómetro Pentacam®. Las mediciones preoperatorias del equivalente esférico (SE) mostraron variaciones significativas entre los dos métodos, con el Pentacam® dando un valor medio más negativo (-0,32D vs. 0,42D). En el postoperatorio, también se observaron diferencias, con el Pentacam® dando una media de -0,92D comparado con 0,12D del optometrista. La concordancia general fue buena, pero con diferencias clínicamente significativas en SE. Conclusión: En pacientes operados de cataratas con facoemulsificación e implantación de lentes intraoculares premium d, To assess whether the differences between subjective rx performed by an experienced optometrist and objective rx obtained through an aberrometer in patients undergoing cataract surgery with premium intraocular lens (IOL) implantation are significant.This study was conducted by collecting preoperative and postoperative control data at an ophthalmic center. A sample of consecutive patients undergoing cataract surgery with implantation of Optiflex Trio Premium trifocal lenses (Full Range of Vision (FVR)) was registered. Patients were included in the study following the exclusion and inclusion criteria of the ISO (International Organization for Standardization) 2024 standards for "Clinical investigations of intraocular lenses for aphakia correction of aphakia." The study was conducted in accordance with ethical standards established in the Helsinki Declaration with informed consent obtained. In a study of 11 eyes from 6 patients who underwent cataract surgery, preop and postop rx measured by an optometrist and a Pentacam® aberrometer were compared. Preoperative measurements of spherical equivalent (SE) showed significant variations between the two methods, with the Pentacam® giving a more negative mean value (-0.32D vs. 0.42D). Postoperatively, differences were also observed, with the Pentacam® giving a mean of -0.92D compared to 0.12D from the optometrist. Overall concordance was good, but there were clinically significant differences in SE.In patients undergoing cataract surgery with phacoemulsification and implantation of diffractive premium intraocular lenses, postoperative refraction measured with the Pentacam aberrometer shows good agreement with optometrists graduation only in sphere and axes.The study found that the significant differences between the two measurement methods, in sphere and astigmatism, have more negative values with the Pentacam®.More precise measurement instruments are needed to evaluate the objective postoperative refraction in these patients.

Aquest treball de fi de grau se centra en l’anàlisi de dues tècniques quirúrgiques refractives molt comunes en l’actualitat: LASIK (Laser-Assisted in Situ Keratomileusis) i la implantació d’una lent intraocular fàquica. A través d’una revisió bibliogràfica recent, s’estableix un marc teòric complet sobre ambdues tècniques. A més, es realitza un estudi pràctic mitjançant enquestes a 14 pacients, 7 dels quals han estat sotmesos a la tècnica LASIK i 7 a la implantació d’una lent intraocular fàquica. Les enquestes avaluen els coneixements previs i postoperatoris dels pacients i valoren la seva experiència visual després de la cirurgia. Els resultats obtinguts s’analitzen per reforçar la informació teòrica i proporcionar eines addicionals per obtenir conclusions i coneixements més profunds. La tècnica LASIK destaca per la seva capacitat de modificar la curvatura corneal, amb un alt grau de satisfacció dels pacients i una ràpida recuperació visual. Tot i això, presenta inconvenients com la necessitat d’un espessor corneal mínim i la possibilitat d’efectes secundaris com la síndrome de l’ull sec. La tècnica d’implantació d’una lent intraocular fàquica, per altra banda, es presenta com una alternativa per a pacients amb elevats errors refractius o amb espessor corneal insuficient per a LASIK. Aquest procediment, reversible i amb un menor risc de síndrome d’ull sec, permet una correcció efectiva d’altes ametropies amb excel·lents resultats refractius. No obstant, té un cost més elevat i augmenta el risc de complicacions intraoculars. La discussió final aborda els avantatges i inconvenients de cadascuna de les tècniques, oferint una opinió personal basada en la revisió exhaustiva de la literatura, les respostes dels pacients i els coneixements adquirits durant el grau d’Òptica i Optometria., Este trabajo de fin de grado se centra en el análisis de dos técnicas quirúrgicas refractivas muy comunes en la actualidad: LASIK (Laser-Assisted in situ Keratomileusis) y la implantación de una lente intraocular fáquica. A través de una revisión bibliográfica reciente, se establece un marco teórico completo sobre ambas técnicas. Además, se realiza un estudio practico mediante encuestas a 14 pacientes, 7 de los cuales han sido sometidos a la técnica LASIK y 7 a la implantación de una lente intraocular fáquica. Las encuestas evalúan los conocimientos previos y postoperatorios de los pacientes y valoran su experiencia visual después de la cirugía. Los resultados obtenidos se analizan para reforzar la información teórica y proporcionar herramientas adicionales para obtener conclusiones i conocimientos más profundos. La técnica LASIK destaca por su capacidad de modificar la curvatura corneal, con un alto grado de satisfacción de los pacientes y una rápida recuperación visual. Aun así, presenta inconvenientes como la necesidad de un espesor corneal mínimo y la posibilidad de efectos secundarios como el síndrome del ojo seco. La técnica de implantación de una lente intraocular fáquica, por otro lado, se presenta como una alternativa para pacientes con elevados errores refractivos o con espesores corneales insuficientes para LASIK. Este procedimiento, reversible y con un menor riesgo de síndrome de ojo seco, permite una corrección efectiva de altas ametropías con excelentes resultados refractivos. No obstante, tiene un coste más elevado y aumenta el riesgo de complicaciones intraoculares. La discusión final aborda las ventajas e inconvenientes de cada una de las técnicas, ofreciendo una opinión personal basada en la revisión exhaustiva de la literatura, las respuestas de los pacientes y los conocimientos adquiridos durante el grado de Óptica y Optometría., This thesis focuses on the analysis of two very common refractive surgical techniques: LASIK (Laser-Assisted in situ Keratomileusis) and phakic intraocular lens implantation. Through a recent literature review, a complete theoretical framework of both techniques is established. In addition, a practical study is performed by surveying 14 patients, 7 of whom have undergone LASIK and 7 of whom have undergone phakic intraocular lens implantation. The surveys evaluate the patients' preoperative and postoperative knowledge and assess their visual experience after surgery. The results obtained are analyzed to reinforce the theoretical information and provide additional tools to obtain conclusions and deeper knowledge. LASIK stands out for its ability to modify corneal curvature, with a high degree of patient satisfaction and rapid visual recovery. Even so, it has drawbacks such as the need for minimal corneal thickness and the possibility of side effects such as dry eye syndrome. The phakic intraocular lens implantation technique, on the other hand, is presented as an alternative for patients with high refractive errors or insufficient corneal thickness for LASIK. This procedure, reversible and with a lower risk of dry eye syndrome, allows effective correction of high ametropia with excellent refractive results. However, it has a higher cost and increases the risk of intraocular complications. The final discussion addresses the advantages and disadvantages of each of the techniques, offering a personal opinion based on the exhaustive review of the literature patient responses and knowledge acquired during the degree in Optics and Optometry.

Introducció: La sorpresa refractiva és un fenòmen postoperatori rellevant en la cirurgia de cataractes i ha estat objecte d'investigació al llarg dels anys. En aquest treball, es destaca la importància de comprendre el seu impacte en els resultats visuals postoperatius, posant èmfasi en la necessitat d’abordar aquest problema per millorar la satisfacció del pacient i maximitzar els beneficis de la intervenció quirúrgica. Objectius: Realitzar una revisió bibliogràfica dels factors que contribueixen a la sorpresa refractiva amb la finalitat de perfeccionar les estratègies de correcció refractiva. Es busca identificar variables clau com la presa de mesures oculars prèvies a la selecció de la fórmula de càlcul de la LIO. Conclusions: Després de dur a terme aquest estudi, es conclou que és important ajustar les fórmules de càlcul durant la planificació quirúrgica i donar una avaluació precisa de la biometria ocular preoperatòria. S'ha demostrat que la predicció de la posició efectiva de la lent (ELP) és el factor preoperatori que més influeix en l'error refractiu. La selecció de fórmules adequades, com ara Barret Universal II, forma part d'un bon resultat postoperatori. A més, les incisions quirúrgiques petites minimitzen el risc de moviment de la LIO., Introducción: La sorpresa refractiva es un fenómeno postoperatorio importante en la cirugía de cataratas, y ha sido objeto de investigación a lo largo de los años. En este trabajo, se enfatiza la importancia de comprender su impacto en los resultados visuales posteriores a la operación, subrayando la necesidad de abordar este problema para mejorar la satisfacción del paciente y maximizar los beneficios de la intervención quirúrgica. Objetivos: Realizar una revisión bibliográfica de los factores que contribuyen a la sorpresa refractiva, con el fin de perfeccionar las estrategias de corrección refractiva. Se busca identificar variables clave, como la toma de medidas oculares previas a la selección de la fórmula de cálculo de la LIO. Conclusiones: Después de realizar este estudio, se concluye que es importante ajustar las fórmulas de cálculo durante la planificación quirúrgica, así como dar importancia a una evaluación precisa de la biometría ocular preoperatoria. Se ha demostrado que la predicción de la posición efectiva de la lente (ELP) es el factor preoperatorio que más influye en el error refractivo. La selección de fórmulas adecuadas, como Barret Universal ll, forma parte de un buen resultado postoperatorio. Además, las incisiones quirúrgicas pequeñas minimizan el riesgo de movimiento de la LIO., Introduction: Refractive surprise is a significant postoperative phenomenon in cataract surgery that has been a subject of research over the years. This work emphasizes the importance of understanding its impact on postoperative visual outcomes, highlighting the need to address this issue to improve patient satisfaction and maximize the benefits of surgical intervention. Objectives: The aim of this study is to make a bibliographic review of the factors contributing to refractive surprise to refine refractive correction strategies. Also, to identify key variables, such as ocular measurements procedures prior to selecting the IOL calculation formula. Conclusions: Some key factors have been found to be relevant on the prevention of refractive surprise in cataract surgery. Adjusting calculation formulas during surgical planning is crucial, as an accurate assessment of preoperative ocular biometry. It’s been demonstrated that effective lens position (ELP) prediction is the most influential preoperative factor in refractive error. Choosing appropriate formulas reduces the risk of refractive surprise. Additionally, small surgical incisions minimize the risk of IOL movement.

Objectiu: Comparar una lent isofocal, Eyhance, amb un grup de monofocals per determinar si permet una millor visió a distàncies més curtes, sense sacrificar la visió llunyana i la sensibilitat al contrast. Mètode: Es van analitzar els resultats postoperatoris de 66 ulls implantats amb: Eyhance, Isert250, Vivinex, Rayone i Clareon. Es va avaluar: l'agudesa visual (AV) en visió llunyana (VL), intermèdia (VI) i propera (VP) sense (sc) i amb la millor correcció òptica (cc), a la setmana i al mes; la sensibilitat al contrast (SC) i un qüestionari per determinar la satisfacció i la necessitat de correcció òptica. Resultats: Es va trobar una diferència significativa (p <0,05) en l'AVsc en VP i VI, essent millor en els pacients implantats amb isofocal, encara que amb una gran variabilitat. Aquests resultats són coherents amb els resultats del qüestionari. La SC, l'AVsc en VL i la presència de fenòmens fotòpics és similar entre els dos tipus de lents. Conclusions: Els pacients amb Eyhance experimenten una major independència de correcció òptica en VP i VI, sense afectar la VL ni la SC. No obstant, donada la variabilitat de resultats, és difícil preveure l'AVsc en VI i VP postoperatori en els pacients implantats amb Eyhance., Objetivo: Comparar una lente isofocal, Eyhance, con un grupo de monofocales para determinar si permite una mejor visión a distancias más cortas, sin sacrificar visión lejana y sensibilidad al contraste. Método: Se analizaron los resultados postoperatorios de 66 ojos implantados con: Eyhance, Isert250, Vivinex, Rayone y Clareon. Se evaluó: la agudeza visual (AV) en visión lejana (VL), intermedia (VI) y próxima (VP) sin (sc) y con la mejor corrección óptica (cc), a la semana y al mes; la sensibilidad al contraste (SC) y un cuestionario para determinar la satisfacción y la necesidad de corrección óptica. Resultados: Se halló una diferencia significativa (p<0,05) en la AVsc en VP y VI, siendo mejor en los pacientes implantados con isofocal, aunque con una gran variabilidad. Estos resultados son coherentes con los resultados del cuestionario. La SC, AVsc en VL y la presencia de fenómenos fotópicos es similar entre los dos tipos de lentes. Conclusiones: Los pacientes con Eyhance experimentan mayor independencia de corrección óptica en VP y VI, sin afectar a la VL ni la SC. Sin embargo, dada la variabilidad de resultados, es difícil predecir la AVsc en VI y VP posoperatoria en los pacientes implantados con Eyhance., Purpose: To compare an isofocal lens, Eyhance, with a group of monofocals to determine if it allows better vision at shorter distances without sacrificing distance vision and contrast sensitivity. Methods: Postoperative results of 66 eyes implanted with Eyhance, Isert250, Vivinex, Rayone, and Clareon were analyzed. Evaluation included uncorrected (sc) and best-corrected (cc) visual acuity (AV) at one week and one month for distance (VL), intermediate (VI) and near (VP) vision; contrast sensitivity (SC) and a questionnaire to determine satisfaction and the need for optical correction. Results: A significant difference (p <0.05) in uncorrected AV in VP and VI was found, being better in patients implanted with the isofocal lens, although with great variability. These results are consistent with those of the questionnaire. SC and AVsc in VL and the presence of photopic phenomena was similar between both groups of lenses. Conclusions: Patients with Eyhance experience greater independence from optical correction in VP and VI, without compromising VL or SC. Given the variability in results, however, predicting postoperative uncorrected AC in VI and VP in patients implanted with Eyhance remains challenging.

The influence of astigmatism on the image formed by a model eye with an intraocular lens (IOL) inserted is analysed. Toric (T-) and non-toric (N-) versions of the same monofocal spherical aberration-free IOL (20 D) were considered, for a range of uncorrected astigmatism from 0.0 to 2.0 D, and two pupils (3.0, 4.5 mm). With the T-IOL, the effect of a rotation error up to 35° was also investigated. An adaptive optics system was used to either compensate or introduce computercontrolled astigmatism. The optical quality was tested by evaluating the modulation transfer function integrated in a range of spatial frequencies from 0 to 50 c/mm in a through-focus analysis. Uncorrected astigmatism degraded the quality of the optical image in the spherical equivalent plane to a similar extent for both IOLs. A model eye with an astigmatism-free cornea plus the N-IOL provided the best image for plane wave illumination. With the T-IOL (1.25 D cyl) the best image was obtained after inducing corneal astigmatism of 0.9D to compensate for the 1.25D cylinder at the IOL plane. A rotation error between the astigmatism axes of the cornea and the T-IOL produced undesired residual astigmatism with an axis direction change. A rotation error up to 10° caused low image degradation., This research was funded by the Ministerio de Ciencia e Innovación, Agencia Estatal de Investigación (AEI) of the Spanish Government. Ref. project (PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033)., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Purpose To evaluate the impact of residual astigmatism on the optical and visual performance of an enhanced-monofocal isofocal intraocular lens (EM Isopure, BVI medical, Belgium) compared to a monofocal one (Micropure, BVI medical, Belgium). Methods Laboratory investigation and prospective, comparative and randomized clinical study. Optical quality was assessed on an optical bench for 2.0, 3.0, and 4.5 mm pupils. The effect of residual astigmatism was investigated from through-focus images recorded with increasing amounts of regular positive astigmatism induced with a deformable mirror. To evaluate the impact of residual astigmatism, 28 eyes of 28 patients were randomly assigned to either group. Residual astigmatism was induced with positive and negative cylinder lenses at 90 and 180°. Visual acuity (VA) was measured at each step. Results The optical performance of both IOLs was quite similar for 2.0 and 3.0 mm pupils. For 4.5-mm pupil, the EM Isopure showed a significant reduction of its optical quality in comparison with the monofocal IOL. When visual performance was evaluated, no statistically significant differences were found for any power of induced astigmatism. More differences were found when positive induced astigmatism was compared within each group, and VA was better when the astigmatism was induced at 180° vs. 90°. The greatest differences were found for and induced positive astigmatism of¿+¿1.50D (p¿=¿0.009 for Isopure and p¿=¿0.023 for Micropure). Conclusions The tolerance to residual astigmatism of the EM Isopure lens is similar to that of a reference monofocal lens with pupils up to 3.5 mm., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Molta gent amb ametropies elevades quan arriba a tenir una refracció estable decideix operar-se i eliminar-ne tot l'error refractiu. Quan arriba a certa edat i pateix cataractes no vol tornar a portar correcció i per això molts s'implanten una lent multifocal per no necessitar compensació de prop. Tanmateix, molts mostren la seva insatisfacció amb la mala qualitat visual que els hi ha quedat. L'objectiu d'aquesta investigació és explicar la manera correcta seguint els passos necessaris i revisar els valors exactes perquè les implantacions de lents multifocals siguin un èxit total. Aquesta cerca bibliogràfica conté més de 10 articles que expliquen la teoria o recopilen casos reals. Amb aquesta finalitat la pregunta per dirigir la investigació és: Les lents intraoculars multifocals són una bona opció per a pacients amb cirurgia corneal prèvia? En aquest context quan parlem de cirurgia corneal prèvia parlem de cirurgia refractiva. La pregunta de recerca es contesta buscant quina és la principal queixa d'aquest tipus de pacients i quins són els valors principals que cal tenir en compte abans de sotmetre's a cirurgia per assolir la perfecció. Els resultats mostren que els pacients aptes per a la implantació de lents multifocals són aquells que han tingut una bona mesura prèvia dels paràmetres corneals i de la potència de la lent, amb tots els valors dins de la normalitat i amb un mínim d'aberracions. Tenint això en compte, es recomana a l'optometrista seguir sempre els passos, fer totes les proves necessàries i analitzar els valors assegurant-se que concorden. Com a proposta després de realitzar aquesta investigació, es podrien publicar articles fent el seguiment a pacients que sí, que s'han implantat aquest tipus de lent seguint tots els passos explicats en aquest treball, per comprovar que realment s'obtenen uns bons resultats quan es respecta el procés., Mucha gente con ametropías elevadas cuando llega a tener una refracción estable decide operarse y eliminar todo su error refractivo. Cuando llega a cierta edad y sufre de cataratas no quiere volver a llevar corrección y por eso muchos se implantan una lente multifocal para no necesitar compensación de cerca. Sin embargo, muchos muestran su insatisfacción con la mala calidad visual que les ha quedado El objetivo de esta investigación es explicar la forma correcta siguiendo los pasos precisos y revisando los valores exactos y necesarios para que las implantaciones de lentes multifocales sean un éxito total. Esta búsqueda bibliográfica contiene más de 10 artículos que explican la teoría o recopilan casos reales. Con este fin la pregunta para realizar la investigación es: ¿Las lentes intraoculares multifocales son una buena opción para pacientes con cirugía corneal previa? En este contexto cuando hablamos de cirugía corneal previa hablamos de cirugía refractiva. La pregunta de investigación se contesta buscando cuál es la principal queja de este tipo de pacientes y cuáles son los principales valores a tener en cuenta antes de someterse a cirugía para alcanzar la perfección. Los resultados muestran que los pacientes aptos para la implantación de lentes multifocales son aquellos que han tenido una buena medida previa de los parámetros corneales y de la potencia de la lente, con todos los valores dentro de la normalidad y teniendo un mínimo de aberraciones. Teniendo esto en cuenta, se recomienda al optometrista seguir siempre los pasos, realizar todas las pruebas necesarias y analizar los valores asegurándose de que concuerdan. Como propuesta después de realizar esta investigación, se podrían realizar artículos haciendo el seguimiento a pacientes que sí se han implantado este tipo de lente siguiendo todos los pasos explicados en este trabajo, para comprobar que realmente se obtienen unos buenos resultados cuando se respeta el proceso., Many people with high ametropia decide to have surgery and eliminate all their refractive error when they reach a stable refraction. When they reach a certain age and suffer from cataracts, they don’t want to use glasses again and for this reason, a majority consider implanting a multifocal lens so they don’t need near compensation. However, many show their dissatisfaction with the poor visual quality they have been left with. The objective of this research is to explain the correct way by following the precise steps and reviewing the exact and necessary values for multifocal lens implantations to be a complete success. This review contains more than 10 articles that explain the theory or collect real cases. To this end, the question to carry out the research is: Are multifocal intraocular lenses a good option for patients with previous corneal surgery? In this context, when we talk about previous corneal surgery, we talk about refractive surgery. The research question is answered by looking for what is the main complaint of this type of patient and what are the main values to take into account before undergoing surgery to achieve perfection. The results show that the suitable patients for the implantation of multifocal lenses are those who have had a good previous measurement of the corneal parameters and the power of the lens, with all values within normality and having a minimum of aberrations. With this in mind, the optometrist is advised to always follow the steps, perform all the necessary tests and analyze the values making sure they agree. As a proposal after carrying out this research, articles could be carried out following up on patients who have had this type of lens implanted, following all the steps explained in this work, to verify that good results are really obtained when the process is respected.

Propòsit. Comparar els resultats de 4 fórmules en el càlcul de la potència de lent intraocular (LIO) en pacients prèviament operats de cirurgia refractiva, i determinar possibles relacions entre les diferències entre les fórmules i els paràmetres preoperatoris. Explorar si aquestes discrepàncies es troben esbiaixades en funció d'algun paràmetre ocular per a poder seleccionar la fórmula més adequada per a cada pacient. -Metodologia. Es van analitzar retrospectivament les dades pre i postoperatòries de 177 ulls operats mitjançant cirurgia refractiva làser i posterior implantació de LIO trifocal. Es va calcular la potència de la LIO mitjançant les fórmules Barrett True-K (TK), Barrett True-K No History (TKNH), Haigis-L i Shammas-PL. -Resultats. Es van trobar diferències significatives, de fins a 2.21D, entre gairebé totes les fórmules analitzades, correlacionades principalment amb la profunditat de cambra anterior, les queratometries pre i post làser i la longitud axial. No es va trobar correlació entre les discrepàncies entre fórmules i el diàmetre corneal. -Conclusions. Les discrepàncies entre fórmules depenen de paràmetres previs a la cirurgia refractiva làser i/o dels previs a la cirurgia de cataractes. Els resultats del present estudi poden ser útils per a decidir quina fórmula utilitzar en el càlcul de la LIO després d'una cirurgia refractiva làser., Propósito. Comparar los resultados de 4 fórmulas en el cálculo de la potencia de lente intraocular (LIO) en pacientes previamente operados de cirugía refractiva, y determinar posibles relaciones entre las diferencias entre las fórmulas y los parámetros preoperatorios. Explorar si estas discrepancias se encuentran sesgadas en función de algún parámetro ocular para poder seleccionar la fórmula más adecuada para cada paciente. -Metodología. Se analizaron retrospectivamente los datos pre y postoperatorios de 177 ojos operados mediante cirugía refractiva láser y posterior implantación de LIO trifocal. Se calculó la potencia de la LIO mediante las fórmulas Barrett True-K (TK), Barrett True-K No History (TKNH), Haigis-L y Shammas-PL. -Resultados. Se hallaron diferencias significativas, de hasta 2.21D, entre casi todas las fórmulas analizadas, correlacionadas principalmente con la profundidad de cámara anterior, las queratometrías pre y post láser y la longitud axial. No se encontró correlación entre las discrepancias entre fórmulas y el diámetro corneal. -Conclusiones. Las discrepancias entre fórmulas dependen de parámetros pre- vios a la cirugía refractiva láser y/o de los previos a la cirugía de cataratas. Los resultados del presente estudio pueden ser útiles para decidir qué fórmula utilizar en el cálculo de la LIO tras una cirugía refractiva láser., Purpose. To compare the results of 4 formulae in the calculation of intraocular lens (IOL) power in patients who had previously undergone refractive surgery, and to determine possible relationships between the differences between the for- mulae and preoperative parameters. To explore whether these discrepancies are biased regarding some ocular parameter in order to select the most appropriate formula for each patient. -Methodology. Pre and postoperative data from 177 eyes intervened of laser re- fractive surgery and subsequent trifocal IOL implantation were retrospectively an- alyzed. IOL power was calculated using the Barrett True-K (TK), Barrett True-K No History (TKNH), Haigis-L, and Shammas-PL formulae. -Results. Significant differences, of up to 2.21D, were found between almost all the formulae analyzed, mainly correlated with anterior chamber depth, pre and post-laser keratometry, and axial length. No correlation was found between the discrepancies between formulae and corneal diameter. -Conclusions. The discrepancies between formulae depend on parameters pre- vious to laser refractive surgery and/or prior to cataract surgery. The results of this study may be useful to decide which formula should be used to calculate the IOL after laser refractive surgery.

PURPOSE:To assess the optical quality and halo formation of a beam-shaping extended depth-of-focus (EDOF) intraocular lens (IOL) (AcrySof IQ Vivity; Alcon Laboratories, Inc) with corneas of long-range spherical aberration (SA) such as those resulting from myopic laser ablations. METHODS:The optical quality of the EDOF IOL and a reference monofocal IOL was evaluated with three corneas (A, B, and C, with SA =+0.135, +0.290, +0.540 µm, respectively, for a 5.15-mm pupil at the IOL plane). The through-focus modulation transfer function area (MTFa) curves were obtained between -5.00 and +2.00 diopters (D) defocus range. The halo was also assessed with the three corneas. RESULTS:Through-focus MTFa curves for a 4.5-mm IOL pupil showed a slight decrease in the maximum MTFa value provided by the EDOF IOL compared to the monofocal IOL in the three corneal situations (A: 45.9 vs 38.6 units; B: 41.1 vs 33.1 units, and C: 26.9 vs 23.8 units). For the 3.0-mm pupil, the EDOF IOL also had lower maximum MTFa than the monofocal IOL; however, the depth-of-focus increased to -2.20 D. With corneas A and B, the halo induced was of low energy with both IOLs. With cornea C, the EDOF IOL created a much larger and intense halo. CONCLUSIONS:The EDOF IOL provided a good distance optical performance and an extended range of focus of approximately 2.00 D, with a halo of low intensity when evaluated with a corneal SA similar to the one induced by a low to moderate myopic ablation. With a high myopic ablation, the halo induced would be of considerable size and energy., Postprint (author's final draft)

L'opacificació capsular posterior (OCP) és una de les principals causes de pèrdua de visió després de la cirurgia de cataractes, degut a una migració i proliferació de restes de cèl·lules epitelials. S’espera que entre el 20% i el 60% els pacients desenvolupen OCP entre els primers 2 a 5 anys després de la cirurgia. El tractament per aquesta complicació és la capsulotomia làser. Tanmateix, el tractament amb làser comporta el risc d'afectar l'estabilitat posicional de la lent intraocular (LIO), afectant els resultats de la refracció i de les aberracions oculars. Aquest projecte es centra en la revisió bibliogràfica per obtenir evidència científica i avaluar si existeix la influència en aquests factors. En diversos estudis, s'ha observat que la capsulotomia amb làser YAG no modifica l'estat de refracció dels ulls després del procediment. En termes de les aberracions oculars provoca una disminució significativa, i, per tant hi ha una millora en la qualitat visual. Cal destacar, que existeixen altres factors que poden influir en el procediment, com ara, el disseny i tipus de lents intraoculars, diàmetre pupil·lar i el temps de la intervenció quan es manifesta la OCP. Gràcies als nous avenços en els dissenys, materials de lents intraoculars i millora en la intervenció quirúrgica aconsegueixen que actualment la taxa d'incidència d’OCP hagi disminuït considerablement., La opacificación capsular posterior (OCP) es una de las principales causas de pérdida de visión después de la cirugía de cataratas, debido a una migración y proliferación de restos de células epiteliales. Se espera que entre el 20% y el 60% los pacientes desarrollen OCP entre los primeros 2 a 5 años después de la cirugía. El tratamiento para esta complicación es la capsulotomía láser. Sin embargo, el tratamiento con láser comporta el riesgo de afectar en la estabilidad posicional de la lente intraocular (LIO), afectando a los resultados de la refracción y de las aberraciones oculares. Este proyecto se centra en la revisión bibliográfica para obtener evidencia científica y evaluar si existe influencia en estos factores. En varios estudios, se ha observado que la capsulotomía con láser YAG no modifica el estado de refracción de los ojos después del procedimiento. En términos de las aberraciones oculares provoca una disminución significativa, y, por tanto, hay una mejora en la calidad visual. Cabe destacar, que existen otros factores que pueden influir en el procedimiento, como el diseño y tipos de lentes intraoculares, diámetro pupilar y el tiempo de la intervención cuando se manifiesta la OCP. Gracias a los nuevos avances en los diseños, materiales de lentes intraoculares y mejora en la intervención quirúrgica logran que actualmente la tasa de incidencia de OCP haya disminuido considerablemente., Posterior capsular opacification (PCO) is one of the main causes of vision loss after cataract surgery, due to the migration and proliferation of epithelial cell. It is expected that between 20% and 60% of patients develop PCO in the first 2 to 5 years after surgery. Treatment for this complication is laser capsulotomy. However, laser treatment carries the risk of affecting the positional stability of the intraocular lens (IOL), affecting refractive results and ocular aberrations. This project focuses on the bibliographic review to obtain scientific evidence and assess whether there is an influence on these factors. In several studies, it has been observed that YAG laser capsulotomy does not change the refractive status of the eyes after the procedure. In terms of ocular aberrations, it causes a significant decrease, and therefore, there is an improvement in visual quality. It should be noted that there are other factors that can influence the procedure, such as the design and types of intraocular lenses, pupil diameter and the time of the intervention when the PCO manifests itself. Thanks to the new advances in the designs, materials of intraocular lenses and improvement in surgical intervention, the incidence rate of PCO has currently decreased considerably.

El cristal·lí és una lent natural de potència variable situada en el glòbul ocular. Presenta dues característiques importants: la seva transparència i elasticitat. Quan perd aquestes propietats apareixen les cataractes i la presbícia respectivament. Actualment, un dels tractaments tant per a les cataractes com per a la presbícia és la cirurgia refractiva amb lents intraoculars (IOLs). Avui dia, existeixen en el mercat al voltant d'un centenar de dissenys diferents de IOLs, que es classifiquen en la majoria dels casos atenent les seves característiques òptiques. Això suposa un desafiament per a la majoria d'oftalmòlegs a l'hora de triar la lent que millor s'adapti a un determinat pacient, ja que no estan familiaritzats amb termes com ara aberracions òptiques o lents difractives. Aquests conceptes per contra formen part de la formació que rep l'Òptic-Optometrista en el Grau, i per tant la seva labor adquireix un valor afegit fonamental en aquest camp. Segons el seu principi físic, es poden classificar com a refractives o difractives i segons els seus punts focals es poden classificar com monofocal, multifocal i de focus estès (EDOF). Al llarg de la història han anat apareixent lents intraoculars amb més d'un punt focal per a poder aconseguir una bona agudesa visual (AV) en més d'una distància simultàniament i cadascuna amb els seus beneficis i inconvenients. És important recalcar les conseqüències clíniques, com per exemple la possible percepció d'una imatge de baix contrast, desenfocada, enlluernaments, halos o centellejos; a més de la importància del diàmetre pupil·lar i centratge de la lent intraocular. Finalment, per a una bona implantació i adaptació es requereix un bon examen previ de salut ocular, amb el requeriment de totes les proves necessàries per a aconseguir un diagnòstic complet, El cristalino es una lente natural de potencia variable situada en el glóbulo ocular. Presenta dos características importantes: su transparencia y elasticidad. Cuando pierde esas propiedades aparecen las cataratas y la presbicia respectivamente. Actualmente, uno de los tratamientos tanto para las cataratas como para la presbicia es la cirugía refractiva con lentes intraoculares (IOLs). Hoy en día, existen en el mercado alrededor de un centenar de diseños diferentes de IOLs, que se clasifican en la mayoría de los casos atendiendo a sus características ópticas. Esto supone un desafío para la mayoría de oftalmólogos a la hora de elegir la lente que mejor se adapte a un determinado paciente, ya que no están familiarizados con términos tales como aberraciones ópticas o lentes difractivas. Estos conceptos por el contrario forman parte de la formación que recibe el Óptico-Optometrista en el Grado, y por tanto su labor adquiere un valor añadido fundamental en este campo. Según su principio físico, se pueden clasificar como refractivas o difractivas y según sus puntos focales se pueden clasificar como monofocal, multifocal y de foco extendido (EDOF). A lo largo de la historia han ido apareciendo lentes intraoculares con más de un punto focal para poder conseguir una buena agudeza visual (AV) en más de una distancia simultáneamente y cada una con sus beneficios e inconvenientes. Es importante recalcar las consecuencias clínicas, como por ejemplo la posible percepción de una imagen de bajo contraste, desenfocada, deslumbramientos, halos o destellos; además de la importancia del diámetro pupilar y centraje de la lente intraocular. Finalmente, para una buena implantación y adaptación se requiere un buen examen previo de salud ocular, con el requerimiento de todas las pruebas necesarias para conseguir un diagnóstico completo., The crystalline is a natural varying-power lens located in the eye globule. It has two important features: its transparency and elasticity. When these properties are lost, cataracts and presbyopia appear respectively. Currently, one of the treatments for both cataracts and presbyopia is refractive surgery with intraocular lenses (IOLs). Today, about a hundred different designs of IOLs exist on the market, most of which are classified according to their optical characteristics. This poses a challenge for most ophthalmologists to choose the lens that best suits a particular patient, as they are not familiar with terms such as optical aberrations or diffractive lenses. These concepts, on the other hand, form part of the training that the Optician-Optometrist receives in the Grade, and his work therefore gains fundamental added value in this field. According to their physical principle, they can be classified as refractive or diffractive and according to their focal points they can be classified as monofocal, multifocal, and extended focus (EDOF). Throughout history, intraocular lenses with more than one focal point have been appearing to achieve good visual acuity (AV) at more than one distance simultaneously and each with its benefits and drawbacks. It is important to stress the clinical consequences, such as the possible perception of a low-contrast, unfocused image, halos, or flashes; in addition to the importance of pupil diameter and center of the intraocular lens. Finally, for proper implementation and adaptation, good eye health examination is required, with all the tests required for complete diagnosis.

Introducció: La cirurgia de cataractes s'ha convertit en la intervenció quirúrgica més comuna a nivell mundial, reemplaçant el cristal·lí per una lent intraocular (LIO). Aquesta cirurgia pot presentar complicacions quan hi ha alteracions corneals, per la qual cosa, en les últimes dècades, s'han anat desenvolupant nous mètodes i càlculs per a la LIO en aquest tipus de pacients. Objectiu: L'objectiu principal és resumir els mètodes actuals per al càlcul de la LIO en casos d'anomalies corneals com són pacients amb queratocon i amb cirurgia refractiva prèvia. Compararem diversos estudis per poder determinar si hi ha un mètode més eficient en ambdues condicions. També compararem els resultats postoperatoris dels estudis de les dues anomalies corneals per determinar si hi ha alguna semblança. Mètodes: Per dur a terme l'estudi, s'ha realitzat una revisió sistemàtica d'articles trobats de forma online a PubMed i a la biblioteca digital de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb accés a revistes indexades de prestigi. Conclusió: Actualment, no hi ha una normativa específica a seguir per al càlcul de la LIO en aquests casos, però estudis recents tendeixen a mostrar que algunes fórmules semblen proporcionar millors resultats. En pacients amb queratocon i depenent de la fase en què es trobi, les fórmules de SRK/T, Barrett Universal II i Kane keratoconus són les més efectives. En el cas dels pacients amb cirurgia refractiva prèvia, els millors resultats els proporcionen les fórmules de SRK/T o Hoffer Q segons la longitud axial de cada pacient. Una conclusió important que s'extreu del treball realitzat és que, en general, els resultats de les fórmules en els casos de queratocons són menys precisos a causa de l'ectàsia corneal i la seva progressiva evolució., Introducción: La cirugía de cataratas se ha convertido en la intervención quirúrgica más común a nivel mundial, reemplazando el cristalino por una lente intraocular (LIO). Dicha cirugía puede presentar complicaciones cuando hay alteraciones corneales, por lo que, en las últimas décadas, se han ido desarrollando nuevos métodos y cálculos para la LIO en este tipo de pacientes. Objetivo: El objetivo principal es resumir los métodos actuales para el cálculo de la LIO en casos de anomalías corneales como son pacientes con queratocono o previa cirugía refractiva. Compararemos diversos estudios para poder determinar si hay un método más eficiente en ambas condiciones. También, compararemos los resultados postoperatorios de los estudios de ambas anomalías corneales, para determinar si hay alguna semejanza. Métodos: Para realizar el estudio, se ha realizado una revisión sistemática de artículos encontrados de forma on-line en PubMed, y en la biblioteca digital de la Univseristat Politècnica de Catalunya (UPC) con acceso a revistas indezadas de prestigio. Conclusión: Actualmente, no hay una normativa específica a seguir para el cálculo de la LIO en estos casos, pero estudios recientes tienden a mostrar que algunas fórmulas parecen proporcionar mejores resultados. En pacientes con queratocono y dependiendo de la fase en que se encuentre, son SRK/T, Barrett Universal II y Kane keratoconus. En el caso de los pacientes con cirugía refractiva previa, los mejores resultados los proporcionan SRK/T o Hoffer Q según la longitud axial de cada paciente. Una conclusión importante que se extrae del trabajo realizado es que en general los resultados de las fórmulas en los casos de queratoconos son menos precisos debido a la ectasia corneal y su progresiva evolución., Introduction: Cataract surgery has become the most common surgical intervention worldwide, involving the replacement of the crystalline lens with an intraocular lens (IOL). However, this surgery can present complications when there are corneal abnormalities. As a result, in recent decades, new methods and calculations for IOL in these types of patients have been developed. Objective: The main objective is to summarize current methods for IOL calculation in cases of corneal anomalies, such as patients with keratoconus or previous refractive surgery. We will compare various studies to determine if there is a more efficient method for both conditions. Additionally, we will compare the postoperative results of studies on both corneal anomalies to determine if there are any similarities. Methods: To conduct the study, a systematic review of articles found online in PubMed and the digital library of the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), with access to prestigious indexed journals, was performed. Conclusion: Currently, there is no specific standard to follow for IOL calculation in these cases. However, recent studies tend to show that certain formulas provide better results. For patients with keratoconus, depending on the stage, SRK/T, Barrett Universal II, and Kane keratoconus formulas seem to be more effective. In the case of patients with previous refractive surgery, SRK/T or Hoffer Q formulas provide the best results based on each patient's axial length. An important conclusion drawn from this work is that, in general, the formula results for keratoconus cases are less accurate due to corneal ectasia and its progressive evolution.

Proposta: Avaluar la qualitat visual de pacients implantats amb una lent intraocular (LIO) no difractiva de rang de focus estès (EDOF). Disseny: Estudi observacional transversal. Mètodes: 38 pacients implantats amb la LIO EDOF AcrySof IQTM Vivity (Laboratoris Alcon), van ser avaluats entre els 3-6 mesos posteriors de la intervenció. La seva qualitat visual es va analitzar mitjançant les corbes de desenfocament (CD), el valor de l'agudesa visual (AV) a quatre distàncies específiques: visió de lluny (VL) (4 m), visió intermèdia (VI) (80 cm i 60 cm) i la visió propera (VP) (30 cm), i qüestionaris de qualitat de vida i qualitat visual. Resultats: La lent proporciona un bon rendiment visual a VL (AV de 0.03±0.08 LogMAR), VI a 80 cm (0.12±0.1 LogMAR), disminuint la qualitat visual a 60 cm (0.17±0.12 LogMAR) i VP a 30 cm (0.58±0.15 LogMAR). A les CD, amb una AV<0.2 LogMAR, un desenfocament des de -1.50D fins a +0.50D. Segons els tests de satisfacció, en VP, un 21% utilitza sempre les ulleres, un 44.74% de vegades i un 31.38% mai. Conclusions: Les LIO amb tecnologia EDOF, tenen molt bon pronòstic per ser les principals lents del mercat en un futur proper, només presenten molèsties a un percentatge baix (5.26%), mentre que ofereix una VL i intermèdia de molt bona qualitat., Propuesta: Evaluar la calidad visual de pacientes implantados con una lente intraocular (LIO) no difractiva de rango de foco extendido (EDOF). Diseño: Estudio observacional transversal. Métodos: 38 pacientes implantados con la LIO EDOF AcrySofTM IQTM Vivity (Laboratorios Alcon), fueron evaluados entre 3-6 meses posteriores de la intervención. Su calidad visual se analizó mediante las curvas de desenfoque (CD), el valor de la agudeza visual (AV) a cuatro distancias específicas: visión de lejos (VL) (4 m), visión intermedia (VI) (80 cm y 60 cm) y la visión próxima (VP) (30 cm), y cuestionarios de calidad de vida y calidad visual. Resultados: La lente proporciona un buen rendimiento visual en VL (AV de 0.03±0.08 LogMAR), VI a 80 cm (0.12±0.1 LogMAR), disminuyendo la calidad visual a 60 cm (0.17±0.12 LogMAR) y VP a 30 cm (0.58±0.15 LogMAR). En las CD, con una AV<0.2 LogMAR, un desenfoque desde -1.50D hasta +0.50D. Según los test de satisfacción, en VP, un 21% usa siempre las gafas, un 44.74% a veces y un 31.38% nunca. Conclusiones: Las LIO con tecnología EDOF, tienen muy buen pronóstico para ser las principales lentes del mercado en un futuro cercano, solo presentan molestias a un porcentaje bajo (5.26%), mientras que ofrece una VL e intermedia de muy buena calidad., Proposal: To evaluate the visual quality of patients implanted with an extended-rang-of-focus (EDOF non-diffractive intraocular lens (IOL). Design: Cross-sectional observational study. Methods: 38 patients implanted with the EDOF AcrySofTM IQTM Vivity IOL (Alcon Laboratories) were evaluated between 3-6 months after the intervention. Its visual quality was analyzed using defocus curves (DC), the value of visual acuity (VA) at four specific distances: distance vision (VL) (4 m), intermediate vision (VI) (80 cm and 60 cm) and near vision (VP) (30 cm), and quality of life and visual quality questionnaires Results: The lens provides a good visual performance in VL (VA of 0.03±0.08 LogMAR), VI at 80 cm (0.12±0.1 LogMAR), decreasing visual quality at 60 cm (0.17±0.12 LogMAR) and VP at 30 cm (0.58±0.15 LogMAR). On DC, with a VA<0.2 LogMAR, a blur from -1.50D to +0.50D. According to the satisfaction tests, in VP, 21% always use glasses, 44.74% sometimes and 31.38% never. Conclusions: IOL with EDOF technology have a very good prognosis to be the main lenses on the market in the near future, they only presenting discomfort in a low percentage (5.26%), while offering very good quality in VL and VI.

OBJECTIUS: Identificar si existeix efectivitat amb l’entrenament visual en la millora de la neuroadaptació en la qualitat de la funció visual en pacients implantats amb lent intraocular multifocal (LIOm). Identificar quin tipus d’entrenaments visuals permeten una transferència en la millora de l’agudesa visual i la sensibilitat al contrast. MÈTODE: S’ha realitzat una cerca bibliogràfica sistemàtica a través de les bases de dades PubMed, Biomed, Core i Europe, seguint la metodologia PRISMA, d’articles científics publicats des de l’any 2000 fins a l’actualitat. DISCUSSIÓ: La neuroadaptació és un mecanisme neural/sensorial que apareix quan un pacient no pot adaptar-se a les noves característiques òptiques de les LIOm. Els efectes visuals secundaris que poden afectar la qualitat de vida dels pacients, limiten l’agudesa visual, apareixen disfotòpsies i enlluernaments, a part de la disminució de la sensibilitat al contrast. Existeixen diferents tipus d’estratègies i exercicis d’entrenaments visuals que permeten una millora de la neuroadaptació i reduir els efectes secundaris d’aquestes lents. CONCLUSIONS: Els entrenaments visuals són efectius si combinem l’entrenament d’aprenentatge perceptiu amb tècniques dicòptiques, especialment amb l’ús de videojocs. No obstant això, són necessaris més estudis per poder tenir més evidència de la seva eficàcia en pacients amb diferents LIOm, OBJETIVOS: Identificar si existe efectividad con el entrenamiento visual en la mejora de la neuroadaptación en la calidad de la función visual en pacientes implantados con lente intraocular multifocal (LIOm). Identificar qué tipo de entrenamientos visuales permiten una transferencia en la mejora de la agudeza visual y la sensibilidad al contraste. MÉTODO: Se ha realizado una busca bibliográfica sistemática a través de las bases de datos PubMed, Biomed, Core y Europe, siguiendo la metodología PRISMA, de artículos científicos publicados desde el año 2000 hasta la actualidad. DISCUSIÓN: La neuroadaptación es un mecanismo neural/sensorial que aparece cuando un paciente no puede adaptarse a las nuevas características ópticas de las LIOm. Los efectos visuales secundarios que pueden afectar la calidad de vida de los pacientes, limitan la agudeza visual, aparecen disfotopsias y deslumbramientos, aparte de la disminución de la sensibilidad al contraste. Existen diferentes tipos de estrategias y ejercicios de entrenamientos visuales que permiten una mejora de la neuroadaptación y reducir los efectos secundarios de estas lentes. CONCLUSIONES: Los entrenamientos visuales son efectivos si combinamos el entrenamiento de aprendizaje perceptivo con técnicas dicòpticas, especialmente con el uso de videojuegos. Sin embargo, son necesarios más estudios para poder tener más evidencia de su eficacia en pacientes con diferentes LIOm., OBJECTIVE: To identify whether there is effectiveness with of visual training in the improvement of neuroadaptation on the quality of visual function in patients implanted with multifocal intraocular lenses (IOLs). To identify which types of visual training allow memory transfer of visual acuity and contrast sensitivity. METHOD: A systematic bibliographic search was carried out using the databases PubMed, Biomed, Core and Europe, following the PRISMA methodology, of scientific articles published from 2000 to the present day. DISCUSSION: Neuroadaptation is a neural/sensory mechanism that appears when a patient cannot adapt to the new optical characteristics of IOLs. The visual side effects can affect the quality of life of patients, limiting visual acuity, dysphotopsias and enlluernaments, as well as a decrease in contrast sensitivity. There are different types of strategies and visual training exercises that improve neuroadaptation and reduce the side effects of these lenses. CONCLUSIONS: Visual training is effective if we combine perceptual training with dichoptic techniques, especially with the use of video games. However, more studies are needed to have more evidence of their efficacy in patients with different IOLs.

The strong wavelength dependency of diffractive elements casts reasonable doubts on the reliability of near-infrared- (NIR)-based clinical instruments, such as aberrometers and double-pass systems, for assessing, post-surgery, the visual quality of eyes implanted with diffractive multifocal intraocular lenses (DMIOLs). The results obtained for such patients when using NIR light can be misleading. Ordinary compensation for the refractive error bound to chromatic aberration is not enough because it only considers the best focus shift but does not take into account the distribution of light energy among the foci which strongly depends on the wavelength-dependent energy efficiency of the diffractive orders used in the DMIOL design. In this paper, we consider three commercial DMIOL designs with the far focus falling within the range of (-1, 0, +1)-diffractive orders. We prove theoretically the differences existing in the physical performance of the studied lenses when using either the design wavelength in the visible spectrum or a NIR wavelength (780 to 850 nm). Based on numerical simulation and on-bench experimental results, we show that such differences cannot be neglected and may affect all the foci of a DMIOL, including the far focus., This research was funded by the Ministerio de Ciencia e Innovación, Agencia Estatal de Investigación (AEI) of the Spanish Government. Ref. project (PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033)., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Purpose: To assess the in vitro optical quality and halo formation of the AcrySof IQ Vivity intraocular lens (IOL) (Alcon Laboratories, Inc) and to evaluate the clinical outcomes in patients who had bilateral implantation of this IOL. Methods: The optical quality was evaluated with the PMTF optical bench (Lambda-X). Through-focus modulation transfer function area (MTFa) curves between -5.00 and +2.00 diopters (D) were obtained for 3- and 4.5-mm pupil apertures. The halo was assessed in vitro with a test bench. The clinical study included 30 patients. Uncorrected (UDVA) and corrected (CDVA) distance visual acuity and binocular defocus curve were evaluated 6 months postoperatively. Results: The through-focus MTFa curve for the 4.5-mm pupil size showed only one peak at distance focus (38.4 units). For the 3-mm pupil size, the through-focus MTFa showed a lower peak of MTFa (28.9 units), located at -0.70 D, and an extended depth of focus up to -2.20 D. The halo formed was larger and more intense compared to a standard monofocal IOL. The clinical outcomes at 6 months revealed satisfactory visual acuity outcomes. All patients achieved a binocular CDVA of 0.1 logMAR or better. The mean visual acuity was better than 0.2 logMAR between +1.00 and -2.00 D of defocus. At a vergence of -2.50 D, the visual acuity was 0.31 ± 0.09 logMAR. Conclusions: The AcrySof IQ Vivity IOL provided good distance optical and visual quality and an extended range of focus of approximately 2.00 D, obtaining an optimal or functional visual acuity up to 50 to 40 cm. The halo formed was low intensity overall, but higher intensity than a monofocal IOL., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Aquest treball pretén determinar com afecta l’astigmatisme pot arribar a influir a la qualitat d’imatge d’un sistema òptic que porta un implant monofocal. Per a poder fer-ho s’analitzarà la qualitat d’imatge sobre un banc òptic que inclou un “ull model cubeta” on anirà la lent intraocular que es vulgui analitzar. En aquest muntatge es farà us de l’òptica adaptativa per a simular diferents astigmatismes en pla de còrnia. Es plantegen tres objectius principals: determinar l’afectació a la qualitat d’imatge quan s’indueix un astigmatisme en un sistema amb un implant monofocal no tòric, determinar l’afectació a la qualitat d’imatge d’un sistema amb un implant monofocal tòric quan es simulen diferents quantitats d’astigmatismes en pla de còrnia (incloent l’astigmatisme compensador de la potència tòrica) i finalment es busca determinar l’afectació a la qualitat d’imatge quan els eixos de la toricitat corneal difereix amb l’eix del toro de la lent intraocular monofocal tòrica. Finalment s’observa que la lent intraocular monofocal no tòrica tolera fins a 0,75D d’astigmatisme. Per altre banda, la lent intraocular monofocal tòrica amb un astigmatisme de 1,25D compensa un astigmatisme corneal de 0,90D y manté una bona qualitat d’imatge amb astigmatismes corneals de 0,75D a 1,50D. Finalment s’extreu que la lent tòrica tolera fins a 10º de rotació., Este trabajo pretende determinar cómo el astigmatismo puede influir a la calidad de imagen de un sistema óptico con un implante monofocal. Para llevarlo a termino se analizará la calidad de imagen sobre banco óptico que incluye un “ojo cubeta” dónde se introducirá la lente intraocular a analizar y se hará uso de la óptica adaptativa para tener un mejor control del sistema y poder simular astigmatismo en plano de córnea. Se proponen tres objetivos principales: determinar la afectación de la calidad de imagen cuando se induce astigmatismo en un sistema con un implante monofocal no tórico, determinar la afectación de la calidad de imagen en un implante monofocal tórico cuando se reproducen diferentes astigmatismos (incluyendo la potencia compensadora del cilindro) en el mismo eje de la lente y finalmente se busca determinar la afectación cuando difieren los ejes del astigmatismo corneal y el de la lente intraocular tórica monofocal tórica. Finalmente se observa que la lente intraocular monofocal no tórica tolera hasta un 0,75D de astigmatismo. La lente analizada con un cilindro en plano de lente de 1,25D compensa un astigmatismo corneal de 0,90D y tolera astigmatismos corneales de entre 0,75D a 1,50D. Por otra parte, esa misma lente tolera hasta 10º de rotación antes de que la calidad imagen decaiga., This report aims to find how astigmatism can affect to image quality of an optical system when there’s a monofocal intraocular lens. In order to do that, we will analyse the image quality in the different situations in a set up on bench There will be an eye model where we’ll put the intraocular lenses that we will study. We will be using adaptative optics in this set up in order to simulate different corneal astigmatisms in the corneal plane. We set three main goals: The first was to demonstrate how different amounts of astigmatism can affect the image quality when there’s a non-toric monofocal IOL in the set up. The second was to demonstrate how the image quality changes when there’s a toric monofocal IOL in the system. We’ll induce diferents amounts of corneal astigmatism in the same IOL axis. The third goal was to see how image quality is affected when the axis of the corneal astigmatism and the axis of the toric monofocal IOL differ from each other. The results we have seen is that the studied monofocal non-toric IOL can tolerate up to 0,75D of corneal astigmatism. In one other hand the studied toric monofocal IOL with an astigmatism of 1,25d at the lens plane compensates a corneal astigmatism of 0,90D. It can tolerate astigmatisms from 0,75D to 1,50D in the same axis. In the other hand, the toric monofocal IOL can only tolerate a 10º rotation befor loosing an enormous amount of image quality.

Purpose: To evaluate the size and intensity of the halos generated in distance vision by bifocal and extended depth of focus (EDOF) intraocular lenses (IOLs) as a function of pupil size, lens base power and lens addition. Methods: An EDOF-IOL (Tecnis® Symfony ZXR00) and three bifocal IOLs (Tecnis® +4.00 diopter (D) ZMB00, +3.25D ZLB00 and +2.75D ZKB00) of the same material and asphericity, were tested in-vitro in a model eye. The size and intensity of the halos formed in the distance focus were experimentally obtained and measured using image analysis. Geometrical optics was used to theoretically estimate the halo size. Results: The experimental halo size in the distance focus agreed with the theoretical estimation and was directly proportional to the pupil size and lens add power, and inversely proportional to eye power (cornea plus IOL power). As for the halo intensity, the larger the halo size, the dimmer it was. The EDOF IOL, with the lowest add power, had the smallest size but brightest halo. Conclusions: Concerning the halo size, the worst conditions (i.e., largest halos) would occur with an IOL of reduced base power (as would be the case of highly myopic patients), large add power, and large pupil. However, the relative intensity of the halo decreases as its size increases. These results contribute to the better understanding of the physical factors (size and/or intensity) that may have an influence on subjective halo perception by patients implanted with such IOLs., This study has been supported by Agencia Estatal de Investigación (Spanish government) and European social fund, (PID2020-114582RB-I00/ AEI / 10.13039/501100011033). The fund received does not lead to any conflict of interests regarding the publication of this paper., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Objectiu: Analitzar les variables que poden influir sobre l'extensió de focus de les lents intraoculars de focus estès. En particular, s'analitzarà la variació de l'extensió de focus amb la potència i la mida de pupil·la de la lent Tecnis EyhanceTM (Johnson & Johnson Vision). Metodologia: Obtenir la funció de transferència de modulació (MTF) en un model d'ull estàndard sobre banc òptic de les lents Eyhance de 10 D, 20 D i 30 D amb diàmetres de pupil·la sobre el plànol de la lent de 3.0 mm i 2.0 mm. Posteriorment, es procedeix a calcular l'àrea sota la corba de la MTF (MTFa) i l'agudesa visual (AV) correlacionada. Resultats: S'obtenen diferències poc significatives en el rendiment de la lent en funció de la potència, essent l'extensió de focus lleugerament més gran amb la lent de 10 D i la qualitat òptica relativament millor amb 30 D. Amb la pupil·la més petita la profunditat de focus augmenta significativament, però es redueix la qualitat òptica. Els resultats obtinguts sobre banc òptic són força concordants amb els resultats clínics obtinguts per alguns grups d'investigació. Conclusions: La potència de la lent Eyhance afecta de manera poc significativa la qualitat òptica i l'extensió de la profunditat de focus. El rendiment de la lent varia notablement amb el diàmetre pupil·lar. S'han d'analitzar més les propietats òptiques i clíniques amb diferents potències de la lent en futurs estudis. Cal assenyalar, com a dificultat, una gran variació entre els estudis clínics a causa de la manca d'estandardització de les proves., Objetivo: Analizar las variables que pueden influir sobre la extensión de foco de las lentes intraoculares de foco extendido. En particular, se analizará la variación de la extensión de foco con la potencia y el tamaño de pupila de la lente Tecnis EyhanceTM (Johnson & Johnson Vision). Metodología: Obtener la función de transferencia de modulación (MTF) en un modelo de ojo estándar sobre banco óptico de las lentes Eyhance de 10 D, 20 D y 30 D con diámetros de pupila sobre el plano de la lente de 3.0 mm y 2.0 mm. Posteriormente, se procede a calcular el área bajo la curva de la MTF (MTFa) y la agudeza visual (AV) correlacionada. Resultados: Se obtienen diferencias poco significativas en el rendimiento de la lente en función de la potencia, siendo la extensión de foco ligeramente mayor con la lente de 10 D y la calidad óptica relativamente mejor con 30 D. Con la pupila más pequeña la profundidad de foco aumenta significativamente, pero se reduce la calidad óptica. Los resultados obtenidos sobre banco óptico son bastante concordantes con los resultados clínicos proporcionados por algunos grupos de investigación. Conclusiones: La potencia de la lente Eyhance afecta de manera poco significativa la calidad óptica y la extensión de la profundidad de foco. El rendimiento de la lente varía notablemente con el diámetro pupilar. Se deben analizar más las propiedades ópticas y clínicas con diferentes potencias de la lente en futuros estudios. Cabe señalar, como dificultad, una gran variación entre los estudios clínicos debido a la falta de estandarización de las pruebas., Purpose: To analyze the variables that can influence the focus extension of extended focus intraocular lenses. Specifically, the variation of the focus extension with the power and pupil size of the Tecnis EyhanceTM (Johnson & Johnson Vision) lens will be analyzed. Methods: Obtain the modulation transfer function (MTF) in a standard eye model on the optical bench of the Eyhance lenses of 10 D, 20 D and 30 D with pupil diameters on the plane of the lens of 3.0 mm and 2.0 mm. Subsequently, we proceed to calculate the area under the curve of the MTF (MTFa) and the correlated visual acuity (AV). Results: Insignificant differences are obtained in lens performance depending on the power, being the slightly larger focus extension with the 10 D lens and the optical quality relatively better with 30 D. With the smaller pupil the depth of focus increases significantly, but the optical quality is reduced. The results obtained on the optical bench are quite consistent with the clinical results provided by some research groups. Conclusions: The power of the Eyhance lens significantly affects optical quality and the extent of focus depth. The performance of the lens varies significantly with the pupil diameter. The optical and clinical properties with different lens powers must be further analyzed in future studies. It should be noted, as difficulty, a great variation between clinical studies due to the lack of standardization of the tests.

Purpose: To assess the optical performance of four extended range of vision (ERV) intraocular lenses (IOLs) and predict the visual quality of the average pseudophakic patient. Methods: Four ERV IOLs (LuxSmart, Bausch & Lomb; Vivity, Alcon Laboratories, Inc; Tecnis Eyhance, Johnson & Johnson Vision; and Isopure, PhysIOL) were inserted in an on-bench model eye. Their performance was assessed using through-focus modulation transfer function (MTF)-based metrics, through-focus point spread function, and halo analysis for three pupils (2.0, 3.0, and 4.5 mm). The expected visual acuity and the range of vision was estimated from the through-focus area under the MTF curve. A monofocal IOL (Tecnis ZCB00; Johnson & Johnson Vision) was included as reference. Results: The Tecnis ZCB00 showed the highest image quality at far for all pupil conditions, closely followed by the Tecnis Eyhance. The LuxSmart and Vivity performed similarly in the intermediate range (-1.00 to -2.00 diopters [D]) with a 3.0-mm pupil and showed better performance than the other ERV IOLs for that range. All ERV lenses presented pupil dependent performance. All lenses reached normal expected visual acuity (0.0 logMAR) at far distance. The Tecnis ZCB00, Tecnis Eyhance, and Isopure decreased their expected visual acuity with defocus (0.1 logMAR at 66 cm) faster than the LuxSmart and Vivity (0.0 logMAR at 66 cm). The LuxSmart and Vivity produced greater halos than the Tecnis ZCB00, but they showed little change with larger pupils. The Isopure lens showed a pupil-dependent halo. Conclusions: The expected visual acuity decreased with the object distance differently, depending on the ERV design. The Vivity and LuxSmart lenses showed an expanded imaging capability (¿ 0.50 D) with respect to a monofocal lens that may benefit intermediate vision. The Tecnis Eyhance and Isopure lenses showed more modest extensions that mainly rely on pupil constriction., Supported by Project PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033 from the Spanish Agencia Estatal de Investigación., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Objectiu: Estudiar les diferències de comportament òptic entre dos dissenys de lents intraoculars (LIOs) de rang de visió estès (ERV-IOLs per les seves sigles en anglès) orientats a proporcionar una visió intermitja òptima als pacients: la lent monofocal ‘millorada’ (EM-IOL per les seves sigles en anglès) Tecnis Eyhance (Johnson & Johnson) versus la lent de profunditat de focus estès (EDOF-IOL per les seves sigles en anglès) LuxSmart (Bausch+Lomb). Escenari: Grup d’Òptica Aplicada i Processament de la Imatge, Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Tech, Espanya. Mètodes: La Funció de Transferència de Modulació a través del focus (TF-MTF per les seves sigles en anglès) i l’àrea sota la corba de la MTF (TF-MTFa per les seves sigles en anglès) es van mesurar in-vitro i es van comparar en dos dissenys de ERV-IOLs: EM-IOL i EDOF-IOL. La TF-MTF es va analitzar com la lent intraocular col·locada en un ull model artificial en el rang de desenfoc de -4.0 a +2.0 diòptries (D). L’estudi es va realitzar en funció de la potència base de la lent intraocular (10D, 20D i 30D) i del diàmetre pupil·lar (2.0, 3.0, 4.5 mm). Resultats: Amb la EM-IOL vam trobar una moderada extensió del rang de visió cap a distàncies intermitges, evidenciada pel desplaçament miòpic dels pics de la MTF i de la MTFa per mides pupil·lars petites. La EDOF-IOL va mostrar una major extensió del rang de visió, tot i que a expenses de la qualitat òptica dels pics de la MTF i de la MTFa en visió llunyana. La forma de les corbes de la TF-MTF i de la TF-MTFa de la EDOF-IOL (i, per tant, el seu comportament òptic) va variar notablement en funció del diàmetre pupil·lar. La influència d’aquest en el comportament òptic va ser menys perceptible en el cas del disseny de la EM-IOL. La potencia base de les lents no va indicar una influència significativa en el comportament òptic de cap dels dos dissenys intraoculars., Objetivo: Evaluar las diferencias de comportamiento óptico entre dos diseños de lentes intraoculares (LIOs) de rango de visión extendido (ERV-IOLs por sus siglas en inglés) orientados a proporcionar una visión intermedia óptima a los pacientes: la lente monofocal ‘mejorada’ (EM-IOL por sus siglas en inglés) Tecnis Eyhance (Johnson & Johnson) versus la lente de profundidad de foco extendida (EDOF-IOL por sus siglas en inglés) LuxSmart (Bausch+Lomb). Escenario: Grupo de Óptica Aplicada y Procesado de Imagen, Facultad de Óptica y Optometría de Terrassa, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Tech, España. Métodos: La Función de Transferencia de Modulación a través del foco (TF-MTF por sus siglas en inglés) y el área bajo la curva de la MTF (TF-MTFa por sus siglas en inglés) se midieron in-vitro y se compararon en dos diseños de ERV-IOLs: EM-IOL y EDOF-IOL. La TF-MTF se analizó con la lente intraocular colocada en un ojo modelo artificial en el rango de desenfoque de -4.0 a +2.0 dioptrías (D). La evaluación se realizó en función de la potencia base de la lente intraocular (10D, 20D y 30D) y del diámetro pupilar (2.0, 3.0 y 4.5 mm). Resultados: Con la EM-IOL encontramos una moderada extensión del rango de visión hacia distancias intermedias, evidenciada por el desplazamiento miópico de los picos de la MTF y de la MTFa para tamaños pupilares pequeños. La EDOF-IOL mostró una mayor extensión del rango de visión, aunque a expensas de la calidad óptica de los picos de la MTF y de la MTFa en visión lejana. La forma de las curvas de la TF-MTF y de la TF-MTFa de la EDOF-IOL (y, por lo tanto, su comportamiento óptico) varió notablemente en función del diámetro pupilar. La influencia de éste en el desempeño óptico fue menos perceptible en el caso del diseño de la EM-IOL. La potencia base de las lentes no indicó una influencia significativa en el comportamiento óptico de ninguno de los dos diseños intraoculares., Purpose: To assess the differences of optical performance between two designs of extended range of vision intraocular lenses (ERV-IOLs) aimed at providing patients with a better intermediate vision: enhanced monofocal (EM-IOL) Tecnis Eyhance (Johnson & Johnson) versus extended depth of focus (EDOF-IOL) LuxSmart (Bausch+Lomb). Setting: Group of Applied Optics and Image Processing, Optics & Optometry Faculty, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Tech, Spain. Methods: The through-focus modulation transfer function (TF-MTF) and area under the MTF (TF-MTFa) were measured in-vitro and compared in two ERV-IOL designs: EM-IOL and EDOF-IOL. The TF-MTF was determined with the IOL placed in a model eye, between -4.0 and +2.0 diopters (D). The assessment was carried out as a function of the IOL base power (10D, 20D and 30D) and pupil diameter (2.0, 3.0 and 4.5 mm). Results: For the EM-IOL, there was a moderate extension of the range of vision through intermediate vision as evidenced by the myopic shift of the peaks in the MTF and MTFa for small pupils. The EDOL-IOL showed a larger extension of the range of vision but at the expenses of the optical quality of the peaks of MTF and MTFa for distance vision. The shape of the TF-MTF and TF-MTFa curves of the EDOF-IOL (and thus its optical performance) varied noticeably as a function of pupil size. The influence of pupil size on optical performance was less noticeable in the case of the EM-IOL design. The IOL base power did not show significant influence on the optical performance of any of the two designs.

We explore the possibility of extending the depth of focus of an imaging lens with anasymmetric quartic phase-mask, while keeping the aberration within a relatively low level. Thiscan be intended, for instance, for ophthalmic applications, where no further digital processingcan take place, relying instead on the patient’s neural adaptation to their own aberrations. Wepropose a computational optimization method to derive the design-strength factor of the asymmetricprofile. The numerical and experimental results are shown. The optical experiment was conductedby means of a modulo-2pphase-only spatial light modulator. The proposed combination of theasymmetric mask and the lens can be implemented in a single refractive element. An exemplarycase of an extended-depth-of focus intraocular lens based on the proposed element is described anddemonstrated with a numerical experiment., Funding for this project was provided by the following: Agencia Estatal de Investigación (Spanish government) and European social fund, (PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033); Centre de Cooperació i Desenvolupament, Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (Spain), Project B004-2019; Ministerio de Ciencia, Tecnología e Innovación (Colombia), Project 124489786239 (Contract 763-2021)., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Català: El cristal·lí és la lent natural de l’ull. Entre les seves propietats hi ha la transparència, imprescindible per al bon funcionament del sistema visual. A causa de múltiples factors, amb el pas del temps perd transparència fins a tornar-se opac. Per solucionar aquest inconvenient, al llarg dels segles s'ha anat desenvolupant la cirurgia de cataractes, que tracta de recuperar la transparència del cristal·lí, substituint-lo per una lent intraocular i corregint, si cal, els defectes refractius. En aquest estudi es van analitzar els resultats postoperatoris després de la implantació d'una lent intraocular de focus estès AcrySof® IQ Vivity™ d'Alcon® en una mostra de 18 individus. Amb aquest objectiu se’n van elaborar les corbes de desenfocament, que aporten informació sobre el rendiment de la lent intraocular, el que ens permetrà en un futur implantar a cada pacient aquell disseny que més s'adeqüi a les seves necessitats. Basant-nos en els nostres resultats, podem concloure que amb la nostra lent objecte d'estudi s'aconsegueix un baix nivell d'halos i enlluernaments, així com una agudesa visual molt bona de lluny i bona en distància intermèdia. Tot i així, per a una visió propera es recomanaria la implantació d'un altre disseny, ja que amb l'AcrySof® IQ Vivity™ un nombre elevat de pacients necessitarà un ajut òptic per a aquesta distància. Castellà: El cristalino es la lente natural del ojo. Entre sus propiedades está la transparencia, imprescindible para el buen funcionamiento del sistema visual. Debido a múltiples factores, con el paso del tiempo, pierde transparencia hasta volverse opaca. Para solucionar este inconveniente, a lo largo de los siglos se ha ido desarrollando la cirugía de cataratas, que trata de recuperar la transparencia del cristalino, sustituyéndolo por una lente intraocular y, corrigiendo, en caso de ser necesario, los defectos refractivos. En el presente estudio se analizaron los resultados postoperatorios tras la implantación de una lente i

The defocus curve (DC) has become the gold standard method for assessing the visual performance at different distances, and hence, to evaluate the depth of focus that is provided by modern presbyopia-compensating intraocular lenses that are used in cataract surgery. A former study, carried out by other authors, reported that the DC method, based on placing the chart at far distance and using trial negative lenses, underestimated the visual acuity that was measured by varying the test distance (VD) in pseudophakic patients. We have revisited the issue with pseudophakic subjects and have extended the study to include young phakic observers with their natural accommodation preserved. Our results show that both the VD and DC methods are equivalent in precision and accuracy and can be used indistinctly. However, the DC method is more practical in the clinics because it does not require further control of the chart positioning and illuminance., This research funded by the Agencia Estatal de Investigación, Ministerio de Ciencia e Innovación of the Spanish government (PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033)., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Purpose: To evaluate the optical and clinical performance of an enhanced monofocal intraocular lens (IOL) (TECNIS Eyhance ICB00; Johnson & Johnson Vision) in patients with high hyperopia and a short axial length. Methods: Power mapping, wavefront analysis, and the through-focus modulation transfer function area (TF-MTFa) were measured in vitro for three IOL powers (10.00, 20.00, and 30.00 diopters [D]). The clinical study included 22 patients with an axial length of less than 22.5 mm. Uncorrected (UDVA) and corrected (CDVA) distance visual acuity and binocular defocus curve were evaluated 6 months postoperatively. Results: For the three IOL powers, the power mapping revealed an increase in positive power from the periphery to the center of the lens, providing an extra positive correction of 1.00 D for a 2-mm pupil size. The TF-MTFa curves showed only a peak of maximum MTFa at the distance focus. As the pupil size became smaller, there was a focus extension effect, providing an extended depth of focus of up to -1.50 D for a 2-mm pupil size. No significant dependency of the IOL base power on the power profile, wavefront, or optical quality was found. The clinical outcomes showed that all patients achieved a binocular CDVA of 0.1 logMAR or better. The mean visual acuity was better than 0.1 logMAR between +0.50 and -1.50 D of defocus. At a vergence of -2.00 D, the visual acuity was 0.11 ± 0.13 logMAR. Conclusions: The monofocal enhanced IOL provided good distance optical and visual quality and optimal visual acuity up to an intermediate-near vision distance of 50 to 40 cm in patients with high hyperopia and a short axial length., Supported by Project PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033 from the Spanish Agencia Estatal de Investigación, Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

The objective of this prospective, randomized, double-masked study was to compare the contrast sensitivity and quality of vision of patients bilaterally implanted with the following six different presbyopia correcting intraocular lenses (IOLs): SV25T0 (n = 19), ATLISA 809M (n = 18), ATLISA TRI 839MP (n = 19), ZKB00 (n = 20), ZLB00 (n = 20) and Symfony ZXR00 (n = 20). For comparison purposes, 36 patients were implanted with a monofocal lens (ZA9003). Contrast sensitivity was assessed binocularly at distance under photopic, mesopic and mesopic plus glare conditions, and at near under photopic conditions. Quality of vision was explored in terms of photic phenomena and spectacle independence. Overall, the monofocal lens offered better contrast sensitivity, under all illumination conditions, and less occurrence and intensity of photic phenomena. Amongst the multifocal IOL (MIOL) designs, the extended depth of focus Symfony ZXR00 provided better contrast sensitivity than the other MIOLs, particularly at intermediate and high spatial frequencies. Up to 40% and 50% of patients implanted with MIOLs reported glare and halos, respectively. The SV25T0 resulted in less occurrence and intensity of halos. The evaluation of photic phenomena and contrast sensitivity under different illumination conditions may reflect real-life, visually challenging situations, and thus provide insightful information to assist ophthalmic surgeons when selecting the best intraocular lens for their patients., This research was funded by the Agencia Estatal de Investigación, Ministerio de Ciencia e Innovación of the Spanish government (PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033). None of the authors had any commercial interest in any of the products included in the study. None of the authors received any funding from companies related to the products included in the study., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

A les darreres dècades, la cirurgia refractiva s'ha transformat en un dels principals mètodes per a corregir les ametropies de manera definitiva. Actualment, aquells pacients operats, es converteixen en candidats per a l'operació de cataractes i la implantació de lents intraoculars. Això suposa una sèrie de dificultats, ja que els mètodes normals de mesura dels paràmetres corneals, no funcionen amb tanta exactitud en aquests subjectes. A més a més, la resta visual prèvia a la cirurgia refractiva normalment no està limitada per una baixa agudesa visual, sinó per la presència d'aberracions oculars d'alt ordre. És per això que cal conèixer els mètodes correctes de mesura dels paràmetres oculars, així com el càlcul i l’elecció de la lent intraocular més indicada, per poder minimitzar els efectes de les aberracions en la visió i no empitjorar l’estat visual. En aquest treball bibliogràfic estan resumides les pautes per a una correcta presa de mesures, així com les diferents fórmules per al càlcul de la LIO final, i no per últim els tipus de lents existents i les seves característiques, per tal d'orientar l'òptic optometrista que desenvolupi la seva activitat en aquest camp clínic., En las últimas décadas, la cirugía refractiva se ha transformado en uno de los principales métodos para corregir las ametropías de manera definitiva. Ahora, aquellos pacientes operados, se convierten en candidatos para la operación de cataratas e implantación de lentes intraoculares. Esto supone una serie de dificultades, ya que los métodos normales de medida de los parámetros corneales, no funcionan con tanta exactitud en estos sujetos. Además, el resto visual previo a la cirugía refractiva normalmente no está limitado por una baja agudeza visual, sino por la presencia de aberraciones oculares de alto orden. Es por esto que hay que conocer los métodos correctos de medida de los parámetros oculares, así como el cálculo y la elección de la lente intraocular más indicada, para poder minimizar los efectos de las aberraciones en la visión y no empeorar su estado visual. En este trabajo bibliográfico están resumidas las pautas para una correcta toma de medidas, así como las diferentes fórmulas para el cálculo de la LIO final, y no por último los tipos de lentes existentes y sus características con el fin de orientar al óptico optometrista que desarrolle su actividad en este campo clínico., In the last decades, refractive surgery has become one of the main methods to correct ametropia. Now, those operated patients become candidates for cataract surgery and intraocular lens implantation. This supposes a series of difficulties, since the normal methods of measuring corneal parameters do not work with such accuracy in these subjects. Furthermore, residual vision prior to refractive surgery is usually not limited by low visual acuity, but rather by the presence of higher-order ocular aberrations. This is why it is necessary to know the correct methods for measuring ocular parameters, as well as the calculation and choice of the most suitable intraocular lens, in order to minimize the effects of aberrations and not worsen their visual status. In this bibliographical project, the guidelines for a correct taking of measurements are summarized, as well as the different formulas for the calculation of the final IOL, and not lastly, the types of existing lenses and their characteristics in order to guide the optometrist who develops his activity in this clinical field.

Clinical relevance It is important to distinguish between visual acuity, optical quality and quality of vision when outcomes obtained with intraocular lenses are evaluated. These parameters, that includeobjective and subjective tests, should be assessed to obtain results that are not biased. Background To assess the difference in visual and optical quality between two monofocal intraocular lens models. Methods : This was a prospective, parallel and randomised clinical study conducted at Miranza IOA, a private clinic in Madrid, Spain. Sixty patients were implanted bilaterally, 30 per group, with two aspheric IOLs with induced spherical aberration of -0.27 µm for Group A and -0.20 µm for Group B. Visual outcomes obtained at 1 and 3 months after surgery included both uncorrected (UCVA) and corrected monocular distance visual acuity (DCVA), objective scattering index (OSI), modulation transfer function (MTF) cut-off, Strehl Ratio (SR), contrast sensitivity defocus curve (CSDC), intraocular lens spherical aberration (SA), and longitudinal chromatic aberration of the eye. Activity limitations in daily life were assessed using CatQuest-9SF questionnaire. Results There were statistically significant differences for DCVA (0.04 LogMAR; p = .008) and SR (0.03; p = .003) between groups. Outcomes related to CSDC showed statistically significant differences for vergences between -0.50 D and +1.00 D (3 mm pupil) and for vergences of 0.00 D and +0.50 D (4.5 mm pupil) between groups. Overall, Group A showed better results regarding visual and optical quality, including a lower longitudinal chromatic aberration result in comparison to Group B. Patient satisfaction evaluated with CatQuest-9SF showed that Group A achieved better outcomes, although the differences were statistically significant only for the ‘Reading text on television’ item (p = 0.027). Conclusions Both intraocular lens models showed excellent quantity of vision, optical and visual quality as well as high patient satisf, This study was partially funded by an unrestricted research grant from Johnson and Johnson Vision., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Purpose: Compare subjective (Rx) and objective (ObjRx) refractions outcomes with two autorefractors models and an aberrometer in eyes implanted with a hydrophobic trifocal IOL (FineVision POD F GF, Physiol, Liége, Belgium) and a hydrophilic one (FineVision POD F, Physiol, Liége, Belgium). Methods: Prospective comparative cohort study, with 100 subjects randomly assigned to either the POD F group (n = 50) or the POD F-GF group (n = 50). Postoperative eye examinations at 1-month visit included seven result sets, one for each assessment method: Rx, AR (automated refraction measured with the autorefractor KR8800), WF-P (Zernike-coefficients-based objective refraction, photopic pupil size), WF-M (Zernike-coefficients-based objective refraction, mesopic pupil size), WF-4 (Zernike-coefficients-based objective refraction, 4 mm pupil), OPD-C (automated refraction measured with the aberrometer OPD in the central pupil/photopic conditions), and OPD-M (automated refraction measured with the aberrometer OPD under mesopic conditions). Results: Mean differences between ObjRx and Rx reached statistical significance for sphere and spherical equivalent (M) only with OPD-C in the POD F-GF group. All ObjRx methods showed significant differences with Rx in the POD F group, with some values differing by more than 0.50 D (-0.58 D in M for the WF-P). Bland Altman plots showed better agreement for the astigmatic components, and for sphere and spherical equivalents in both IOL groups measured with AR and OPD-M. Conclusions: None of the objective methods of refraction evaluated in this study were as reliable as the subjective refraction, irrespective of the lens material, but POD F-GF ObjRx seems to differ less with Rx than POD F ObjRx values., Award-winning, Postprint (author's final draft)

La pérdua de transparencia del cristal·lí, la lent natural que ens permet enfocar a totes les distàncies, es comú en la població major de 60 anys aproximadament. Aquesta opacificació rep el nom de cataracta. Es una patología normalmente bilateral que va associada a la edat i que provoca pérdua de visió, pérdua de sensibilitat al contrast, borrositat y enlluernament entre altres factors. L’implant de la lent intraocular és el métode actual pel qual es restableix la visió del pacient, una lent artificial que substitueix al cristal·lí. Els objectius principals del treball són: revisar els diversos tipus de lents intraoculars que, segons el seu disseny ofereixen diferents prestacions al pacient; definir els aspectes que influeixen en la qualitat visual y els métodes més utilitzats per la seva evalucació, tant objectius com subjectius. Un altre dels objectius principals consisteix en el anàlisi del impacte que provoquen les lents intraoculars en la qualitat visual en funció del seu disseny. L’estudi emfatitza en els dissenys que compensen la presbícia bé mitjançant la multifocalitat o bé mitjançant la extensió del segment focal de la lent intraocular. Per últim, com a aportació propia i personal, es presenta un cas real, en el que s’implanta de manera unilateral una lent intraocular per unes circumstàncies poc freqüents. Conclusions: La qualitat visual postoperatòria del pacient depèn de les característiques de la lent implantada i també d'altres factors, com la pròpia condició de l'individu. No obstant això, a grans trets es pot precisar que, les lents intraoculars monofocals només proporcionen una distància d'enfocament (normalment ajustada a la visió llunyana), el que manté la presbícia a l'ull implantat. D'altra banda, aquestes lents formen imatges amb més contrast i registren una menor incidència de fenòmens fotics., La pérdida de transparencia del cristalino, la lente natural que nos permite enfocar a todas las distancias, es común en la población mayor de 60 años aproximadamente. Esta opacificación recibe el nombre de catarata. Es una patología normalmente bilateral que va asociada a la edad y que provoca pérdida de visión, pérdida de sensibilidad al contraste, borrosidad y deslumbramiento entre otros factores. El implante de la lente intraocular es el método actual por el cual se restablece la visión del paciente, siendo una lente artificial que suplanta al cristalino. Los objetivos principales del trabajo son: revisar los diversos tipos de lentes intraoculares que, según su diseño ofrecen diferentes prestaciones al paciente; definir los aspectos que influyen en la calidad visual y los métodos más utilizados para su evaluación, tanto objetivos como subjetivos. Otro de los objetivos principales consiste en el análisis del impacto que provocan las lentes intraoculares en la calidad visual en función de su diseño. El estudio hace hincapié en los diseños que compensan la presbicia bien mediante la multifocalidad o bien mediante la extensión del segmento focal de la lente intraocular. Por último, como aportación propia y personal, se presenta un caso real, en el que se implanta de manera unilateral una lente intraocular por circunstancias poco frecuentes. Conclusiones: La calidad visual posoperatoria del paciente depende de las características de la lente implantada y también de otros factores, como la propia condición del individuo. Sin embargo, a grandes rasgos se puede precisar que, las lentes intraoculares monofocales solamente proporcionan una distancia de enfoque (normalmente ajustada a la visión lejana), lo que mantiene la presbicia en el ojo implantado. Por otro lado, estas lentes forman imágenes con mayor contraste y registran una menor incidencia de fenómenos fóticos., The loss of transparency of the crystalline lens, the natural lens that allows us to focus at all distances, is common around the population over approximately 60 years of age. This opacification is called a cataract. It is a normally bilateral pathology that is associated with age and that causes loss of vision, loss of contrast sensitivity, blurring and glare among other factors. The implant of the intraocular lens is the current method by which the patient's vision is restored, being an artificial lens that supplants the crystalline lens. The main objectives of the job are: to review the various types of intraocular lenses that, according to their design, offer different benefits to the patient; define the aspects that influence visual quality and the most used methods for their evaluation, both objective and subjective. Another main objective is to analyze the impact that intraocular lenses have on visual quality based on their design. The study emphasizes in designs that compensate for presbyopia either through multifocality or by extending the focal segment of the intraocular lens. Finally, as own and personal contribution, a real case is presented, in which an intraocular lens was implanted unilaterally due to rare circumstances. Conclusions: The postoperative visual quality of the patient depends on the characteristics of the implanted lens and also on other factors, such as the individual's own condition. However, broadly speaking, it can be specified that intraocular lenses with simpler designs cause less negative impact on vision. However, it can be broadly stated that monofocal intraocular lenses only provide a focusing distance (normally adjusted to far vision), which maintains presbyopia in the implanted eye. On the other hand, these lenses form images with higher contrast and register a lower incidence of photic phenomena.

Se ha realizado el diseño y la caracterización de un dispositivo en banco óptico, que incorpora un nuevo modelo de ojo fisiológico y un sistema de óptica adaptativa controlado por ordenador, para la evaluación in vitro de las lentes intraoculares. Se describen los componentes optomecánicos del modelo de ojo, prestando especial atención a las características ópticas de su córnea artificial (potencia y aberración esférica). Se ha comprobado el comportamiento del sistema de óptica adaptativa como método de control y modificación del frente de onda que incide sobre la córnea artificial, obteniendo que es necesario calcular un LUT (Look-Up-Table) que permita corregir el comportamiento no-lineal inicial del espejo deformable. Este control del frente de onda permite simular variaciones en la posición del test objeto, así como inducir ametropías o aberraciones en el modelo de ojo sin necesidad de introducir elementos adicionales en el banco óptico. Se presenta un ejemplo de aplicación., We present the design and characterization of an optical setup, which contains a new physiological eye model and a computer-controlled adaptive optics closed loop, intended for the in vitro evaluation and optical testing of intraocular lenses. We describe the optomechanical components of the eye model, paying special attention to the optical characteristics of its artificial cornea (power and spherical aberration). We tested the response of the adaptive close loop as a method of control and modification of the wavefront that impinges upon the artificial cornea. We obtained that it is necessary to calculate a LUT (Look-Up-Table) to correct the initial non-linear behavior of the deformable mirror. This wavefront control allows us to simulate variations in the position of the object test, as well as to induce ametropia or aberrations in the eye model without the need of introducing additional elements in the optical bench. We present an example of application., Peer Reviewed, Postprint (published version)