Search

[cat] L’objectiu principal de la present recerca és aproximar-se a l’obra de Matfre Ermengaud, Breviari d’amor (s. XIII), a partir del conjunt de la seva tradició romànica: occitana, catalana i castellana. S’utilitza el mètode de la lectura coetània per a analitzar de manera exhaustiva el cercle d’emissió, la tradició manuscrita i la seva recepció. Les conclusions obtingudes esdevenen una síntesi de l’estat actual de la investigació i volen servir com a punt de partida per a futures contribucions., [eng] The main objective of this investigation is to approach Matfre Ermengaud’s work, Breviari d’amor (13th century), from the point of view of its Romance textual tradition in Occitan, Catalan and Castilian languages. The “coetaneous reading” theory is the methodology employed to exhaustively analyse the circle of emission of the literary work, its manuscript tradition, diffusion and reception. The conclusions reached so far are a critical synthesis of the current state of research, which is intended to serve as a starting point for future contributions.

En el presente trabajo se describe la propuesta de sistema de información para el proyecto Aetates Amoris, dedicado a las concepciones del amor y el vocabulario amoroso en diferentes épocas. Se detallan someramente los modelos de metadatos XML-TEI y Dublin Core Cualificado que se utilizarán para el etiquetado y catalogación de los diferentes materiales textuales y bibliográficos que contendrá el sitio. Como una aproximación adicional al corpus de estudio se realizaron diferentes análisis estilométricos aplicando el análisis estadístico de textos literarios. Tanto las técnicas de Lectura Distante (Distant Reading) como las de Lectura Cercana (Close Reading) presentan una enorme utilidad y complementariedad a la hora de identificar ciertos patrones lingüísticos y temáticos presentes en el corpus de estudio., This paper describes an information system for the Aetates Amoris project focusing on the concept of love and its vocabulary in different periods. The XML-TEI and Qualified Dublin Core metadata models that will be used for the labeling and cataloging of the different textual and bibliographic materials that the site will contain are briefly detailed. As an additional approach to the body of scholarship, different stylometric analysis are carried out by applying the statistical analysis of literary texts. Both the Distant Reading and Close Reading techniques are extremely useful and complementary when it comes to identifying certain linguistic and thematic patterns found in the body of scholarship., Asociación Argentina de Humanidades Digitales, Universidad Nacional de La Plata

The Occitan Roman of Jaufréoffers the most complete description of ahuman being affected by leprosy in all medieval literature. From its behavior and treatment derives a medical knowledge, absent in pious texts, and it is observed that, while understanding leprosy as a Sexually Transmitted Disease, the author does not make any criticism of it. La novela occitana Jaufré ofrece La descripción más completa de unser humano afectado por la lepra de todala literatura medieval. De la conducta y su tratamientose deriva un conocimiento médico, ausente en textos piadosos, y se observa que, aun siendo entendida como una enfermedad de transmisiónsexual, el autor no efectúa ninguna crítica de orden moral.

Cette communication se propose d’analyser la place de la littérature occitane dans un corpus de manuels édités du XIXe siècle à la fin du XXe siècle. Elle observe les divergences et convergences, par-delà le temps et l’espace, quant au choix des auteurs, des thèmes abordés. Elle analyse aussi les discours d’accompagnement : préfaces, exercices pédagogiques, quant à leur soubassement scientifique et idéologique. This paper aims to analyse the place of Occitan literature in a corpus of textbooks published from the 19th century to the end of the 20th century. It points out the divergences and convergences, beyond time and space, in the choice of authors and the themes addressed. It also analyses the associated discourses: prefaces, pedagogical exercises, as to their scientific and ideological basis. Aquesta comunicacion a per objectiu d’analisar la plaça de la literatura occitana dins un corpus de manuals editats del sègle XIX a la fin del sègle XX. Obsèrva las divergéncias e convergéncias, delà lo temps e l’espaci, per çò qu’es de la causida dels autors, de las tematicas abordadas. Analisa tanben los discorses d’acompanhament : prefacis, exercicis pedagogics… e lor fondamenta scientifica e ideologica.

The PhD entitled "Troubadour Lyrics in the Crown of Aragon: case study" offers a detailed census of all those troubadours for whom a link has been proposed with the Crown of Aragon, with fundamental information about the reigns of contact –those who welcomed and promoted, precisely, the Occitan lyric; that is, the reigns of Alphonse I the Chaste, Peter I the Catholic, James I the Conqueror and Peter II the Great-, the compositions that underpin their inclusion in this census and data related to their own pieces. Some issues that exemplify the Occitan case in the Crown of Aragon, and which we have defined as "cases", are, for example, the analysis of the "Catalan" word in lyrical troubadour, an analysis in courtesy terms, more than not in geographic terms. Undoubtedly, the figure of Peire Vidal as the greatest exponent of the lyrical in the times of Alphonse I is one of the most important cases in this PhD, given the magnitude of his work and the long distance that the same troubadour does all around most significant courts of the moment. In this sense, we offer a proposal for the dating of his work related to the Crown of Aragon and, at the same time, a re-reading of it. Finally, the last case exposed to the PhD deals with the figure of Peter II the Great, as a patron. In this case, the image of the monarch, often in the shadow of the golden age of his father, James I, has not been appropriately valued or, at least, his work as a patron was not considered, as we said, which could well resemble that of his great-grandfather, Alphonse I the Chaste La tesi titulada “Lírica trobadoresca a la Corona d’Aragó: estudi de casos” ofereix un cens detallat de tots aquells trobadors per als quals s’ha proposat algun vincle amb la Corona d’Aragó, amb informació fonamental sobre els regnats de contacte –aquells que van acollir i promoure, precisament, la lírica occitana; això és, els regnats d’Alfons I el Cast, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran-, les composicions que fonamenten llur inclusió en aquest cens i dades relatives a les pròpies peces. Algunes qüestions que exemplifiquen el cas occità a la Corona d’Aragó, i que hem definit com a “casos”, són, per exemple, l’anàlisi del mot “català” en la lírica trobadoresca, una anàlisi en termes cortesos, més que no pas en termes geogràfics. Sens dubte, la figura de Peire Vidal com a màxim exponent de la lírica en temps d’Alfons I és un dels casos més rellevants en aquesta tesi, donada la magnitud de la seva obra i el llarg recorregut que el mateix trobador fa arreu de les corts més significatives del moment; en aquest sentit, oferim una proposta de datació de l’obra relacionada amb la Corona d’Aragó i, alhora, una relectura de la mateixa. Finalment, el darrer cas exposat a la tesi tracta la figura de Pere II el Gran, en tant que mecenes; en aquest cas, la imatge del monarca, sovint a l’ombra de l’època daurada del seu pare, Jaume I, no ha estat prou valorada o, si més no, no se n’havia contemplat la tasca de mecenes, com dèiem, que bé podria assemblar-se a la del seu besavi, Alfons I el Cast

En el volum XXXVI d'Estudis Romànics vam exposar breument les activitats en matèria de filologia occitan dutes a terme a la Universitat de Lleida fins a aquell moment (i, en especial, en el trienni 2011-2014), que són en bona part fruit de l'existència d'una Càtedra d'Estudis Occitans (CEO), i d'una titulació específica --única a tot l'Estat-- que associa les filologies catalana i occitana. Avui gosaríem dir que les activitats de la CEO, i en general les actuacions sobre l'occità en el seu entorn més immediat, s'han intensificat notablement. Per tant, ja podem dreçar un balanç més sòlid de tot allò que, sovint com a conseqüència --directa o indirecta-- de l'existència d'aquella càtedra o com a fet vinculat a les iniciatives dels professors que hi estan adscrits, s'ha mirat d'aportar a l'estudi de la difusió de la llengua i la literatura occitanes.