Search

This paper discusses two interrelated dimensions of sign languages: their scientific study and their social and legal status. Firstly, it traces the history of research on sign languages, indicating the different approaches adopted throughout the years and contextualizing the contributions that make up the monograph. It also points out the important contributions offered by the research in this area to the general theory of language. In addition, we address the main differences that can arise in the gestural - visual linguistic modality. Secondly , we focus on the main characteristics of deaf signers groups that contribute to the theory on the relationship between language and identity phenomena . Finally, we describe the legal status of the languages under scrutiny and recent initiatives pursuing their legal recognition., En este trabajo se abordan dos dimensiones sobre las lenguas de signos interrelacionadas: su estudio científico y su estatus social y legal. En primer lugar se traza la trayectoria de la investigación acerca de las lenguas de signos, indicando las diferentes perspectivas adoptadas a lo largo de los años y contextualizando las aportaciones que integran el monográfico. Asimismo, se indica la importante contribución que ha supuesto la investigación en el área a la teoría general sobre el lenguaje y las lenguas. También se indican las principales diferencias que posibilita la modalidad lingüística gestual - visual. En seg undo lugar, se abordan las principales particularidades de los colectivos de personas sordas signantes que contribuyen a la teoría sobre las relaciones entre los fenómenos lingüísticos y los fenómenos identitarios. A continuación, se describe el estatus le gal de las lenguas objeto de estudio y diferentes iniciativas recientes que reivindican su reconocimiento legal.

Les interferències lingüístiques sorgeixen pel contacte de les llengües, ja sigui per motius socials, com compartir l’àmbit d’ús, o individuals, com l’aprenentatge de segones llengües o el bilingüisme. Aquest treball estudia les interferències individuals durant el procès d’aprenentatge d’una segona llengua. Per fer-ho, s’han investigat els processos de transferència d’elements lingüístics del català oral a la llengua de signes catalana durant l’aprenentatge d’aquesta última com a segona llengua. En aquest estudi s’ha identificat, descrit i analitzat les unitats interferencials lexicosemàntiques i sintàctiques durant l’aprenentatge de la llengua de signes catalana per part d’alumnat catalanoparlant. A continuació, s’han comparat els resultats dels fenòmens documentats amb aquells que sorgeixen pel contacte de llengües de la mateixa naturalesa, en aquest cas, dues llengües orals. Mitjançant una anàlisi qualitativa, s’ha determinat que la naturalesa de les llengües no actua de barrera a l’entrada d’elements lingüístics, excepte en el fenomen dels fals amic. Las interferencias lingüísticas surgen por el contacto de las lenguas, ya sea por motivos sociales, como por ejemplo compartir espacio de uso, o individuales, como el aprendizaje de segundas lenguas o el bilingüismo. Este trabajo se centra en las interferencias individuales durante el proceso de aprendizaje de una segunda lengua. Por ello, se han investigado los procesos de transferencias de elementos lingüísticos del catalán a la lengua de signos catalana, durante el proceso de aprendizaje de esta última com segunda lengua. En este estudio se ha identificado, descrito y analizado las unidades interferenciales léxico-semánticas y sintácticas durante el aprendizaje de la lengua de signos catalana por parte de alumnado catalanohablante. Después, se han comparado los resultados de los fenómenos documentados con los que surgen por el contacto de dos lenguas de igual naturaleza, en este caso, de dos lenguas orales. A través de un análisis cualitativo, se ha determinado que la naturaleza de las lenguas no actúa de barrera para la entrada de elementos lingüísticos de la lengua oral a la signada, a excepción del fenómeno de los falsos amigos. Linguistic interference arises from the contact of languages, either for social reasons, such as sharing the area of use, or individual ones, like learning second languages or bilingualism. This work focuses on the study of individual interferences. In order to achieve this, the processes of transferring linguistic elements from Catalan to Catalan sign language during the learning of Catalan sign language have been studied. In this study, lexical-semantic and syntactic units have been identified, described and analysed during the learning of Catalan sign language by Catalan-speaking students. Furthermore, the results of the documented phenomena were compared with those that arise from the contact of two languages of the same nature, in this case, two oral languages. Through a qualitative analysis, it has been determined that the nature of languages does not act as a barrier to the entry of linguistic elements from the oral language to the signed language except in the phenomenon of false friends.

Treball de fi del grau del Doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades. Tutora: Gemma Barberà Altimira El desconeixement o la percepció errònia de la llengua de signes (LS), així com de la cultura i la comunitat Sorda, és un fet generalitzat a la societat i, en conseqüència, persistent a la major part de la comunitat educativa oïdora, que es perpetua quan es pren consciència del món que engloba aquesta llengua més enllà de l’àmbit lingüístic. En el present treball, s’estableix com a objectiu clau la creació d’una proposta de curs de formació de llengua de signes catalana (LSC) per al professorat, tot prenent un enfocament comunicatiu orientat a l’acció d’acord amb la metodologia d’ensenyament-aprenentatge basada en tasques. Així, per a una millor aproximació al món de la LSC, s’elaboren un seguit de materials de suport visuals, tant lingüístics com sobre la cultura de la comunitat Sorda, que es posen en consonància amb el curs gràcies a un entorn virtual d’ensenyament-aprenentatge. Prenent com a punt de partida els reptes i necessitats actuals de la LSC, es duu a terme una recerca documental i la pertinent selecció dels materials disponibles en aquest àmbit per tal d’assolir els propòsits establerts. En aquest sentit, aquest projecte contribueix a fer un pas més cap a la supressió de les barreres de comunicació en un camp d’estudi on encara queda un llarg camí per recórrer, tot incloent-hi diversos enfocaments d’ensenyament-aprenentatge de la llengua. A més, en ser un curs en línia, s’obre la porta a la possibilitat real de fer-ne difusió més enllà del col·lectiu docent. The lack of awareness and the misconceptions about sign language (SL) and Deaf community and culture and is a widespread phenomenon in the general society, which is also a persistent fact in most of the hearing educational community. Therefore, it lingers, as well, when it comes to becoming aware of the world that surrounds this language, beyond the linguistic field. The main goal of this paper is to propose a Catalan Sign Language (LSC) course for teachers, based on an action-oriented communicative approach according to a task-based teaching-learning methodology. In this sense, in order to achieve a better approach to the world of LSC, a combination of supplementary visual instructional materials have been designed, both linguistic and focused on the Deaf community and culture, which are put together thanks to a virtual teaching-learning environment. On the basis of the current LSC challenges and needs and with the intention of meeting the established purposes, documentary research has been carried out, in conjunction with the appropriate materials selection from the ones available in this field currently. On this matter, this project contributes in terms of taking a step forward in the removal of communication barriers in a field where there is still a long way to go, enclosing different teaching-learning approaches. Likewise, considering that it is an online course, it opens the door to the real chance of application beyond the teachers group. El desconocimiento o la percepción errónea de la lengua de signos (LS), así como de la cultura y la comunidad Sorda, es un hecho generalizado en la sociedad y, por consiguiente, persistente en la mayor parte de la comunidad educativa oyente, que se perpetúa en cuanto se toma consciencia del mundo que rodea a esta lengua, más allá del ámbito lingüístico. En el presente trabajo, se establece como objetivo principal la creación de una propuesta de curso de formación de lengua de signos catalana (LSC) para el profesorado, adoptando un enfoque comunicativo orientado a la acción conforme con la metodología de enseñanza-aprendizaje basada en tareas. De este modo, para conseguir una mejor aproximación al mundo de la LSC, se elaboran una serie de materiales complementarios visuales, tanto lingüísticos como sobre la cultura de la comunidad Sorda, que se ponen en consonancia con el curso gracias a un entorno virtual de enseñanza-aprendizaje. Estableciendo como punto de partida los retos y necesidades actuales de la LSC, se lleva a cabo una investigación documental y la pertinente selección de materiales disponibles en este ámbito con el fin de cumplir con los propósitos establecidos. En este sentido, este proyecto contribuye dando un paso más hacia la supresión de las barreras de comunicación en un campo de estudio donde aún queda un largo camino por recorrer, incluyendo diferentes enfoques de enseñanza-aprendizaje. Asimismo, en tratarse de un curso en línea, se abre la puerta a la posibilidad real de difusión más allá del colectivo docente.

En este trabajo se describen los diferentes procedimientos formales de combinación para la creación léxica en la lengua de signos catalana (LSC), así como el papel fundamental de la metáfora y la metonimia conceptuales en su motivación original. Para ello se caracterizan los distintos procesos de lexicalización formal y semántica dentro de un continuo de agrupaciones léxicas fijas: colocaciones, compuestos sintagmáticos, locuciones y compuestos léxicos., This paper examines Catalan Sign Language (LSC) multiword units in word-formation, along with the central role of conceptual metaphor and metonymy in its original motivation. The different multiword units form a continuum which can be characterized both semantically and formally in their lexicalization process: collocations, phrasal compounds, idioms and lexical compounds.

Treball de fi de grau en Llengües aplicades. Tutora: Encarna Atienza L’educació infantil a Barcelona en les etapes de primer i segon cicle comprèn la franja d’edat de 0-6 anys. Durant aquesta etapa els infants sords poden assistir a escoles bimodals plurilingües o a escoles ordinàries amb un suport intensiu (SIAL) adreçat a l’oralitat. A Barcelona hi ha dues escoles de referència en bimodalitat que no només agrupen infants de la ciutat, sinó també alumnes de les rodalies de Barcelona. Per saber quin és l’estat actual de la llengua de signes catalana a la ciutat de Barcelona i la bimodalitat, s’elabora un corpus, analitzat en MAXQDA des d’una perspectiva qualitativa descriptiva, en el qual s’aborda la principal documentació legal, pedagògica i de suport que versa sobre l’alumnat sord a l’escola inclusiva. Els resultats mostren que el terme inclusió no està del tot definit en aquests documents i que el que es coneix com a escola inclusiva en el seu 98% parla d’educació unimodal oral. Es fa una petita incursió en un canvi de paradigma i s’elaboren els punts més importants d’aquest nou model d’escola seguint la pregunta de recerca “És viable que els infants no sords i els infants sords rebin una educació bimodal plurilingüe conjunta en l’etapa de 0-6?” La educación infantil en Barcelona en las etapas de primero y segundo ciclo comprende la franja de edad de 0-6 años. Durante esta etapa los infantes sordos pueden asistir a escuelas bimodales plurilingües o a escuelas ordinarias con un apoyo intensivo (SIAL) dirigido a la oralidad. En Barcelona hay dos escuelas de referencia en bimodalidad, que no solo agrupan niños de la ciudad, sino también a alumnos de las cercanías de Barcelona. Para saber cuál es el estado actual de la lengua de signos catalana en la ciudad de Barcelona y la bimodalidad, se elabora un corpus, analizado en MAXQDA desde una perspectiva cualitativa descriptiva, en el que se aborda la principal documentación legal, pedagógica y de apoyo que versa sobre el alumnado sordo en la escuela inclusiva. Los resultados muestran que el término inclusión no está del todo definido en estos documentos y que, el que se conoce como escuela inclusiva, en su 98% habla de educación unimodal oral. Se hace una pequeña incursión en un cambio de paradigma y se elaboran los puntos más importantes de este nuevo modelo de escuela siguiendo la pregunta de investigación “Es viable que los infantes no sordos y los infantes sordos reciban una educación bimodal plurilingüe conjunta en la etapa de 0-6?” Early childhood education in Barcelona in the first and second cycle stages includes the 0-6 age group. During this stage, deaf infants can attend multilingual bimodal schools or ordinary schools with intensive support (SIAL) aimed at orality. In Barcelona there are two reference schools in bimodality, which not only group children from the city, but also students from the outskirts of Barcelona. To find out what is the current state of Catalan Sign Language in the city of Barcelona, a corpus has been created, and analyzed with MAXQDA from a descriptive qualitative perspective, in which the main legal, pedagogical and support documentation is seen in the deaf student context in the inclusive school. Results show that the term inclusion is not fully defined in these documents and that, what is known as inclusive school, in its 98% speaks of oral unimodal education. A small foray into a paradigm shift is made and the most important points of this new school model are elaborated following the research question “Is it feasible for non-deaf infants and deaf infants to receive a joint multilingual bimodal education in the stage of 0-6?

Es tracta d'un erratum de l'article publicat a Journal of Psycholinguistic Research, 2018;47(2):431-47. DOI: 10.1007/s10936-017-9540-9

Treballs Finals de Grau d'Enginyeria Informàtica, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2021, Director: Mireia Ribera, [en] According to the study carried out, from the group of people with disabilities, deaf people are the ones who feel most displaced compared to other groups. The project consists on the implementation of a mobile application on Android which classmates and teachers of deaf students can use to communicate with the student. It contains a compilation of essential words in the school environment altogether with another compilation of phrases that can be most useful in this area. The application will play videos in Catalan sign language, organized by categories, searchable from a search engine and easily navigable. For the development, the Design Thinking methodology has been followed and the advice of several people and associations linked to the world of deafness and sign language has been taken into account. The application complies with the WCAG accessibility guidelines so that anyone can use it.

Les descripcions lingüístiques són una base indispensable per als estudis d'adquisició. Especialment en el cas de les llengües de signes resulten imprescindibles per continuar en el camí d'avalar-ne l'estatus lingüístic i preservar la cultura de la comunitat sorda que les usa i les recrea. Presentem una descripció del subsistema de numerals en la Llengua de Signes Catalana (LSC), segons la varietat utilitzada a Barcelona i limitada als numerals cardinals. Els subsistemes de numerals són relativament independents dels altres subsistemes d'una llengua (Hurford 1987), la qual cosa permet descriure'ls de manera relativament independent sense por de desvirtuar la unitat de la llengua. La descripció es basa en tres font d'informació: a) la proporcionada per sords adults competents en LSC; b) la que s'ha obtingut a partir dels continguts dels cursos de LSC que imparteix la Federació d'Associacions de Sords de Catalunya (FESOCA) i c) la que s'ha recollit en observacions naturals en associacions de sords. Es va sol·licitar als informants que llegissin en LSC una sèrie de numerals escrits en notació aràbiga i que senyalessin totes les variants que coneguessin de cada numeral. Per a l'elecció de numerals s'han tingut en compte diversos criteris, especialment el valor absolut i el valor posicional dels dígits (Fuentes 1999). La descripció es realitzarà segons els paràmetres de configuració de la mà, orientació, ubicació, direcció i moviment. Els primitius lèxics inclouen signes per als nou dígits, el zero i el deu, i d'altres per als operadors (CENT, MIL, MILIÓ). En primer lloc, es produeix el dígit i, després, l'operador en ordre decreixent de magnitud, per exemple: 8.756, VUIT-MIL-SET-CINC-SIS. La LSC comparteix recursos amb el sistema de numeració decimal quant a l'ús de l'ordre i el zero com a recursos sintàctics (Fuentes i Tolchinsky 1999). Els numerals a partir del sis presenten dues variants, una bimanual i una altra unimanual. Linguistic descriptions are the basis for acquisition studies. Particularly in Sign languages, descriptions are also essential to support their linguistic status and to preserve the cultural background of the Deaf community that uses and re-creates it. We describe the subsystem of the cardinal numerals in Catalan Sign Language (LSC), according to the variety used in Barcelona. Subsystems of numerals are relatively independent of the other subsystems of a language (Hurford 1987), so this allows them to be described in a relative independent way without detracting from language unity. The description is based in three information sources: a) deaf informant adults qualified in LSC; b) LSC courses taught by professors of the Catalonia Deaf Federation (FESOCA) and c) natural observations in Deaf associations. We asked the informants to read a series of numerals written in Hindu-Arabic notation, showing all variants they knew of each numeral. Several criteria were taken into account to select the numerals, specially the absolute and place value of the digits (Fuentes 1999). The description was carried out using the Sign parameters: handshape, orientation, location, direction and movement. The lexical primitives include signs for the nine digits, zero to ten and the operators (HUNDRED, THOUSAND, MILLION). Signs are produced in the following way: in the first place the digit and then the operator in decreasing order of magnitude, for example: 8.756, EIGHT--THOUSAND--SEVEN--FIVE--SIX. As LSC uses order of signing and zero as syntactic resources, it shares resources with the Decimal Number System (Fuentes & Tolchinsky 1999). Numerals above six show two variants, one is one-handed and the other two-handed. info:eu-repo/semantics/acceptedVersion

Des que es va establir el 2006, el concepte de crowdsourcing ha cridat l’atenció d’acadèmics de tots els camps del saber. Els estudis de Traducció i d’Interpretació no són una excepció i ja són nombrosos els articles, llibres i tesis doctorals que tracten de la traducció amateur i la traducció per crowdsourcing. D’altra banda, la demanda de serveis de traducció i interpretació en llengua de signes catalana (LSC) per part d’associacions de persones sordes no ha fet més que augmentar en les últimes dècades. Dins d’aquest col·lectiu, els nens petits en edat de desenvolupament del llenguatge són especialment vulnerables i els que més es beneficiarien de poder comptar amb continguts literaris en el seu propi idioma. Aquesta tesi neix d’un interès en el mètode de treball col·laboratiu conegut com a crowdsourcing i la seva aplicació com a solució al problema de l’escassetat de continguts literaris infantils en LSC. L’objectiu d’aquesta tesi és demostrar que les traduccions amateurs produïdes en una plataforma de crowdsourcing poden arribar a un nivell de qualitat similar al de les professionals. Per tal d’assolir-lo, vam dissenyar una plataforma de crowdsourcing en la qual quatre participants de dos perfils diferents (dues persones sordes usuàries habituals de LSC i dues estudiants universitàries de Traducció i Interpretació) van gravar les seves traduccions de dos contes infantils del català a la LSC. Aquests contes infantils ja comptaven amb traduccions professionals, que comparem amb les produïdes en la nostra plataforma mitjançant un estudi de recepció amb qüestionaris. Per a això, vam dissenyar quatre qüestionaris amb ítems idèntics que només variaven en els vídeos de les traduccions a analitzar. En ells, els enquestats havien de puntuar amb una escala de Likert de l’1 al 5 diferents categories que havíem establert com a criteris de qualitat d’aquestes traduccions. Aquestes vuit categories eren “visibilitat”, “expressió facial”, “morfologia”, “lèxic”, “sintaxi”, “rol”, “predicats amb classificadors” i “adequació del conte al perfil del públic”. L’estudi de recepció va comptar amb 29 participants (20 sords i 9 oients), que van demostrar que la qualitat de les traduccions amateurs de les estudiants universitàries no arribava al nivell de les professionals, però, en canvi, que les produïdes pels traductors amateurs sords igualava i fins i tot superava a les traduccions professionals. Posteriorment, vam organitzar una sèrie d’entrevistes amb tres dels traductors que van participar en la plataforma i amb la directora de l’editorial responsable de les traduccions professionals. Vam preguntar als entrevistats sobre el procés de traducció que havien seguit i la seva opinió respecte a les iniciatives de traducció amateur. L’objectiu d’aquestes entrevistes era recollir dades qualitatives que expliquessin les valoracions que cada traducció va rebre en l’estudi de recepció, a més d’informació que servís per a millorar futures plataformes de traducció per crowdsourcing en LSC. Malgrat les limitacions amb les quals ha comptat, principalment un corpus de texts limitat i un nombre de participants reduït, aquesta tesi suposa una important aportació als estudis de Traducció i d’Interpretació en llengua de signes al nostre país, ja que és la primera tesi en espanyol que estudia la traducció no professional en una de les llengües de signes nacionals mitjançant estudis de recepció amb usuaris sords. Desde que se acuñó en 2006, el concepto de crowdsourcing ha llamado la atención de académicos de todos los campos del saber. Los estudios de Traducción e Interpretación no son una excepción y ya son numerosos los artículos, libros y tesis doctorales que abordan la traducción amateur y la traducción por crowdsourcing. Por otra parte, la demanda de servicios de traducción e interpretación en lengua de signos catalana (LSC) por parte de asociaciones de personas sordas no ha hecho más que aumentar en las últimas décadas. Dentro de este colectivo, los niños pequeños en edad de desarrollo del lenguaje son los más vulnerables y los que más se beneficiarían de poder contar con contenidos literarios en su propio idioma. Esta tesis nace de un interés en el método de trabajo colaborativo conocido como crowdsourcing y su aplicación como solución al problema de la escasez de contenidos literarios infantiles en LSC. El objetivo de esta tesis es demostrar que las traducciones amateurs producidas en una plataforma de crowdsourcing pueden llegar a un nivel de calidad similar a las profesionales. Para ello diseñamos una plataforma de crowdsourcing en la que cuatro participantes de dos perfiles diferentes (dos personas sordas usuarias habituales de LSC y dos estudiantes universitarias de Traducción e Interpretación) grabaron sus traducciones de dos cuentos infantiles del catalán a la LSC. Estos cuentos infantiles ya contaban con traducciones profesionales, que comparamos con las producidas en nuestra plataforma mediante un estudio de recepción con cuestionarios. Para ello, diseñamos cuatro cuestionarios con ítems idénticos que solo variaban en los vídeos de las traducciones a analizar. En ellos, los encuestados debían calificar con una escala de Likert del 1 al 5 diferentes categorías que habíamos establecido como criterios de calidad de dichas traducciones. Estas ocho categorías eran “visibilidad”, “expresión facial”, “morfología”, “léxico”, “sintaxis”, “rol”, “predicados con clasificadores” y “adecuación del cuento al perfil del público”. El estudio de recepción contó con 29 participantes (20 sordos y 9 oyentes), que demostraron que la calidad de las traducciones amateurs de las estudiantes universitarias no llegaba al nivel de las profesionales, pero, en cambio, que las producidas por los traductores amateurs sordos igualaba e incluso superaba a las traducciones profesionales. Posteriormente, organizamos una serie de entrevistas con tres de los traductores que participaron en la plataforma y con la directora de la editorial responsable de las traducciones profesionales. Preguntamos a los entrevistados acerca del proceso de traducción que habían seguido y su opinión respecto a las iniciativas de traducción amateur. El objetivo de estas entrevistas era recoger datos cualitativos que explicaran las valoraciones que cada traducción recibió en el estudio de recepción, además de información que sirviera para mejorar futuras plataformas de traducción por crowdsourcing en LSC. A pesar de las limitaciones con las que ha contado, principalmente un corpus de textos limitado y un número de participantes reducido, esta tesis supone una importante aportación a los estudios de Traducción e Interpretación en lengua de signos en nuestro país, ya que es la primera tesis en español que estudia la traducción no profesional en una de las lenguas de signos nacionales mediante estudios de recepción con usuarios sordos. Since it first appeared in 2006, the concept of crowdsourcing has caught the attention of academics from all fields of knowledge. Translation studies are no exception and there are already numerous articles, books and PhD thesis researching amateur translation and crowdsourced translation. Apart from that, the demand for translation and interpretation services in Catalan Sign Language (LSC) by deaf associations has only increased in recent decades. Within this group, young children in language development stages are the most vulnerable and those who would benefit the most from having literary contents in their native language. This PhD thesis stems from an interest in the working process known as ‘crowdsourcing’ and its possible application as a solution to the problem presented above: the lack of children literature in LSC. The aim of this PhD dissertation is to demonstrate that amateur translations produced on a crowdsourcing platform can reach a level of quality similar to that of professional ones. To do this, we created a crowdsourcing platform in which four participants from two different profiles (two deaf LSC speakers, and two Translation and Interpreting students) recorded translations of two children’s stories from Catalan to LSC. These children’s stories already had professional translations, which we compared with those produced on our platform in a reception study using questionnaires. To do this, we created four questionnaires with identical items whose only differences were the videos of the translations to be analyzed. In them, the respondents had to rate from 1 to 5 in a Likert scale different categories that we had established as quality criteria. These eight categories were “visibility”, “facial expression”, “morphology”, “vocabulary”, “syntax”, “role”, “classifier predicates” and “content’s suitability to its public”. The reception study had 29 participants (20 deaf and 9 hearing), who revealed that the quality of amateur translations by university students did not reach a professional level, however, translations produced by deaf translators were as good, if not better, than professional ones. After that, we organized a series of interviews with three of the crowdsourcing platform’s participants and with the publisher responsible for the professional translations. We asked interviewees about the translation process they had followed and their opinion regarding amateur translation initiatives. The objective of these interviews was to collect qualitative data explaining the scores received by each translation in the reception study, as well as useful information on how to improve future crowdsourcing platforms in LSC. Despite its limitations, namely a limited text corpus and a small number of participants, this dissertation represents an important contribution to Sign Language Translation and Interpretation studies in our country, as it is the first PhD thesis in Spanish that studies non-professional translation in one of the Spanish sign languages using reception studies with deaf users. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Interculturals

Enllaços d'interès., Links., Enlaces de interés.

Este artículo tiene como objetivo describir los principales recursos para la creación de léxico en la lengua de signos catalana (LSC). Partimos de la tipología de recursos formales, semánticos, funcionales y externos. Argumentamos que se trata de un proceso de construcción a partir de estructuras de diferente grado de especificidad (esquemas estructurales y patrones de bajo nivel), así como de procesos analógicos con otras piezas léxicas. El análisis pone de manifiesto que en la LSC el léxico, la morfología y la sintaxis forman un continuo.

[eng] This dissertation is framed in the overlap of two disciplines: educational linguistics and theoretical linguistics. We will focus on signed languages, the visual-gestural linguistic systems of the communities of Deaf people. The dissertation stems from the need to conduct research on Catalan Sign Language (LSC), an understudied language used by the deaf and deaf-and-blind signing community in Catalonia. Furthering this research will undoubtedly benefit education of deaf signer learners, since LSC constitutes a language of instruction guaranteeing accessibility and it is pivotal for the identity construction. The study investigates the linguistic expression of modality in Catalan Sign Language (LSC), a topic without previous research. It assumes a broad notion of modality including volitive values, and the traditionally labelled deontic/root and epistemic functions. Moreover, it deals with other semantic/functional domains, particularly, negation, evidentiality, and aspect in order to identify their interaction. The research adopts a cognitive-functional perspective on language (Barcelona, 2002; Bybee, 2010; Geeraerts, 2006; Janzen, 2012; Lakoff & Johnson, 1991; Shaffer, 2004; Talmy, 1988; Wilcox, 2004). The analysis is conducted according to the principles of Cognitive Grammar (Langacker, 1987, 2001, 2009, 2013 inter alia). It assumes, also, the principles of (Diachronic) Construction Grammar theory (Garachana, 2015; Hooper & Traugott, 1993, 2003; Traugott & Dasher, 2002; Traugott & Dasher, 2002; Traugott & Trousdale, 2013). As for the method, the study adopts a qualitative perspective. The source of the data is a small-scale corpus, which includes three semi-structured interviews to deaf signers, specifically designed for the study of modality, and a set of naturalistic texts of different typology from different media in the Catalan Sign Language community (mainly, news media on the internet, personal webs and story tales). The results show that the semantic domain of modality is expressed with constructions of different specificity (micro-, meso- and macro-constructions) with the insertion of substantive elements of different category (free markers, mental state predicates, adjective predicates, and discourse markers). The study takes into account conceptual semantics and syntactic distribution, both in information structure constructions and argumental syntactic constructions. As for negation, it focusses on the negation of modal resources and on modal negators. Regarding evidentiality, the study describes evidential constructions in LSC. We argue that modality and evidentiality constitute different categories in LSC. In addition, our research is concerned with two issues of the interface gesture-language. First, it evaluates the two-route hypothesis, according to which grams in signed languages develop from gesture via lexical elements and non-manual gestures become non-manual grammatical elements bypassing the lexical stage (Janzen & Shaffer, 2002; Wilcox, 2002, 2010). Subsequently, we posit a third developmental path, where manual gestural elements enter the language as discourse markers/gestures that acquire a grammatical function and are, therefore, a product of pragmaticalization. Concerning the grounding function, we argue that the full-fledged modals carry out a grounding function and constitute grounding predications, since they are highly grammaticalized, the conceptual import is related to the epistemic notion of reality and the ground is subjectively construed. The study concludes that modality constitutes a grammatical category in LSC. It contributes to on-going debates in three different areas enriching them with data and analysis of languages expressed in the gestural-visual modality: (i) the conceptualization and formal expression of modality, negation, evidentiality and aspect; (ii) the nature of a grammatical category; and (iii), controversial issues of language change studies, such as the lexicalization-grammaticalization and grammaticalization-pragmaticalization interface, the relation between grammaticalization, constructionalization and (inter)subjectification and the status of pragmaticalization., [cat] L’estudi analitza l’expressió lingüística de la modalitat en la llengua de signes catalana. Assumeix una concepció àmplia que inclou els valors volitius, així com els tradicionalment denominats deòntics/radicals i les funcions epistèmiques. A més a més, comprèn l’anàlisi d’altres dominis semàntics/funcionals com són la negació, l’evidencialitat i l’aspecte, amb la finalitat d’observar la seva interacció amb la modalitat. La recerca se situa en una perspectiva cognitiva-funcional sobre el llenguatge i els principis de la Gramàtica de Construccions (Diacrònica). Adopta una perspectiva qualitativa. Els resultats indiquen que el domini semàntic de la modalitat s’expressa amb construccions de diversos nivells d’especificitat (micro-, meso- i macro-construccions) amb la inserció d’elements substantius de diferent categoria; i inclou la negació de recursos modals i negadors modals. Es descriuen construccions evidencials i s’argumenta que la modalitat i l'evidencialitat constitueixen categories diferenciades en l’LSC. A més, aborda dues qüestions relacionades amb la interfície gest-llengua. Avalua la hipòtesi de les dues vies, segons la qual els morfemes gramaticals lliures en les llengües de signes es desenvolupen a partir de gestos manuals que entren en la llengua com a elements lèxics, mentre que els gestos no manuals esdevenen elements gramaticals no manuals sense transitar una etapa lèxica. Es defensa una tercera via de desenvolupament, en la qual els elements gestuals manuals s’incorporen a la llengua com a marcadors discursius/gestos i, posteriorment, adquireixen una funció gramatical i, per tant, són producte de la pragmaticalització. A més, s’argumenta que determinats elements modals de l’LSC porten a terme la funció d’ancoratge, atès el seu un alt grau de gramaticalització, el seu import conceptual està relacionat amb la nocions epistèmiques vinculades a la identificació del context i aquest és interpretat de manera implícita. L'estudi conclou que la modalitat constitueix una categoria gramatical en l’LSC. Contribueix a la discussió lingüística des de la perspectiva de les llengües de signes sobre: (i) la conceptualització i l'expressió formal de la modalitat, la negació, l'evidència i l'aspecte; (ii) la naturalesa d'una categoria gramatical; i (iii) diverses qüestions controvertides vinculades al canvi lingüístic (interfície lexicalització-grammaticalització i gramaticalització-pragmaticalització, així com la relació entre gramaticalització, constructionalització, (inter)subjectivitat i pragmaticalització).

Treballs Finals del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor:Josep Maria Cunill Gallart // Director, Productor, Guionista, Il·luminador, Direcció artística, Direcció de so, Muntatge, Postproducció: Fran Novo Romera; Dir. Fotografia, Càmara: Edgar Ortiz Sacristán; Equip artístic: Alejandro Quesada, Eva Colldeforn, Isabel Sanmartín, Alba Vinyes, Carme Serra, Roser Novella, Lydia Sánchez, Edgar Ortiz, Elisenda Vilajoliu, Berta Frigola, Xan Costa, Berta Cotrina // Les següents il·lustracions tenen una llicència d’ús gratuït però amb retribució de l’autor als crèdits: - Post-it: http://pngimg.com/download/18967 - Full de quadern: https://es.vexels.com/png-svg/vista-previa/129430/hoja-de-cuaderno-en-blanco, A través de l’acompanyament d’un alumne sord, fem un recorregut per les diferents fases del procés d’accés a la universitat. Aquest procés comença en la preinscripció universitària, passa per les Proves d’Accés a la Universitat i la matriculació al grau, i finalitza amb l’alumne integrat a l’àmbit universitari, on podem veure’l en classe, en la biblioteca, fent un treball en grup o pel passadís de la facultat. Aquest vídeo està acompanyat d’una narració on s’expliquen les especificitats de cada fase del procés, amb una intèrpret de llengua de signes catalana (LSC) a la dreta de la pantalla. Per acabar, tenim un testimoni d’una alumna sorda graduada en Disseny per la Universitat de Barcelona, que explica la seva experiència a la universitat.

Links., Enlaces de interés., Enllaços d'interès.

Introducció., Introduction., Introducción.

Actualment no hi ha gaire publicacions sobre la llengua de signes a les Illes Balears. El territori illenc és part del territori on s’estén la llengua catalana des de 1229, però com sol passar amb les llengües de signes, no hi ha una relació directa entre l’administració, la llengua oral predominant i la llengua de signes. A més a més de la llengua catalana, actualment a les illes Balears conviuen la llengua castellana i d’altres 162 llengües orals i també una llengua de signes, entroncada amb llengua de signes espanyola (LSE), però amb importants influències de la llengua de signes catalana (LSC) i la llengua de signes valenciana de l’LSE.L’objectiu d’aquest treball és fer una primera aproximació a la situació sociolingüística de la comunitat de sords i d’usuaris de la llengua de signes a les Illes Balears., Nowadays there are no references on sign language at the Balearic Islands. This island territory is part of the territory where the Catalan language is spoken since 1229, although it often happens in the case of sign languages, there is no match between administration, the predominant oral language and the sign language. Besides Catalan and Spanish, one can find on the islands at least 162 languages and one sign language, which is rooted in the Spanish Sign Language (LSE), though with an important influence from the Catalan Sign Language (LSC) and the LSE in Valencia.The present work aims to make a first approach to the sociolinguistic situation of the deaf community and users of the sign language at the Balearic islands., Actualmente no existen muchas publicaciones sobre la lengua de signos en las Islas Baleares. El territorio isleño es parte del territorio donde se extiende la lengua catalana desde 1229, pero como suele pasar con las lenguas de signos, no hay una relación directa entre la administración, la lengua oral predominante i la lengua o lenguas de signos. Además de la lengua catalana y la castellana, actualmente en las islas Baleares conviven otras 162 lenguas y también una lengua de signos, entroncada con la lengua de signos española (LSE), pero con importantes influencias de la lengua de signos catalana (LSC) y la variante valenciana de la LSE.El objetivo de este trabajo es hacer una primera aproximación a la situación sociolingüística de la comunidad de sordos i de usuarios de la lengua de signos en las islas Baleares.

Artículos de prensa., Press clipping., Recull de premsa.

Com ensenyar una llengua que es coneix principalment de forma intuïtiva? Aquesta situació l'han viscut les primeres generacions de professors de llengües de signes, que s'han reinventat com a docents en veure que la metodologia més estesa, l'ensenyament de lèxic, no era l'òptima, i en anar descobrint la gramàtica de la seva llengua. En aquest article exposem la situació de l'ensenyament de les llengües de signes i els factors que influeixen en ella, per a continuació descriure algunes pràctiques docents que es duen a terme en l'ensenyament de la llengua de signes catalana (LSC) com a llengua primera (L1) de nens sords i com a llengua segona (L2) de persones oients adultes. Finalment, plantegem algunes propostes per millorar el camp de la docència de l’LSC i de les llengües de signes en general., How can a language that is mainly learned intuitively be taught? This is a question faced by the first generations of sign language teachers, who modified their practices as they realized that the most widespread pedagogical methodology (namely, vocabulary instruction) was not optimal, and as they discovered the grammar of their language. In this article we present the current situation of sign language teaching and factors that have influenced it. We also describe some instructional practices that are used in teaching Catalan Sign Language (LSC) as a first language (L1) for Deaf children and as a second language (L2) for adult hearing people. Finally, we present some proposals for improving the field of LSC instruction and sign language instruction in general., ¿Cómo enseñar una lengua que se conoce principalmente de forma intuitiva? Esta situación la han vivido las primeras generaciones de profesores de lenguas de signos, que se han reinventado como docentes al ver que la metodología más extendida, la enseñanza de léxico, no era la óptima, y al ir descubriendo la gramática de su lengua. En este artículo exponemos la situación de la enseñanza de las lenguas de signos y los factores que influyen en ella, para a continuación describir algunas prácticas docentes que se llevan a cabo en la enseñanza de la lengua de signos catalana (LSC) como lengua primera (L1) de niños sordos y como lengua segunda (L2) de personas oyentes adultas. Finalmente, planteamos algunas propuestas para mejorar el campo de la docencia de la LSC y de las lenguas de signos en general.

[spa] Las estrategias utilizadas por las maestras con alumnos sordos es un campo poco investigado. Varios autores (Fernández-Viader, Pertusa & Vinardell, 1999; Pertusa, 2002) realizaron aportaciones en torno a las situaciones instruccionales de la lengua escrita con alumnos sordos durante la primera etapa de escolarización. La alfabetización de adultos Sordos en Cataluña: Estrategias de la maestra Sorda, enmarcado en el Proyecto Europeo DEAFLI, The Deaf Literacy (538750-LLP-1-2013-1-ES- GRUNDTVIG), ha surgido de la necesidad actual de optimizar la enseñanza de la lengua escrita catalana a adultos Sordos cuyos índices de analfabetismo son superiores al 80%. Debido a la falta de formación e instrucción que sufre este colectivo, se ha organizado un curso piloto de lengua escrita catalana a un grupo de cuatro adultos Sordos, con un total de 28 horas registradas, traducidas y transcritas para explorar, detectar, observar y analizar las diferentes estrategias empleadas por la profesora Sorda y proponer así, diversas recomendaciones para la intervención educativa. La ubicación en el aula; las modalidades comunicativas empleadas; las estrategias visuales; los recursos metalingüísticos y el feedback son algunas de las herramientas que emplea la maestra Sorda en el aula para fomentar el desarrollo de las competencias lingüísticas de los adultos Sordos., [eng] The strategies used by teachers with deaf pupils are a slightly researched field. Several authors (Fernández-Viader, Pertusa & Vinardell, 1999; Pertusa, 2002) made contributions concerning Instructional Situations of written language with deaf pupils in the first stage of schooling. The literacy of Deaf adults in Catalonia: Strategies of the Deaf teacher, framed in the European Project DEAFLI, The Deaf Literacy (538750-LLP-1-2013-1-ES- GRUNDITVIG-GMP), has arisen from the current need for the education of Catalan written language to deaf adults whose levels of illiteracy are superior to 80 %. From DEAFLI one pilot courses of Catalan written language, with a total amount of 28 registered hours, have been carried out with the main target of exploring, detecting, observing and analyzing the different strategies used by the deaf teacher and to propose therefore, several recommendations for educational intervention. Placement in the classroom; Communicative approach; metalinguistic, visual and text resources; Demand Planning Strategies and feedback are some of the tools used by the Deaf teacher in the classroom in order to encourage the development of Deaf adults' linguistic competence.

El presente trabajo analiza el papel del gesto en procesos de lexicalización y gramaticalización en las lenguas de signos, concretamente, con relación a los verbos policomponenciales –más conocidos como predicados clasificadores. Describimos su estructura conceptual, el uso del espacio, su combinación con la acción construida y la ordenación sintáctica con otros constituyentes en la frase. Ilustramos las características con ejemplos de la lengua de signos catalana (LSC) procedentes de textos narrativos elicitados a partir de la historia de la rana. Finalmente, analizamos el estatus lingüístico de los diferentes componentes, destacando la particular combinación de elementos gestuales y elementos lingüísticos en este de tipo de construcciones., This paper addresses the role of gesture in lexicalization and grammaticalization processes en signed languages. Specifically, it focuses in the polycomponential verbs, the so-called classifiers predicates. We examine their conceptual structure, the use of space, the combination with constructed action and the syntactic ordering with other constituents in the sentence. We illustrate their features through examples drawn from Catalan Sign Language (LSC) narratives elicited using the Frog Story. Finally, we discuss the linguistic status of the different components, stressing the particular combination of gestural and linguistic elements in this type of constructions.

L'any 2013 Linda Lambrecht, una professora jubilada de Hawaii, va fer pública l'existència d'una llengua fins llavors no documentada. Ella la va anomenar llengua de signes hawaiana. William O'Grady, catedràtic del Departament de Lingüística de la Universitat de Hawaii, va declarar que era la primera vegada en vuitanta anys que es descobria una llengua als Estats Units. També va dir que potser seria l'última: semblava mentida que en un territori tan ben estudiat com aquell encara hi hagués llengües desconegudes.

This dissertation offers a characterization and an analysis of wh-questions in Catalan Sign Language, which show the particularity of placing wh-expressions canonically in sentence final position. This feature, specific to Sign Languages, has been difficult to deal with from traditional models, which have often considered that wh-movement is universally to the left and which have also often assumed that syntactic structure encodes information about the linear order of linguistic elements. The dissertation also argues that syntactic hierarchy and linear order are two different objects with a limited impact over one another, and that the latter is mainly dependent on the mechanisms of linguistic processing and, specifically, on Working Memory. In that sense, the hypothesis that the difference in the placing of wh-elements between Sign Languages and Spoken Languages is due to differences in Working Memory is put forwards. To explore it, the results of two experiments with Deaf and hearing participants are discussed., S'ofereix una caracterització i una anàlisi de les preguntes-que en Llengua de Signes Catalana, que presenten la particularitat d'ubicar preferentment les expressions-qu al final de l'oració. Aquesta característica, pròpia de les llengües de signes, ha estat difícil de tractar des de models tradicionals, que sovint han considerat que el moviment-qu és universalment cap a l'esquerra i que sovint han assumit que l'estructura sintàctica codifica informació respecte de l'ordre lineal dels elements lingüístics. Es proposa que la jerarquia sintàctica i l'ordre lineal són dos objectes diferents i amb un impacte limitat l'un sobre l'altre i que el segon depèn principalment de mecanismes de processament lingüístic i, específicament, de la Memòria de Treball. En aquest sentit, s'hipotetitza que la diferència en la ubicació dels elements-qu entre llengües de signes i llengües orals respon a diferències en la Memòria de Treball. Per a explorar aquesta hipòtesi, s'exposen els resultats de dos experiments amb participants Sords i oients.

Este trabajo presenta una experiencia docente que ha introducido el multilingüismo en la universidad, concretamente en los estudios de periodismo. El objetivo es describir y difundir la experiencia multilingüe e intercultural en la práctica periodística que se ha desarrollado en el marco de la asignatura Taller Integrado de Periodismo del Grado en Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (España). La expe- riencia descrita se basa en la introducción del Inglés y de la Lengua de Signos Catalana en la producción periodística realizada en la asignatura, considerando tanto sus resultados como las dificultades del proceso. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Hay una larga tradición científica sobre el uso de los signos manuales de manera simultánea a la lengua oral para promover el desarrollo de la comunicación y el lenguaje en niños con o sin discapacidad. Este artículo tiene como objetivo revisar y analizar trabajos de intervención centrados en el uso de signos manuales como sistema de comunicación aumentativa (AAC) en participantes oyentes. Se han utilizado diversos criterios para delimitar la búsqueda, selección, codificación y síntesis de los 50 artículos científicos originales que finalmente han formado parte de la revisión. Se han incluido estudios publicados desde 1970 hasta la actualidad, nacionales e internacionales, en lengua inglesa y española, utilizando búsquedas mediante palabras clave en bases de datos bibliográficas, en motores de búsqueda (Google Académico) y en citas bibliográficas. De cada uno de los artículos científicos se ha extraído información en relación al año del estudio, país en qué se desarrolla, características de los participantes, metodología y diseño desarrollado, y resultados obtenidos. Dicha información se ha analizado y comparado entre sí poniéndose de manifiesto que a pesar de la diversidad en cuanto a resultados, el uso de los signos como sistema de comunicación aumentativo es efectivo para mejorar el desarrollo del lenguaje, a nivel receptivo y expresivo. Palabras clave: comunicación alternativa y aumentativa (AAC), lengua de signos, comunicación manual, comunicación simultánea, artículo de revisión.

Al oír y leer algunos de los comentarios que suscitó la aprobación, el 26 de mayo de 2010, de la Ley de la lengua de signos catalana (LSC), pueden entenderse algunos de los posibles porqués de su demora. Un día después de aprobarse la ley por 132 votos a favor y ninguno en contra, el portavoz de UPyD en Cataluña, Antonio Robles, en rueda de prensa, afirmaba:"Nos parece un ejercicio de crueldad innecesaria excluir la lengua de signos común de todos los españoles de la enseñanza vehicular de los niños sordos y sordociegos." . Asimismo, el Sr. Robles declaraba no comprender la razón de que PP y Ciutadans hubieran votado a favor de dicha ley, y se lamentaba de que UPyD no hubiera estado en el hemiciclo para haber podido oponerse a lo que él considera la exclusión de la lengua de signos española (LSE). Mientras que el PP no dejaba oír su contrarréplica, el partido de Albert Rivera reconocía su error en la votación, ya que"entendía que el texto final, que se sometía a votación, era bilingüe, es decir que permitía escoger entre la lengua de signos española y la lengua de signos catalana" . Afirmaciones de este tipo nos llevan a recordar que el debate y la polémica sobre el bilingüismo en Cataluña, cuyo fuego han querido atizar políticos como Antonio Robles aprovechando la aprobación de una ley tan celebrada por la comunidad sorda, no tiene sentido alguno para la lengua de signos. Pero lo cierto es que no puede reprochárseles un desconocimiento que, desgraciadamente, es generalizado entre aquellos que no han tenido ocasión de acercarse a la realidad de los sordos, o a su lengua.

Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura. // Màster, Universitat de Barcelona. Facultat de Formació del Professorat, curs: 2011-12, Directora: Maria Pilar Fernàndez-Viader, [CAT] El següent treball d'investigació, titulat "Sistema de comunicació bimodal (Oral-LSC). Immersió a l'aula d'educació especial", pretén comprovar que una intervenció sistemàtica amb un sistema de comunicació bimodal (oral-llengua de signes catalana) dins el context natural d'aula, produeix una acceleració i un increment del lèxic i de l'ús espontani dels signes LSC per part dels alumnes participants i, en conseqüència, dóna lloc a una millora de la comunicació de l'alumnat. A la vegada que es comprova com utilitzant un sistema viso-gestual paral.lelament a la llengua oral i reforçant amb els signes manuals les síl.labes de les paraules, es produeix una millora en la fonètica oral, de manera que amb el temps el signe manual no és necessari i desapareix de manera natural. La base del projecte és concedir especial importància a la comunicació funcional dins l'aula, en conseqüència, totes les interaccions de les educadores amb l'alumnat i totes les explicacions que es donen a aquest alumnat són en llengua oral, però amb suport dels signes manuals de LSC, sempre mantenint l'estructura lingüística de la llengua oral (sistema anomenat bimodal); de manera que es produeix una mateixa llengua però mitjançant dues modalitats simultànies: la modalitat parlada (canal oral-auditiu) i la modalitat signada (canal viso-gestual). La metodologia a seguir és quasi-experimental. Es tracta d'un projecte també de recerca-acció que es porta a terme amb un grup d'alumnes amb dificultats comunicatives i de desenvolupament, escolaritzats en diferents etapes educatives en règim d'escola d'educació especial. Els subjectes participants són els alumnes d'un grup classe, la mestra i l'educadora d'aula (ambdues professionals amb anys d'experiència docent i amb coneixements de la LSC). L'estudi és longitudinal i ha tingut una durada de quatre cursos acadèmics (en el subjecte A i el subjecte B) i de dos cursos acadèmics en el subjecte C., [ESP] El siguiente trabajo de investigación, titulado "Sistema de comunicación bimodal (Oral-LSC). Inmersión en el aula de educación especial", pretende comprobar que una intervención sistemática con un sistema de comunicación bimodal (oral-lengua de signos catalana) en el contexto natural de aula, produce una aceleración y un incremento del léxico y del uso espontáneo de los signos LSC por parte de los alumnos participantes y, en consecuencia, da lugar a una mejora de la comunicación del alumnado. A la vez que se comprueba como utilizando un sistema viso-gestual paralelamente a la lengua oral y reforzando con los signos manuales las sílabas de las palabras, se produce una mejora en la fonética oral, de manera que con el tiempo el signo manual no es necesario y desaparece de manera natural. La base del proyecto es conceder especial importancia a la comunicación funcional en el aula, en consecuencia, todas las interacciones de las educadoras con el alumnado y todas las explicaciones que se dan a este alumnado son en lengua oral, pero con apoyo de los signos manuales de LSC, siempre manteniendo la estructura lingüística de la lengua oral (sistema llamado bimodal), por lo que se produce una misma lengua pero mediante dos modalidades simultáneas: la modalidad hablada (canal oral-auditivo) y la modalidad signada (canal viso -gestual). La metodología a seguir es cuasi-experimental. Se trata de un proyecto también de investigación-acción que se lleva a cabo con un grupo de alumnos con dificultades comunicativas y de desarrollo, escolarizados en diferentes etapas educativas en régimen de escuela de educación especial. Los sujetos participantes son los alumnos de un grupo clase, la maestra y la educadora de aula (ambas profesionales con años de experiencia docente y con conocimientos de la LSC). El estudio es longitudinal y ha tenido una duración de cuatro cursos académicos (en el sujeto A y el sujeto B) y de dos cursos académicos en el sujeto C., [ENG] The following research entitled "Communication system bimodal (Oral-CSL). Immersion in the special education classroom", intendeds to ensure that a systematic intervention with a bimodal communication system (oral-catalan sign language) in the natural classroom context produces an acceleration and an increase in the lexicon and the use of spontaneous LSC signs by participating students and, consequently, leads to improved oral communication among students. While it can be seen as using a gesture-visual system parallel to oral language and reinforcing the word syllables with the hand signs, there is an improvement in oral phonetic, so that eventually the sign manual is not necessary and disappears naturally. The basis of the project gives special attention to functional communication in the classroom, therefore, all the interactions of educators with the students and all the explanations given to the students are transmitted orally, but with signs of support CSL manual, always maintaining the structure of the spoken language (called bimodal system). So that it produces the same language but with two simultaneous modes: the spoken modality (auditory-oral canal) and the signed form (channel visual-gesture). The methodology followed is quasi-experimental. It is also a project of action research that is conducted with a group of pupils with communication and development difficulties at different stages of school education under special education school. The subjects participating are students in a group class, the teacher and the educator in the classroom (both professionals with years of teaching experience and knowledge of the CSL). The study is longitudinal and has a duration of four academic years (in the subject A and subject B) and two academic years in C.

[cat] Aquesta tesi presenta la primera descripció de les construccions relatives (CR) restrictives en llengua de signes catalana (LSC). A més, inclou una proposta d’anàlisi en el marc de la gramàtica generativa transformacional informada tipològicament. Respecte a la tipologia sintàctica de les CR, aportem proves que mostren que aquestes construccions, en LSC, són estructures circumnominals, és a dir, amb el pivot (o antecedent) dins de l’oració relativa (OR). Això contrasta amb les CR més comunes a les llengües indoeuropees, les adnominals, en què el pivot apareix fora de l’OR. Les CR circumnominals de la LSC, d’acord amb el que diu la tipologia, presenten un determinant que nominalitza l’estructura. Les CR circumnominals de la LSC no apareixen mai a la seva posició bàsica dins de l’oració matriu sinó que han d’aparèixer o bé avantposades o bé posposades. Aquesta mateixa distribució s’observa a les CR circumnominals d’altres llengües de signes, com ara la llengua de signes italiana (LIS). L’anàlisi que presentem és essencialment la d’elevació, en la línia de Kayne (1994), encara que hi introduïm algunes modificacions per tal de donar compte de les dades de la LSC. Aquesta anàlisi, en principi, seria d’aplicació a les CR circumnominals en general, es tracti de llengües orals o signades. Aquest treball representa, doncs, una contribució tant a la tipologia com a la lingüística teòrica., [eng] This work contains the first description of Catalan Sign Language (LSC) Relative Clauses (RCs). Also, it proposes an analysis within the Generative framework that takes a typological approach. Regarding the syntactic typology of LSC RCs, they are circumnominal. In other words, they show the pivot (or antecedent) inside the RC. This contrasts with the most common RCs in Indo-European languages, the adnominal ones, in which the pivot appears outside the RC, that is, in the matrix clause. Other evidence that supports the idea that RCs in LSC are circumnominal is put forward. For instance, this structure shows a determiner that nominalizes the whole construction, as usually found in circumnominal RCs across languages. Circumnominal RCs in LSC never appear in its basic position inside the matrix clause. They have to appear or fronted or postposed to the matrix one. This same distribution is also found in other sign language RCs, for instance, in Italian Sign Language (LIS). The analysis presented here essentially follows the raising one (Kayne 1994). However, I have added some modifications in order to take into account crucial LSC data. The resulting analysis can be applied to the circumnominal construction as a whole, that is, in both oral and signed languages. To sum up, this work is a contribution to both typology and theoretical linguistics.

[ENG] This article offers an overview of research in sign language acquisition by children, mostly in American Sign Language. The results indicate that the developmental milestones and the linguistic errors made by children acquiring a sign language coincide with those observed in hearing children acquiring spoken languages. The visual-gestural modality is shown not to have the expected impact on the acquisition processes, which is arguably regulated by strictly linguistic principles.

In this contribution we review and assess the specificities of vitality and revitalization of sign languages in a context of atypical endangerment. The contribution focuses on concrete examples of revitalization measures, both implemented and not yet implemented, based on the Catalan Sign Language (LSC) community context, such as the important role of language documentation, the reasons of the precarious situation in education and a proposal to establish an inclusive educational model, and finally the potential of an open learning resource offering greater access to sign language education. This contribution has been possible thanks to the SIGN-HUB project, which has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation program under grant agreement No 693349, to the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness and FEDER Funds (FFI2015-68594-P), to the Government of the Generalitat de Catalunya (2014 SGR 698), to Obra Social La Caixa (LSC Corpus, Institut d’Estudis Catalans), and to AGAUR-Govern de la Generalitat de Catalunya (MOOC funding: Resolució ECO/1247/2014, de 29 de maig).

Treball de fi de màster en Lingüística Teòrica i Aplicada Tutor: Josep Quer Villanueva The purpose of this study is to provide a formal description of polar interrogatives clauses in LSC and, moreover, propose a syntactic analysis that can take account for any form this kind of structure can acquire. This study includes an overview of what is known so far about polar interrogatives in both oral and sign language modalities, paying especial attention to those linguistic devices that are used to mark this sentence type. LSC is not out of ordinary: as a SL, nonmanual marking is required in order to perform the sentence. Furthermore, a Q-sign (i.e. YES-NO) can be add sentence-finally to explicitly mark the utterance as a polar interrogative. Notwithstanding, this Q-sign carries some pragmatic meaning. Therefore, in order to provide a syntactic analysis that could explain polar interrogatives in LSC, the proposals which have tried to explain the same sentence type and carried out by Wilbur & Patsche (1999), Šarac & Wilbur (2006) and Šarac et al. (2007) for ASL, HZJ and ÖGS polar interrogatives; and Neidle et al. (1996, 2000) for ASL, are presented. Thus, some important information about the analysis of Pfau & Quer (2002, 2007) for negative constructions in ASL, LSC and DGS; and the analysis of Prieto & Rigau (2007) for polar interrogatives in Catalan are provided; since they support the proposal provided on this work for LSC polar interrogatives. Thus, it stands that the feature [+y/n Q], realized through NMMs, is a featural affix that needs to be attached to manual material; moreover, the Q-sign is located inside Cº. In any case, this work represents an undeniable contribution to SLs knowledge, while it is contributing to the debate of typological variation within SLs. In addition, it can be conclude that polar interrogatives could be an area of macrotypological variation between oral and signed languages. Notwithstanding, in order to determine this, further research needs to be done.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació Tutora: Madeleine Cases El treball presenta una anàlisi de diferents fragments de la secció d’esports del telenotícies vespre interpretats del català a la llengua de signes catalana. A través de diferents tècniques d’interpretació utilitzades per a l’anàlisi dels fragments es pretén conèixer les dificultats i característiques de la interpretació televisiva.