Search

Treball de fi de grau d'Humanitats. Curs 2021-2022 Tutor: Pere Gifra Adroher Les dones sempre han estat tradicionalment associades a la llar. Tanmateix, en la història de la literatura occidental, els testimonis escrits de viatgeres es remunten fins al segle XIV. Sobre aquesta paradoxa es fonamenta aquest Treball de Fi de Grau titulat «Colonialisme i gènere en la literatura de viatges. El Marroc d’Aurora Bertrana i Edith Wharton», el qual explora la mirada femenina a partir de l’anàlisi de la seva adhesió a un discurs polític, ètic i social vinculat històricament al sexe masculí. La recerca es basa en l’estudi dels llibres que Aurora Bertrana (1892-1974) i Edith Wharton (1862-1937) van escriure després dels seus respectius viatges al Marroc a principis del segle XX. S’argumenta, mitjançant l’anàlisi d’aspectes com ara la construcció del temps, l’imaginari exòtic i la condició de la dona musulmana, que ambdós textos formen part d’un corpus artístic que va recolzar des de la rereguarda el projecte imperialista europeu, amb el qual aquestes dues escriptores, de manera conscient o inconscient, varen col·laborar.

Inventari provisional de i estudi introductori sobre els relats dels viatgers del Països Catalans al Món arabomusulmà, escrits en qualsevulla idioma, des dels seus inicis medievals fins a l’any 2006. En la introducció s’aborda la distribució territorial dels llocs de viatge, l’origen de les denominacions d’aquests territoris, la càrrega egodocumental i documental dels escrits, els subgèneres i la tipologia dels escrits i els viatgers, i el valor de les paraules substantives dels títols d’aquests escrits i la seva variació temporal de l’edat mitjana a l’actualitat, alhora que es diferencia entre manuscrits, obres publicades en paper i obres en suport electrònic, entre d’altres extrems., Provisional inventory of and introductory study about the writings of the Catalan Countries travellers to the Arabic and Muslim World, in any language, from its mediaeval beginings until 2006. In the introduction, the territorial distribution of the places of journey, the origins of the denomination of these territories, the egodocumentary and documentary value of the writings, the subgenres and the tipology of the accounts and travellers, the value of the key words of the titles of these writings and this temporary variation from Middles Ages to the present ara approached; also it differs manuscrits, paper publications and works in electronic support, among other items., Inventario provisional de y estudio introductorio sobre los relatos de viajeros de los Paises Catalanes en el mundo arabomusulmano, escritos en cualquier idioma, desde la época medieval hasta el año 2006. En la introducción se aborda la distribución territorial de los lugares de viaje, el origen de las denominaciones de estos territorios, la carga egodocumental y documental de los escritos, los subgéneros y la tipologia de los escritos y los viajeros, y el valor de las palabras sustantivas de los títulos de estos escritos y su variación temporal desde la edad media a la actualidad. También se diferencia entre manuscritos, obras publicadas en papel y obras en soporte electrónico, entre otros extremos.

Ressenya de: Juan Marsé. Viaje al su.r Fotografías de Albert Ripoll Guspi. Edición e introducción de Andreu Jaume. Lumen, Barcelona, 2020

Between the beginning of the 18th century and the mid-19th century the Salvador cabinet was a must for all those interested in natural history or simply curious people or scholars who passed through the city of Barcelona. Not all of these visitors have left written testimony of its passage by the cabinet, nor even less printed testimony, but the half a hundred of notices, descriptions or opinions that we have been able to locate cover virtually the whole of this period (even exceed it) and constitute a valuable witness to the transformations of the cabinet along time and of the evolution in the appraisal of the cabinet and its contents by the successive visitors. An Appendix includes texts and bibliographic references of this notices, descriptions or opinions about the Salvador cabinet. Entre comienzos del siglo XVIII y mediados del siglo XIX el gabinete de los Salvador era de visita obligada para cuantos interesados por la historia natural o simplemente curiosos o eruditos que pasaban por la ciudad de Barcelona. No todos aquellos visitantes han dejado testimonio escrito de su paso por el gabinete, ni menos aún testimonio publicado, pero el medio centenar de noticias, descripciones o juicios que hemos podido localizar cubren prácticamente la totalidad de este período (incluso lo superan) y constituyen un valioso testimonio de las transformaciones del gabinete y de la evolución en la valoración de éste y de su contenido por parte de los sucesivos visitantes. En el apéndice se incluyen los textos y las referencias de estas noticias, descripciones y juicios acerca del gabinete Salvador. [ca] Entre començaments del segle XVIII i mitjan segle XIX el gabinet dels Salvador va ser de visita obligada per a tots els interessats per la història natural o simplement curiosos o erudits que passaven per la ciutat de Barcelona. No tots aquells visitants han deixat testimoni escrit del seu pas pel gabinet ni encara menys testimoni imprès però el mig centenar de notícies, descripcions o judicis que hem pogut localitzar cobreixen pràcticament la totalitat d’aquest període (fins i tot l’ultrapassen) i constitueixen un valuós testimoni de les transformacions del gabinet i de l’evolució en la valoració del gabinet mateix i del seu contingut per part dels successius visitants. En l’apèndix s’inclouen els textos i les referències d’aquestes notícies, descripcions i judicis sobre el gabinet Salvador.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: xxx, El treball que em disposaré a realitzar tractarà com a temàtica central la idealització que es tenia d’Orient des de l’Occident europeu durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV). Per això, caldrà respondre a la pregunta sobre què és Occident i què és Orient en aquest període històric des de la cosmovisió europea del món. Principalment, veurem les imatges idealitzades que es formularen en l’imaginari europeu respecte a Orient en els manuscrits baixmedievals que conformen el gènere de la literatura de viatges. També serà necessari analitzar la noció medieval de mirabilia, preguntant-nos què és el meravellós en la mentalitat occidental. Analitzarem també els espais imaginaris i desconeguts que se situaven a Orient, considerant el regne del Preste Joan com el màxim exponent de la formulació mental de les imatges idealitzades a Occident respecte al món exòtic i meravellós que era Orient., The work that I am going to undertake will deal with the central theme of idealization of the East from the European West during the Low Middle Ages (XIII-XV centuries). That is why, we must answer the question of what the West is and what the East is in this historical period from the European western world perspective. Mainly, we will see the idealized images that were formulated in the European imagination with respect to the East in the low-medieval manuscripts that created the genre of travel literature. It will also be necessary to analyze the medieval notion of mirabilia, asking ourselves what is wonderful in the Western mentality. We will also analyze the imaginary and the unknown spaces that were located in the East, considering the realm of Prester John as the greatest exponent of the mental formulation of idealized images in the West with respect to the exotic and wonderful world that the East was.

Treballs Finals de Grau de Llengües i Literatures Modernes: 2017. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Xavier Bassas Vila, [fre]Le livre choisi pour ce travail vient de mon intérêt, pour la littérature de montagne qui émane directement de ma passion pour la randonnée pédestre. Cela nous porte à rechercher, pendant nos vacances, un écrivain qui ait un lien singulier avec la région que je visite. Cette année, je l’ai découvert en Haute-Savoie, dans les Alpes françaises. Il s’agit du livre Contes à Pic1de Paul Gayet-Tancrède. L’auteur qui a choisi le pseudonyme de Samivel est étiqueté comme un écrivain de littérature alpine et les neuf histoires qui conforment son recueil (des thèmes populaires, folkloriques, légendes, mythologies, etc.), Samivel les a écrites dans le style naturel qui correspond au genre du conte. Et bien sûr, le décor est la montagne. De cette manière, nous pouvons manifester que l’écrivain fusionne la littérature de montagne ou alpine au genre du conte. Nous avons divisé le travail en trois parties. La première retrace la biographie de l’auteur. La deuxième, tente de faire le point sur la situation de la « littérature de montagne », à partir de la question de savoir si elle constitue, ou non, un genre littéraire. Finalement, la dernière partie a l’intention de situer le livre Contes à Pic dans cette littérature de montagne. Puis, à l’aide de la traduction d’un de ses contes, intitulé À la recherche d’une situation2, de présenter la complexité du vocabulaire de la montagne, en s’appuyant, en particulier, sur la figure de l’analogie. Nous allons essayer de voir si cette difficulté est similaire en français et en catalan. Cette complexité pour décrire la montagne est due au fait que, dans les siècles précédents, il a existé un « blanc » dans ce domaine. En effet, les montagnes ont été durant longtemps un « locus nullius » : un lieu de nulle part.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Lino Cabezas, [cat] Aquest projecte pretén realitzar una Novel·la Gràfica que contempli les meves dues grans passions: Dibuixar i Viatjar. L’enquadre d’aquesta novel·la gràfica narra el viatge que va fer Ramon Oliver i els seus companys a Egipte i Sudan l’any 1984. Emmirallats en els antics exploradors del segle XIX, buscaven nous destins per oferir des de la seva modesta agència de viatges alternatius. Joves, sense recursos i amb moltes il·lusions, pensaven com podrien finançar aquest projecte. A la Universitat de Barcelona, un jove sudanès estudiant de Filologia Anglesa els proposa un intercanvi: Un bitllet d’avió d’anada i tornada al seu país a canvi d’allotjament i fer-los de interpret i guia durant tot el viatge. Confiats, però sense garanties, emprenen junts un viatge ple d’aventures que els portarà a viure situacions límit com: Haver de travessar zones militars egípcies, protegir-se enmig d’un comboi de camions per vorejar un camp de refugiats etíops o vendre gasoil al mercat negre per poder completar el seu viatge. Durant el relat s’intercalaran les realitats dels personatges (vivències, il·lusions, renúncies, etc.) amb la descoberta de nous costums, paisatges i tradicions, que no deixaran a cap d’ells indiferent., [spa] Este proyecto pretende realizar una Novela Gráfica que contemple mis dos grandes pasiones: Dibujar y Viajar. El encuadre de esta novela gráfica narra el viaje que hizo Ramon Oliver y sus compañeros a Egipto y Sudán el año 1984. Fascinados por los antiguos exploradores del siglo XIX, buscaban nuevos destinos que ofrecer desde su modesta agencia de viajes de aventura. Jóvenes, sin recursos y con muchas ilusiones, pensaban como podrían financiar su proyecto. En la Universidad de Barcelona, un joven sudanés estudiante de Filología Inglesa les propuso un intercambio: Un billete de avión de ida Y vuelta a su país a cambio de alojamiento y hacerles de interprete y guía durante todo el viaje Confiados pero sin garantías, emprenden juntos un viaje lleno de aventuras que les llevará a vivir situaciones límite como: Tener que atravesar zonas militares egipcias, protegerse dentro de un convoy de camiones para rodear un campo de refugiados etíopes o vender gasolina en el mercado negro para poder completar su viaje. Durante el relato se interpondrán las realidades de los personajes (vivencias, ilusiones, renuncias...) con el descubrimiento de nuevos costumbres, paisajes y tradiciones, que no dejarán a ninguno de ellos indiferente., [eng] The aim of this project is to create a graphic novel around two elements that are my great passions: Drawing and Travelling. Its development involves the story of the journey that brought Ramón Oliver and his companions to Egypt and Sudan in 1984. Fascinated by the early nineteenth-century explorers, they were searching new destinations to offer to the customers of their modest adventure travel agency. With no means but full of dreams and hopes, the two young men were trying to figure out how to finance the project. They met by chance a sudanese student of English Studies at the University of Barcelona who proposed them a deal: A return plane ticket to Spain and he would provide them accommodation and be their interpreter and guide throughout the trip. Confident, but with no guarantees, the gang undertook a journey full of adventures that took them to live extreme situations such as crossing military zones in Egypt, surrounding a field of Ethiopian refugees in a convoy of trucks or selling petrol on the black market to complete their journey. The story interweaves the reality of the characters (experiences, dreams, failures...) with the discovery of new customs, landscapes and traditions that leaves none of them indifferent., [fra] Ce projet a pour but de réaliser un Roman Graphique qui traite de mes deux grandes passions: le Dessin et les Voyages. Le cadre de ce roman graphique retrace le périple qu'entreprirent Ramon Oliver et ses compagnons en Egypte et au Soudan en 1984. Fascinés par les premiers explorateurs du XIXe siècle, ils étaient à la recherche de nouvelles destinations à faire découvrir depuis leur modeste agence de Voyage et d'aventure. Jeunes, sans ressources et pleins d'illusions, ils réfléchirent à un moyen de financer leur projet. À l'Université de Barcelone, un jeune étudiant soudanais de Philologie Anglaise leur a alors suggéré un marché: Un billet d'avion aller-retour vers son pays en échange d'un hébergement et de leur servir d'interprète et de guide tout au long du voyage. Confiants, mais sans aucune garantie, ils entreprirent ensemble un voyage plein d'aventures qui leur fera vivre des situations extrêmes telles que devoir par des zones militaires égyptiennes, se protéger à l'intérieur d'un convoi de camions afin de contourner un champ de réfugiés éthiopiens ou encore vendre de l'essence sur le marché noir pour pouvoir achever leur voyage. Tout au long du récit, les réalités des personnages (Expériences, rêves, regrets ...) s'interposent avec la découverte de nouvelles coutumes, de nouveaux paysages et de nouvelles traditions qui ne les laisseront pas indifférents.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Luis F. Ortega, [cat] Ens trobem en l’era digital, sent consumidors actius (alhora que productors) d’un gran munt d’imatges, fet que ens fa coneixedors d’altres llocs del món en els que no em estat; a la vegada, produccions com pel·lícules i animacions ens permeten viatjar per llocs als quals mai podríem anar presencialment. Aquest treball tracta d’una reflexió personal de l’evolució en la representació paisatgística del viatge compresa des del descobriment d’Amèrica fins a l’actualitat, tractant-ho a través dels diaris de viatge, el dibuix i la pintura, considerant tant les avantatges de la representació gràfica i la utilitat de les digitals per la creació d’espais ficticis., [eng] In this actual digital era, we are being active consumers (while being producers) of a great amount of images, which give us the sense we know places in the world that we have never been at; meanwhile, productions like movies or animations let us travel to places where we could never get to be in person. This work focuses on a personal reflection about the evolution of landscape’s representation during a journey comprising from the American discovery to the present, through travel journals, sketches and paintings, considering the advantages of graphic representation and the usefulness of the digital ones in order to create fictitious spaces.

Màster Oficial en Construcció i Representació d'Identitats Culturals (CRIC), Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Any: 2013-2014, Director: Dr. Francesco Ardolino, Aquest treball analitza el llibre de Josep Pla "Un llarg viatge entre Kuwait, al Golf Pèrsic, i Valparaíso, a Xile" (1959-1960), recollit al volum 18 de l’ "Obra completa", titulat "En mar". El primer interès del text estudiat rau en el fet que, en bona part, es tracta d’una obra d’ambientació oriental, temàtica molt escassa en Pla, que resulta, a més, una de les parts menys estudiades i conegudes de la seva obra. Com passa amb gairebé una tercera part de l’Obra completa de Pla, l’origen d’ "Un llarg viatge" (1959-1960) són una sèrie de reportatges periodístics, inicialment publicats en castellà al setmanari "Destino". Amb una metodologia propera a l’anàlisi de variants, s’estudien i es classifiquen de forma sistemàtica les transformacions que Pla introdueix en els articles publicats els anys 1959-1960 —addicions, supressions i substitucions— fins a esdevenir capítols del volum de l’ "Obra completa", publicat el 1971. Com a resultat, això ofereix molta informació tant sobre el contingut com sobre la forma. Hom pot concloure que la reescriptura dels textos publicats a "Destino", almenys per al llibre estudiat, fou molt intensa i acurada. D’una banda, pel que fa als aspectes substantius vinculats amb la polèmica trajectòria de l’escriptor, cal admetre, com a mínim, que la seva posició respecte el règim franquista fou crítica durant la postguerra. Pel que fa als aspectes formals, es descriu com l’escriptor construïa el seu estil en aquest llibre cosa que sembla generalitzable a bona part de la seva Obra completa. El treball també enmarca aquest text en el conjunt de l'obra de Josep Pla. A més, seguint una intuïció de Joan Fuster, es pot concloure que quan Pla escriu en castellà recorre a una llengua instrumental; en canvi, quan escriu en català pretén fer literatura.

Podeu consultar el llibre d'actes del congrés a: http://hdl.handle.net/2445/166325, [cat] El segle XIX va ser un dels períodes més propicis per a la impressió de llibres de viatges relacionats amb Espanya, situació que es va veure impulsada per motius tan concrets com la cada cop més palesa afició per conèixer nous llocs del denominat romanticisme històric, les millores dels mitjans de comunicació i els transports, el gust generalitzat per tot allò que fos exòtic o el perfeccionament de la màquina fotogràfica. La visió de determinades regions i ciutats a través d’aquests relats de viatgers de diferents èpoques va facilitar la recuperació de la cultura i de la mentalitat d’una època. En l’àmbit més específic de la història, la Guerra de la Independència també va despertar un estímul viatger. La llegenda nascuda a l’entorn d’aquest conflicte bèl·lic, amb l’heroica i sagnant repulsa a la invasió napoleònica i el conjunt del territori transformat en un camp de batalla i de resistència de guerrilles, de bandolers, de la Inquisició, d’estratègies militars... va nodrir la literatura del moment i, per què no, la imaginació dels seus autors, els quals van donar a conèixer d’aquesta manera aspectes molts diversos del conjunt del país. En el cas de Catalunya, amb Barcelona i Girona com a llocs més durament assetjats, l’aparició d’aquest tipus de publicacions va motivar un interès particular vers el conjunt de la regió, analitzada ara sota la mirada d’autors estrangers i nacionals que van reflectir en les seves obres nombroses impressions sobre determinades ciutats, llocs o localitats., [spa] El siglo XIX fue uno de los períodos más propicios para la impresión de libros de viajes relacionados con España, situación que se vio impulsada por motivos concretos como la creciente afición por conocer nuevos lugares del denominado romanticismo histórico, las mejoras de los medios de comunicación y los transportes, el generalizado gusto por todo lo exótico o el perfeccionamiento de la cámara fotográfica. La visión de determinadas regiones y ciudades a través de estos relatos de viajeros de diferentes épocas facilitaron la recuperación de la cultura y de la mentalidad de una época. Dentro del ámbito más específico de la historia, la Guerra de la Independencia despertó también un estímulo viajero. La leyenda surgida en torno a este conflicto bélico, con la heroica y sangrienta repulsa a la invasión napoleónica y el conjunto del territorio transformado en un campo de batalla y de resistencia de guerrillas, de bandoleros, de la Inquisición, de estrategias militares… alimentó la literatura del momento y, por qué no, la imaginación de sus autores, quienes dieron a conocer así aspectos muy diversos del conjunto del país. En el caso de Cataluña, con Barcelona y Gerona como enclaves más duramente sitiados, la aparición de este tipo de publicaciones motivó un interés particular hacia el conjunto de la región, observada ahora bajo el prisma de autores extranjeros y nacionales que reflejaron en sus obras sus impresiones sobre determinadas ciudades, lugares o localidades., [eng] The XIXth century was one of the most auspicious periods for printing travel books related to Spain. This situation was driven by specifics reasons such as the growing passion for knowing new places of the called historical romanticism, the improvement of the media and transports system, the widespread taste for anything exotic, or the improvement of cameras. The vision of certain regions and cities through these travel accounts from different periods helped restore the culture and mentality of an era. Within the specific field history, the Independence War awakened a travelling stimulus as well. The legend that aroused this war conflict, with the heroic and bloody repulse to Napoleon’s invasion and the whole territory transformed into a battlefield and a guerrilla and bandits’ resistance area, with the Inquisition, military strategies… all these facts fueled the literature of the time and, why not, the imagination of its authors, who thus brought to light many different aspects of the country. In the case of Catalonia, with Barcelona and Girona as most severely besieged sites, the appearance of these types of publications led to a particular interest in the whole region, with was now being observed through the prism of foreign and local authors who reflected in their works their impressions of certain cities, places or localities.

El presente trabajo se configura a través de la confluencia de tres ejes fundamentales, todos ellos en consonancia con las características de la autora y relacionados entre sí. En primer lugar, cabe mencionar la idea de viaje, desplazamiento interior o exterior, en el que el viajero toma obligada consciencia de si mismo y enriquece su experiencia existencial, lo que en el ámbito del artista practicante se traduce normalmente en una serie de eclosiones y cambios que pueden llegar a alterar signos identitarios o su significante, tales como el uso de la luz, la forma o el color. En segundo término, y con un carácter plenamente emotivo, la significación apuntada alcanza una intensa importancia al ser referida al pintor Luigi Capece, abuelo materno de la autora, al que no llegaría a conocer personalmente y del que obtuvo enseñanzas implícitas a través de la observación de su variada y coherente obra pictórica, así como de su relación con el tiempo propio de su ejecución. La incorporación de este segundo aspecto se produce en el transcurso del desarrollo del trabajo, al percatarse de una suerte de relación con la investigación iniciada. Finalmente advertir que de las mencionadas confluencias surge la necesidad de desarrollar la propia experiencia artística, como una respuesta soñada cuyo estímulo coincide con el propio deseo de viajar, recoger en una suma las experiencias vividas y trasladarlas inevitablemente al proceso creativo en el que se halla sumida la autora. El tema del viaje es extenso e incluye un abanico policromo de metáforas y sugestiones, por lo que el presente trabajo está construido sobre una estructura ramificada, determinada por las aproximaciones realizadas desde distintos puntos de vista. El objetivo ha sido estudiar la relación viaje-arte y reflexionar sobre la experiencia del viaje desde el punto de vista del pintor, tras investigar en las obras de diversos artistas, para finalmente ofrecer la propia mirada proponiendo un acercamiento tanto desde la didáctica como a través de la práctica artística realizando distintos tipos de viajes. La estructura del trabajo se fundamenta sobre una parte teórica y una parte experimental. En la parte teórica, se contextualiza el tema del viaje, analizando la historia, las fases y los motivos que empujan a viajar y la figura del viajero. Para reflexionar sobre la relación entre viaje y arte, se considera la experiencia de diferentes artistas viajeros, en particular pintores del s. XIX y la primera mitad del s. XX. El viaje es importante en la trayectoria formativa y profesional de los artistas, propiciando cambios en la propia paleta de colores e introduciendo nuevas visiones de la luz. El sentido profundo de esta experiencia no es tanto la distancia, o ir a lugares exóticos, sino está en la renovación de la mirada, poniendo atención en los pequeños detalles. Se analiza con especial atención la obra del artista de Apulia (Italia) Luigi Capece quien solía recorrer los campos y el casco antiguo de su ciudad natal con pequeñas tabletas y pinturas al óleo para atrapar colores e imágenes en apuntes frescos y así contar historias. El suyo era un viaje al interior de los colores de su tierra. El estudio de este artista no sólo permite profundizar des de la proximidad la relación entre desplazamientos y obra, también ha permitido a la autora realizar un viaje más profundo hacia los orígenes para encontrar las motivaciones que han generado la presente tesis: se indaga en la historia que cada uno conserva en el inconsciente, una historia vivida hecha de memorias y afectos, y que posteriormente marca todas las elecciones que se puedan tomar. A continuación se diserta sobre una de las herramientas de trabajo de artistas y viajeros, el diario de viaje: instrumento para explicar el mundo en imágenes y palabras. El diario permite dar cuerpo a sensaciones fugaces destinadas a perderse, creando un dialogo fresco y espontaneo entre el artista y su experiencia de viaje, con una visión detallada y ralentizada de un ambiente. En la segunda parte se ponen en práctica los análisis y reflexiones que se extraen de los precedentes estudios. En ella se proponen miradas personales sobre el viaje, sea a través de la didáctica del arte sea mediante la práctica artística. Por lo que concierne a la didáctica, se adaptan los diarios gráficos a la programación de un ciclo formativo de grado superior en ilustración. Se concluye que son instrumentos útiles para la educación de la mirada permitiendo experimentación, equivocarse, favoreciendo la libertad de expresión, la espontaneidad y la observación del propio proceso de búsqueda personal. La parte de práctica artística se desarrolla a través de cuatro viajes simbólicos: hacia lo desconocido, por medio de los apuntes al natural tomados en los propios diarios; hacia el otro por medio de retratos al óleo de mujeres de diferentes culturas; hacia el alma representado a través de la cartografía de la propia alma, un trabajo que pasa de lo bidimensional de una libreta a lo tridimensional con una performance; y hacia la ausencia a través de fotografías de espacios vacíos y objetos que han pertenecido a los ausentes. El tema del viaje se ha convertido en un vehículo que ha permitido unir diversas cuestiones, todas ellas relacionadas entre si, y crear una propia pluralidad del lenguaje para discernir sobre sentimientos, como el amor, la ausencia. En definitiva, las experiencias vividas, el aprendizaje constante y el crecimiento personal han marcado el trayecto hasta el momento, no obstante el itinerario queda abierto dejando la posibilidad de emprender nuevos recorridos., Travelling is a very extensive subject. This thesis aims to focus on the relationship between travelling and art, not only from a historical point of view but also from other approaches that the experience of art can offer. The text is divided in two parts: Theory and Practice. In the theoretical part, the work of different artists has been analysed, with special emphasis on the period between the 19th and mid-20th century, when this kind of artistic experience was in vogue. Detailed study is done on the figure of Luigi Capece (grandfather of the author), who explored his homeland of Apulia in Italy making sketches in a travel log that he would later develop in his studio. For the author, this has been also a journey to the origin. The use of this tool, the travel log, is considered as the key to capture the atmosphere, light and flavour of a location. The practical part is also divided into two sections. Firstly, the author suggests the use of the travel log as a tool for art collage, to train the student to develop an individual view of his surroundings and to learn how to express this view. Secondly, the author relates a series of artistic experiences through four symbolic journeys: (1) towards the unknown, using travel logs, (2) towards the other, using a collection of oil portraits of women from different cultures, (3) towards the soul, which starts in a sketch book and ends in performance and (4) towards the absence, based on a collection of photographs taken at abandoned flats, where the details captured reveal much of their former owners. Travel is the train of thought that links experiences, continuous learning and personal growth. This is true of the travelling and research that has been done. But this field is always open to new itineraries., El present treball es configura a través de la confluència de tres eixos fonamentals, tots ells en consonància amb les característiques de l’autora i relacionats entre si. En primer lloc, cal esmentar la idea del viatge, desplaçament interior o exterior, en el qual el viatger pren obligada consciència de si mateix i enriqueix la seva experiència existencial, el que en l’àmbit de l’artista pràcticament es tradueix normalment en una sèrie d’eclosions i canvis que poden arribar a alterar signes identitaris o llur significant, així com els usos de la llum, la forma o el color. En segon terme, i amb un caràcter plenament emotiu, la significació apuntada assoleix una intensa importància al ser referida al pintor Luigi Capece, avi matern de l’autora, al que no va arribar a conèixer personalment i del qual va obtenir ensenyaments implícits a través de l’observació de la seva variada i coherent obra pictòrica, així com la de la seva relació amb els temps propis de la seva execució. La incorporació d’aquest segon aspecte es produeix en el transcurs del desenvolupament del treball, en adonar-se d’una sort de relació amb la investigació iniciada. Finalment advertir que de les mencionades confluències sorgeix la necessitat de desenvolupar la pròpia experiència artística, com una resposta somniada, l’estímul de la qual coincideix amb el propi desig de viatjar, agrupar en una suma les experiències viscudes i traslladar-les inevitablement al procés creatiu en el que es troba immersa l’autora. El tema del viatge és extens i inclou un ventall policrom de metàfores i suggestions, per això aquest treball està construït sobre una estructura ramificada, determinada per l’aproximació realitzada des de diferents punts de vista. L’objectiu ha estat estudiar la relació viatge-art i reflexionar sobre l’experiència del viatge des del punt de vista del pintor, a partir de la investigació en les obres de diversos artistes, per finalitzar oferint la pròpia mirada proposant un apropament, bé des de la didàctica, o per mitjà de la pràctica artística, amb la interpretació de diferents viatges possibles. L’estructura del treball es fonamenta sobre una part teòrica i una part experimental. En la part teòrica, es contextualitza el tema del viatge, s’analitza la història, les fases i els motius que empenyen a viatjar, així com la figura del viatger. Per tal de reflexionar sobre la relació entre viatge i art, es considera la experiència de diferents artistes viatgers, en particular pintors entre el XIX i la primera meitat del segle XX. El viatge es important en la trajectòria formativa i professional dels artistes, ha propiciat canvis en la pròpia paleta de colors i introduint noves visions de la llum. El sentit profund d’aquesta experiència no és tan la distància, ol anar a llocs exòtics, sinó que es troba en la mirada renovada, parant atenció als petits detalls. S’analitza amb especial atenció l’obra de l’artista de Apulia (Italia) Luigi Capece, qui acostumava a recórrer els camps i el casc antic de la seva ciutat natal amb tauletes i colors a l’oli, per tal d’atrapar tonalitats i imatges per mitjà d’apunts frescos, i d’aquesta manera narrar històries. El seu era un viatge a l’interior dels colors de la terra. L’estudi d’aquest artista no tan sols ha permès aprofundir des de la proximitat la relació entre desplaçament i obra, també ha permès a la autora realitzar un viatge més profund vers els orígens, per trobar-hi les motivacions que han generat aquesta tesi: s’indaga en la historia que cadascú conserva en l’inconscient, una història viscuda feta de memòria i afectes, i que marca totes les eleccions que es poden prendre. A continuació es disserta sobre una de les eines de treball d’artistes i viatgers, el diari de viatge: instrument que serveix per explicar el món per mitjà d’imatges i de paraules. El diari dóna cos a sensacions fugisseres i destinades a perdre’s, permet un diàleg fresc i espontani entre l’artista i la seva experiència de viatge, amb una visió detallada i pausada d’un ambient. A la segona part es posen en pràctica els anàlisis i reflexions que s’extrauen dels precedents estudis. En ella es proposen mirades personals sobre el viatge, per mitjà de la didàctica de l’art i la pràctica artística. Pel que fa a la didàctica, s’adapten els diaris gràfics a la programació d’un cicle formatiu de grau superior en il•lustració. Es conclou que són instruments útils per a l’educació de la mirada, per experimentar i equivocar-se, afavoreixen la llibertat d’expressió, l’espontaneïtat i l’observació del propi procés de recerca personal. La part de la pràctica artística es desenvolupa a través de quatre viatges simbòlics: vers el desconegut, per mitjà dels apunts al natural presos en els propis diaris; vers l’altre per mitjà de retrats a l’oli de dones de diferents cultures; vers l’ànima representat per la cartografia de la pròpia ànima, un treball que passa de l’espai bidimensional d’una llibreta a l’espai tridimensional mitjançant una performance; i vers l’absència per mitjà de fotografies d’espais buits i objectes que van pertànyer als absents. El tema del viatge s’ha convertit en un vehicle que ha permès unir diverses qüestions, totes relacionades entre elles, i crear una pròpia pluralitat del llenguatge per discernir sobre sentiments, com l’amor, l’absència. En definitiva, les experiències viscudes, l’aprenentatge constant i el creixement personal han marcat el trajecte fins al moment, no obstant l’itinerari queda obert i deixa la possibilitat d’emprendre nous recorreguts., Il presente lavoro si modella attraverso la confluenza di tre punti fondamentali, tutti in consonanza con le caratteristiche dell’autrice e in relazione tra loro. Prima di tutto, citare l’idea del viaggio, spostamento interiore o esteriore, in cui il viaggiatore prende obbligatoriamente coscienza di se stesso ed arricchisce la sua esperienza esistenziale. Nell’ambito della pratica dell’artista, tutto ció si traduce normalmente in una serie di rivelazioni e cambi che possono arrivare ad alterare segni identitari, come l’uso della luce o il colore. In secondo luogo, e con un carattere pienamente emotivo, il valore suddetto raggiunge un’intensa importanza poichè riferito al pittore Luigi Capece, nonno materno dell’autrice, che non riuscí a conoscere personalmente e dal quale ottenne insegnamenti impliciti attraverso l’osservazione della sua variegata e coerente opera pittorica, cosí come dalla relazione con il tempo proprio della sua esecuzione. L’incorporazione di questo secondo aspetto si realizza durante lo sviluppo del lavoro, al rendersi conto di una relazione con la ricerca iniziata. Per ultimo, avvertire che dalle suddette confluenze sorge la necessità di sviluppare la personale esperienza artistica, come una risposta sognata il cui stimolo coincide con il proprio desiderio di viaggiare, raccogliere insieme le esperienze vissute e trasportarle inevitabilmente al processo creativo in cui si trova immersa l’autrice. Il tema del viaggio è ampio e include un ventaglio policromo di metafore e suggerimenti, per cui il presente lavoro è costruito su una struttura ramificata determinata dagli approcci al tema da diversi punti di vista. L’obiettivo iniziale è stato quello di studiare la relazione viaggio-arte e riflettere sull’esperienza del viaggio dal punto di vista del pittore, dopo aver investigato nelle opere di diversi artisti, per alla fine offrire il proprio sguardo proponendo un approccio sia dal punto di vista della didattica sia attraverso la pratica artistica realizzando distinti tipi di viaggi. La struttura del lavoro si basa su una parte teorica e una sperimentale. In quella teorica, si contestualizza il tema del viaggio, con un’analisi della storia, le fasi, i motivi che spingono a viaggiare e la figura del viaggiatore. Per riflettere sulla relazione tra viaggio e arte, si considerano le esperienze di diversi artisti viaggiatori, in particolare pittori tra il XIX e la prima metà del XX secolo. Il viaggio è importante nella traiettoria formativa e professionale degli artisti, favorendo cambi nella tavolozza dei colori o introducendo una nuove visioni della luce. Il senso profondo di questa esperienza non è tanto la distanza, o andare in posti esotici, ma risiede in uno sguardo rinnovato sulla realtà, con attenzione ai piccoli dettagli.

El comtat de Rosselló va formar part de la corona catalanoaragonesa fins al 1659, quan el tractat dels Pirineus el va deslligar políticament del regne d’Espanya. Fins a aquells moments havia compartit amb l’Empordà i la resta de Catalunya diversos aspectes històrics, econòmics, socials, antropològics, culturals, lingüístics, etc., molts dels quals ens han estat tramesos a través dels relats dels viatgers que van travessar aquestes terres entre els segles XV i XVII. En la comunicació es fa una aproximació a algunes de les visions que una vintena d’aquests viatgers (Rosmithal de Blatna, Münzer, Guicciardini, Navajero, Cavalli, Platter, Cuelbis, etc.) ens han deixat en els seus diaris, incidint especialment en els aspectes que més els van cridar l’atenció, entre d’altres: el paisatge, les poblacions, les fortificacions, els perills dels camins i la llengua dels rossellonesos., The Roussillon county was part of the Catalan-Aragonese crown until 1659 when the Treaty of the Pyrenees cut it politically from the Spanish kingdom. It had shared with the Empordà and the rest of Catalonia many different aspects until then: historical, economic, social, anthropological, cultural, linguistic, etc.Many of these have been transmitted to us through writings of travellers who passed through these territories between the fifteenth and seventeenth centuries. The present article approaches some of the perspectives given by about twenty of these travellers (Rosmithal de Blatna, Münzer, Guicciardini, Navajero, Cavalli, Platter, Cuelbis, etc.) in their diaries, concentrating on aspects which especially had caught their attention, among others: landscapes, villages, fortifications, dangers on the roads and the language of the people of the Roussillon.

Article sobre un viatge sentimental a l' Àfrica i la literatura de viatges

Resum: Travel books have outstanding protagonism in the Spanish literature of the 1950s and 60s because of their aptness for the prevailing objective that “reality must be told”. The influence of C. J. Cela’ s model and the special conception of the genre in Flistorical Realism constitute the two main axes on which the production develops. José M. Espinás’ first two books, «Viatge al Pirineu de Lleida» («Journey to the Pyrenees of Lleida», 1957) i «Viatge al Priorat» («Journey to the Priorat», 1962), are placed within this reference frame: the former is in the line opened up by Cela with his «Viaje a la Alcarria» («Journey to the Alcarria»), and the latter is closer to the interest for social and economic realism as defended by Social Realism, although without its charactersitc critical intentionality.Paraules clau: llibres de viatges; literatura anys cinquanta i seixanta; Camilo José Cela; Josep M. Espinàs; realisme social

Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/175788. Vegeu recurs relacionat., La selección de los textos que han sido objeto de análisis ha respondido atres criterios: 1. Criterio cronológico. Hemos tomado en consideración el final de la EdadMedia, desde mediados del siglo XIII, cuando empiezan los viajes hacia Ex­tremo Oriente, hasta finales del siglo XV. En un caso (reacciones y comen­tarios en Italia al descubrimiento del Brasil), hemos considerado textos delsiglo XVI). 2.Criterio geográfico. Las principales rutas viajeras de los italianos, en estaépoca, son Catay (China) y Tierra Santa. 3.Criterio genológico. Hemos vaciado los libros de viaje y hemos examinado elreflejo que estas crónicas han tenido en algunos tratados italianos sobre ellenguaje...

Esta obra constituye un exhaustivo inventario de los más de dos mil libros y guías de viaje que sobre España se publicaron a lo largo del siglo XIX en cualquier idioma. El análisis bibliométrico de dicho inventario ha permitido realizar conclusiones sobre cuáles fueron los años en que España despertó un mayor interés entre los viajeros extranjeros, cuáles fueron sus países de procedencia y a qué ciudades se dirigieron preferentemente. El contenido de las obras permite asimismo el estudio sobre la difusién de las imágenes, línea de investigación en la que se inscribe el presente trabajo.

Al recuperar y releer los relatos de viaje españoles que hacen referencia al Marruecos colonial se constata aquello de que la Geografía ha sido y es una arma para la guerra (Lacoste, 1977). Además, para el contexto hispano-marroquí también se elucida lo que Lacoste desarrolló como «alertas en el Mediterráneo» en su libro Cuestiones de geopolítica (1988) vinculadas al Islam, el mar y África. Este artículo, partiendo de las dos ideas apuntadas, realiza una revisión crítica de la construcción histórica de una particular geografía de la guerra utilizando como objeto de análisis la significación que aportan las recreaciones literarias de los paisajes bélicos en territorio marroquí (1859-1936).

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12178, Este es un artículo de síntesis que analiza sobre todo el llamado Grand Tour y la búsqueda del ideal helénico por parte de una larga serie de personajes. Ellos y sus libros y textos, ciados aquí y de los cuales se recogen numerosos pasajes, han sido verdaderamente significativos en la historia del redescubrimiento europeo de Grecia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12179, Versió de l'article anteriorment publicat a: Sociedad Española de Estudios Clásicos. Secció Catalana. Simposi (11è : 1993 : Sant Julià de Lòria, La Seu d'Urgell). Actes. Andorra la Vella: Govern d'Andorra. Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, 1996, pp. 75-110, Aquest és un article de síntesi que analitza sobretot l'anomenat Grand Tour i la cerca de l'ideal hel·lenic per part de tot un llarg seguit de personatges. Ells i els seus llibres i textos, anomenats aquí i dels quals se'n recullen nombrosos passatges, han estat veritablement significatius en la història del redescobriment europeu de Grècia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc.