Search

Textos en català, francès i castellà; preàmbul en català, anglès, francès i castellà, Un dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit., One of the most important points of my doctoral thesis and of its subsequent interpretation and concretion over many years is that all religious buildings were intended for the visual enjoyment of the Person, who was the real protagonist of the space of the work. The light of the sun was a symbol of the True Light, the divine, and the Person received visual signals as he approached ... or moved away from her. The most important element of the composition was to fix the precise point, on the axis of the ecclesiastical nave, from where the Person entered the apsidal Light, the place of the Light. This point was indicated by the sunlight which, entering through the west or west wall, on a day of the year and at a precise time, indicated on the axis the place where the Person could enjoy the maximum of the Apse light. This day was the one that responded to the consecration of the nave, or to the great Christian commemorations (referring to Christ, the Virgin, the Saints ...), but we also find some cases in which they indicate the place of martyrdom or remains of the Saint, or referred to the solstices or equinoxes. There are two major models: the rising sun and the setting sun. This proven fact, which unites our visual and mystical sensibilities, is what this writing brings back., L'un des points les plus importants de ma thèse de doctorat et de son interprétation et de sa concrétion consécutives pendent nombreuses années, est que tous les édifices religieux étaient destinés à la jouissance visuelle de la Personne, laquelle était le véritable protagoniste de l'espace de l'œuvre. La lumière du soleil était un symbole de la Vraie Lumière, la divine, et la Personne recevait des signaux visuels alors qu'elle s'approchait ... ou s'éloignait d'elle. L'élément le plus important de la composition était de fixer le point précis, sur l'axe de la nef ecclésiastique, d'où la Personne pénétrait dans la Lumière absidiale, le lieu de la Lumière. Ce point était indiqué par la lumière du soleil qui, entrant par le mur ouest ou ouest, un jour de l'année et à une heure précise, indiquait sur l'axe l'endroit où la Personne pouvait jouir d'un maximum de la lumière de l'Abside. Ce jour était celui qui répondait à la consécration de la nef, ou aux grandes commémorations chrétiennes (se référant au Christ, à la Vierge, aux Saints ...), mais on retrouve aussi quelques cas dans lesquels ils indiquent le lieu du martyre ou des restes du Saint, ou renvoyé aux solstices ou équinoxes. Il existe deux modèles majeurs: le soleil levant et le soleil couchant. Ce fait avéré, qui unit nos sensibilités visuelle et mystique, c'est ce que cette écriture ramène., Uno de los puntos más importantes de mi Tesis Doctoral y de su consecuente interpretación y concreción a lo largo de muchos años, es que todos los edificios religiosos estaban dirigidos al disfrute visual de la Persona, que era la verdadera protagonista del espacio de la obra. La luz solar era símbolo de la Verdadera Luz, la divina, y la Persona recibía inputs visuales en acercarse... o alejarse se de Ella. El elemento más importante de la composición fue el fijar el punto, en el eje de la nave eclesial, desde donde la Persona penetraba dentro de la Luz absidal, el lugar de la Luz. Este punto era el indicado por la luz solar que, introduciéndose por el muro occidental o por el de poniente, en un día del año ya una hora precisa, indicaba al eje el lugar donde la Persona podía disfrutar un máximum de la luz absidal Este día era el que respondía al de la dedicación de la nave, o grandes conmemoraciones cristianas (referidas a Cristo, a la Virgen, a los Santos ...), pero también encontramos algunos casos en que indican el lugar del martirio o de los restos del Santo, o referidos a los solsticios o equinoccios. Hay dos grandes modelos: el del sol naciente, y el del sol poniente. Este hecho comprobado, que une nuestras sensibilidades visuales y místicas, es lo que aporta de nuevo este escrito., 2

Descripció del recurs: 14 juny 2021, No hi ha un criteri únic, immutable, per a la docència del Dibuix Manual a l’ETSAB. Les opinions que s’exposen son les dels actuals docents del Dibuix Manual de l’ETSAB. Son Professors provinents majoritàriament del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, que es va unir al d’Expressió Gràfica Arquitectònica II, tots dos de la UPC, per crear l’any 2017 el Departament de Representació Arquitectònica, DRA; Departament que imparteix docència en les àrees d’anàlisi plàstica, dibuix arquitectònic i geometria descriptiva, per encàrrec de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB). Tots els participants impartim docència en les dues assignatures de Dibuix Manual de l’ETSAB . S’ha de dir que tothom és arquitecte professional en actiu. Cadascú dels docents (individualment o en grup) ha estat convidat per expressar lliurement el seu esguard docent. Cadascú exposa el seu particular parer recolzant-se principalment amb els dibuixos usats com exemples per els estudiants i els resultats obtinguts. Cal tenir present que estem immersos dins de l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior, EEES, que s’ha anant aplicant gradualment des de 2009. Tant com s’exposa des de 2010 en les guies docents de Dibuix I i II de l’ETSAB, les hores d’aprenentatge autònom, no presencial, conseqüència de Bolonya, son quelcom majors que les presencials. Penso que aquest particular fet de potenciar l’autonomia en l’aprenentatge de l’estudiant no s’ha vist totalment traslladat ni en la manera d’impartir la docència ni en la manera d’avaluar-la, i és on, al meu parer, s’emfatitzen més les diferències entre les propostes docents del Professorat. Es pot orientar, explicar i inclús corregir, però sempre amb l’ànim d’aflorar allò que cada estudiant porta d’innat (1) ; sinó pensem en Peter Zumthor que va ser fuster abans que arquitecte. Encara que no hi ha una úni

Textos en català, francès i castellà; preàmbul en català, anglès, francès i castellà, Descripció del recurs: 6 novembre 2020, Un dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit., One of the most important points of my doctoral thesis and of its subsequent interpretation and concretion over many years is that all religious buildings were intended for the visual enjoyment of the Person, who was the real protagonist of the space of the work. The light of the sun was a symbol of the True Light, the divine, and the Person received visual signals as he approached ... or moved away from her. The most important element of the composition was to fix the precise point, on the axis of the ecclesiastical nave, from where the Person entered the apsidal Light, the place of the Light. This point was indicated by the sunlight which, entering through the west or west wall, on a day of the year and at a precise time, indicated on the axis the place where the Person could enjoy the maximum of the Apse light. This day was the one that responded to the consecration of the nave, or to the great Christian commemorations (referring to Christ, the Virgin, the Saints ...), but we also find some cases in which they indicate the place of martyrdom or remains of the Saint, or referred to the solstices or equinoxes. There are two major models: the rising sun and the setting sun. This proven fact, which unites our visual and mystical sensibilities, is what this writing brings back., L'un des points les plus importants de ma thèse de doctorat et de son interprétation et de sa concrétion consécutives pendent nombreuses années, est que tous les édifices religieux étaient destinés à la jouissance visuelle de la Personne, laquelle était le véritable protagoniste de l'espace de l'œuvre. La lumière du soleil était un symbole de la Vraie Lumière, la divine, et la Personne recevait des signaux visuels alors qu'elle s'approchait ... ou s'éloignait d'elle. L'élément le plus important de la composition était de fixer le point précis, sur l'axe de la nef ecclésiastique, d'où la Personne pénétrait dans la Lumière absidiale, le lieu de la Lumière. Ce point était indiqué par la lumière du soleil qui, entrant par le mur ouest ou ouest, un jour de l'année et à une heure précise, indiquait sur l'axe l'endroit où la Personne pouvait jouir d'un maximum de la lumière de l'Abside. Ce jour était celui qui répondait à la consécration de la nef, ou aux grandes commémorations chrétiennes (se référant au Christ, à la Vierge, aux Saints ...), mais on retrouve aussi quelques cas dans lesquels ils indiquent le lieu du martyre ou des restes du Saint, ou renvoyé aux solstices ou équinoxes. Il existe deux modèles majeurs: le soleil levant et le soleil couchant. Ce fait avéré, qui unit nos sensibilités visuelle et mystique, c'est ce que cette écriture ramène., Uno de los puntos más importantes de mi Tesis Doctoral y de su consecuente interpretación y concreción a lo largo de muchos años, es que todos los edificios religiosos estaban dirigidos al disfrute visual de la Persona, que era la verdadera protagonista del espacio de la obra. La luz solar era símbolo de la Verdadera Luz, la divina, y la Persona recibía inputs visuales en acercarse... o alejarse se de Ella. El elemento más importante de la composición fue el fijar el punto, en el eje de la nave eclesial, desde donde la Persona penetraba dentro de la Luz absidal, el lugar de la Luz. Este punto era el indicado por la luz solar que, introduciéndose por el muro occidental o por el de poniente, en un día del año ya una hora precisa, indicaba al eje el lugar donde la Persona podía disfrutar un máximum de la luz absidal Este día era el que respondía al de la dedicación de la nave, o grandes conmemoraciones cristianas (referidas a Cristo, a la Virgen, a los Santos ...), pero también encontramos algunos casos en que indican el lugar del martirio o de los restos del Santo, o referidos a los solsticios o equinoccios. Hay dos grandes modelos: el del sol naciente, y el del sol poniente. Este hecho comprobado, que une nuestras sensibilidades visuales y místicas, es lo que aporta de nuevo este escrito., 1

"El Grup Territorial de les Corts del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya acull el Grup de Treball de Mesures de lo Medieval" -- Pàgina anterior a la portada, Descripció del recurs: 4 abril 2019, Catàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 7 de gener al 12 d'abril de 2019

"El Grup Territorial de les Corts del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya acull el Grup de Treball de Mesures de lo Medieval" -- Pàgina anterior a la portada, Descripció del recurs: 18 febrer 2019, Catàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 9 de desembre de 2018 al 13 de gener de 2019

Presentació de l'exposició a l'espai expositiu del Districte de Les Corts de l'Ajuntament de Barcelona (del 22 de març al 27 d'abril 2018), amb les intervencions d' Antoni Coll, Regidor de l'Ajuntament de Les Corts; Manel Casadevall, President de la Demarcació de Barcelona del COAC; Salvador Torrent, Vocal responsable del Grup de Treball del COAC i Kim LLoveras i Montserrat, Dr Arquitecte i Comissari de l'exposició.

L'exposició a l'espai expositiu del Districte de Les Corts de l'Ajuntament de Barcelona (del 22 de març al 27 d'abril 2018), recull les investigacions del Doctor en arquitectura Kim LLoveras, responsable del Grup de Treball "Mesurant amb Escaires Lo Medieval", integrat per Victòria Bassa, Núria Ayala i Judit Taberna.

We have been introducing during last years a new procedure using photography as a tool to improve the traditional teaching methods of manual design. We used it as a support for drawing the plans and as a background for the perspectives. Using two different focal lengths our students get two spaces; one introduces us into the space we really feel and the other represent the space we are able to remember. The student has to make a final presentation on a single support, which summarizes his work. It has to include his sketches and the photographic support used by him., Postprint (author's final draft)

En esta comunicación se exponen los resultados obtenidos en la asignatura de “Dibuix -I” del primer año del grado de Arquitectura de la UPC, en la ETSAB de Barcelona. Hemos introducido desde el inicio del curso 2015-16 la fotografía como soporte y ayuda al dibujo manual . La fotografía y el dibujo analizan el espacio a través de la mirada, de la observación y de la reflexión, esta manera similar de entender de las dos disciplinas, ha sido fundamental para conseguir mejorar los resultados obtenidos por los estudiantes. A través de una sèrie de ejercicios planteados a lo largo del curso siempre utilizando la fotografía y el dibujo los estudiantes van avanzando en sus conocimientos del dibujo manual. La representación gráfica de los dibujos manuales empieza con las plantas, alzados y secciones, y acaba con las perspectives. Los estudiantes conocen las distintas representacions del espacio, y las pueden utilitzar junto con la fotografia para hacer los ejercicios., Postprint (author's final draft)

Descripció del recurs: 17 de desembre de 2015, Un únic sistema de mesura medieval que conté, entre altres unitats, el Peu. L’objectiu d’aquest document és exposar com, a la Capella de Sant Esteve de Poblet, es pot verificar l’afirmació de que a l’edat medieval es va usar, a l’Europa cristiana, un únic sistema de mesures per a la construcció dels edificis religiosos. També constatar la idea que el conjunt de les mesures emprades pels constructors medievals son, senzillament, les que tenen els carreus tallats pels picapedrers. Una de les Principals Mesures emprades a l’Època medieval fou el Peu, a Santa Maria de Poblet també. El podem trobar, com més endavant veurem, a les Mesures dels seus carreus. Les altres unitats del sistema únic de mesura medieval, també., A single medieval measurement system formed, among other units, by the Foot. The purpose of this document is to explain how, in the Chapel of Saint Stephen of Poblet, we can verify the afirmation that in the Middle Ages was used, in Christian Europe, a single system of measure for the construction of religious buildings. Also verify the idea that the whole of measures used by medieval builders are, simply, those that have the stones cut by masons. One of the main measures used in the Middle Ages was the Foot, in Saint Mary of Poblet too. We may find the Foot, as we will see below, in the measurements of their cut stones. The other units of system of measurement medieval, too.

Descripció del recurs: 17 de desembre de 2015, Un único sistema de medidas medievales formado, entre otras unidades, por el Pie. El objetivo de este documento es mostrar cómo, en la Capilla de Sant Esteban de Poblet, se constata la afirmación de que en la edad medieval se usó, en la Europa cristiana, un único sistema de medidas para la construcción de los edificios religiosos. También constatar la idea de que el conjunto de las medidas empleadas por los constructores medievales son, obviamente, las que tienen los sillares tallados por los canteros. Una de las principales medidas utilizadas en la época medieval fué el Pie, en Santa María de Poblet también. Lo podemos encontrar, como veremos más adelante, en las medidas de sus sillares, como también las otras unidades., Un unique système médiéval de mesures lequel contient, entre d’autres unités, le Pied. Le but du présent document est expliquer comment, à la Chapele de Saint-Etienne de Poblet, on a pu vérifier l’affirmation qu’au Moyen Age on a utilisé, à l’Europe chrétienne, un unique système de mesures pour la construction des édifices religieux. Verifier également l’idée que l’ensemble de mesures utilisées par les bâtisseurs médiévaux sont, tout simplement, celles qui ont les pierres taillées par les maçons. Une des principales mesures utilisées au Moyen Age était le Pied, à Sainte Marie de Poblet aussi. Nous pouvons aisement la trouver, comme nous le verrons plus en avant, aux mesures de leurs pierres de taille, come les autres unitées.

En este estudio se exponen los resultados de la nueva experiencia práctica docente que se desarrolla, desde hace seis años, en la asignatura de Dibujo I del grado de Arquitectura de la UPC, en la ETSAB de Barcelona. Hemos introducido nuevas estrategias que mejoran en los estudiantes el aprendizaje activo de la expresión gráfica del espacio; para ello se han juntado dos técnicas distintas: la fotografía y el dibujo manual. En la asignatura se les enseña a potenciar la expresión de sus ideas ayudándose de diferentes imágenes del mismo lugar (fotografías antiguas y actuales) y dibujos a mano hechos por ellos mismos. El estudiante analiza el espacio allí representado, reflexiona sobre las futuras modificaciones que se podrían hacer y recrea una nueva imagen del lugar. Las herramientas que usa el estudiante son la fotografía, la refotografía y el dibujo manual; con la combinación de estas tres es como se generan las nuevas imágenes de los espacios. El objetivo docente es ayudar al estudiante a generar una imagen manual irreal (suma de imágenes parciales) que le servirá para poder expresar sus ideas arquitectónicas., Postprint (published version)

2013/2014

Postprint (published version)

Postprint (published version)

Postprint (published version)

Exposició al Hall de l'ETSAB en conveni de col·laboració amb la Fundació Joan Miró, 2012-2014.

L’ idioma usat és el català, l’anglès, el francès i el castellà. Kim Lloveras i Montserrat defensa a la seva Tesi “La Persona Projectual” (1985), l’existència d’un únic sistema de mesures medieval basat en una sèrie geomètrica de raó àurea. Les mesures de ella es troben a l’Escaire NT, escaire ideat teòricament per ell mateix. El vídeo mostra cóm amb els “moviments” de l’Escaire NT es poden refer totes les mesures medievals. En concret, les de la làpida d’en Hugues Libergier, a Reims, on s’hi troba gravat el seu conegut escaire, les de “les dalles” de l’enderrocada Abacial de Saint Nicaise de Reims (construïda per Libergier), les de l’escaire del Cadirat de Saint Pierre de Poitiers i els elements existents (Peus, Vescica i traça del mateix Escaire NT) a la “Pedra de Mesura” que es troba a la entrada de la Sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Veruela., La Mesura Medieval i l’Escaire NT: mesurament de l’Escaire d’Hugues Libergier i de l’Escaire de l’Arquitecte del Cadirat del Cor de la Catedral de Saint Pierre de Poitiers. The Measurement Medieval and the Square NT: measurement of the Square of Hugues Libergier and the Square of the Architect of the Stalls Choir of the Cathedral of Saint Pierre de Poitiers. La Mesure Médiévale et l'Équerre NT: la mesure de l'Équerre d'Hugues Libergier et de l'Équerre de l’Architecte des Stalles du Choir de la cathédrale de Poitiers de Saint Pierre. La Mesura Medieval y la Escuadra NT: medición de la Escuadra de Hugues Libergier y de la Escuadra del Arquitecto de la Sillería del Coro de la Catedral de Saint Pierre de Poitiers.

L’ idioma és el català. Teoria TK i Lleis del Moviment 2012 MIG-ESP (Bassa de Casa Polit). Exemple de les Lleis del Moviment quan el fons és un MIG-ESP. El fons de la pantalla és un Mig Espai; es a dir, que les llums-color que hi ha NO tenen una continuïtat entre elles; que al Con de Bona Visió hi un contrast que el divideixi, en aquest cas, en dos. Moviment i contemplació: Quan hi ha moviment, les llums-color més fosques les percebem més properes a nosaltres que les més clares (tenen un Posicionament lògic, un PL). Quan s’aturen, el seu Posicionament canvia, i aquelles que son més fosques les percebem al fons mentre que les més clares al davant (tenen un Posicionament Il•lògic, un PIL), Exemple de les Lleis del Moviment 2012 que té com a Fons de Visió un Mig-Espai en moviment. Example of the Laws of Movement 2012 which has as Vision Bottom a Middle-Space in movement. Exemple des lois du mouvement 2012 qui a comme Fond de Vision un Demi-Espace en mouvement. Ejemplo de la Leyes del Movimiento 2012 que tiene como Fondo de Visión un Medio-Espacio en movimiento.

Postprint (published version)

Postprint (published version)

L’ idioma usat és el català, el francès, l’anglès i el castellà. Teoria TK i Lleis del Posicionament 2007 ESP i MIG-ESP a la Noguera. Exemple de les Lleis del Posicionament 2007. Tot partint d’una imatge de fons, es van introduint distints elements de llum-color. De vegades aquests fan que s’inverteixi els Mitjos Espais inicials que tenen un Posicionament Il•lògic (PIL) i, per tant, les llums-color més clares es veuen en primer terme , i es converteixi en un únic Espai que té un Posicionament Lògic (PL) ... llavors el posicionament s’inverteix i les llums-color més clares apareixen al fons. Això s’indica a la part inferior, Exemple de les Lleis del Posicionament 2007 d’Espai i de Mig-Espais. Example of the Laws of Positioning 2007 of a Space and Middle-Spaces. Exemple des lois du Positionnement 2007 d’Espace et de Demi-Espaces. Ejemplo de la Leyes del Posicionamiento 2007 de Espacio y de Medios-Espacios

L’ idioma usat és el català, el francès, l’anglès i el castellà. Kim Lloveras i Montserrat, Dr. Arquitecte i Professor Titular de la UPC. Exemple de les Lleis del Posicionament 2007 i de Moviment (abans de les Lleis del Moviment 2012). Composició fotogràfica a la que s’introdueix el moviment. S’estudia cóm el fet d’introduir un petit “Connector d’Espais” fa que el Mig-Espai que es veu, amb el seu Posicionament Il•lògic (PIL) es converteixi amb un Espai, amb el seu Posicionament Lògic (PL). És a dir, s’inverteix la llum-color més clarenta que al Mig-Espai apareix en primer terme enviant-la vers el fons. Això succeeix quan la imatge és fixa; quan la imatge és en moviment no es produeix pas., Exemple de les Lleis del Posicionament 2007 i de Moviment (abans de les Lleis del Moviment 2012). Example of the Laws of Positioning 2007 with movement (before the Laws of Movement 2012). Exemple des lois de Positionnement 2007 avec mouvement (avant les Lois du Mouvement 2012). Ejemplo de las Leyes del Posicionamiento 2007 con movimiento (antes de las Leyes del Movimiento 2012).

2010/2011

Postprint (published version)

Postprint (published version)