Search

El present treball se centra en la traducció al català d’una part de la Vita Christi del monjo cartoixà alemany del segle XIV Ludolf de Saxònia. En concret, s’edita el Segon del Cartoixà (1500), escrit per Joan Roís de Corella, lletraferit valencià del quatre-cents. L’estudi que acompanya l’edició presenta el context personal, social, literari i teològic en què es va publicar aquesta obra i la seua singularitat pel que fa a la resta dels quatre volums de què consta el Cartoixà. Les tècniques traductològiques emprades per Corella es descriuen amb exemples que recullen la diversa casuística que es reflecteix a les notes de l’edició del text, elaborades arran la comparació amb el text llatí que Joan Roís de Corella “arromança”.

La tesi doctoral "El Terç del Cartoixà de Joan Roís de Corella. Edició i estudi" fixa el text d'aquest incunable i el compara a doble columna amb el text del qual és deutor, la Vita Christi de Ludolf de Saxònia. La datació de l'obra, entre febrer i març de 1495, i l'atribució a un taller, el de Hagenbach-Hutz a la ciutat de València, es realitza per mitjà de l'anàlisi de dades codicològiques i d'història de la impremta en aquesta ciutat. Aquesta anàlisi permet també situar adequadament el projecte d'edició dels quatre volums que conformen el Cartoixà de Corella a finals del segle XV. La comparació del text català amb el llatí permet descobrir les diferents tècniques usades per l'autor valencià per tal de confegir la seua adaptació de l'obra llatina i descobrir principalment quin és el contingut que Roís de Corella suprimeix, resumeix, amplifica, reestructura i incorpora respecte de la Vita Christi. D'aquesta manera, s'observa que en el Terç del Cartoixà, entés com un manual de devoció, hi ha una preocupació per part de l'autor de reestablir el text sagrat, hi ha la influència de la Postilla litteralis de Nicolau de Lira, autèntica font secundària de l'obra catalana, de les praelectiones que ell, com a mestre en teologia (1482-1484), va elaborar, l'influx també de l'augustinisme del bisbe Jaume Peres de València per mitjà de les doctrines de la justificació i del verus Israhel i la necessitat de proposar com a model soteriològic per als cristians de qualsevol condició un model franciscà basat en la pobresa i la humilitat, i per als cavallers en particular, un model d'arrel lul·lianes que s'incardina en el context del moment per mitjà de la figura del cavaller màrtir. The doctoral thesis "El Terç del Cartoixà Joan Roís de Corella. Edició i estudi" set the text of that incunabula and compares two-column text of which is the source, the Vita Christi of Ludolph of Saxony. The dating of the work, between February and March 1495, and the attribution to a press, the Hagenbach-Hutz press in the city of Valencia, is done through data analysis of the incunabola and the history of the press in this city. This analysis also allows properly date the project to edition of the four volumes comprising El Cartoixà of Corella in the late fifteenth century. Catalan comparison with the Latin text reveals the different techniques used by the Valencian author to make his adaptation of the Latin work and discover what is the content Rois de Corella deletes, sums, amplifies, restructures and includes of the Vita Christi. Thus, we see that in the Terç of Cartoixà, understood as a manual of devotion, there is a concern on the part of the author to reestablish the sacred text, there is the influence of Nicholas of Lyra Postilla litteralis, authentic Catalan secondary source of the work, the influence of the Praelectiones, which he, as a master of theology (1482-1484), was produced, also the influence of the Augustinian Bishop Jaime Perez Valencia, by doctrines of verus Israhel and justification, and the need to propose as a salvation model for Christian of any condition a model based on Franciscan poverty and humility, and for the knights in particular, a model that is rooted in Llull, incardinated in the context of the moment by the figure of the knight martyr.

Aquesta tesi doctoral porta a terme una edició filològica de la traducció valenciana del llibre Primer de la Vita Chisti de Ludolf de Saxònia (c.1295/1300-1377/78), que és la darrera de les grans vides de Crist llatines de l’Edat Mitjana, i un dels puntals de la literatura contemplativa de la tardor medieval. La fixació del text traduït per l'escriptor i teòleg Joan Roís de Corella s'ha portat a terme a partir de l'acarament de les dues edicions que ens l'han transmés: l'editio princeps valenciana de 1496, que s'ha pres com a text base, i l'edició barcelonina de 1518. El text s'acompanya de tres aparats de notes: el primer, de caràcter ecdòtic, recull el conjunt de variants que presenten les dues edicions; el segon identifica les nombroses referències bíbliques que figuren en l'obra i reprodueix el text equivalent de la Vulgata; finalment, el darrer aparat ofereix un conjunt de notes de caràcter lingüístic, teològic, cultural i traductològic que pretenen facilitar la comprensió d'aquest tresor de l'espiritualitat medieval al lector contemporani. El text de l'edició crítica està precedit d'un estudi introductori que consta de dues parts. L'objectiu de la primera és situar l'obra dins del seu context, tot atenent als aspectes fonamentals del marc cultural, literari i espiritual en què va sorgir. En la segona part se centra l'atenció en l'anàlisi de la traducció, i es dóna compte de manera raonada dels canvis introduïts (omissions, addicions, reelaboracions i amplificacions), tot partint de l'acarament sistemàtic de la versió valenciana, d'una banda, amb el text original llatí, i de l'altra, amb les altres traduccions romàniques de l'obra i amb una constel·lació de textos concomitants de la nostra tradició espiritual, com és el cas de les vides de Crist del frare franciscà Francesc Eiximenis i de la clarissa sor Isabel de Villena. Fruit d'aquesta anàlisi es constata l'originalitat de la versió valenciana en el marc de les traduccions romàniques, la perícia del traductor, que recorre a una extensa gamma de recursos traductològics per tal d'acostar el text al gust dels cristians llecs valencians, i la seua vasta cultura i el seu afany de divulgació teològica, que posa en solfa per tal d'aclimatar l'obra de Ludolf de Saxònia al context espiritual de la cultura de recepció.